-
Convocades per Alcalá Zamora degut als escàndols de corrupció del Govern de Lerroux (cas d'estraperlo). Les esquerres, que van presentar-se unides amb el Front Popular, van guanyar. -
-
-
El tinent José del Castillo (Guardia d'Assalt fidel a la República) mor assassinat a mans de quatre pistolers de dretes. -
Com a resposta de l'assassinat del tinent Castillo, un grup d'esquerrans mata a Calvo Sotelo, dirigent del partit monàrquic Renovación Española. -
A conseqüència del assassinat de Calvo Sotelo, els militars contraris a la República, dirigits pel tinent coronel Yagüe, s'aixequen la nit del 17 de juliol a Melilla com a intent de cop d'Estat (fracassaran). Ràpidament van afegir-se a la sublevació els militars de Ceuta. -
El 18 de juliol l'insurreció es va estendre a la resta del protectorat del Marroc i a les Canàries, on Franco va assegurar l'éxit del aixecament. -
L'objectiu dels nacionals va ser ocupar Madrid, però no ho van aconseguir.
Yagüe entra a Almendralejo, Mérida i Badajoz. Es produeix l'alliberació de l'alcàsser de Toledo. Mola ocupa Irun i Sant Sebastià. Es connecta Galícia i Oviedo. Es va dur a terme la batalla del Jarama, i s'ocupa la costa del Mediterràni (fins Malaga) -
El 19 de juliol, dos dies després de l'insurrecció, el Govern substitueix a Casares Quiroga per José Giral, qui va dissoldre l'exèrcit i va lliurar armes a les milicies del Front Popular i dels sindicats. També alguns militars i cossos de seguretat van mantenir-se fidels a República, fent possible sufocar el cop d'Estat a gran part d'Espanya. -
El 19 de juliol el general Goded s'aixeca amb algunes tropes però és ràpidament sufocat. El president de la Generalitat, Companys, el va convèncer per anunciar la seva derrota per la ràdio i acaba sent presoner. -
El 19 de juliol s'afegeixen a la rebel·lió el General Mola (Navarra) amb l'ajut dels requetés, i també van imposar-se a Saragossa, Meseta Nord, Galícia, Mallorca i Sevilla, on Queipo de Llano va controlar l'Andalusia Occidental amb el support de l'exèrcit d'Àfrica, que des del mateix dia era dirigit per Franco. -
-
A partir del 21 de juliol molts obrers van tornar als seus treballs, però com molts propietaris van ser assaassinats, els treballadors van fer-se amb el poder d'alguns empreses.
-
El 20 de juliol del 1936, Lluís Companys convoca als dirigents de la CNT i FAI per formar el Comité Central de Milícies Antifeixistes el 21 de juliol del 1936, integrat pels principals sindicats i organitzacions fidels a la República. Aquest Comité va organitzar les columnes de milicians i va controlar l'ordre públic. -
Els sublevats es van amagar al Alcázar, i els republicans van tractar de fer-los fora des del 21 de juliol del 1936. Els nacionals van aguantar fins el 27 de setembre, quan les tropes d'Àfrica van alliberar-los.
-
El 24 de juliol la Generalitat va promulgar el Decret de Col·letivitzacions, pel qual les empreses amb més de 100 treballadors quedaven al control del govern. Els petits comerços seguien sent propietat privada, encara quee sota la fiscalització d'u comité obrer. -
El 24 de juliol del 1936, es crea al bàndol rebel la Junta de Defensa Nacional, presidida pel General Cabanellas (qui era contrari a Franco). -
La Generalitat crea la conselleria de Defensa -
A l'agost del 1936 es va crear un comité de no-intervenció amb seu a Londres del qual van formar part un total de vint-i-set països.
-
-
El 4 de setembre del 1936, José Giral dimiteix i el 5 de setembre el substitueix el socialista Largo Caballero, qui volia crear una aliança entre republicans, burgesos i obrers per guanyar la guerra, cosa que no va aconseguir. Al seu Govern van formar part per primer cop els comunistes. -
-
Les tropes comandades per Franco van alliberar els soldats asediats al Alcázar, fet d'importància degut a la propaganda que va crear envers la figura de Franco. -
El 27 de setembre del 1936, es crea un nou govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradellas i format per totes les forces d'esquerres i obreres a catalunya, incloent la CNT. Es va dissoldre el Comité Central de Milícies Antifeixistes. -
-
Entre el 21 i 29 de setembre del 1936, Franco es escollit a Salamanca pels generals de la JDN com a comandament únic, i poc després li concedeixen també l'autoritat política. -
A l'octubre del 1936, s'envia part de les reserves d'or del Banc d'Espanya a l'Unió Soviètica per pagar les armes comprades per la República. -
Es trasllada la capital del bandol sublevat a Burgos el 1 d'octubre del 1936 .
-
Durant la tardor del 1936, al bàndol republicà es va dur a terme una persecució contra edificis, simbols i persones religioses. -
El 2 d'octubre del 1936 es funda a Burgos la Junta Técnica del Estado, embrió d'un futur govern.
-
Creació del Consejo Regional de Defensa de Aragón, un dels consells regionals que funcionaven com a governs paral·lels -
Creació de la Junta de Defensa de Madrid, un dels consells regionals que funcionaven com a governs paral·lels -
Al 7 de novembre i al 4 de desembre del 1936 van produir-se matances de persones que no van defensar la República, més de 2 mil persones van resultar assassinades. -
El 19 de novembre del 1936, disparen a Durruti al pit poc després d'una entrevista. Morirà la matinada del 20 de novembre. -
El 20 de novembre del 1936, José Antonio Primo de Rivera es afusellat a la presó d'Alacant sentenciat per conspiració. Al seu testament: «Que sea la mía la última sangre española vertida en discordias civiles». -
El 20 de desembre el 1936, al bàndol es va promulgar un decret d'unificació i militarització a les milícies falangistes i carlines (requetés), per tal de aplicar-li's una disciplina d'exèrcit. -
Es forma un nou govern després dels fets de maig, presidit per un altre cop per Lluís Companys i format per ERC i el PSUC. CNT i FAI queden fora i el POUM estava il·legalitzat. -
-
El 18 de febrer del 1938, el general Batet, important pel seu paper aturant l'insurreció a Catalunya durant la revolució del 1934, va ser afusellat a Burgos. -
Els nacionals es concentren en ocupar la franja cantàbrica. Es produeixen la btalla de Belchite i de Brunete (front d'Aragó), i el bombardeig de Guernica. S'ocupen Bilbao, Santander i Astúries.
-
El 19 d'abril del 1937 es va promulgar un decret d'unificació definitiu, en el qual es creava el que acabaria sent el partit únic del règim, Falange Española y de las JONS, sota la direcció de Franco. -
El successor de José Antonio Primo de Rivera, Manuel Hedilla, es va negar a acceptar la unificació de Falange amb els carlins, i va ser empresonat amb els càrrecs de conspiració contra Franco. -
L'aviació alemana va bombardejar aquesta ciutat basca sense objectius militars. -
El 3 de maig del 1937, van confrontar-se els anarquistes i militants del POUM contra la Generalitat com a conseqüència del intent de desallotjar un edifici de Telefònica sota el control de la CNT-FAI. Es van aixecar barricades als carrrers de Barcelona, encara que alguns dirigents anarquistes intentaven calmar la situació.
El Govern de la República va enviar Guàrdies d'Assalt per sufocar el conflicte i van reprendre les competències d'ordre públic.
Van resultar ferits milers de persones -
Degut a les disputes entre republicans i la negativa de Largo Caballero en il·legalitzar el POUM, aquest va acabar dimitint, i Juan Negrín va substituïr-lo. -
-
Després dels fets de maig, el partit va ser il·legalitzat, els seus militants detinguts i el seu dirigent, Andreu Nin, va estar assassinat per la policia soviètica. -
L'1 de juliol va publicar-se una carta pastoral de l'episcopat espanyol als bisbes de tot el món justificant l'aixecament militar. Es va donar un caracter de Creuada a la guerra. -
Ofensiva dels republicans per intentar alleugerir la pressió al nord.
-
El 20 de juliol del 1937, Andru Nin, el drigent del POUM, va ser assassinat per agent soviètics. -
Creació del Consejo Soberano de Asturias y León, un dels consells regionals que funcionaven com a governs paral·lels. -
Ofensiva dels republicans per intentar alleugerir la pressió al nord.
-
Al novembre del 1937, el president Negrín decideix traslladar el Govern de València cap a Barcelona, on també s'havia anat el govern basc.
-
Els republicans encara confiaven en guanyar la guerra, van reformar l'exércit i iniciar una serie d'ofensives a Aragó. S'ocupen ciutats lleidatanes i Castelló. Amb la pèrdua dels republicans a la batalla de l'ebre, acabaran ocupant també Catalunya
-
Ofensiva republicana contra Terol al desembre del 1937, que finalment van ocupar els nacionals el febrer del 1938.
-
-
Les tropes sublevades ocupen Lleida i els republicans es mouen el 4 d'abril a la banda esquerra del riu Segre. Poc després els nacionals ocupen Balaguer, Tremp, Camarasa i centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
-
El 13 d'abril del 1938, l'exércit sublevat ocupa Castelló, deixant Catalunya aillada de la resta de territori republicà
-
El 30 d'abril del 1938, Negrín va crear un programa amb tretze punts, on proposava negociar la pau entre els dos bándols. Franco s'hi va negar a cap negociació. -
El 25 de juliol del 1938, l'exércit republicà va ocupar alguns territoris a l'altra riba de l'Ebre, però no va poder avançar més enllà del marge dret del riu.
-
A causa de l'ofensiva de l'exercit republicà, que va creuar l'Ebre, va començar una batalla de posicions, que van acabar perdent els republicans, un greu cop per a les seves tropes, que estaven esgotades.
-
bombardeig per part de l'aviació de la República sobre la ciutat de Cabra (Cordoba) el 7 de novembre del 1938. -
S'ocupa tota Catalunya i molts dirigents polítics s'exilien a França, país que, juntament amb Gran Bretanya, va acabar reconeixent oficialment a Franco el 27 de febrer del 1939, per la qual cosa Azaña va dimitir. També entrarà en vigor la Llei de responsabilitats politiques, que comportarà una gran repressió de les llibertats democràtiques.
-
Els nacionals continuen endintsant-se al territori català, trencant el front de Tremp i guanyant a una defensa aïllada i mal coordinada.
-
Al mateix temps moltes ciutats catalanes van estar bombardejades. -
-
Les poques tropes que encara son fidels a la República van intentar aguantar i fins i tot es proposa a Franco una pau honrosa i sense represàlies, cosa que va rebutjar, i el 1 dd'abril del 1939, s'anunciava la fi del conflicte i la victòria dels nacionals.
-
-
El 5 de febrer del 1939, molts polítics van fugir a l'exili a França, els quals van ser més importants: Manuel Azaña, Lluís Companys, J.A. Aguirre, Juan Negrín i Diego Martínez Barrios
-
El 9 de febrer entra en vigor aquesta llei que pretenia "liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja" -
Tot i que quedaven petites lluites, el 10 de febrer del 1939 arriben les tropes franquistes a Puigcerdà i Portbou, i es considera acabada la guerra a Catalunya.
-
Després d'això, Manuel Azaña renuncia al càrrec de president de la República.
-
El 5 de març del 1939, el coronel Casado va fer un cop d'Estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, amb participació d'anarquistes, republicans i socialistes. Va excloure als comunistes i va intentar un acord amb Franco, qui es va negar. -
La resta del territori només va aguantar 3 dies després d'això. -
L'1 d'abril del 1939, Franco va signar a Burgos l'últim comunicat de guerra, que deia: "cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado".