-
1500
Els inicis del Jazz
Els orígens del Jazz provenen de quan, als segles XVI i XIX, van portar violentament com a esclaus les persones d'Àfrica a Amèrica del Nord perquè treballesin en plantacions de cotó, tabac, etc.
A partir d'allà, els esclaus cantaven sobre les tràgedies que patien. Els origens del Jazz són les cançons com worksong, gospel, espirituals negres, blues, etc.
Aquí hi ha diferents exemples d'aquests orígens: https://youtu.be/4G5KtQynWvc
https://youtu.be/vf6jBP4YXwo
https://youtu.be/4gXShOJVwaM -
Fi de la Guerra de Cuba
Amb la fi de la Guerra de Cuba s’obre el barri d'Storyville. Per tal de mantenir ben controlades totes les qüestions referides a prostitució i tràfic d’alcohol, joies i drogues, el regidor Story va crear el barri d’ Storyville. La població era majoritàriament negra. Era un barri amb molta vida nocturna i amb molta necessitat de música que omplís les pistes de ball dels molts locals de diversió. -
L'estil de New Orleans
La fi de la Guerra de Cuba (1898) va omplir les botigues d’instruments musicals provinents de les bandes militars. Els preus eren molt assequibles i molts negres en van poder comprar. La música era present a moltes activitats de la vida de New Orleans: Els enterraments. “Marching bands”, les desfilades al carrer. “Street parades”. El ball als “riverboats”. Bandes de 6 a 9 músics formades per la trompeta, clarinet, trombó, banjo, tuba i “bateria”. La improvisació era col·lectiva. -
Dixieland
El nou estil de música va ser tan exitós que moltes bandes de músics blancs el van imitar. Aquesta música s’anomenà Dixieland (Terra del Sud), senzillament per fer entendre que els músics que la interpreten són… blancs!
L’orquestra més famosa fou la Original Dixieland Jazz Band (primera banda en incorporar la paraula Jazz!). Els primers enregistraments de jazz (1917) s’atribueixen a aquesta banda. Exemple: https://youtu.be/5WojNaU4-kI -
1ra Guerra Mundial
Es tanca Storyville. Durant la 1a Guerra Mundial (1914 – 1918), New Orleans es va convertir en port militar. Això comportarà molta “tensió” entre la comunitat negra de Storyville i els “mariners” que arribaven o sortien cap a la guerra. Finalment, el 1917, Storyville es tanca “pel perill que suposa per la moral de les tropes”. Molts músics van quedar sense feina. Molts d’aquests músics van emigrar a Chicago. -
Estil de Chicago
Storyville es tanca “pel perill que suposa per la moral de les tropes”. Molts músics van quedar sense feina. Van emigrar a Chicago, ciutat que volia més músics que toquessin Jazz. L’estil Chicago es desenvolupa a South Side, barri on es hi havia la majoria de locals on tocaven els músics. Molts músics blancs comencen a tocar-ho. Les bandes creixen i toquen dins d’un local. El contrabaix desplaça la tuba. Es toca piano i la guitarra. Es comença a tocar el saxo.
https://youtu.be/aVmRkngg1ps -
Promulgació de la llei Seca
La situació a Chicago és insostenible pels greus enfrontaments entre els grans grups mafiosos que volen controlar la ciutat. Per culpa de la Llei Seca es tanquen molts locals i poc a poc la vida nocturna a Chicago anirà desapareixent, molts músics van marxar cap on podien continuar desenvolupant la seva activitat: Nova York. -
El crac de la bossa
La bossa de Wall Street de Nova York va caure estrepitosament formant una crisis econòmica molt forta.
El crac del 1929 va empobrir una gran part de la població. El Jazz ja només s’escoltarà per la ràdio o en els discs. -
La llei Jackson
Cap a la fi del anys 30, moltes sales i clubs van començar a tancar a causa de la Llei de Jackson que obligava als negres a abandonar els carrers abans de les 11 de la nit.
A partir d’aquesta llei, sorgeix un moviment de crítica per parts dels músics negres que pensaven que el swing era la fi del jazz. Ells pensaven que els blancs havien abusat del jazz, fins convertir-lo en una música estereotipada i comercial. Van considerar que era el moment de renovar el jazz per portar-ho als seus origens. -
El Swing
El swing és molt més evolucionat que el New Orleans: Interpretat per “big bands”o orquestres de 12 a 16 músics formades per: piano, guitarra, contrabaix i bateria (secció rítmica); trompetes, trombons, saxos alts i tenors, i clarinet (secció melòdica). Aquesta complexitat orquestral provoca una certa pèrdua d’espontaneïtat (“solos” més controlats). Igualment començaran a destacar, en contrast amb el conjunt, els grans solistes tan vocals com instrumentals.
Exemple: https://youtu.be/s_GTfl8Hhc8 -
El Bebop
Sorgeix un moviment de crítica per parts dels músics negres que consideraven que el swing suposava la fi del jazz. Pensaven que els blancs havien abusat del jazz, fins tornar-lo en una música estereotipada i comercial. Van pensar que havien de renovar el jazz per tornar-lo a les seves arrels. Les formacions seran més reduïdes, la secció de vent es redueix. Les melodies són molt frenètiques i nervioses, de ritme molt ràpid, amb salts bruscs.
Exemple: https://youtu.be/09BB1pci8_o -
El Cool-Jazz
Neix com a oposició al frenètic bebop. Es tranquil i busca l’equilibri, és un jazz íntim. Els instruments s’expressen amb un ritme tranquil i suau, sense salts. La secció rítmica adopta un estil basat en l’acompanyament, sense tant de swing.
Exemple: https://youtu.be/3Ko852-LS9Y -
El Free-Jazz
L’actitud de l’oient ha de canviar quan escolti aquest tipus de música. El “Free Jazz” no segueix cap llei establerta. Les característiques més importants són: la tonalita i la nova concepció rítmica.
Exemple: https://youtu.be/8bRTFr0ytA8 -
El Jazz Fusion
Amb aquest nom s’entén una música que fa síntesi amb elements procedents del jazz i elements procedents d’altres músiques. Les característiques principals són: Universalització del jazz, ús d’instruments electrònics, es torna a donar importància a la improvisació col·lectiva i la incorporació de formes que es consideraven “sorolls”.
Exemple: https://youtu.be/vz7nMBLUnDc