-
476
Polític - Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, inici del control dels regnes germànics.
Mallorca era una plaça romana, així que quan l'Imperi Romà d'Occident va caure, Mallorca va passar a mans d'un dels regnes germànics, els Vàndals. -
Period: 500 to Jun 2, 1492
EDAT MITJANA
-
501
Cultural - Culte cristià (inici als segles VI i VII)
Entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi de l'Islam es produeix un període a Mallorca anomenat Paleocristià en el que la gent mostre un culte cristià: trobem algunes basíliques petites en la illa de Mallorca. -
501
Societat i economia- Aparició dels musulmans a Mallorca (segle VI)
Hi ha una societat jerarquitzada i l'economia està basada en la pirateria i en el sector primari. -
Jun 1, 644
Política- Justicià reconquereix Mallorca
-
Jun 1, 700
Polític - Mallorca aïllada
L'Imperi Bizantí entra en una decadència que l'obliga a deixar l'arxipèlag de les Illes Balears aïllat. -
Jun 1, 707
Política - Mallorca entra al domini del Califat de Damasc
La flota dirigida per Abd Allah Ibn Musa arriba a MAllorca el 707. I la conquereix, aconseguint el poder fàstic de la illa. Però els mallorquins aconsegueixen conservar la jerarquia i creences, ja que firmen amb Abd Allah un tractament de pau (Ahd) que els permet conservar-ho a canvi d'un pagament als musulmans anomenat yizia. -
Jun 1, 1003
Política - Mallorca passa a mans del Califat de Córdova
Mentre que durant els anys anteriors el califat de Damasc anava perdent poder, el de Córdova anava obtenint riqueses, alhora que Mallorca. Aquestes riqueses i l'estratègica posició de Mallorca en el Mediterrani van despertar l'interés del Califat de Córdova, a l'Al-Analus, fins que la va aconseguir el 1300. -
Jun 1, 1003
Societat i economia- Canvis a Mallorca provocats per la seva incorporació al Califat de Córdova
La incorporació de Mallorca al Califat de Córdova, va provocar a la illa el desenvolupament d'una nova organització social més articulada i complexa que l'anterior. El comerç i la maufactura van millorar en qualitats i en quantitat. I això va permetre un increment demogràfic i econòmic. -
Jun 1, 1015
Política - Mallorca a la taifa de Dènia
A partir del 1008, després d'una època de bonança, el Califat de Córdova es comença a desintegrar ja que els que tenien els càrrecs més alts, els alts funcionaris i l'exercit, lluitaven per tenir el control sobre els seus territoris i no estar sotmesos al dels califes. A causa d'això, el califat es va dividir en 25 regnes anomenats taifes (ciutats estat)
Mallorca i les Illes Balears van passar a formar part de la taifa de Dènia, governada per Muyahid ibn Yusuf ibn Ali. -
Jun 1, 1015
Societat - Mallorca a una taifa esclava
Les taifes es van classificar en tres categories diferents: les d'origen àrab, berber i esclau. Mallorca va formar part de la de Dénia, una taifa esclau. -
Jun 1, 1015
Economia - Prosperitat econòmia a Dènia
Tan la taifa de Dènia com la resta de taifes de l'Al-Andalus van tenir una gran prosperitat econòmica gracies a l'època de tranquilitat en què es vivia, que va permetre un major desenvolupament de l'artesania florent, agricultura (amb un sistema de regadiu i nous conreus), ramaderia i comerç, establert amb Europa, l'Àfrica i l'Orient.
Aquesta prosperitat econòmica també va ser causada pel sistema d'impostos i una única moneda per tot l'Al-Anadalús (i les Illes Balears). -
Jun 2, 1020
Polític - Mallorca perd Pisa
Pisa, amb l'ajuda de Gènova, va recuperar al seu poder l'illa de Sicilia, i en va expulsar fins a l'ultima plaça musulmana provinent de l'anterior conquesta. Genovens i pisans s'establiran a l'illa de Sicilia, des d'on tindran un millor control del Mar Mediterrani, alguns llocs del qual ja estaran dominats per flotes cristianes. Tot i això, els musulmans continuen tenint el domini del Mar Mediterrani, "Mare Nostrum". -
Jun 2, 1089
Polític - Caiguda de la Taifa de Dènia, Mallorca pertany a la taifa Balear
Els Banu Hud inicien una conquesta a Dènia que acabarà amb la unió del califat. Així, les Illes Balears es separen del domini de l'Al-Andalús aconseguint un periode d'independència en que les illes de l'arxipèlag balear, entre elles Mallorca, passaran a formar part de la taifa Balear. -
Jun 2, 1089
Política i economia - Els cristians tenen el domini del Mediterrani
1089 - Polític- Catalans, occitans i italians optenen el domini del Mediterrani
Catalans, occitants i italians tenen ara el domini del Mediterrani, fins llabors de l'Islam; ara el domini del Mare Nostrum està en mans de cristians. Els musulmants, buscant un lloc cèntric i estratègic per recuperar el "seu" mar, s'estableixen a Mallorca i les Illes Balears, que, privats del comerç com estan pels cristians, han de centrar tots els seus recursos en l'agricultura -
Jun 2, 1115
Economia i política - Final de la taifa Balear, setge a Medina Mayurqa
Els cristians (catalans, occitants i italiants) decideixen, ara que tenen el domini del Mediterrani, acabar amb la pirateria musulmana. I ho aconsegueixen, ja que els mallorquins s'hauran de centrar sobretot en l'agricultura si volen sobreviure. Finalment, els cristiants intenten conquerir Medina Mayurqa provocant-hi un setge datat entre l'agost d l'any 1114 fins al febrer del 1115, i els mallorquins sols rebien una petita ajuda dels almoràvits -
Jun 2, 1157
Mallorca petany al Califat Almòrvit
Amb el Califat Almòrvit, governat per Muhammad ibn Ganiya, s'uneixen algunes taifes, el que contribueix a la unió de territori i forces contra els cristians. Entre aquests territoris es troben Mallorca i les Illes Balears. -
Jun 2, 1187
Polític - Els almoràvits s'expandeixen pel Mediterrani i els aloades creen desavinences
Els almoràvits, governats per Ganu Ganiya, veient que no tenien possibilitats d'expansió a occident, decideixen embarcar a les terres italianes. Però els territoris almoràvits es redueixen, ja que els almoades els expulsen dels territoris que tenien al Magreb occidental i de l'Al-Andalús, així que han d'aprofitar tots els recursos que tenen Mallorca i les Illes Balears. -
Jun 2, 1203
Política i societat - Mallorca pertany a la Taifa de Marràqueix
Durant els anys anteriors, els habitants de Mallorca estan en desavinença amb els almoràvits i provoquen aixecaments, fins que l'any 1203, Mallorca passa a pertànyer a la Taifa de Marràqueix. -
Jun 2, 1229
Polític - La Corona d'Aragó conquereix Mallorca
Els exercits cristians dirigits per Jaume el Conqueridor entren a Mallorca el 12 setembre de1229 i inicien un setge a la capital de Mallorca. Mallorca va oferir una llarga resistència, i no va ser fins al 31 de desembre del 1229 que els exercits cristians es van apoderar de l'illa. -
Jun 2, 1232
Cultura - Expulsió de places musulmanes a Mallorca
Jauma el Conqueridor va acabar els últims reductes musulmans de Serra de Tramuntana. -
Jun 2, 1232
Polític - Repertiment de les terres de Mallorca
Jauma el Conqueridor i nobles catalanoaragonesos que havien participat a la conquesta es reparteixen les terres de Mallorca. Finalment, la meitat de les terres pertanyen a Jaume el Conqueridor, mentre que l'altre meitat se la reparteixen els quatre personatges que l'havien ajudat més a la conquesta: Nunyo Sanç, el bisbe de Barcelona, el comte d'Empúries i el vescomte de Bearn. També es reparteixen les zones rurals musulmanes anomenades ayza. -
Jun 2, 1232
Cultura - Mallorca cristiana
Amb la necessitat de mà d'obra, molts catalans s'establiren a l'illa de Mallorca, ja que allà s'els atorgaven avantatges fiscals, socials, polítics i espirituals. A causa de la necessitat espiritual de tenir un temple cristià, es van edificar una série d'esglasioles al llarg de tota l'illa, que van ser aprovades i legalitzades el 1247 per Innocenci IV. -
Jun 2, 1320
Polític - Reincorporació del regne de Mallorca a la Corona d'Aragó
El regne de Mallorca, va passar d'un estat sobirà i independent a un marc conjunt de districtes territorials de la Corona d'Aragó. -
Jun 2, 1440
Social - La revolta forana
La revolta forana fou un moviment impulsat pels camperols contra les classes tendistes de Ciutal -cavallers, ciutadans i mercaders-, a fi d'atenuar el control de que disposaven aquests damunt els organismes de govern de l'Illa i aconseguir una distribució mes justa de la pressió fiscal. -
Jun 2, 1450
Social- Revolta de les Germanies
Aquesta revolta va ser protagonitzada pels menestrals de Ciutat i els pagesos, contra els nombrosos impostos utilitzats per cobrir el desequilibri generat a la balança de pagaments comercials. -
Jun 2, 1490
Edat Moderna
les primeres actuacions del Tribunal de la lnquisició contra els jueus conversos -
Period: Jun 2, 1492 to
EDAT MODERNA
-
Jun 2, 1522
Polític- Desembarca un cos de l'exércit enviat pels Regents de Carles V, per a esclafar els agermanats i retornar a la situació de 1521
-
Jun 2, 1541
Economic- Ciutat de Mallorca fou el punt de concentració de l'armada
-
Jun 2, 1548
Econòmic- Ports d'importació de a Mallorca durant el segle XVI
-
Jun 2, 1570
Social i Economic- Importació d'esclaus a Mallorca
Els esclaus solían ésser musulmans, els quals en arribar a Mallorca ja tenien senyor -metges, mercaders, propietaris agrícoles, artesans i alguns canonges- que els usaven per treballar la terra, en la construcció de Ciutat, per al servei domèstic i sobretot els mercaders, els solían adquirir per a la compra-venda. -
Jun 2, 1571
Social- la Reíal Audiènciaintentar posa ordre a l'embrollament de jurisdiccions
-
Social- La gent pren partit com la resta de regnes de la Corona d'Aragó.
-
Poític- Guerra de Successió
-
Polític - Decrets de nova planta
Mallorca esdevingué provincia. es va substituir el càrrec de virrei, pel de Capità General. també es va substituir el general consell, per la nova Real Audència reformada. Els oficis de jurats van ser suprimits. Aleshores les seves atribucions les feia l'ajuntament de Palma. també es feien oficis de mostasser, executor, batlle, veguer, sínic, claver, comptador i altres. -
Polític- Els francesos s'apoderaren de l'illa de Menorca
S'apoderen de l'illa amb la intenció de restituir-la a Ferran VI, amb la condició que donés suport a França -
Econòmic - comerç, importació i exportació
A les darreres décades del segle XVIII, les illes depenien de l'importació de cereals, principalment, però també altres productes de fora, però Mallorca no tenia quasi res per oferir. Aleshores es va crear la Societat Econòmoca, perquè Mallorca pogués oferir altres aliments per equilibrar l'importació. per això van exporat: oli, aiguardent, panses o atmetlles. Igualment obtenien cereals de fora, ja que sense ells la població no sobrevivia. -
Period: to
EDAT CONTEMPORÀNIA
-
Social- Pesta bubònica d'Artà
-
Social- Pesta groga
Tot i que la Pesta groga es va extendre pel territori de Mallorca durant el 1821, al 1870 es va extendre una nova Pesta groga. -
Economic- Es realitza un procés de recuperació i canvi
Amb l'estancament econòmic coincident amb la crisi de finals de segle XVIII i mantingut fins a la mort de Ferran VII, fou seguit per un procés de recuperació i canvi. Es passà d'una economía agrària i autàrquica a una economía de mercat. -
Economic- Inauguració de la primera línia regular de vaixells de vapor entre la Ciutat de Mallorca i Barcelona
Amb això quedaren normalitzades les comunicacions marítimas i es va poder produir l'ampliació del mercat. També es desenvolupà el comerç amb les Antilles i altres ports americans: Buenos Aires, Río de Janeiro, Nova York,etc, el qual s'efectuà amb vaixells de vela.. -
Social- El cólera
-
Social- Comencen a organitzar-se els primers nuclis del moviment obrer
El moviment obrer sempre ha tingut unes característiques diferents a cada illa i la seva coordinació no ha estat mai massa ferma. El moviment obrer es diferencia entre les illes depenen de les circumstàncies económiques propies.
Les poblacions on el moviment obrer fou mes important foren les més industrialitzades. Pel que fa a Mallorca: Maó, Ciutadella i Alaior. -
Econòmic- es desenvolupa la indústria
El desenvolupament de la indústria va ser impulsada pel tràfic comercial. Primer de tot apareixeren les indústries tèxtils, al 1872 la del calçat i orfebreria. I més trad s'afegiren les indústries agrícoles. -
Econòmic- Es desenvolupa el Banc Balear i el Crèdit Balear
-
Econòmic- Es desenvolupa el primer ferrocarril de Ciutat de Mallorca a Inca.
Aquest fet va millorar l'activitat comercial a l'illa de Mallorca. Posteriorment arribà a altres poblacions i el 1913 començà a funcionar el de la Ciutat a Sóller, que més tard fou electrificat. -
Social - Conflictes amb vagues
Els sectors amb més organitzacions obreres foren els de la construcció, sabaters, fusters, treballadors del molí, tèxtil i camperols. La repressió del moviment obrer va ésser molt forta, durant els anys 1919, 31, 33 i 36. -
Polític i social- Refugiats de la guerra civil
Quan va començar la guerra, el gevernador no va donar armes als militars mallorquíns, així que l'exèrcit va recorrer a Menorca. molta gent va morir, oficials, soldats, capellans, i omlta gent de poble. però finalment, Barcelona va caure, tothom tenia molta por i s'amagava. fins que totes les Illes balears i catalunya es van rendir, i van formar part dels territoris de Franco. -
Social- Un fort corrent immigratori arriba a l'illa de Mallorca procedent del Sud de la Península.
-
Polític - Mort de Franco i retorn de la monarquia.
Com que mort franco, hi torna ha haver la democràcia. això vol dir que els ciutadans poden votar qui vol que els representi.
Aquest fet fa que enlloc de posar-se qui vulgui al tro, passarà de pares a fills. també es canviaràn les lleis, i tant a Catalunya, com a les Balears es podrà parlar el català. -
Polític - L'estatut d'autonomia de les illes balears es posa en pràctica
Per fi es crea un estatut a les Illes Balears, aquest fet farà que tinguin un lloc dins del Congrés d'Espanya, i puguin tenir el dret de votar les lleis, i dir si estan d'acord o no. -
Polític - Primeres eleccions.
Aquest és el primer cop que es fa democràcia. hi ha diferents partits, i així la gent pot votar el que millor cregui q els representi. -
Política i economia- les defenses cordoveses obliguen a Mallorca a retificar el pacte de submissió al Califat de Damasc
Aquest fet provoca que Mallorca sigui un enclavament important en la xarxa de comerç establerta per l'emirat d'Omeia al Mediterrani. -
Economia - Comença l'etapa de màxima esplendor de Mallorca i tot el Califat de Córdova
Mallorca pateix un gran augment de les riqueses provocat majoritàriament per un comerç molt actiu.
