-
Carles I és fill de Felipe I i de Joana la boja.
Carles I va nèixer el 23 de febrer de 1500. -
En el 1515 es va convertir en cap de la Casa de Borgonya, que incloïa els actuals territoris dels Països Baixos, Luxemburg i Bèlgica.
-
En 1516 va heretar la Corona d'Aragó i la Corona de Castella dels seus avis materns, els Reis Catòlics, i va ser proclamat rei d'Espanya. A més, regnaria sobre tots els territoris que les corones aragonesa i castellana tenien fora de la península Ibèrica: els regnes de Sicília i Nàpols, Sardenya, Canàries i tot el Nou Món descobert i per descobrir (Amèrica).
-
En 1519 era ja cap de la Casa d'Àustria i va ser triat emperador del Sacre Imperi.
-
Poc després de convertir-se en sobirà d'Espanya, Carles I va haver de fer front a dos importants aixecaments en els seus regnes peninsulars.
La rebel·lió de les Germanies (1519-1523), que es va produir a la Corona d'Aragó. -
La rebel·lió de les Comunitats, o dels Comuneros (1520-1521), que va tenir lloc, principalment, a la Corona de Castella.
-
Guerres amb França pel domini europeu.
Guerres amb l'Imperi Otomà, que era la principal potència musulmana en aquell temps.
Aparició de l'protestantisme a Alemanya. Malgrat els seus intents, Carlos no va aconseguir restablir la unitat política ni religiosa d'Europa. (No he trobat data) -
Felip II va néixer el 21 de maig de 1527, a Valladolid. Era fill del rei Carles I d'Espanya (l'emperador Carles V) i d'Isabel de Portugal.
-
En 1555 es va acordar l'anomenada Pau d'Augsburg, per mitjà de la qual es reconeixia la divisió religiosa dins dels territoris imperials.
-
El 1556 va cedir la corona i les possessions d'Espanya al seu fill Felip II.
-
Es va convertir en rei d'Espanya en el 1556.
-
Guerres amb França. Les guerres entre Espanya i França havien començat durant el regnat de Carles I, i van continuar durant els primers anys del de Felip II, però van acabar aviat. En 1557, les tropes espanyoles i imperials van derrotar a les franceses a la batalla de Sant Quintí.
-
En 1558, Carles I va cedir la corona i els territoris de l'Imperi al seu germà Ferran I.
-
Carles I va morir el 21 de setembre de 1558 al monestir de Càceres de Yuste (Espanya), on s'havia retirat després de dividir els seus dominis i el seu poder.
-
Espanya i França van signar la Pau de Cateau-Cambrésis.
-
En 1561, Felip II va establir la seva cort a Madrid, que a partir d'aquell moment va passar a ser la capital espanyola.
-
Guerra dels Països Baixos. En 1566, les províncies de nord dels Països Baixos espanyols es van aixecar contra Felip II. Així va començar una guerra que duraria més de vuitanta anys.
-
Rebel·lió dels moriscos. En 1568, els moriscos de les Alpujarras de Granada (descendents dels musulmans que havien viscut allà durant l'edat mitjana) es van revoltar.
-
La rebel·lió dels moriscos va fracasar tres anys després de rebel·lar-se.
-
Guerra amb l'Imperi Otomà. L'Imperi otomà era la principal potència musulmana d'aquella època. Felip II va aconseguir crear una gran flota de diverses nacions cristianes, la Lliga Santa, que va derrotar als vaixells de l'Imperi otomà a la batalla de Lepant (1571).
-
Felip III, fill de Felip II i de la seva quarta dona, Ana d'Àustria, Va néixer el 14 d'abril de 1578 a Madrid.
-
Incorporació de Portugal. Felip II era nét del rei portuguès Manel I l'Afortunat. Per això, va reclamar el tron d'aquest regne, i d'aquesta manera, en el 1581, Felip II va incorporar Portugal (i totes les colònies portugueses) als seus dominis.
-
Guerra amb Anglaterra. En 1585, Anglaterra va decidir ajudar a les Províncies Unides en la seva guerra contra Espanya. Felip II va formar una gran esquadra, l'Armada Invencible, per envair Anglaterra.
-
L'Armada Invencible va sofrir una gran derrota a 1588. El conflicte entre Espanya i Anglaterra va continuar fins a 1604.
-
Felip II va morir el 13 de setembre de 1598, a El Escorial. La corona espanyola va passar llavors a Felip III, fill de Felip II i d'Ana d'Àustria.
-
Va ser proclamat rei el mateix dia de la mort del seu pare, 13 de setembre de 1598.
Amb ell va començar la decadència de la monarquia austríaca, la decadència d'Espanya i el període de Govern dels favorits. -
En l'abril de 1599 va contreure matrimoni amb la seva cosina Margarida d'Àustria, amb la qual va tenir vuit fills.
-
Entre 1601 i 1606 la Cort es va establir a Valladolid.
-
Felip IV, fill de Felip III i Margarida d'Àustria va néixer a Valladolid el 8 d'abril de 1605
-
En 1609 es va signar la Treva dels Dotze Anys amb els Països Baixos, que representava el reconeixement oficial de l'existència d'Holanda. Aquesta pau va permetre a el govern enfrontar-se amb el problema dels moriscos, la integració en la societat espanyola s'havia fet molt difícil després de les revoltes de les Alpujarras, sent aquest mateix any, 1609, quan va decidir la seva expulsió per motius religiosos i de seguretat interior.
-
Aquest període de pau va finalitzar en 1618 al començar la guerra dels Trenta Anys en què Espanya va donar suport a l'emperador Ferran II d'Àustria contra l'elector del Palatinat, Federic V.
-
També en 1618, a causa de la deterioració de la situació política i la crisi econòmica Felip III es va veure obligat a substituir Lerma pel seu fill, el duc d'Uceda, però limitant en les seves funcions i per tant, restant-li poder.
-
Felip IV va arribar al poderl'any 1621.
Tal i com va fer el seu pare , va cedir el govern efectiu a un favorit, el comte duc d'Olivares. La política exterior de nou va ser radicalment oposada a la del govern anterior. -
El 1621, quan va finalitzar la treva amb les Províncies Unides, va recomençar la guerra contra els rebels flamencs.
-
El 21 de març de 1621, atacat de febres i d'erisipela, Felip III va morir a l'edat de quaranta-tres anys i després vint-i-de regnat.
-
En un primer moment, les tropes hispàniques van tenir força èxit.
Les victòries van culminar el 1635 a la Batalla de Nördlingen, en què els protestants alemanys i suecs van ser derrotats -
El cardenal Richelieu , favorit del rei de França Lluís XIII, va considerar que calia impedir que la monarquia hispànica guanyés la guerra dels Trenta Anys i acaparés encara més poder. Per això França va declarar la guerra a la monarquia hispànica el 1635.
Les tropes hispàniques, incapaces d'enfrontar-se amb tants enemics, van començar a ser derrotades. -
La política centralista del comte duc d'Olivares va provocar diversos aixecaments armats. Els més importants van ser els de Catalunya i Portugal, on van esclatar guerres molt llargues.
-
En 1648 es va casar amb Mariana d'Àustria i de tots dos matrimonis van néixer dotze fills, dels quals només tres van sobreviure
-
La Guerra dels Trenta Anys es va acabar el 1648 amb la firma del Tranctat de Westfàlia. Aquest tractat reconeixia la independència de les Províncies Unides i va comportar la pèrdua definitiva de l'hegemonia hispànica a Europa.
-
La rebelió de Catalunya va ser sufocada el 1652, però en canvi els portuguesos van poder expulsar els representants de Felip IV i es van declarar independents.
-
Carles II va néixer el 6 de novembre de 1661
-
Carles II va pujar al tron amb 4 anys, el 1665.
-
El 17 de septembre de 1665 va morir Felip IV
-
La seva mare, Mariana d'Àustria, va governar com a regent fins al 1675, any en el que es va concedir al rei la majoria d'edat.
-
El 1677, Joan Josep d'Àustria, germanastre del rei Carles II, va fer un cop d'estat, va posar fi al poder del primer ministre i a la influència de la reina sobre el rei.
-
Els ultims anys de regnat van estar marcats per la represa de la guerra amb França , la revolta dels pagesos catalans coneguda com la revolta dels Berretines (1687-1889) i el problema de la successió a la corona.
El rei era estèril, i les principals dinasties europees intrigaven per aconseguir l'herència de l'Imperi hispànic, el més extens d'aquella època. -
El 1 de novembre de 1700, Carles II va morir sense descendència. Això suposava l'extinció de la branca hispànica de la casa dels Àustria, que hi havia regnat des de Carles I, durant gairebé 200 anys.
La nova dinastia que va aconseguir el tron va ser la dels Borbó, d'origen francés.