-
Adolf Hitler és nomenat Canceller d'Alemanya
Després de la seva victòria electoral el 1933, el President d'Alemanya Paul von Hindenburg va nomenar-lo finalment Canceller d'Alemanya. Immediatament, va posar en marxa els seus plans per a apropiar-se de tot el poder, allunyar els jueus de la vida pública i preparar Alemanya per a una guerra de conquesta. Després de la mort de Hindenburg, va publicar la llei per fusionar els seus dos càrrecs: el de president i el de canceller. Aquesta, va ser proposada i aprovada al referèndum del 19 d'agost. -
Els nazis cremen l'edifici del Reichstag
Incendi contra l'edifici de l'Reichstag a Berlín. Marinus van der Lubbe, comunista neerlandès de 24 anys, culpat de l'esdeveniment pel Govern alemany del canceller Adolf Hitler. Marinus, paleta, recentment arribat a Alemanya, va ser capturat al lloc de l'incendi. Després de ser torturat va admetre haver calat foc a l'edifici, pel que va ser sentenciat a mort i executat deu mesos després. L'incendi, utilitzat com «prova» pels nazis per acusar els comunistes de l'KPD de conspirar contra el Govern. -
La Nit dels Ganivets Llargs
La Nit dels ganivets llargs va ser una purga política que va tenir lloc a l'Alemanya nazi, es van dur a terme una sèrie d'assassinats extra-judicials. Importants figures del Strasserisme, la facció més esquerrana del Partit Nazi van ser assassinades, entre elles el seu líder Gregor Strasser, així com destacades figures antinazis com l'ex-Canceller d'Alemanya Kurt von Schleicher o Gustav Ritter von Kahr. Entre els assassinats o arrestats s'hi troben també molts dels dirigents de l'Sturmabteilung. -
Nuremberg decreta lleis racials contra els jueus.
Lleis de Nuremberg, lleis de caràcter racista i antisemita en la Alemanya nazi adoptades per unanimitat durant el setè congrés anual de l'NSDAP. Wilhelm Frick > redacta les lleis que impedien que el col·lectiu jueu es relacionés racialment amb el poble alemany (començament discriminació i persecució col·lectiu jueu a Alemanya) Julius Streicher > coautor/encarregat de difondre lleis Der Stürmer > periòdic Streicher > ajuda a convèncer masses alemanyes que el jueu era una xacra social -
Anschluss (unió) amb Àustria
Anschluss és el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi el 12 de març de 1938. -
Kristallnacht - La nit dels vidres trencats
Va ser un pogrom organitzat per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva, a la qual consideraven causant de tots els problemes dels alemanys. En la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 1.574 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir més de 7.000 botigues i 29 magatzems jueus, es van detenir més de trenta mil persones i se'n van assassinar més de 90. -
Els nazis envaeixen Polònia
La Invasió soviètica de Polònia de 1939 va ser una operació militar a l'inici de la Segona Guerra Mundial, setze dies després de la invasió de Polònia per part de l'Alemanya nazi. Va suposar una important victòria per a l'Exèrcit Roig. -
Gran Bretanya i França declaren la guerra a Alemanya.
El dia 3, Gran Bretanya i França van declarar la guerra a Alemanya però, excepte algunes escaramusses en la frontera francoalemanya, cap dels dos estats va emprendre cap acció militar. -
Els nazis envaeixen Dinamarca i Noruega.
La invasió de Dinamarca per Alemanya va ser part de la Operació Weserübung executada el 9 d'abril de 1940 , quan els alemanys van creuar la frontera danesa, violant la seva neutralitat. Per evitar un inútil vessament de sang, el govern danès es va rendir gairebé immediatament, i com a recompensa se'ls va respectar la seva autonomia i es va permetre la fuita de la comunitat jueva. La campanya alemanya contra Dinamarca va ser la més breu de la història militar. -
Els nazis envaeixen França, Bèlgica, Holanda i Luxemburg.
Al matí del 10 de maig de 1940 els neerlandesos van despertar amb el so de l'aviació alemanya solcant el cel. L'Alemanya nazi havia començat a executar el Pla Groc i atacar els Països Baixos, Bèlgica, França i Luxemburg: en el cas dels Països Baixos, sense prèvia declaració de guerra. -
Pacte tripartit (Eix) signat per Alemanya, Itàlia i Japó.
Pacte Tripartit (Eix), signat a Berlín per Saburō Kurusu, Adolf Hitler i Galeazzo Ciano, representant a l'Imperi del Japó, la Alemanya nazi i el Regne d'Itàlia. El pacte constitueix una aliança militar entre aquestes nacions, i oficialment es conformen les Forces de l'Eix, oposades a les Forces Aliades a la Segona Guerra Mundial. Més tard, els regnes de Bulgària, Hongria, Romania i Iugoslàvia s'adhereixen al pacte. La República Eslovaca també s'adhereix seguit el desmembrament de Txecoslovàquia. -
Inici de l'atac de l'exèrcit alemany a Stalingrad
La Batalla de Stalingrad, gran i decisiva batalla de la 2GM. Alemanya Nazi i els seus Aliats combaten la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad, al sud-oest de la Unió Soviètica. Marcada pel combat cos a cos i per l'absolut menyspreu per la quantitat de víctimes civils i militars. Està entre les batalles + sagnants en la història de la guerra. Les grans pèrdues causades sobre l'exèrcit alemany la va convertir en un significatiu punt d'inflexió de tota la guerra. -
Primera resistència dels jueus al gueto de Varsòvia.
El 9 de gener de 1943, el comandant de les SS Heinrich Himmler visita el gueto i ordena la represa de les deportacions. 9 dies després del començament de la 2ª expulsió massiva dels jueus ocórre la 1ª instància de resistència armada. Amb les seves accions els jueus insurrectes van assolir cert èxit, l'expulsió s'atura després de 4 dies i les 2 organitzacions principals de lluita van passar a controlar el gueto, construint nombroses barricades i actuant en contra dels jueus col·laboracionistes. -
Els alemanys es rendeixen a les tropes russes a Stalingrad en la primera gran derrota dels exèrcits de Hitler.
Després de la batalla de Stalingrad, les tropes alemanyes ja no recuperaren la seva força inicial, i ja no aconseguiren cap més victòria estratègica a l'est. -
El gueto de Cracòvia és liquidat.
El gueto jueu de Cracòvia, un dels grans guetos creats pels nazis al Govern General. Els dies 13 i 14 els nazis van executar la 'liquidació' final del gueto sota el comandament del Sturmbannführer de les SS Willi Haase. 8000 jueus considerats en estat de treballar van ser transportats al camp de concentració de Cracòvia-Płaszów. Els considerats incapaços de treballar (uns 2000) van ser assassinats als carrers de gueto durant aquests dies. Els que van quedar es van enviar a morir a Auschwitz . -
Conferència de Bermuda
Conferència de les Bermudes, conferència internacional entre RU i EUA celebrada del 19 al 30 d'abril de 1943 a Hamilton (Bermudes). El tema de discussió va ser la qüestió dels refugiats jueus que havien estat alliberats per les forces aliades i els que encara romanien en l'Europa ocupada per la Alemanya nazi. L'únic acord aconseguit va ser que la guerra havia de guanyar-se contra els nazis. No es van augmentar les quotes d'immigració dels Estats Units ni es va aixecar la prohibició britànica. -
Himmler parla obertament sobre la Solució Final a Posen.
Discursos de Posin, 2 discursos pronunciats per Heinrich Himmler, dies 4 i 6 a l'Ajuntament de Posen. Els enregistraments, primers documents en els quals 1 membre alemany d'alt rang de govern nazi parla de l'extermini en curs dels jueus en els camps d'extermini. Demostren que el govern alemany va portar a terme l'Holocaust .
Objectiu: informar de l'extermini jueu i involucrar com a còmplices amb aquesta revelació i estendre la responsabilitat per la Solució Final que s'estava duent a terme. -
El president Roosevelt emet una declaració
El president Franklin Delano Roosevelt emet una declaració en què es condemna els "crims contra la humanitat" perpetrats per alemanys i japonesos. -
Una delegació de la Creu Roja visita Theresienstadt
Els alemanys cedeixen a la pressió posterior a la deportació de jueus danesos a Theresienstadt, permeten que representants de la Creu Roja visitin el camp. Tot un estudiat engany. Alemanys intensifiquen les deportacions des del ghetto poc abans de la visita, i "embellir" el lloc. Creen jardins, pinten les cases i renoven les casernes. Els nazis organitzen esdeveniments socials/culturals per als visitants. Quan acaba la visita, alemanys reprenen les deportacions des Theresienstadt, fins 10/1944 -
Dia D: desembarcaments aliats a Normandia, a la costa del nord de França.
Desembarcaments de Normandia, primeres operacions de la invasió de Normandia aliada durant la 2GM. El Dia D de l'operació, posposat 24 hores per la pluja, esdevingué el 6 de juny de 1944, i l'Hora-H van ser les 6:30 AM. Assalt, conduït en 2 fases: 1 assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques; i 1 desembarcament amfibi de la infanteria i les tropes blindades a la costa de França.
L'operació fou la major invasió amfíbia realitzada en un únic dia de tots els temps. -
Auschwitz-Birkenau registra el seu nombre més alt de persones diàries gastades i cremades en poc més de 9.000.
Deportacions provinents d'Hongria, el paper d'Auschwitz-Birkenau en el pla alemany d'assassinar als jueus europeus aconegueix la major eficàcia. L'estiu de 1944, aprox. 440000 deportats d'Hongria. Dels gairebé 426000 jueus hongaresos deportats a Auschwitz, aprox. 320000 enviats a les cambres de gas d'AB. Aprox. 110000 assignats per a treballs forçats en el complex de camps d'Auschwitz. Poc temps després traslladats a altres camps de concentració d'Alemanya i Àustria per les autoritats de les SS. -
Últim ús de les cambres de gas d'Auschwitz.
-
Himmler ordena la destrucció dels crematoris a Auschwitz.
Al veure que les forces soviètiques es segueixen acostant, el cap de les SS Heinrich Himmler ordena la destrucció de les cambres de gas i dels crematoris d'Auschwitz-Birkenau. Durant l'intent de les SS de destruir les proves dels exterminis massius, els presoners seran obligats a desmantellar i dinamitar les estructures. -
Els russos alliberen Budapest
Els russos alliberen Budapest, alliberant més de 80.000 jueus. -
Les tropes russes alliberen Auschwitz
La primera patrulla russa va arribar al camp d’Auschwitz, cap al migdia del 27 de gener del 1945.
Les tropes soviètiques ingressen a el complex de camps d'Auschwitz i alliberen al voltant de 7.000 presoners que romanien al camp. Durant l'existència d'Auschwitz, les autoritats de camp de les SS van assassinar a prop d'un milió de jueus de tot Europa. Entre les altres víctimes es troba un nombre aproximat de 74.000 polonesos, 21.000 romanís (gitanos) i 15.000 presoners de guerra soviètics. -
Les tropes russes arriben a Berlín.
-
Hitler se suïcida al búnquer de Berlín
La mort de Adolf Hitler, es va produir al Führerbunker de Berlín; Hitler es va suïcidar per un tret amb arma de foc al cap amb la seva dona Eva Braun.
Aquella tarda els cossos van ser portats escales amunt a través de la sortida d'emergència del búnquer, ruixats amb gasolina i compresos en el jardí de la Cancelleria del Reich. Les restes que cremats van ser recuperats i enterrats i més tard van ser exhumats novament i incinerats i les cendres van ser dispersades. -
Rendiment incondicional d’alemanya signada pel general Alfred Jodl a Reims.
El 7 de maig de 1945 Alfred Jodl a Reims va signar la rendició incondicional del Reich (en representació del president Karl Dönitz), que va entrar en vigor l'endemà. La Segona Guerra Mundial acaba a Europa. -
Obertura del Tribunal Militar Internacional de Nuremberg.
Els judicis dels principals funcionaris alemanys davant el Tribunal Militar Internacional (TMI) (els judicis contra crims de guerra més coneguts de el període de postguerra) van començar oficialment a la ciutat alemanya de Nuremberg el 20 de novembre de 1945, sis mesos i mig després de que Alemanya es rendís. Cada un dels quatre països aliats (Estats Units, Gran Bretanya, França i la Unió Soviètica) va proporcionar un jutge i un equip de fiscals.