-
476
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.
Occident va patir de forma molt més contundent les conseqüències de la crisi que van tindre lloc al segle III (fou un període que assolà els territoris de l'imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars) -
Period: 476 to Sep 1, 1100
Alta Edat Mitjana
476: Caiguda Imperi RomàFenomen dels estilites a Orient (Egipte, Síria…) Cristianisme de penitència.529: creació de l’orde de sant BenetMonarquia visigoda a Hispània (VI al VIII)711: invasió musulmanaS. IX: Establiment de la Marca Hispànica (Carlemany delimita la frontera sud del seu imperi per defensar-lo dels musulmans)Naixen els comtats catalans, germe de Catalunya.880: creació del monestir de Ripoll per Guifré el pilós (1r comte de Catalunya)929: Creació del Califat de Còrdova per Abd -
500
Expansió del Cristianisme
Es tracta d'una revolució socioculturals sense precedents, ja que s'assoleix la consolidació del cristianisme primitiu sobre la idea de penitència: estilites i dona pas al naixement dels ordes religiosos i la vida monacal: oració i treball (Els benedictins). -
Sep 28, 711
Invasió dels musulmans
És el procés polític i militar que al llarg del segle VIII explica la formació i consolidació del-Ándalus musulmà, així com la formació dels principals regnes cristians medievals peninsulars. La conquesta musulmana del regne visigot per dirigents àrabs va ser un procés que va durar quinze anys, del 711 al 726, en què es va arribar a ocupar tot l'actual territori d'Espanya i Portugal i el sud de França. -
Period: Sep 28, 1000 to Sep 28, 1200
Romànic
Expansió de l’art romànic (art desenvolupat a l'Occident europeu) al llarg de les rutes de pelegrinatge cap a Jerusalem, Sant Jaume i Romà. -
Sep 28, 1100
Glosas Emilianenses
Primer document en castellà. Tradicionalment es considera el text en castellà més antic i porta a ser considerat a San Millán de la Cogolla -
Period: Sep 28, 1100 to Sep 28, 1492
Baixa Edat Mitjana
-
Sep 28, 1123
Forum Iudicum
Es tracta d'un conjunt de lleis que estan escrites en català i es considera el primer document escrit en aquesta llengua. -
Sep 28, 1137
Casal d’Aragó
Unió dinàstica entre el regne d’Aragó i el comtat de Catalunya: naix el casal d’Aragó (denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.) -
Sep 28, 1190
Homilies d'Organyà
Són uns dels documents literaris més antics escrits en llengua catalana i es tracta d'un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'evangeli. -
Period: Sep 28, 1200 to Sep 28, 1492
Gòtic
-
Sep 28, 1208
Croada albigesa
Va ser una campanya militar de grans dimensions iniciada per l'església catòlica per perseguir i eliminar el catarisme a Occitània durant la primera meitat del segle XIII. . -
Sep 28, 1208
Creació de l’orde dels mendicants
Orde religiós o medicant que depenia d’un amor místic, la caritat. Aquests ordres es dediquen a predicar l'evangeli i al servei als pobres i necessitats. Els primers van ser els dominics i els franciscans, fundats al segle XIII per a combatre el catarisme. Proposaren un model de servei a Déu des de dins de la societat, per la qual cosa, la seva activitat es desenvolupava a les ciutats. Tingueren el suport de la burgesia i l'aristocràcia urbanes i van tenir una gran expansió. -
Sep 28, 1213
Batalla de Muret
Va ser una batalla que va tenir lloc a Muret. El va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada. Simó de Montfort va guanyar la batalla, morí Pere el Catòlic. La batalla de Muret va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana a Occitània. -
Sep 28, 1238
Conquesta de València
Consisteix en la campanya militar de conquesta de la ciutat de València i del territori que després havia sigut el Regne de València, empresa pel rei Jaume I de Catalunya-Aragó amb l'ajuda de les tropes catalanes i aragoneses. -
Sep 28, 1452
Invenció de la impremta
Johannes Gutenberg va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seues contribucions i la invenció de la impremta de caràcters mòbils durant la dècada del 1450. El seu invent va fer possible la publicació de llibres en grans quantitats i va ser un dels factors més decisius per a la difusió de les idees del Renaixement a tot Europa. -
Sep 28, 1452
Caiguda de l'Imperi Romà d'Orient o Imperi Bizantí
És l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.
Anys més tard, la seua conquesta pels turcs otomans va ser un succés històric que marcà la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica. -
Sep 28, 1492
Descobriment d'Amèrica
Els tres vaixells de Cristòfor Colom, “La Pinta, la Niña i la Santa María” van partir de Palos (Huelva) el 3 d´agost de 1492.
Van fer escala a les Illes Canàries i desprès de més de dos mesos navegant desembarcaren a l´Illa de San Salvador, al Carib. Pensà que ja estava a l´Índia i encara que va fer tres viatges més, va morir l´any 1506 sense saber que havia descobert un nou continent.
Amerigo Vespucci va ser el primer que va plantejar que açò era un nou continent i el van pos de nom: "Amèrica" -
Califat de Còrdova
Període en què Al-Andalus deixà de dependre políticament i religiosament del califat oriental.
El califat de Còrdova és l'etapa política de la presència islàmica en la península Ibérica de major esplendor, encara que de curta durada -
Creació de Monestir de Ripoll
En l'any 880 es crea el monestir de Ripoll per Guifré el pilós, que va ser el 1r comte de Catalunya. -
Establiment de la Marca Hispànica
Carlemany delimita la frontera sud del seu imperi per defensar-lo dels musulmans.
Així i tot, naixen els comtats catalans, germe de Catalunya. -
Creació de l'ordre de Sant Benet
És un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina. Els seus monjos, coneguts com a benedictins, benets o monjos negres, posposen el seu nom les sigles O.S.B.
Els benedictins fan vida contemplativa, dedicant el seu temps, de manera equilibrada, a la pregaria, els oficis litúrgics (l'orde dóna origen a la litúrgia de les hores), el treball (manual o intel·lectual) i l'estudi, d'acord amb el lema de l'orde: Ora et labora ("Prega i treballa").
