-
Constantinoble va ser la ciutat que l’emperador romà Constantí havia fundat l’any 330 sobre l’antiga ciutat grega de Bizanci, d’on va sortir el nom de l’imperi.
-
L’Imperi bizantí va ser l’hereu de l’Imperi romà d’orient, que va sobreviure fins que va ser ocupat pels turcs a la meitat del segle XV.
-
Amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, els Visigots es fan amb el control d’un ampli territori (sud de l’actual França i territori peninsular) i estableixen la capital del regne a la ciutat de Tolouse.
-
Al nord de l’actual França s’hi havia instal·lat el regne dels Francs, que rivalitzaven amb els visigots.
Finalment els francs van vèncer als visigots a la Batalla de Vouillé, l’any 507, provocant la retirada dels visigots al sud dels Pirineus i l’establiment de la nova capital a Toledo. -
Els francs van vèncer als visigots a la Batalla de Vouillé, l’any 507, provocant la retirada dels visigots al sud dels Pirineus i l’establiment de la nova capital a Toledo. Així doncs, el 507 s’iniciava el període conegut com a Regne de Toledo que duraria fins el 711 quan serien definitivament pels musulmans a la Batalla de Guadalete.
-
L’època de màxim esplendor de l’imperi bizantí va ser la del regnat de l’emperador Justinià I (527-565)
Constantinoble ocupava una posició estratègica ja que hi passaven totes les rutes comercials entre orient i occident. -
En l’art bizantí destaquen l’arquitectura (Santa Sofia), els mosaics (mosaic de Justinià) i les icones sobre taula.
-
Mahoma va néixer a la Meca cap al 570. Es dedicà al comerç i va continuar el negoci familiar. Gràcies als intercanvis mercantils amb Síria, va aprofundir els seus coneixements sobre les religions judaica i cristiana.
-
Els Regnat de Leovigild esdevenen aliats amb l’objectiu de fer fora els altres pobles germànics de la península Ibèrica. Expulsen els vàndals i arraconen sueus i vascons al nord.
-
El 610 se sentí cridat per Déu i va considerar que Al·là (“déu”, en àrab) l’havia escollit com a profeta i missatger per combatre els pagans.
-
L’any 622, enfrontat als mercaders, va haver de fugir de la Meca amb els seus seguidors i es refugià a Medina (“ciutat del profeta”). Aquesta emigració, coneguda amb el nom de hègira (fugida), marca l’inici del calendari musulmà o islàmic.
-
Des de Medina, Mahoma va posar en pràctica una de les obligacions dels musulmans: fer la guerra santa (jihad) contra els infidels per estendre l'Islam. Entre els anys 622 i 630 es van produir una sèrie d'enfrontament militars que culminarem amb la conquesta de la Meca
-
L'any 632 va morir a la ciutat de Medina (Aràbia Saudita) Mahoma , el profeta de l'islam. Havia nascut a la ciutat de la Meca en 570, en el si d'una família de mercaders.
-
Després de la mort de Mahoma (632), els seus successors (els califes rashidun) van completar la unificació d’Aràbia i van conquerir Síria i Palestina, Egipte -territoris que pertanyien a l’Imperi Bizantí- i també Mesopotàmia i Pèrsia -territoris de l’actual Iran i Irak-.
-
Recesvint va establir, cap al 654, un nou codi de lleis (Liber Iudiciorum).
-
L’any 661 es va fundar el califat dirigit per la família Omeia, centrat a Síria i amb capital a Damasc. Es reprengué l’expansió pel nord d’Àfrica i per l’Orient fins al riu Indus -actuals Afganistan i Pakistan-. El 711 penetraren a la península Ibèrica, on van consolidar el seu poder després de ser aturats pels francs més enllà dels Pirineus (Batalla de Poitiers, 732).
-
El 507 s’iniciava el període conegut com a Regne de Toledo que duraria fins el 711 quan serien definitivament pels musulmans a la Batalla de Guadalete.
-
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.
-
Els exèrcits musulmans, amb Tariq i Musa al capdavant, van avançar molt ràpidament i van ocupar les principals ciutats d’Andalusia i la capital del regne visigot, Toledo. En pocs anys van controlar tota la Península, llevat de les zones més muntanyoses o despoblades, i van travessar els Pirineus.
-
Un cop els musulmans van controlar el territori peninsular el van anomenar Al-Àndalus i el van convertir en una província de l’Imperi omeia, nomenant un valí o emir.
Els exèrcits musulmans van intentar continuar la conquesta a l’altre costat dels Pirineus. Allà es van trobar amb el regne franc que van derrotar els musulmans a la batalla de Poitiers (732), obligant les tropes islàmiques a replegar-se al sud dels Pirineus. -
La batalla de Cuadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Cuadonga, probablement l'estiu del 722.
-
El 711 els visigots havien estat vençuts pels musulmans, que avançaven amb pas ferm cap al nord dels Pirineus. Francs i musulmans es van enfrontar a la Batalla de Poitiers (732) i l’exèrcit franc va vèncer el musulmà.
-
El 711 els visigots havien estat vençuts pels musulmans, que avançaven amb pas ferm cap al nord dels Pirineus. Francs i musulmans es van enfrontar a la Batalla de Poitiers (732) i l’exèrcit franc va vèncer el musulmà.
Carles Martell va dirigir aquella batalla i, tot i no ser el monarca franc, va guanyar tant de prestigi que la corona va passar al seu fill, Pipí el Breu, qui marcaria el tret de sortida de l’època coneguda com Imperi Carolingi. -
Les divisions internes van afavorir la instauració d’una nova dinastia califal, la dels abbàssides, que van traslladar la capital a Bagdad -actual Irak. El califat abbàssida va entrar en crisi, entrant en un procés de fragmentació que va veure la independència dels territoris de la península Ibèrica, el Marroc, Egipte i Tunísia. Finalment, els turcs i els mongols van acabar amb el califat ocupant i saquejant la ciutat de Bagdad en dues ocasions, l’any 1055 i 1258 respectivament.
-
El 751, l’avenç musulmà cap a orient es va veure frenat a la Batalla de Talas davant les tropes xineses. S’arribava doncs, a la màxima expansió territorial de l’Imeperi.
-
L’any 750 la família omeia va ser destronada i només l’últim descendent va poder escapar, refugiant-se a l’Al-Àndalus. Un cop va aconseguir fer-se amb el poder a l’Al-Àndalus va trencar els vincles polítics amb el califat, mantenint només la dependència religiosa. Durant l’emirat independent, les disputes entre les famílies nobles establertes a Al-Àndalus van ser freqüents, així com les baralles amb la població hispànica (mossàrabs).
-
L’època de major esplendor de l’imperi va ser sota el regnat del rei Carlemany (768 - 814), fill de Pipí el Breu.
-
Carlemany va convertir al cristianisme la resta de pobles germànics que encara no ho havien fet i, a canvi, va ser coronat emperador pel papa de Roma l’any 800, rememorant l’Imperi Romà d’Occident.
-
A la mort de Carlemany va hereta l’imperi el seu fill, Lluís el Pietós, qui, a la seva mort, el va dividir entre els seus tres fills (Tractat de Verdun, 843), acabant amb l’intent de Carlemany de refer l’Imperi Romà d’Occident.
-
Abderramán III va ser el vuitè i últim emir independent (912-929) i primer califa omeia de Còrdova (929-961), i el bust es va col·locar en el seu homenatge perquè va ser ell qui va manar construir el castell d'aquest municipi.
-
L’any 929 Abderraman III es va sentir prou fort com per independitzar-se religiosament del califat de Bagdad, iniciant el període més conegut com Califat de Còrdova.
El califat va ser el període de màxim esplendor i estabilitat de l’Al-Àndalus: es va produir una gran expansió econòmica, amb un comerç marítim molt actiu, i es va frenar l’expansió dels regnes del nord, que va organitzar Almansor, a la darreria del segle X. -
A partir del segle XI la unitat del califat es va desfer i es van anar formant petits territoris independents anomenats taifes. Al llarg d’aquest període es va produir l’arribada de de dos exèrcits musulmans procedents del nord d’Àfrica. Primer van ser els almoràvits i després els almohades però ambdós van ser derrotats pels exèrcits cristians.
-
La societat bizantina era profundament cristiana però els emperadors perseguien la independència respecte el papa de Roma i finalment, l’any 1054, van aconseguir separar-se’n definitivament (Cisma d’Orient). Des d’aleshores existeixen dues esglésies: l’ortodoxa (oriental) i la catòlica (occidental).
-
Els turcs i els mongols van acabar amb el califat ocupant i saquejant la ciutat de Bagdad en dues ocasions, l’any 1055 i 1258 respectivament.
-
La batalla de Las Navas de Tolosa, anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva dins el conflicte conegut com la Reconquesta, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas a l'hegemonia dels regnes cristians. Viquipèdia
-
L’últim territori musulmà a la Península Ibèrica va ser la taifa de Granada
Aquest regne ocupava un ampli territori que comprenia les actuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i una part de Cadis. La seva riquesa i activitat econòmica li van permetre continuar pagant les pàries als regnes cristians fins que, a finals del segle XV, va acabar essent conquerida pels Reis Catòlics (1492). -
La conquesta de Sevilla va tenir lloc entre agost de 1247 i el 23 de novembre de 1248 per part de les tropes cristianes de Ferran III de Castella . La ciutat es trobava sota el domini musulmà de l' caid Axataf .
-
Les Capitulacions per a la rendició de Granada , conegudes com el Tractat de Granada , van ser els acords signats i ratificats el 25 de novembre de 1491 que van posar fi a la guerra de Granada lliurada entre els Reis Catòlics Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó i el sultà de Granada
