-
Eleccions del febrer de 1936
Es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular. Aquestes es van desenvolupar enmig d'un clima de divisió entre dretes i esquerres. La convocatòria electoral no va aconseguir calmar la situació, encara que a Catalunya hi havia una relativa calma. -
Assassinat del tinent José del Castillo
Un cop produït el triomf del Front Popular a les eleccions del febrer del 1936, a Espanya va haver-hi molta tensió entre les forces socials i polítiques. A més, la tensió va augmentar quan es va produir l'assassinat del tinent de la Guàrdia d'Assalt José del Castillo per part de falangistes. Com a conseqüència, un grup de guàrdies d'assalt van assassinar a José Calvo Sotelo, líder del partit monàrquic de Renovación Española. -
Assassinat de José Calvo Sotelo
El cap del partit de Renovación Española, José Calvo Sotelo, va ser assassinat a Madrid a mans d'un grup d'esquerrans, com a resposta a l'assassinat del tinent Castillo. La mort d'aquest va accelerar els plans colpistes i això va ser el que va causar el començament de la guerra civil a Espanya. -
Alçament militar a Melilla
L'alçament militar a Melilla va ser el primer moviment del cop d'estat, el qual va significar l'inici de la Guerra Civil. Aquesta insurrecció es va iniciar quan el coronel Yagüe, que era el cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República, i després, l'aixecament es va anar estenent a Ceuta. -
Period: to
Repressió a la zona republicana
Els primers mesos de la guerra, va esclatar una repressió a la zona republicana contra tot aquell que pogués tenir relació amb els insurrectes: l'església, l'alta burgesia... Es van produir assassinats dels presos polítics de dretes i de José Antonio Primo de Rivera, detencions il·legals, saqueigs, crema d'esglésies i convents i requisa de béns i propietats privades. Molts dels perseguits van fugir a l'estranger, es van amagar o van passar a la zona insurrecta i es van fer del bàndol franquista. -
L'aixecament s'estén per tot el protectorat del Marroc
L'alçament es va escampar per la resta del protectorat del Marroc. L'exèrcit d'Àfrica va arribar a ser la força fonamental del cop i de la guerra. Mentrestant, Franco, des de les illes Canàries, es va adonar de l'èxit d'aquell alçament. -
L'alçament s'estén a la Península
El general Franco va arribar a Tetuan per a posar-se al capdavant de les tropes africanes i es van dirigir cap a la Península.
Al mateix temps, Mola va decretar l'estat de guerra a Pamplona i va controlar Navarra amb l'ajuda dels carlins.
A més, els militars participants en l'aixecament, es van aixecar en diverses ciutats i van triomfar a la Meseta Nord, a Saragossa, a Galícia, a Mallorca i a Sevilla, on Queipo de Llano va controlar tota Andalusia Occidental, amb ajuts procedents d'Àfrica. -
Fracàs de la insurrecció a Catalunya
Els militars insurrectes van fer sortir tropes a fi d'ocupar els centres de poder de Barcelona, però alguns no hi van acudir i els rebels van tenir poc suport, ja que pocs catalans es van implicar a l'aixecament i els feixistes tenien poca implantació a Catalunya.
Per tant, la Generalitat va poder defensar la República i rendir els insurrectes.
La Guàrdia d'Assalt, Civil i obrers armats van vigilar els llocs on s'havien fet forts els rebels.
Aquest fet va acabar amb l'empresonament de Goded. -
Period: to
Govern de Giral
Per aturar la insurrecció, el govern de José Giral va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris, en els quals es van integrar les milícies. Al territori republicà es va crear una estructura de poder popular, que constava de sindicats i partits d'esquerra que tenien l'única força militar capaç de defensar la legalitat republicana. -
Period: to
Organismes revolucionaris populars aconsegueixen el poder de l'Estat
El poder de l'Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular. Van anar sorgint consells, comitès, juntes que s'ocupaven d'organitzar les columnes de voluntaris per anar al front, l'ordre públic, l'economia... En algunes regions els comitès i les juntes es van unificar, com per exemple: a Astúries amb el nom de Consejo Soberano de Asturias, a Aragó, El Consell de Defensa d'Aragó i a Madrid, la Junta de de Defensa de Madrid. -
Period: to
Primera etapa militar de la guerra
Al juliol del 36, els africans van entrar a la península i a l'agost a Almendralejo, Mérida i Badajoz. Al setembre del 36 Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià. A l'octubre, l'exèrcit va fer una ofensiva a Madrid, mes no van poder prendre la ciutat. Al febrer del 37 es produí la batalla del Jarama, però no van aconseguir aïllar Madrid. Però, els nacionals van ocupar la costa del Mediterrani fins a Màlaga. Al març del 37, els italians van iniciar una ofensiva a Guadalajara, on van ser derrotats. -
Enderrocament de la caserna de Montaña
La caserna de Montaña va ser un edifici militar de Madrid, on es va iniciar la revolta militar de juliol de 1936:
El dia 19, la caserna va ser envoltada per tropes republicanes, Guàrdia d'Assalt, Guàrdia Civil i milícies populars. A l'alba del 20, es va iniciar el canoneig de la caserna dirigida pel tinent de la Torre. Els revoltats van resistir algunes hores. Quan es va usar l'aviació contra ells, la Guàrdia Civil va aconseguir forçar la presa de la caserna, però, va ser destruïda en l'intent. -
Formació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El govern de la Generalitat va comprendre que si volia restablir l'ordre calia comptar amb polítics anarquistes. Per tant, Companys va convocar dirigents de la CNT-FAI i els va oferir la formació d'un Comitè Central de Milícies Antifeixistes format per ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM...
Aquest òrgan convertí en el centre de poder de Catalunya, tenien com a fi recuperar els llocs ocupats pels insurrectes, a més van intentar conquerir les Balears, mes van ser derrotats pels nacionals. -
Promulgació del Decret de Col·lectivitzacions
Pe tal de legalitzar i ordenar el procés de presa e control, el govern va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions, el qual va afectar la major part de les grans i mitjanes empreses, mentre que les companyies amb capital estranger i les caixes i bancs es van mantenir al marge. Les empreses petites van continuar sent de propietat privada. -
Creació de la Junta de Defensa Nacional a Burgos
Es va constituir a Burgos la Junta de Defensa Nacional presidida per Cabanellas, que va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana. -
Creació del Comitè de No-intervenció
Gran Bretanya va advertir a França que no intervingués en la Guerra Civil, va ser aleshores quan França va impulsar la creació d'un comitè de no intervenció amb seu a Londres. Aquest comitè constava de 27 països. Aquesta neutralitat va ser injusta per a la República, ja que aquesta política va negar al govern de la república el dret a disposar armes per defensar-se de l'aixecament militar. -
Enviament de la Legió Còndor
El govern feixista alemany va suportar la insurrecció, ja que la van veure con una forma de frenar l'expansió del comunisme i va enviar als insurrectes ajut militar:
A la nit del 25 de juliol, a Bayreuth, Hitler va conversar amb Langenheim i Bernhardt, els quals van transmetre la petició de Franco de l'enviament d'avions de transport, i finalment es va prendre la decisió de recolzar Franco i d'enviar a Espanya la seva aviació: Legió Còndor. -
Creació de la Conselleria de Defensa
La Conselleria de Defensa va ser un organisme dependent de la Generalitat de Catalunya creada oficialment el 2 d'agost de 1936]i que va existir durant els primers anys de la Guerra Civil Espanyola per a fer-se càrrec de les qüestions militars. -
Period: to
Govern de Largo Caballero
El socialista Largo Caballero va crear a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Caballero pretenia crear una aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra.
No obstant, cada vegada s'estava anant a pitjor i això havia posat en contra del govern de Caballero comunistes, socialistes i republicans que van usar la negativa d'ell a il·legalitzar el POUM. Aleshores, Manuel Azaña va encarregar la formació d'un nou govern d'esquerres a Juan Negrín -
Period: to
Brigades Internacionals
Les Brigades Internacionals van ser creades el 18 de setembre de 1936, eren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola.
Van estar participant en les més cruentes batalles de la guerra com a unitats de xoc, fins que el 23 de setembre del 1938 es van retirar del conflicte a causa de la pressió del Comitè de No-intervenció. -
Govern de Josep Tarradelles
Es va formar un nou govern de la Generalitat presidit per Tarradelles, en què estaven representades totes les forces republicanes i obreres. El Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. Aquest govern va aplicar el decret de col·lectivitzacions i la reorganització de la justícia. Però hi havia fortes tensions: la CNT-FAI, el POUM i el PSUC volien aprofundir en el procés revolucionari i d'altra banda, ERC i el govern volien recuperar el control de la situació i mantenir l'ordre. -
Franco és nomenat com a "Generalíssim" i "Cap de Govern"
El dia 21 de setembre de 1936 Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir el comandament militar únic i pocs dies després, Franco es va convertir en la màxima autoritat política. Va sorgir el decret del 29 de setembre on es nomenava Franco com a "Generalíssim de les forces nacionals" i "cap del govern de l'Estat espanyol". -
L'or de Moscou
L'URSS va donar suport a la república. Per aconseguir armes i productes energètics, el govern espanyol va enviar a la Unió Soviètica una part de les reserves d'or del Banc d'Espanya, per poder pagar les armes comprades. En contrapartida, els militars soviètics van tenir un paper molt important en l'organització tàctica de la guerra. -
Assassinat de José Antonio Primo de Rivera
Un cop iniciada la Guerra Civil Espanyola, el fundador de la Falange va ser condemnat a mort per un tribunal de la República i afusellat el 20 de novembre del 1936 a la presó d'Alacant. Prèviament, havia estat ofert al general Franco en un intercanvi de presoners, que el futur dictador no va acceptar. D'aquesta forma, Franco va evitar salvar-lo i va aconseguir eliminar l'únic personatge que li podia fer ombra en l'àmbit polític en el nou règim que ja estava instaurant a les zones ocupades. -
Enviament del Corpo Truppe Volontaire
El Corpo Truppe Volontarie va ser una força italiana de combat d'uns 50.000 soldats enviats per la Itàlia feixista de Benito Mussolini a Espanya, per participar en la Guerra Civil espanyola en suport al bàndol revoltat a fi de frenar l'expansió del comunisme. -
Period: to
Segona etapa militar de la guerra
L'abril de 1937 els nacionals van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es produí el bombardeig de Gernika, que va ser atacada pels avions de la Legió Còndor i va quedar totalment destruïda. Al juny del 37, els nacionals van ocupar Bilbao. Al juliol, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular amb la batalla de Brunete i, a Aragó, amb la batalla de Belchite. Aquesta etapa s'acaba amb la conquesta de Santander i Astúries per part dels franquistes. -
Promulgació del decret d'unificació
Es va promulgar el decret d'unificació que constava en la unió de la falange i el tradicionalisme en una nova organització: Falange Española Tradicionalista i de las JONS, i es va convertir en el partit únic del nou règim. Es tenia com a objectiu guanyar la guerra i Franco cada cop tenia més poder. El cap de Falange, Miguel Hedilla s'hi va oposar i Franco el va fer empresonar i desterrar.
Així, es va instaurar una dictadura feixista amb un líder que tenia tots els poders. -
Bombardeig de Guernica
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat per la Legió Còndor contra la població de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. La seva repercussió ha fet que sigui un atac mundialment conegut. El dictador Franco ho va negar fins a la mort, al·legant que els republicans havien cremat la ciutat en retirada. -
Period: to
Els fets de maig de 1937
Hi havia tensió entre la Generalitat i la CNT-FAI, el POUM i PSUC. Aquestes dues forces polítiques van topar violentament. L'enfrontament començà quan la policia intentà desallotjar l'edifici de la Telefònica que estava controlat pels anarquistes. Això va provocar un tiroteig i que els anarquistes i militants de les POUM es revoltessin contra la Generalitat. Les forces d'ordre públic es van enfrontar als revoltats i la confrontació va durar 4 dies i va haver-hi 100 morts i més de 1000 ferits. -
Period: to
Govern de Negrín
Un cop escollit Negrín com a cap de govern, el POUM va estar il·legalitzat i els seus militants van ser detinguts. El seu dirigent, Nin, va ser assassinat per agents soviètics.
Al novembre del 37, Negrín va traslladar el govern de València a Barcelona, a causa de la necessitat de controlar els recursos econòmics i militars d'una de les zones més riques de la zona republicana.
El govern republicà es va fer amb el control de diferents càrrecs i va abandonar el govern de la Generalitat -
Period: to
Tercera etapa militar de la guerra
Al desembre del 37, va començar una ofensiva republicana sobre Terol, però al març del 38, els nacionals van atacar el Front d'Aragó. El 29 de març, els nacionals van entrar a Serós, Aitona i Soses i més tard, van ocupar Lleida. A més, van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. També, els franquistes van ocupar Castelló i es va derogar l'Estatut de Catalunya. Al novembre, l'exèrcit franquista va entrar a Mora d'Ebre i els republicans es van retirar. -
Els Tretze Punts de Negrín
A l'any 1938, la situació no va ser fàcil a la zona republicana, hi havia una manca d'aliments, els revessos militars eren continus i la població començava a estar cansada de la guerra.
Aleshores, el govern republicà va proposar una sortida de la guerra i va publicar el Programa dels Tretze Punts on es proposaven les condicions per a posar fi a la lluita. Però, aquest programa va estar rebutjat per Franco. -
Period: to
Batalla de l'Ebre
El 25 de juliol del 38, els republicans van intentar una última ofensiva, el seu exèrcit va travessar l'Ebre i va conquerir Ascó, Mora d'Ebre, Flix... Aleshores, va començar una guerra de posicions. Finalment, a finals d'octubre de 1938, una contraofensiva dels nacionals va aconseguir avançar. El 8 de novembre, l'exèrcit franquista va entrar a Mora d'Ebre i el 15 els republicans es van retirar a l'altra riba del riu. La derrota va debilitar l'exèrcit republicà. -
Acord de Munic
L'Acord de Munic es va acordar a Munic el 1938 per tal de resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi.
Això va suposar un fort cop per a la República, ja que Negrín creia que la resta d'Europa formaria part d'una aliança antifeixista. -
Period: to
Quarta etapa militar de la guerra
El 23 de desembre del 38, els nacionals van trencar el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. El 15 de gener, els nacionals van entrar a Tarragona, mentrestant, l'aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. El 26, els franquistes van entrar a Barcelona i el 4 de febrer a Girona. El 10, van arribar a Puigcerdà i Portbou. Aleshores, la guerra es va acabar a Catalunya. Però, els republicans es van retirar i milers de persones es van exiliar, i també polítics, com: Negrín, Azaña... -
Aplicació de la Llei de responsabilitats polítiques
El 9 de febrer de 1939 va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja. Aleshores, funcionaris i docents republicans van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser eliminats. També, van ser prohibides les manifestacions de caire catalanista i tota mena de llibertats democràtiques. -
Period: to
Fi de la República
Al febrer del 39, només Madrid, la Manxa, València, Alacant, Múrcia i Almeria eren zones republicanes. Azaña va tornar per defensar la República.
Casado va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb socialistes, anarquistes i republicans, i va intentar acordar amb Franco, però aquest va rebutjar-li i el seu exèrcit va entrar a Madrid. Finalment, tot el territori republicà va acabar ocupat i Franco va signar l'últim comunicat de guerra anunciant la derrota i la fi del conflicte.