-
Period: 5000 BCE to 3500 BCE
PREHISTÒRIA
Aquest període, comença amb l'aparició dels essers humans i es finalitza en l'aparició de l'escriptura.
Aquest període és diferencia per dues etapes. El paleolític i el neolític.
En el paleolític vivien sobre la caça i la recol·lecció d'aliments. Eren sedentaris.
En el neolític, van començar a cultivar la terra i a domesticar els animals. Per això es van tornar en nòmades.
En aquest període, van poder desarrolar el coure. -
Period: 3500 BCE to 476
EDAT ANTIGA
Aquesta etapa comença amb l'escriptura i acaba amb la caiguda de l'imperi romà.
En aquest període, van començar a conviure en grans civilitzacions. Com per exemple: l'antic Egipte, l'antiga Grècia i l'antiga Roma. I van evolucionar en la construcció de les cases.
A base de l'escriptura, es va començar a desembolupar els sistemes polítics, i va apareixer la monarquia i la democràcia. En tot això, es van aplicar les primeres lleis. -
Period: 476 to 1492
EDAT MITJANA
Va començar amb la caiguda de l'imperi Roma i va acabar al 1472 quan va arribar Còlon va arribar a Amèrica. o també en el any 1453 quan va caure l'imperi bizantí, que va acabar el fi dels 100 anys de guerra. Aquest període es basa en dues etapes, l'alta edat Mitjana i la baixa edat Mitjana.
En l'alta edat Mitjana, es dividien regnes i ho governaven els senyors feudals. I la baixa edat Mitjana, es van construir les primeres ciutats. Les malalties eren molt elevades, i la mortalitat també. -
481
L'imperi Carolingi
Aquest Imperi va ser creat pels Francs. Els reis donaven les seves feines als majordoms. El més important va ser Carles martell. Ja que va derrotar als musulmans a la batalla de Poitiers, això va fer que els musulmans no aconseguissin el Regne Franc i va fer frenar l'expansió dels musulmans. -
485
Regnes Germànics
A finals del segle V, van anar-se formant regnes que eren independents i rivals. Aquests regnes s'expandien i més tard els derrotaven. Quan es van posar en els nous territoris, van posar el poder militar, però es van Romanitzar, van adaptar la cultura, la llengua, les lleis i els estats dels romans. -
500
El vassallatge
És un jurament de fidelitat entre el rei i el noble.
El noble jurava fidelitat, ajuda a militar, una paga d'impostos i no anirien contra el rei. A canvi que el rei li dones protecció, terres i un títol. -
Period: 500 to 1492
Societat estamental
La societat feudal, era molt desigual. S'agrupava en tres estaments.
Els reis, manaven, representaven l'1% de la societat, eren privilegiats.
Nobles, combatien, representaven el 2% de la societat, eren privilegiats.
Clergat, resaven, representaven el 2% de la societat, eren privilegiats.
Llauradors i Artesans, treballaven, representaven el 95% de la societat, no eren privilegiats. -
711
Batalla de Guadalete
Tariq es va enfrontar a Roderic. Roderic era visigot i Tariq musulmà. Per poder enderrocar a Roderic, Tariq va demanar ajuda als musulmans. Que van matar a Roderic i més tard el van matar a ell, fent que la península Ibèrica fos conquistada pels musulmans. -
711
EMIRAT DEPENDENTS DE DAMASC
Tot el territori obtingut es va anomenar al-Àndalus. On es va establir l'emirat dependent de la dinastia Omeia. La seva capital va ser Còrdova, i el representant de la província era el valí o emir, amb el màxim poder polític, econòmica i militar. -
Period: 711 to 1492
AL-ÀNDALUS
Al-Àndalus, és el nom que es va nomenar al territori de la península Ibèrica que va ser manada i dirigida pels musulmans fins al final de la reconquesta (711-1492). -
843
Tractat de Verdun
Carlemany va repartir l'imperi en els seus tres fills, dos d'ells van morir, va quedar el Lluís el Piadós. Quan va morir va repartir l'imperi als seus tres fills. Al Lotari, Carles el Calb i Lluís el germànic. Lotari era el fill gran i nomenat com a emperador, va voler-se quedar tot l'imperi. Els seus germans li van fer firmar el "tractat de Verdun". Va comportar:
Debilitat als regnes, no es defensessin els regnes dels estrangers, el feudalisme i els comtes tinguessin més poder que els reis. -
850
L'EDAT MITJANA I L'ORIGEN DELS COMTATS CATALANS
-
Period: 850 to 1000
Període d'inseguretat
Entre el segle IX i X, una sèrie d'invasions per l'Europa Occidental van destruir poblats, camins, ponts... Van ser tres pobles, els musulmans, pel sud, els hongaresos, per l'est i els vikings que van arribar pel nord.
Els monarques no van saber que fer per aquestes invasions i van aplicar el vassallatge. La gent del poble, demanava ajuda als nobles per quedar-se als castells. Qui es podia pagar les armes i cavalls, foren vassalls seus, els pagesos queien en la servitud. -
929
CALIFAT DE CÒRDOVA
Abd ar-Rahman lll, va proclamar la dependència religiosa de l'emirat, convertint-lo en califat.
Va reforçar la dinasta Omeia a l'interior del domini.
Relacions comercials i econòmiques amb l'imperi romà d'Orient i assegurar l'or.
Aquesta va ser l'època amb major esplendor i estabilitat.
Abd ar-Rahman lll va crear una ciutat palatina i el seu fill, Al-Hàkam ll la biblioteca amb més de 400.000 volums. -
Period: 1001 to 1100
El feu
El feu, era la unitat bàsica de producció, es dividia en tres parts:
La reserva senyorial: Les millors terres, treballades pel senyor.
Els masos: Terres que el senyor donava al camperol a canvi d'una part de la collita.
Els comunals: Boscos, pastrues i terres que podia utilitzar tothom -
Period: 1001 to 1100
Rendes de l'església
L'Església tenia una sèrie de rendes, com per exemple:
Venda de productes agrícoles de les terres de l'Església.
Lloguer de cases.
Donacions dels fidels.
Delme.
Drets senyorials. -
Period: 1001 to 1300
Art romànic
Va néixer als inicis del segle XI i va arribar la màxima plenitud al segle XIII. Va ser l'art més característic del món feudal. Les esglésies, monestirs i catedrals, tenien tres significats:
Poder: Com més grans eren les edificacions, més poder donava a entendre que tenia el comte, senyor o rei.
Defensiu: Les torres-campanars permetien veure qualsevol dels possibles atacs.
Cultural: Era el lloc de difusió de cultura i religió catòlica. -
1009
FITNA
La guerra va ser causada per l'abús que van fer els diferents regents amb el nom d'Hixam ll. Hixam, va ser empresonat a la ciutat palatina que va construir el seu avi.
Va ser causada per un cop d'estat, el besnet d'Abd ar-Rahman lll que va acabar amb el regent d'Hixam ll i el mateix Hixam ll. Aquesta període de fitna va comportar que:
- Haver-hi més de 30 califes
-Fi del Califat de Còrdova
-Inici regne de taifes, va comportar debilitament militar al poder Andalusí amb els regnes Cristians. -
1031
REGNES DE TAIFES
El territori al-Àndalus es va dividir amb més de 25 taifes. Regnes independents entre si. Això va comportar:
Debilitat militar als musulmans.
Facilitar la invasió als almoràvits (s. XI) i als almohades (s. XII). I que, acabessin conquerint totes les taifes.
Les taifes es repartissin progressivament en els regnes cristians. -
Period: 1201 to 1300
Creixement a les ciutats
En el segle tretze, va haver-hi creixements de població a les ciutats, un augment de població i augment econòmic.
Va haver-hi molta productivitat agrícola per la disminució de guerres, es van aplicar noves tècniques de conreu i noves eines. Un augment de terres conreades i l'emigració dels camperols a les ciutats. -
1248
REGNE TAIFA DE GRANADA
Va resistir a les invasions dels cristians.
Va ser governada per les reis i/o sultans de la dinastia nassarita. Va poder resistir i durar per la capital, Granada, ja que era el centre més important d'Europa cultural i comercial.
Va perdurar fins que el rei Boabdil es rendís davant els reis Catòlics. -
Period: 1301 to 1400
Mals usos
Els mals usos són uns sèrie de costums feudals.
La crisis del segle XIV i les presses dels nobles per aconseguir noves terres, va comportar enfrontaments entre la noblesa. Els pagesos lliures van haver-se de convertir en esclaus del senyor, i es van convertir en serfs. I, van proposar els mals usos. -
1401
DEFENSES DE L'HUMANISME
Al naixement de l'humanisme, va haver-hi un corrent científic, tecnològic, religiós i artístic. Va haver-hi diferents màxims representants, ells, defensaven:
-La importància de l'ésser humà.
- Arribar a la raó mitjançant l'experiència.
- Interès en la literatura, la filosofia i l'art de l'antiguitat.
- L'individualisme.
- Les llengües vernacles.
Aquestes idees es difonien en les publicacions de llibres i intercanvi d'idees a través de viatges. -
1440
GUTENBERG
Per poder transferir les idees dels humanistes, necessitaven imprimir llibres, per això tenir impressores. Gutenberg, qui era un inventor, va inventar una impremta, això, va permetre publicar més llibres amb molt menys temps i molt més econòmics, per tant, la gent els comprava i dintre dels llibres, hi havia les diverses idees que presentaven els humanistes. -
1453
L'Imperi Bizantí
L'imperi Romà d'orient, es va anomenar "Imperi Bizantí". Va ser l'any 476.
En el seu principi, va poder recuperar totes les seves terres, va tenir poder polític, militar i religiós. Va haver-hi comerç.
Però anys més tard va caure, va perdre els territoris i es va haver d'integrar a la cultura grega. (Hel·lenització).
Quan es va recuperar, va ser perquè la seva Església ortodoxa, no estava regnada pel Papa de Roma.
Finalment, els atacs dels turcs que van durar 4 segles, van fer caure l'imperi. -
1453
EMPRENEDORIA I CERCA DE NOVES RUTES
L'ocupació de Constantinoble per part dels turcs l'any 1453, va tancar i bloquejar el comerç dels Europeus cap a l'Orient Llunyà. Els Europeus van haver de cercar noves rutes davant d'aquest fet. També volien cercar noves rutes per així aconseguir riquesa i fama en el seu territori. Els navegants i exploradors, havien de trobar un cert finançament amb les famílies reials i poderoses per això poder fer la cerca de noves rutes. -
1492
TRAVESSADA DE L'OCEÀ ATLÀNTIC
Cristòfol Colom volia arribar a l'Àsia navegant cap a l'est. Va presentar el seu projecte al rei de Portugal, però el va rebutjar. Colom va anar cap a Castella a presentar-ho als reis Catòlics. Ells, van decidir finançar la seva empresa i van finançar Les Capitulacions de Santa Fe l'any 1492.
El mateix any, Colom va sortir des de Palos, el 3 d'agost i el 12 d'octubre del 1492 va arribar a la costa americana. Van veure que la terra era més gran del que esperaven. No van anar a Cipangu (Japó) -
Period: 1492 to
EDAT MODERNA
Va començar per el descobriment d'Amèrica i va acabar per la revolució Francesa.
Les collites van millorar, i la gent va augmentar. En les ciutats, hi havia molt de comerç. Les monarquies van apareixer, i el rei ho governava tot. Van aver-hi moltíssims avanços científics, com el telescopi, la circulació de la sang...
La revolució Francesa té lloc per la pobresa extrema, la desigualtat... Durant el governament de Lluis XVI i María Antonieta. -
1497
PROJECTE PORTUGUÈS
Durant el bloqueig de la ruta de la seda i de les espècies, els Portuguesos volien arribar a l'índia, ja que el mar Mediterrani era perillós. Va portar el projecte Enric el Navegant, fill de Joan l rei de Portugal. Van sortir des de Sagres, des d'allà es van partir moltes expedicions i es van reunir cartògrafs, astrònoms i constructors de vaixells.
El primer Portuguès que va arribar a l'índia va ser Vasco de Gamma. (1497-1498) -
1500
DESENVOLUPAMENT DE LA CARTOGRAFIA I MILLORES EN LA CONSTRUCCIÓ NAVAL
Van sorgir nous instruments i models de vaixells per facilitar la navegació.
L'astrolabi i el quadrant: Mesuraven la latitud a partir de la posició del sol i l'estel polar.
Brúixola: Agulla magnètica que marcava el nord, es podia navegar sense la costa a la vista i de forma nocturna. Corredissa i rellotge de sorra: Marcava la velocitat de navegació.
Es van crear dos models d'embarcacions:
Timó d'eix
Combinació veles triangulars i quadrades.
La caravel·la i el galió. -
1500
L'INICI DE L'ARQUITECTURA DEL RENAIXEMENT
Durant el període de l'arquitectura, va haver-hi certs elements que feien distingir sobre les representacions renaixentistes o gòtiques, aquests eren:
- Línies horitzontals sobre verticals.
- Simetria i proporció.
- Arc de mig punt.
- Frontons.
- Columnes jòniques o corínties.
- Sostres plans.
- Voltes de canó i cúpules. -
1501
EDIFICIS RENAIXENTISTES
Va haver-hi diferents estils d'adornar els edificis que construïen, aquests van ser:
- Plateresc: Tenia una decoració molt abundant, ja fos de medallons, petxines...
- Classicisme: La decoració ja no fou tan abundant, és potència l'harmonia del conjunt.
- Herrerià: Era la total absència de decoració.
Aquests eren els tres tipus de decoracions que hi havia dintre els edificis renaixentistes. -
1517
L'ESGLÉSIA EN UNA GREU CRISIS
L'església va entrar en una greu crisi a l'inici de l'edat moderna, ja que:
Incomplien els principis bàsics del cristianisme, per tant, l'església va rebre moltes crítiques. Martí Luter va criticar l'església davant dels diversos fets, sobretot perquè el Vaticà feia comprar indulgencies per perdonar pecats.
Luter, va publicar les 95 tesis, ell exposava bases per reformar la doctrina eclesiàstica. Per tant, la gent el va seguir, i es van formar dues religions: el Calvinisme i l'Anglicanisme. -
1522
LA PRIMERA VOLTA AL MÓN
L'any 1519, Magallanes va sortir des de Sevilla, volia trobar un pas entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic per arribar a les illes Moluques (illes de les Espècies). L'any 1520 van creuar l'estret, però Magalles va morir el mateix any i va ser substituït per Elcano. Ell va arribar a les illes Moluques i quan va arribar a la península Ibèrica, l'any 1522, va ser anomenat el primer a fer la volta al món. -
PRIMERA ÒPERA
La primera òpera es va crear en el corrent cultural "El Barroc" del segle XVI i el segle XVIII. En la branca de la música, va ser Monteverdi qui va crear la primera òpera. -
PARTICIPACIÓ DE DINAMARCA
El rei de Dinamarca va fer que es creés una guerra que començava a Bohèmia i la va fer estendre fins al nord que va acabar afectant el comerç Bàltic. Qui va oferir ajuda a la noblesa d'Hamburg i Bremen va ser Cristià IV. -
LA CRISI DE 1640
Gairebé acaba amb l'imperi Espanyol, ja que:
- Un segle amb moltes guerres.
- Flotes a les índies, ja que arribaven tard o no arribaven.
- La guerra dels 30 anys.
- Impossible millora de la producció agrícola per culpa del sistema feudal i model agrari feudal. -
CRISIS A EUROPA
Durant el s. XVII, Europa va patir crisis:
-Demogràfics: El creixement es frena per males collites i fam, guerres i saquejos continus, epidèmies i migracions forçades i voluntàries.
-Agrària: Augment climàtic, pèrdua de població.
-Artesanal i comercial: Control de gremis, per tant, difícils innovacions.
-Social: Despeses militars i luxes augmenten els impostos, augment càrrega fiscal cap al sector no.privilegiat. -
LLUÍS XIV
Va coronar gairebé 73 anys, ell va:
-Dirigir personalment l'estat.
-Va controlar la noblesa.
-Va centralitzar l'administració.
Va aconseguir expulsar 200.000 hugonots i va refermar el catolicisme. I també va cremar esglésies i l'expulsió de pastors.
Va planificar el Colbert, va comportar: la implementació del mercantilisme. -
Difusió de les Idees de la Il·lustració
Durant el segle XVIII, les idees il·lustrades van influir en la societat europea, promovent la raó, l’educació i la igualtat davant la llei. Filòsofs com Montesquieu, Rousseau i Voltaire van criticar l’absolutisme i van promoure la divisió de poders i els drets individuals. Aquestes idees van jugar un paper clau en les revolucions liberals que van seguir, com la Revolució Francesa de 1789. -
Inici de la Guerra de Successió (1701)
La mort de Carles II d’Espanya sense descendència va desencadenar una disputa pel tron entre Felip de Borbó, net de Lluís XIV de França, i l'Arxiduc Carles d’Habsburg. Aquesta lluita va provocar una guerra civil a la península Ibèrica i un conflicte internacional, ja que altres potències europees temien l’hegemonia de França si Felip aconseguia el tron. -
Tractat d’Utrecht
Aquest acord va posar fi al conflicte internacional. Felip V va ser reconegut com a rei d'Espanya, però Espanya va haver de donar diversos territoris europeus, com Milà, Nàpols i Flandes a Àustria, i Gibraltar i Menorca a la Gran Bretanya. Aquest tractat va canviar l’equilibri de poder a Europa i va marcar la fi de l'imperi hispànic a Europa. -
Setge de Barcelona i Caiguda de Catalunya
Després de diversos anys de guerra, les tropes borbòniques van assaltar Barcelona, la capital catalana. El setge va durar més d’un any i va culminar l'11 de setembre de 1714 amb la derrota de les forces catalanes. Aquest esdeveniment va marcar la pèrdua de les institucions i els drets propis de Catalunya, un símbol important en la memòria històrica catalana. -
Decret de Nova Planta
Després de la derrota catalana, Felip V va implementar el Decret de Nova Planta, que va suposar l’abolició de les institucions catalanes, com les Corts i el Consell de Cent. A més, es va imposar el castellà com a llengua oficial i es va prohibir l’ús del català en l’administració pública. Això va marcar un canvi radical en l’estructura política i social de Catalunya. -
Jurament del joc de pilota
Després que el rei Lluís XVI ordenés el tancament de la sala on es reunia l'Assemblea Nacional, els membres del Tercer Estat es van reunir en una pista de joc de pilota coberta prop del Palau de Versalles. Allà van jurar no separar-se fins que redactessin una nova constitució per a França. Aquest jurament va marcar un punt de no retorn en la revolució, simbolitzant la unitat i determinació dels representants del poble. -
Period: to
EDAT CONTEMPORANIA
Va començar a la Revolució Francesa i acaba i continua als nostres dies.
En el principi va haver-hi molta democràcia, va haver-hi molta industria i comerços, i la vida social la marcava la persona segons els diners. Van haver-hi màquines per poder treballar conreus. La gent començava a immigrar, la reducció de la mortalitat va millorar. I es va posar els ferrocarrils i la màquina de vapor. Va passar la segona guerra mundial, que va durar 6 anys. -
La Convenció Nacional
Durant aquest període, França va proclamar la Primera República i va executar el rei Lluís XVI, acusat de traïció. Els jacobins van assumir el poder i van instaurar el Regnat del Terror, una etapa caracteritzada per l’ús intensiu de la guillotina per reprimir opositors polítics i consolidar la revolució. -
El Cop d’Estat de Napoleó Bonaparte
Napoleó, aprofitant la inestabilitat política i econòmica, va derrocar el Directori amb el cop d’estat del 18 de Brumari. Això va marcar el final de la Revolució Francesa i l’inici del Consolat, un règim fortament centralitzat que pretenia estabilitzar França i impulsar reformes essencials. -
L'INICI DEL COMERÇ TRIANGULAR
Aquesta ruta anava en diferents ports, es caracteritzava perquè la ruta era en forma de triangle, anava del continent Europeu, al continent Africà i cap al continent Americà.
Pertanyien a companyies mercantils, des d'allà s'intercanviaven diferents productes, del continent Europeu sortien productes manufacturats, del continent Africà esclaus i del continent Americà aliments i matèria primera. -
La Batalla de Leipzig
Aquesta batalla decisiva, també coneguda com la "Batalla de les Nacions", va significar un fort cop per a Napoleó. Els exèrcits aliats de Rússia, Prússia, Àustria i Gran Bretanya van derrotar les seves tropes, provocant la desintegració del seu imperi i forçant la seva abdicació l’any següent. -
La Restauració Absolutista
Amb la derrota definitiva de Napoleó, les potències europees van reimplantar les monarquies absolutes. Tot i això, algunes van incorporar constitucions limitades per apaivagar possibles revoltes. Aquesta etapa, liderada per figures com Metternich, buscava mantenir l’ordre tradicional i prevenir el ressorgiment de moviments revolucionaris. -
El Congrés de Viena
Aquesta reunió de les potències vencedores contra Napoleó va redefinir les fronteres d’Europa per restablir l’equilibri polític. Es van crear “estats coixí”, com l’annexió de Bèlgica a Holanda i Savoia al Piemont, amb l’objectiu d’evitar noves expansions imperialistes.