-
1184
Creació del Tribunal de la Inquisició
La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses). La primera inquisició s'estableix a Llenguadoc l'any 1184, amb la crida del papa Luci III als bisbes a establir tribunals per lluitar contra els càtars. -
Period: 1301 to
Humanisme
L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle xiv, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.
Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del segle xvi, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics. -
Period: 1400 to
Renaixement
El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. -
1435
Conquesta del Regne de Nàpols
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou. -
1440
Creació del David de bronze de Donatello di Niccolò
El David de Donatello és una escultura exempta en bronze de 158 cm, realitzada cap a l'any 1440 (o cap al 1430 segons alguns experts) per encàrrec de Cosme el Vell, que la volia situar als jardins del seu palau a Florència. Actualment es troba al Museu del Bargello. És una escultura representativa del quattrocento italià, inspirada en l'època clàssica i amb una composició clarament praxiteliana. -
1453
L’Imperi Otomà conquesta Constantinoble
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica. -
1455
Invenció de la impremta
Una impremta o premsa d’impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials. És també el conjunt de procediments gràfics i de tècniques que concorren en l'elaboració d'una obra impresa. Consisteix a aplicar tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques per gravar-les als materials per compressió. -
1469
Casament d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó
Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. De llavors ençà, el títol de rei Catòlic fou patrimonial i hereditari dels reis de Castella (com el de rei Cristianíssim dels de França); tot i així, la historiografia espanyola insisteix a aplicar-lo en exclusiva a Ferran i a Isabel. -
Period: 1474 to 1504
Regnat dels Reis Catòlics
L'inici d'un període amb gran expansió i prosperitat. Espanya va protagonitzar fets tan rellevants que marcarien el rumb de la seva història, com ara la unió dels diferents regnes sota la seva Corona o també la llegenda de Cristòfol Colom al Nou Continent (Amèrica).
Estava influenciada per dues àrees diferents: la musulmana i l'europea. -
1486
Sentència arbitral de Guadalupe
La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486. El seu objectiu era donar solució als conflictes entre els pagesos de remença i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues Guerres dels remences. -
1490
Creació de l'Home de Vitruvi de Leonardo da Vinci
L'Home de Vitruvi és un famós dibuix acompanyat de notes anatòmiques de Leonardo da Vinci realitzat prop de l'any 1492 en un dels seus diaris. Representa una figura masculina despullada en dues posicions sobreimpreses de braços i cames i inscrita en un cercle i un quadrat. Es tracta d'un estudi de les proporcions del cos humà, realitzat a partir dels textos del tractat De Architectura de Vitruvi, arquitecte de l'antiga Roma, del qual el dibuix pren el nom. -
1492
Descobriment d'Amèrica
El terme descobriment d'Amèrica s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització. Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib. -
1492
Expulsió dels jueus de la Corona hispànica
L'expulsió dels jueus d'Espanya va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin. -
1492
Conquesta del Regne de Granada
L'emirat, taifa, Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492. Quan els àrabs van arribar a la península, existia ja en aquest lloc un assentament amb dues petites poblacions: Iliberis, que avui es coneix com a Albaicín i Alcazaba, i Gharnata al pujol del davant, que era més aviat un barri d'Iliberis. Els àrabs van anomenar aquest lloc Gharnata al-Yahud. -
Period: 1492 to
Edat Moderna
L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la Caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789) , va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. -
1493
Segon viatge de Colom a Amèrica
El segon viatge de Cristòfor Colom va ser una expedició transoceànica per començar la colonització espanyola d'Amèrica, descoberta per Colom en el seu primer viatge. En ella va començar la colonització espanyola de l'illa L'Espanyola, es va pacificar als indígenes taínos de l'illa i, a més, es va dur a terme el descobriment de diverses illes, entre elles l'illa Jamaica i de Puerto Rico. -
1497
Conquesta de Melilla
. Als pirates s'unien els indígenes rifenys.El rei don Fernando el Catòlic va ordenar reconeixements de la plaça de Melilla i de la costa adjacent, amb intenció d'apoderar-se d'ella i posar fi a aquesta refugi. Però els informes que va rebre van ser poc afavoridors, va desistir de l'empresa i va posar la seva atenció en altres problemes. Melilla era un refugi segur per als pirates turcs i algerians que assolaven les costes andaluses i llevantines espanyoles. -
1498
Tercer viatge de Colom a Amèrica
El tercer viatge de Cristòfol Colom (sortida de Sanlúcar de Barrameda, 30 de maig de 1498 - arribada a Cadis, 25 de novembre de 1500) fou una expedició transoceànica comandada per Cristòfol Colom que tingué com a objectiu continuar l'exploració de les noves terres en nom dels Reis Catòlics, descobrint el nord de Veneçuela i convertint-se Colom en el primer descobridor europeu del continent americà. -
1502
Quart viatge de Colom a Amèrica
El Quart Viatge de Cristòfor Colom (Sortida de Sevilla, 3 abril de 1502 - Retorn a Sanlúcar de Barrameda, 7 novembre 1504) va ser una expedició transoceànica dirigida per Cristòfor Colom amb el propòsit de trobar un pas marítim en el que avui coneixem com Amèrica per trobar alguna cosa que definitivament fóra el continent asiàtic. -
1504
Creació del David de Michelangelo Buonarroti
El David de Miquel Àngel és una obra renaixentista que es troba a la Galleria dell'Accademia de Florència. Esculpida entre 1501 i principis del 1504 en marbre blanc de Carrara, és, junt amb el Moisès i la Pietat, una de les tres obres més conegudes de Miquel Àngel, i obra mestra de l'art universal. L'escultura representa a l'heroi bíblic, el Rei David, quan s'està preparant per a enfrontar-se a Goliat. Originalment era a la Piazzale Michelangelo. -
1510
Conquesta d'Alger i Bugia
A partir de 1496, els espanyols es van llançar a la conquesta de nombroses places a la costa de el nord d'Àfrica per tal de protegir el seu comerç dels pirates Berberiscos, entre elles la Bugia.
Aruj, el germà de Barba-rossa, va capturar Alger en 1516, a excepció de la zona de el Penyal d'Alger, controlada pels espanyols. -
1511
Raffaello Sanzio pinta l'Escola d'Atenes
L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael. Va ser pintada entre el 1509 i el 1510 com a part de l'encàrrec a Rafael de decorar amb frescos tots els salons del Palau Apostòlic del Vaticà que ara es coneixen com les Stanze di Raffaello. -
1512
Conquesta del Regne de Navarra
El duc d'Alba, a les ordres de Fernando d'Aragó i Castella va rendir Pamplona el 25 de juliol de 1512 amb un exèrcit de més de 12.000 soldats. Va ser un dels Nuclis dels Pirineus a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i a els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica. -
Period: 1516 to 1556
Regnat de Carles I d'Espanya
Va dur a terme l'últim intent per mantenir la unitat d'Europa al voltant del cristianisme catòlic. Va heretar la Corona d'Aragó i la Corona de Castella dels seus avis materns (els Reis Catòlics) va ser elegit com a rei d'Espanya.
Quan es va convertir en rei va haver d'enfrontar-se a dos importants problemes, la rebel·lió de les Comunitats i la rebel·lió de les Germanies. També fora d'Espanya va tenir guerres amb França, amb l'Imperi otomà i l'aparició del protestantisme.
Va morir el 21-09-1558. -
1517
Inici de la Reforma Protestant
La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment. Com a període històric, la Reforma es considera que acaba amb la pau de Westfàlia el 1648; tanmateix, moltes de les denominacions que es van produir durant aquest període continuen existint. -
1519
Primera volta al món
L’expedició va ser finançada per la Corona Espanyola, que volia tenir accés a les espècies, teixits i joies que procedien de l’Orient Llunyà i eren molt valorades a Europa.
Per liderar el viatge, el rei Carles I va triar el portuguès Fernando Magalhães, un navegant experimentat. Magallanes va morir durant el viatge, quan l’expedició ja havia arribat a les Índies Orientals (actual Indonèsia i Filipines). Llavors, el mariner espanyol Juan Sebastián Elcano va prendre el comandament. -
1520
Revolta de les comunitats
Va protagonitzar per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I.
La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid. El seu caràcter ha estat objecte d'agitat debat historiogràfic, amb postures i enfocaments contradictoris. -
1521
Caiguda de Tenochtitlan
Va iniciar la història de la vila mestís. Aquest dia Cuauhtémoc es va rendir davant el setge dels conqueridors espanyols en la caiguda de Tenochtitlán.La capital de l'Imperi Asteca, va ser portat a terme mitjançant la negociació entre els clans locals i les divisions anti-mexicas existents i el conqueridor espanyol Hernán Cortés. Moltes batalles van existir entre els mexicas i els espanyols, que van ocórrer principalment a les ciutats de Cempoala, Texcoco i Tlaxcala. -
1521
Batalla de Villalar
La batalla de Villalar va ser l'episodi decisiu de la Revolta de les Comunitats de Castella en què es van enfrontar les forces imperials de l'Emperador Carles V i les de la Junta Comunera capitanejades per Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, ocorreguda el 23 d'abril de 1521 a la localitat de Villalar (avui Villalar de los Comuneros, província de Valladolid, Espanya). -
1525
Batalla de Pavia
Entre l'exèrcit francès el comandament del rei Francesc I i les tropes germano-espanyoles de l'emperador Carles V. En el primer terç de segle XVI, França es veia envoltada per les possessions de Carlos I d'Espanya. Francesc I va veure la possibilitat d'annexionar el ducat de Milà, més conegut com Milanesat, de manera que va esclatar el conflicte entre les dues monarquies entre 1521 i 1524. -
1543
Andreas Vesal
Andreas Vesal o Andreas Vesalius fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI. Vesal representa el trencament amb el pensament de Galè sobre l'anatomia humana mitjançant l'observació directa de disseccions anatòmiques de cossos humans. -
1555
Pau d’Augsburg
La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys. -
Period: 1556 to
Regnat de Felip II
Va ser l'imperi més poderós de la seva època. Felip II va decidir d'ocupar-se de tots els perills dels seu Estats, va establir la Cort Madrid per rebre notícies dels seus regnes i analitzava les situacions amb l'ajuda dels seus secretaris. -
1561
Madrid es converteix en la capital de l’Imperi.
La província es va constituir administrativament en el segle XIX i, a finals del segle XX, es configura com una comunitat autònoma uniprovincial. El territori de l'actual Comunitat de Madrid va ser una regió no gaire important durant l'Imperi Romà, llevat de la ciutat de Complutum, amb la categoria de municipi, per la qual creuava la calçada que connectava Tarraco amb Emerita Augusta. -
1564
Execució de Juan de Lanuza
Joan de Lanuza el Jove (1564 ? - 1591) va ser el cinquè Justícia Major d'Aragó amb aquest nom. Malgrat la seva curta durada, és un dels Justícies més coneguts de la història d'Aragó per haver estat executat sense que hi hagués un procés previ. -
1568
Insurrecció de les Alpujarras
Va ser un conflicte que va enfrontar a el regne d'Espanya contra la població morisca que vivia en aquesta zona de l'antic regne de Granada. Aquesta insurrecció va esclatar en una zona amb elevat percentatge de població morisca, la qual es va alçar com a protesta de la promulgació de la Pragmàtica de 1567, que exigia als moriscos, musulmans convertits a l'cristianisme, a abandonar la seva cultura d'origen musulmà. -
1571
Batalla de Lepant
La batalla naval de Lepant ocorreguda el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia). S'hi van enfrontar els turcs otomans contra una coalició cristiana, anomenada Lliga Santa. Els cristians van resultar guanyadors, i només 30 galeres turques es van salvar, així aturaren l'expansionisme turc pel Mediterrani Occidental. -
1571
Fundació de la ciutat de Manila
És un dels ports més grans i actius de l’Extrem Orient. La ciutat és dividida en dues parts pel riu Pasig: el nou centre comercial i industrial, al N del riu i la ciutat antiga fortificada i les millors àrees residencials, al S. -
Derrota de l’Armada Invencible
La Grande y Felicísima Armada, denominada sarcàsticament l'Armada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra. La intenció de Felip II amb aquesta flota era envair l'illa, destronar la reina Isabel I, imposar-hi el catolicisme i controlar la política exterior anglesa. -
Projecte de Mercator
Gerardus Mercator idea un sistema de representació cartogràfica de la Terra. -
Zacharias Janssen
Construeix el primer microscopi. -
Period: to
Barroc
El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle xvii i els inicis del segle XVIII. -
Galileu Galilei
Galileo Galilei, AFI [ɡaliˈlɛːo ɡaliˈlɛi], conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564[2] – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi i, per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. -
Expulsió dels musulmans de la Corona hispànica
Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu. -
William Harvey
William Harvey (Folkestone, 1 d'abril de 1578 – Roehampton, 3 de juny de 1657) va ser un metge anglès que va ser el primer a descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor. Tanmateix, el metge nascut a Damasc Ibn an-Nafís (1213 - 1288) va ser el primer a descriure al Caire el 1242, el procés de circulació de la sang, i en particular la circulació pulmonar, en el cos humà. -
Judici a Galileu Galilei
12 d'abril de 1633 el científic italià Galileu Galilei va comparèixer, a l'edat de 69 anys, davant el Sant Ofici, la Inquisició romana, per donar compte d'un llibre que havia publicat un any enrere, el Diàleg sobre els dos màxims sistemes de el món, en què defensava el model heliocèntric proposat per Copèrnic. En ell plantejava que la Terra i els planetes giraven al voltant de el Sol, i ridiculitzava el geocentrisme, que col·locava a la Terra en el centre fix de l'univers. -
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) va ser un important filòsof racionalista francès del segle xvii, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica. -
Blaise Pascal
Blaise Pascal (Clarmont d'Alvèrnia, 19 de juny del 1623 - París, 19 d'agost del 1662)[1] fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà. -
Evangelista Torricelli
Evangelista Torricelli, es va quedar orfe de molt jove, i causa d'això va ser educat sota la potestat del seu oncle, Jacobo Torricelli, que era frare dels camaldulesos qui li va ensenyar humanitats. L'any 1627 va ser enviat a Roma per a estudiar ciències amb el benedicti Benedetto Castelli, cridat per Urbà VII per a ensenyar matemàtiques a la universitat La Sapienza i un dels primers deixebles de Galileu. -
Robert Boyle
Robert Boyle va ser el catorzè fill dels quinze que va tenir el comte de Cork. La seva activitat fa ser múltiple i sobre els temes més variats. Durant un temps fou director de la Companyia de les Índies Orientals. La difusió del cristianisme i l'establiment de missions fou objecte constant de la seva preocupació. Estudià les llengües orientals i va dedicar importants sumes de doblers a la traducció i impressió de la Bíblia en diferents llengües. -
Isaac Newton
Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), en què descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment (lleis de la inèrcia), base de la mecànica clàssica. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra i dels objectes celestes. Newton també va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes a partir de la llei de la gravitació universal. -
Independència d’Holanda
A l'edat mitjana, molt abans que la família Orange es convertís en dirigent de país, el que avui és Holanda estava dividida en nombrosos comtats i ducats. Més tard van ser els monarques austríacs i espanyols els que van governar sobre totes les regions que després formarien Holanda.
El Rei és el Cap d'Estat, i forma el Govern juntament amb els ministres.
