-
Impedien qualsevol mena d'associació de treballadors per defensar els seus interessos.
-
Les revoltes luddistes van néixer a Anglaterra, van ser una sèrie de protestes violentes i es van estendre per tot el continent.
-
A partir d'aquests anys, els treballadors comprenen que el sistema fabril està per quedar-se, i que destruir les màquines (luddisme) no ajudarà en res.
-
A Espanya, les revoltes luddistes més importants es van produir el 1821 a Alcoi i el 1835 a Barcelona.
-
A la Gran Bretanya, són derogades les lleis antiassociatives.
-
Després de ser derogades les lleis antiassociatives, va començar a configurar-se el sindicalisme contemporani. Els obrers es van agrupar en organitzacions d'ofici (Trade Unions, entre els quals destaca el Gran Sindicat General de Filadors).
-
Sota la direcció de Robert Owen, es va produir la unió dels diversos sindicats d'oficis, i es va constituir la Great Trade Union, que va arribar a tenir més de mig milió de treballadors afiliats.
-
Un grup d'obrers va fundar la "Working Men’s Association", que va publicar "la Carta del Poble".
-
En la dècada del 1840 el sindicalisme es va estendre. A França s'hi va crear la Unió Obrera i a Espanya, el primer sindicat, l'Associació de Teixidors de Barcelona.
-
Working Men’s Association es va transformar en l’Associació Nacional de la Carta, considerada el primer partit polític dels treballadors.
-
Aquests dos pensadors van publicar el "Manifest del partit comunista" i va ser la primera formulació del marxisme, un corrent socialista que ha tingut un impacte profund en l'obrerisme i en la cultura mundial.
-
A partir del 1850, el nombre de treballadors, d'organitzacions obreres i de pensadors socialistes ja era molt més important.
-
L'experiència de la lluita política i sindical i la difusió del socialisme van afavorir l'elaboració d'estratègies noves. Ja s'havien començat a formar grans sindicats centralitzats com la fundació d'Associació general de sindicats Alemanys.
-
Van crear l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Londres delegats d'associacions obreres angleses i franceses i emigrants polonesos, italians i alemanys. Posteriorment s'hi van incorporar uns altres grups.
-
Un dels primers congressos de l'organització es va celebrar a Ginebra el 1866.
-
Un dels primers congressos de l'organització es va celebrar a Lausana el 1867.
-
Un dels primers congressos de l'organització es va celebrar a Brussel·les el 1868.
-
La guerra francoprussiana va originar un element més de crisi en l’internacionalisme. El conflicte va acabar amb la derrota de França contra els alemanys.
-
L'experiència de la lluita política i sindical i la difusió del socialisme van afavorir l'elaboració d'estratègies noves. Ja s'havien començat a formar grans sindicats centralitzats com la constitució legal de les Trade Unions.
-
El poble de París es va negar a capitular i va protagonitzar una insurrecció popular: la Comuna de París, que va intentar posar en marxa molts ideals del pensament socialista i democràtic, però va fracassar.
-
Van ser expulsats Bakunin i els seus seguidors, disconformes amb la línia adoptada.
-
Les tensions internes entre diferents faccions de l'organització, entre el sector liderat per Karl Marx i Friedrich Engels, i una altra facció liderada per Mikhaïl Bakunin, van culminar en un conflicte que va acabar amb el trencament de la Internacional.
-
Va ser el primer partit polític obrer socialista, fundat el 1875, de principis marxistes. Al començament el govern alemany el va prohibir i es va consolidar en la clandestinitat.
-
AIT es va traslladar als Estats Units, i es dissol a cap de poc temps. A partir d'aleshores, marxistes i anarquistes van seguir camins separats.
-
Fundat per Pablo Iglesias l'any 1879, d'influència restringida per la important presència de l'anarquisme.
-
Va tenir una vida curta i va celebrar el seu darrer congrés el 1881. A partir d'aquest moment, el moviment llibertari es va fraccionar arran de les tàctiques que calia seguir per eliminar el sistema capitalista.
-
La Segona Internacional va crear alguns dels símbols del moviment obrer, com ara l'himne i la celebració del Primer de Maig. Dia dels Treballadors, en record dels obrers detinguts i ajusticiats a Chicago el 1886.
-
L'experiència de la lluita política i sindical i la difusió del socialisme van afavorir l'elaboració d'estratègies noves. Ja s'havien començat a formar grans sindicats centralitzats com la Unió general de treballadors a Espanya.
-
La Segona Internacional es va fundar a París el 1889. Només va incorporar partits socialistes i es va organitzar com una confederació de partits nacionals autònoms, sense un consell general que centralitzes l'acció, a diferència de l'AIT.
-
Un cop legalitzat el partit socialdemòcrata alemany, va créixer de manera espectacular.
-
A partir del 1890, al si del moviment socialista s'hi van obrir un seguit de debats que finalment en van provocar el trenament, i que van originar els dos grans corrents del socialisme del segle XX: el socialdemòcrata i el revolucionari.
-
Una onada d'atemptats va commocionar les societats occidentals amb l'assassinat del president de la república francesa el 1894.
-
Una onada d'atemptats va commocionar les societats occidentals amb l'assassinat del cap del govern espanyol el 1897.
-
Una onada d'atemptats va commocionar les societats occidentals amb l'assassinat de l’emperadriu d’Àustria el 1898.
-
Es crea el Buró socialista Internacional el 1900, amb seu a Brussel·les, encarregat de donar continuïtat a l'organització entre la celebració, cada tres anys, dels congressos de la Internacional.
-
Una onada d'atemptats va commocionar les societats occidentals amb l'assassinat del president dels Estats Units el 1901.
-
A França, el socialisme estava més fragmentat i el seu creixement va ser més lent. La unificació es va fer l'any 1905, amb Jules Guesde i Jean Jaurès com a dirigents principals del nou partit.
-
Les idees de l'apoliticisme es van prendre cos en la Carta d’Amiens i en la formació de potents sindicats anarquistes com la CGT a França i la CNT a Espanya.
-
La Segona Internacional va impulsar una gran diversitat d'organismes, entre els quals cal destacar la Conferència internacional de dones socialistes el 1907.
-
El partit socialdemòcrata alemany es legalitza i aquest creix, aconseguint més de quatre milions de vots i 110 escons l'any 1912.