-
Alaric I va ser el rei dels visigots del 395 d.C al 410 d.C, data en la qual mor⚰. Aquest va separar l'Imperi Romà en dues parts: la d'Occident (governada pel seu fill Honori) i la d'Orient (governada pel seu altre fill Arcadi). També va tenir una filla, Gal·la Placidia.
-
Al 415 d.C Ataülf (el següent rei visigot) i Gala Placidia atrauen en matrimoni, encara que aquest sigui obligat. -
Al 418 d.C, Vàlia funda el regne de Tolosa a Gal·lia, territori al sud-oest d'Europa, amb major extensió a l'actual França. -
Teodoric (el Gran), va ser rei dels ostrogots de l'any 418 d.C al 451 d.C, any en el que mor⚰
-
A l'any 476 d.C, l'Imperi Romà d'Occident cau per crisis de feblesa causades pel cristianisme, problemes polítics i invasions dels pobles bàrbars. -
Alaric II va ser rei dels visigots entre el 484 d.C el 507 d.C. Va ser el cap principal del regne de Tolosa. Va morir a la batalla de Vouillé al 507.
-
La batalla de Vouillé és una guerra entre els francs i els visigots causada a Gal·lia en el 507 d.C. Els francs van guanyar la victoria fent marxar els visigots als Pirineus d'Hispània, i conquistat el regne de Tolosa. Per aquesta causa, els visigots van haver de fundar un altre regne als Pirineus, el regne de Toledo. -
Els germans Liuva i Leovigildo, van ser reis visigots i governadors de Toledo. Liuva ho fa des de l'any 568 d.C al 572 d.C, i Leovigildo des del 568 d.C al 586. Aquest últim dóna vida a dos fills, Recaredo i Hermenegildo. -
Al 570 d.C neix el profeta Mahoma a Aràbia. Apareix l'alcorà, que és el llibre sagrat de l'islam el qual escrit conté la paraula de Déu per aquest profeta, Mahoma. Va ser com el primer califa (és a dir, com un pàpa) per als musulmans, tant en govern com en religió. Mor al 632 d.C.
-
Hermenegildo, un dels dos fills de Leovigildo, va ser rei visigot des del 579 d.C al 586 d.C. En aquest últim any, el seu pare Leovigildo el mata per ser catòlic, deixant ara com a governador al germà de Hermenegildo, Recaredo.
-
Recaredo, fill de Leovigild i germà del difunt Hermenegild, va ser rei del visigot des del 586 d.C al 601 d.C, any en el que mor⚰
-
Al 622 d.C expulsen a Mahoma de la Meca (ciutat d'Aràbia on va néixer) a Medina. Mahoma s'enfada i amb un grup de persones reconquista un altre cop la Meca i la trasllada a la capital de Damasco. Aquest any succeeix la hègira, on es converteix en l'any 0 per als musulmans. -
Wamba va ser el rei dels visigots a Hispània del 630 d.C al 672 d.C.
-
La dinastía omeya va de l'any 632 d.C al 1032 d.C
-
-
Al 661 d.C els omeyes (musulmans) envaeixen Egipte, Siria, Iraq i Iran, i per aquests anys comença l'invasió del nord d'Àfrica, on estableixen la capital de Kairaua (Tunisia). Des d'allà controlen tot el nord d'Àfrica i part de la península Ibèrica. Aquesta invasió acaba amb la batlla de Portier/Toues pel 711/714. Al 718 es duu la màxima extensió musulmana.
-
Witiza rei visigot del 695 d.C al 710 d.C.
Don Rodrigo rei visigot del 710 d.C al 711 d.C. -
Tariq va ser un governador i general musulmà, cap de les primeres tropes que van conquerir el regne visigot de Toledo. -
Al 714 d.C tot el territori de la península Ibèrica pasa a anomenar-se Al-Àndalus, el qual en aquest moment pasa a estar sota el poder musulmà. Els caps governants principals d'aquesta conquista van ser els musulmans Al-Tariq i Musa. -
A l'any 732 els omeyes finalment conquisten Lleó, donant per conquistat completament tot Al-Àndalus. -
Al 750 d.C els Abbàsides maten a tots els omeyes (expulsant-los del califat de Damasco) excepte a un d'aquests, Abd al-Rahman. -
Abd Al-Rahman va ser el primer omeya de Còrdova al Al-Àndalus i l'únic d'aquests que va sobreviure. Va ser emir de Còrdova (és a dir, el primer governador omeya de Còrdova) a l'emirat musulmà de Còrdova, que va durar fins al 929 d.C (amb Abd Al-Rahman III). En Còrdova, depenien de Kairauan (al nord d'Àfrica).
-
Abd Al-Rahman III transforma l'emirat de Còrdova al califat de Còrdova. Mor a l'any 961 d.C. -
Al 929, Abd Al-Rahman III proclama "El califat de Còrdova". Aquest posa fi a l'emirat independent causada per Abd Al-Rahman I al 756. A l'any 1000 es forma la ciutat de Medina Alzahira a Còrdova. Apareix també un altre milotar al califat anomenat Al-Mansur (Almanior) (1002). A l'any 1031 finalitza el califat de Còrdova.
-
Al-Mansur (Almanior) va ser un altre militar capdill del califat de Còrdova. Mor a l'any 1002. -
Alfons X. el savi, conquereix Sevilla. -
Al 1492 s'acaba l'edat mitjana, per la arribada de Cristóbal Colón a Amèrica. És quan cau el regne Nassarita de Granada.