-
Des del segle iii l'Imperi romà va sofrir la penetració dels pobles germànics, fins llavors localitzats a l'altra banda de les fronteres del Rin i del Danubi. Per defensar-lo millor, l'emperador Teodosi el va dividir l'any 395 en dues parts: l'Imperi Romà d'Occident, amb capital a Roma, i l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble.
-
A l'inici, el territori bizantí comprenia els Balcans, Grècia, Àsia Menor, Síria i Egipte. Des del segle v, la seva història va passar per períodes d'auge i de decadència. -
Els visigots es van instal·lar l'any 418 al sud de la província romana de la Gàl·lia mitjançat un pacte amb Roma. L'acord els autoritzava a governar la regió a canvi de defensar-la dels atacs d'altres pobles. Per això, com a aliats de Roma, van entrar l'any 415 a la península Ibèrica per lluitar contra els invasors sueus, vàndals i alans.
-
Després de la caiguda del darrer emperador romà, els visigots van establir un regne que s'estenia a ambdós costats dels Pirineus i van fixar la capital a Tolosa. Aquest regne va arribar a l'apogeu amb Euric (440-484), que el va estendre per quasi tota la península Ibèrica. Però el successor, Alaric II, va ser derrotat i mort pels francs a la batalla de Vouillé (507); els visigots van traslladar-se al sud dels Pirineus.
-
L'Imperi Romà d'Occident va sofrir les invasions d'una sèrie de pobles germànics, com els visigots, els sueus, els vàndals i els alans. Finalment, el 476 va caure en mans del poble germànic dels hèruls, va desaparèixer i el territori es va fragmentar en diferents regnes germànics. -
Entre els segles v i viii, una vegada desaparegut l'Imperi Romà d'Occident, els pobles germànics van formar diversos regnes independents en el seu territori. Els més importants i estables van ser els regnes visigòtic i franc, que estudiarem en pàgines posteriors. N'hi va haver d'altres de més dèbils que, amb el temps, van ser absorbits pels més poderosos o van desaparèixer. Entre aquests van destacar:
-
En el segle vi, l'imperi va arribar a la màxima esplendor amb Justinià I (527-565). Aquest emperador va voler restablir la unitat de l'antic Imperi romà i va conquerir diversos territoris a la Mediterrània. Però, quan va morir, la majoria es van perdre.
-
L'arquitectura va usar materials pobres como el maó; columnes com a suport; arcs semicirculars; i cobertes planes o voltades, especialment la cúpula damunt petxines. L'edifici principal va ser l'església, que va adoptar planta rectangular, quadrada, octogonal o de creu grega. Els exemples més destacats són l'església de Santa Sofia de Constantinoble (l'actual Istanbul, Turquia), encarregada per Justinià i que avui és una mesquita; i l'església de Sant Vidal, a Ravenna (Itàlia).
-
Una vegada instal·lats a Hispània van fixar la capital a Toledo. Primer, el rei Leovigild (569-586) va sotmetre els sueus, càntabres i asturs; i els seus successors van expulsar els bizantins i van vèncer els vascons. Després, es van integrar amb la població hispanoromana, a partir de la conversió de Recared, al catolicisme en el III Concili de Toledo (589) i a partir de la implantació per Recesvint d'una legislació comuna: el Fuero Juzgo(654).L'any 711 els musulmans els van derrotar a Guadalete
-
El govern de l'Imperi bizantí requeia en l'emperador, que, des del segle vii, va adoptar el títol grec de basileu. L'emperador concentrava tot el poder. Per governar, s'ajudava de nombrosos funcionaris i d'una legislació basada en el dret romà, que va ser recopilada i actualitzada per Justinià. L'administració es va organitzar en províncies dirigides per un cap polític i militar.En aquestes províncies van desenvolupar un paper fonamental la cavalleria i l'armada
-
L'any 751, Pipí el Breu va implantar una nova dinastia, la carolíngia, que va arribar a la màxima esplendor amb el seu fill Carlemany (742-814). Aquest es va proposar restablir la unitat de l'antic Imperi Romà d'Occident. Amb aquest fi, va conquerir els territoris de nombrosos pobles, com els llombards, al nord d'Itàlia; els bàvars i els àvars, al centre d'Europa; els saxons, al nord d'Alemanya, i els burgundis a l'est de França. -
Durant el regnat de Carlemany es va produir un cert renaixement cultural que va tenir el centre a Aquisgrà, la residència imperial. En aquesta ciutat Carlemany va fundar l'escola palatina, dirigida per Alcuí de York i inspirada en models romans. -
Després d'aquestes conquestes, el papa Lleó III va coronar Carlemany emperador el dia de Nadal de l'any 800 a la ciutat de Roma. No obstant això, l'imperi només va durar fins l'any 843, perquè, quan va morir el fill i successor de Carlemany, Lluís I el Pietós, l'imperi es va dividir entre els fills d'aquest.
-
La societat bizantina s'organitzava en tres nivells. En el nivell superior s'hi situaven l'aristocràcia i els alts càrrecs de l'Església, que tenien grans latifundis i ocupaven llocs destacats en el govern i en l'administració. En el nivell intermedi hi havia la resta del clergat, els funcionaris de l'Estat, els comerciants rics i els camperols lliures. I en el nivell més baix, els serfs i els esclaus.
-
El Cisma d'Orient, que va ser causat per la rivalitat entre el patriarca de Constantinoble i el papa de Roma per la primacia sobre la cristiandat. Va acabar el 1054 amb la separació o cisma entre l'Església occidental o romana i l'oriental. Aquesta darrera, que va passar a anomenar-se Església ortodoxa, va estendre l'àrea d'influència per Europa oriental amb l'evangelització dels pobles eslaus.
-
A Bizanci arribaven seda de la Xina; espècies, marfil i perles de l'Índia; i ambre, pells i blat del nord d'Europa. -
Durant l'edat mitjana hi va haver tres civilitzacions que van conviure i es van enfrontar en el territori de l'antic Imperi romà: l'Imperi bizantí, la cristiandat llatina i l'islam.
-
L'Imperi bizantí, a Orient, al principi va mantenir les tradicions romanes, però amb el temps va acabar adoptant la llengua i la cultura gregues. També ha rebut la denominació de cristiandat ortodoxa pel fet de no reconèixer la primacia religiosa del papa de Roma. -
La cristiandat llatina, a Occident, va aglutinar els regnes establerts en l'antic Imperi Romà d'Occident, com els visigots o els francs. Aquests pobles adoptaren la religió cristiana catòlica, que reconeixia l'autoritat del papa, i el sistema feudal, per la qual cosa també es denominen monarquies feudals. -
L'islam va ser una nova religió sorgida de les predicacions de Mahoma en el segle vi. Els seguidors, els musulmans, van conquerir, a partir del segle vii, part dels territoris de l'Imperi bizantí i de l'antic Imperi Romà d'Occident. Així van crear una nova civilització a cavall d'Orient i Occident que va rompre la unitat cristiana de les dues riberes de la Mediterrània. -
L'Imperi Romà d'Orient, en canvi, va aconseguir sobreviure a la caiguda de Roma i a les invasions germàniques. Va adoptar el nom d'Imperi bizantí i es va mantenir fins al 1453, any en què els turcs en conqueriren la capital, Constantinoble.
