-
La Triple Aliança va ser una coalició inicialment integrada per l'imperi Alemany i l'imperi Austrohongarès per iniciativa d'Otto von Bismarck per evitar un conflicte entre l'imperi Rus i l'imperi Austrohongarès.
-
França, Rússia i Gran Bretanya. França temia el poder d’Alemanya i per això es va aliar amb Rússia i va millorar les relacions amb Gran Bretanya.
-
Entre els obrers s’havia difós la ideologia marxista i el 1898 es va fundar el Partit Socialdemocràcia Rus, que el 1912 es va dividir en menxevics i bolxevics. Els menxevics eren més moderats que el bolxevics. Els bolxevics, liderats pel Lenin, van impulsar a Rússia una revolució social, que va acabar triomfant.
-
L’esdeveniment detonant del conflicte va ser l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran, hereu del tron d’Àustria-Hongria, i la seva esposa, a Sarajevo, capital de Bòsnia.
L’autor va ser un estudiant bosni integrant d’un grup nacionalista-terrorista, que demanava l’alliberament de Bòsnia respecte a Àustria; alhora que Sèrbia semblava estar al darrere de l’organització de l’atemptat. -
Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, convençuda que acabaria amb aquest territori i podria estendre el seu domini als Balcans.
Llavors Rússia hi va intervenir per defensar Sèrbia, i Alemanya, aliada de d’Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França.
Al seu torn, Gran Bretanya, va entrar en guerra quan Alemanya va envair Bèlgica. -
Alemanya van intentar atacar de nou al front occidental. A la batalla de Verdun (1916, França), els francesos van resistir mesos, sense que Alemanya pogués vèncer.
-
Un submarí alemany ja havia enfonsar el transatlàntic Lusitània, on van morir més de 125 ciutadans americans (1915). EUA, finalment, va decidir entrar a la guerra. La intervenció dels americans va ser decisiva pel triomf de l’Entesa (aportà molts soldats, subministraments..).
-
Rússia havia entrat a participar a la Primera Guerra Mundial amb una economia desestructura i una societat en crisi. ... La població, durant la Primera Guerra Mundial patia molta fam, pobresa i misèria.
-
Durant la Primera Guerra Mundial, el 1917, va esclatar la revolució bolxevic a Rússia, que va enderrocar el tsar Nicolau II i hi va instaurar el primer Estat comunista del món.
-
Rússia va participar a la Primera Guerra Mundial i aquest context va acabar creant les condicions per a un esclat revolucionari: Rússia no estava preparada per a una guerra tan llarga, dura i costosa.
-
Alemanya, derrotada i tement l’esclat d’una revolució al seu país, signarà l’armistici l’11 de novembre de 1918. L’emperador alemany (el kàiser), Guillem II marxarà del país i s’hi proclama la República.
-
Els anys de postguerra van ser per Alemanya anys de crisi econòmica, de misèriai d’atur . Els deutes de guerra i les reparacions van provocar una gran inflació, que va anar acompanyada d’una gran depreciació del marc. La República de Weimar va haver de fer front a aquesta dura situació econòmica i al descontentament d’amplis sectors de la població.
-
El tractat més important va ser el Tractat de Versalles, en el qual es va signar la pau amb Alemanya i les potències vencedores imposen les condicions de pau:
- Es declarava Alemanya culpable del conflicte, que havia de pagar fortes reparacions de guerra, tan en diners com en productes.
- Reducció del seu exèrcit i la prohibició de rearmament.
- Reducció del seu territori europeu
- Pèrdua de les seves colònies, que es van repartir entre Gran Bretanya i França. -
Es crea la Societat de les Nacions (1919), un organisme internacional per discutir i resoldre les disputes entre països i no recórrer a la guerra. El nou panorama de postguerra va dificultar la seva tasca; a més, EUA no s’hi va integrar. Alemanya i Itàlia es van retirar posteriorment.
-
En aquesta situació de crisi, va sorgir la figura de Benito Mussolini , que, el 1919, va crear els fasci de combat , els anomenats camises negres. Eren uns grups paramilitars amb els quals es pretenia frenar la puixança del moviment obrer a base d’atacar de manera violenta els sindicats obrers i els seus líders.
-
Adolf Hitler era un soldat de la Primera Guerra Mundial, que no havia acceptat la derrota alemanya i que el 1920 va fundar el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya (NSDAP) i se’n va erigir líder indiscutible. El partit va elegir com a emblema la bandera vermella amb la creu gammada i es va proveir d’una organització paramilitar, les seccions d’assalt (SA).
-
L’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques), un Estat federal que reunia totes les nacionalitats del vell Imperi dels tsars (armenis, ucraïnesos, georgians....). L’URSS es governava amb un Parlament (Soviet Suprem), i un sol partit, el PCUS, controlava la vida política.
Es tractava d’un sistema totalitari, en el qual l’Estat i el partit quedaven identificats totalment i en el qual les institucions no eren elegides democràticament. -
El 1922 Mussolini va exigir al rei que li lliurés el govern i va fer una exhibició de força, amb la Marxa sobre Roma dels camises negres. Finalment, el monarca, pressionat pels conservadors, el va anomenar cap del govern.
-
Lenin, el líder indiscutible de la Revolució, va morir el 1924 en un moment en què es debatia quin era el millor camí per consolidar-la.
-
Després de 1924 l’Estat i el partit feixista van quedar totalment identificats enun règim en el qual Mussolini es va atribuir plens poders i es va fer anomenar el Duce .
-
La prosperitat no va beneficiar tothom per igual i un seguit d’elements van preludiar la crisi que s’apropava. Els pagesos en van ser els primers perjudicats, perquè durant la guerra s’havien endeutat per comprar noves terres i màquines i augmentar amb això la producció, que venien als països bel·ligerants.
-
La desconfiança es va estendre entre els inversors i el 24 d’octubre del 1929 ( dijous negre) una onada venedora va afectar la Borsa de Nova York .
-
Per lluitar contra l’atur, l’Estat va impulsar la realització d’un pla d’obres públiques de gran abast (carreteres, embassaments, ponts...). A més, per augmentar la capacitat adquisitiva dels treballadors, va afavorir una política de suport als preus agrícoles i l’augment dels salaris, alhora que reduïa la jornada laboral a 40 hores setmanals. Totes aquestes mesures van provocar un rellançament de l’economia nordamericana i un descens important dels aturats.
-
El 1932, un dels pitjors anys de la Gran Depressió, va guanyar les eleccions un demòcrata. Franklin D. Roosevelt , que proposava un nou programa per afavorir la recuperació econòmica i treure el país de la crisi.
-
Franklin D. Roosevelt proposava un nou programa per afavorir la recuperació econòmica i treure el país de la crisi. Fou l’anomenat New Deal (Nou Repartiment), que defensava la intervenció de l’Estat per reactivar l’economia.
-
Per lluitar contra l’atur, l’Estat va impulsar la realització d’un pla d’obres públiques de gran abast (carreteres, embassaments, ponts...). A més, per augmentar la capacitat adquisitiva dels treballadors, va afavorir una política de suport als preus agrícoles i l’augment dels salaris, alhora que reduïa la jornada laboral a 40 hores setmanals.
-
En les eleccions del 1932 , el partit nazi ha va aconseguir 13 milions de vots i, el gener del 1933, va aconseguir que el president Hindenburg nomenés Hitler canceller . Al cap de pocs dies, els esquadrons nazis van provocar un incendi al Reichstag (Parlament) i en van acusar els comunistes.
-
A partir del 1933, es van crear els camps de concentració per recloure els opositors i els enemics del Reich. Molts jueus hi van ser tancats, obligats a fer treballs forçats, i, en part, van ser exterminats.
L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945. -
el partit nazi ha va aconseguir que el president Hindenburg nomenés Hitler canceller . Al cap de pocs dies, els esquadrons nazis van provocar un incendi al Reichstag (Parlament) i en van acusar els comunistes. Aquest incident va servir de pretext a Hitler per eliminar els seus adversaris i exigir plens poders. El 1934, Hitler es va proclamar Führer i Canceller del III Reich (Imperi).
-
El 1935 es van dictar les lleis de Nuremberg, que impedien els matrimonis mixtos i excloïen els jueus de la ciutadania alemanya.
