-
Com que va sufrir penetració dels pobles germànics, per defensar-lo l'emperador Teodosi el va dividir l'any 395 en dues parts: l'Imperi Romà d'Occident, amb capital a Roma, i l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble. -
El territori bizantí comprenia els Balcans, Grècia, Àsia Menor, Síria i Egipte. Des del segle v, va passar per períodes d'auge i de decadència.
-
Els van invadir els pobles germànics, els visigots, els sueus, els vàndals i els alans. Al final va caure en mans dels hèruls, va desaparèixer i el territori es va dividir en regne germànics diferents.
-
Va aconseguir sovreviure a la caiguda de Roma i a les invasions germàniques. Va canviar el nom per Imperi bizantí, es va mantenir fins el 1453, els turcs van conquerir la capital, Constantinoble.
-
Entre els segles v i viii, quan ja havia desaparegut l'Imperi Romà d'Occident, els pobles germànics van formar diversos regnes independents en el seu territori. Els mes importants van ser els visigòtic i franc.
-
Els visigots es van anar l'any 418 al sud de la província romana de la Gàl·lia fent un pacte amb Roma. L'acord els autoritzava a governar la regió a canvi de defensar-la dels atacs d'altres pobles.
-
Després de la caiguda del ultim emperador romà, els visigots van establir un regne que s'estenia a ambdós costats dels Pirineus i van fixar la capital a Tolosa.
-
Va desaparèixer i el territori es va fragmentar en diferents regnes germànics.
-
L'edat Mitjana va començar el segle III, va sofrir la penetració dels pobles germànics.
-
Els francs, després de travessar el Rin, es van instal·lar l'any 481 al nord de la província romana de la Gàl·lia, on Clodoveu va fundar la dinastia merovíngia.
-
Quan ja van ser instal·lats a Hispània van fixar la capital a Toledo.
-
L'emperador Justinià va voler restablir la unitat de l'antic Imperi romà i va conquerir alguns territoris de la Mediterrània. Però quan es va morir la majoria es van perdre.
-
L'any 751, Pipí el Breu va implantar una nova dinastia, la carolíngia, que va arribar a la màxima esplendor amb el seu fill Carlemany (742-814). Després d'aquestes conquestes, el papa Lleó III va coronar Carlemany emperador el dia de Nadal de l'any 800 a la ciutat de Roma.
-
Es van originar quan alguns emperadors van prohibir el culte a les imatges sagrades o icones, i van intentar reduir el poder dels monestirs i apropiar-se dels seus bens.
-
Carlemany, el fill de Pipí el breu (742-814), Va fer l'imperi més gran i va tenir un fill. Va implantar una nova dinastia, la carolíngia, que va arribar a la màxima esplendor.
-
L'any 751, Pipí el Breu va crear un nou imperi. Quan va morir li va donar al seu fill.
-
L'imperi només va durar fins l'any 843, perquè, quan va morir el fill i successor de Carlemany, Lluís I el Pietós, l'imperi es va dividir entre els fills d'aquest.
-
Bizanci va patir crisi profunda. Els turcs van conquerir Constantinoble.
-
Va ser causat per la rivialitat entre el patriarca de Constantinoble i el papa de Roma. Va acabar el 1054 amb la separació de l'Església occidental o romana i l'oriental
-
Va adoptar el nom d'Imperi bizantí i es va mantenir fins al 1453, els turcs van conquerir la capital, Constantinoble.
