-
476
Caiguda Imperi Romà
La caiguda del imperi romà va ser el procés de decadència que va portar la fragmentació de l'imperi romà d'Occident l'any 476. -
Period: 476 to 1492
Edat mitjana Alexandra Morral
-
507
Batalla de Vouillé (França)
A la batalla de Vouillé els francs derroten als visigots i els obliguen a quedar-se a Hispania.
Els visigots van anar pel nord per tallarlos-hi el pas amb la esperança de que els ostrogots els hi donessin suport. -
529
Fundació del orde Benedictí (Italia)
Es un orde monàstic de l'esglèsia catòlica, amb branques femenina i masculina.
Va ser fundat el 529 per Sant Benet de Núrsia a Monte Cassino. -
533
Belisari, general bizantí, destrueix el regne vàndal del nord d’Àfrica.
Va ser la primera de les guerres que va lliurar l'emperador Justinià I per reconquerir les províncies occidentals de l'Imperi i va suposar una victòria aclaparadora i ràpida. -
554
Els visigots funden el regne de Toledo.
El Regne de Toledo va ser el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa. El període a considerar va des del 507 fins aproximadament el 721. -
565
Regnat de Justinia a l'imperi bizantí
El regnat de Justinià destaca per el seu ambiciós projecte de renovació del Imperi Romà. -
587
El rei visigot Recared es converteix al cristianisme
En el tercer concili de Toledo el rei Recared es passa al Cristianisme. -
622
Hègira
Va ser la sortida dels primers companys de Mahoma de la Meca cap al oasi de Yathrib, antic nom de Medina. Aquest fet marca el naixement oficial de la comunitat musulmana pren el primer dia d'any lunar en què es va produir, el 16 de juliol del 622 com dia de l'inici del calemdari musulma. -
632
Regnat dels quatre primers califes
Es considerat com l'edat d'or del món islàmic i se'ls anomena els ''califes ben guiats'' o els quatre califes justos''. Califa és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam tant a nivell espiritual com polític. -
661
Dinastia Omeia
Van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient. Els Omeies són els descendents d'Umayya ibn Abd-Xams i van ser el principal dels clans quraixites. -
711
Els musulmans envaeixen la Penísula Ibèrica
Es considera que va començar el 722 com a resistència de les societats muntanyenques del nord a l'avanç dels musulmans, amb la batalla de Covadonga i va finalitzar el 1492 amb la conquesta del regne de Granada. A la mort del rei visigot Vítiza el 710, es va produir un conflicte entre els partidaris de la monarquia hereditària amb els fills del rei mort al capdavant, i els partidaris de la monarquia electiva a favor del nou rei Roderic. -
722
Batalla de Covadonga
Alguns autors han considerat aquesta acció bélica com el inici de la reconquesta. Va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria des de la conquesta musulmana del 711-718. -
732
Batalla de Poitiers
La Batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours. Durant la batalla els francs van derrotar a l'exèrcit islàmic i Al-Ghafiqí fou mort. Aquesta batalla va aturar a l'expansió cap al nord de l'Islam des de la península Ibèrica i és considerada per molts historiadors com un esdeveniment d'importància macrohistòrica -
750
Inici dinastia abbàssida
Els omeies, que només descendien indirectament del profeta, trobaren gran dificultat en fer-se respectar pels àrabs de la península aràbiga i de les regions orientals; fou necessària la ferotge energia d'al-Hajjaj ibn Yússuf per assegurar llur supremacia i impedir que els descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib arribessin al poder aprofitant la simpatia general de què eren objecte. -
793
Atac víking al monestir de Lindisfarne
L'atac víking al monestir de Lindisfarne sempre ha estat considerat com el moment inicial de la Era Vikinga. El que va passar va ser que el dia 8 de juny del any 793 els vikings van aconseguir la costa de Lindsfarne. El saqueig dels vikins a Lindsfarne va causar una tremenda torbació per la cristiandad. -
800
Coronació de Carlemany com a Emperador
En Carlemany es va convertir en el més poderós entre els regnes resultants de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. El declivi de la dinastia es va fer evident després de la Batalla de Tertry (el 687), i cap sobirà va tractar de posar remei a la situació. Aquests sobirans merovingis han passat a la història amb el nom dels reis mandrosos, per la seva incapacitat per a governar. -
801
L'exèrcit franc conquereix Barcelona als musulmans
En l'any 801, la ciutat de Barcelona va ser conquerida pel rei d'Aquitània Lluís el Piadós (o Ludovico Pío) i és incorporada a el regne franc, establint-se en ella el comtat de Barcelona, amb dependència del rei franc. -
814
Regnat de Lluís el Piadós
Durant el seu regnat com a emperador, va incorporar els seus fills adults Lotari, Carles i Lluís al govern. La primera dècada de govern va estar marcada per tragèdies i desprestigis. En la dècada del 830 l'imperi es va dividir per la guerra civil entre els seus fills que lluitaven pel poder. -
843
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca. -
897
Guifré el Pilós deixa els comtats en herència
Wifredo va ser l'últim comte de Barcelona designat per la monarquia franca i el primer que va llegar els seus estats als seus fills. A partir de llavors, els comtats es van transmetre per herència. -
988
Borrell II s'independitza dels reis francs
El comte Borrell II havia patit una derrota greu, i va demanar ajuda a Almansor, pero no va rebre resposta. Aleshores ell va decidir independitzar-se i no seguir jurant fidelitat als reis francs. -
1066
Batalla de Hastings
La batalla de Hastings va succeir el 14 d'octubre de 1066. L'exèrcit franc-normando de el duc Guillem II de Normandia es va enfrontar amb l'exèrcit anglosaxó del rei Haroldo II. Va ser el començament de la conquesta normanda d'Anglaterra. Va tenir lloc a uns onze quilòmetres a nord-oest de Hastings, prop de l'actual localitat de Battle al comtat de Sussex Oriental, i el seu resultat va ser una victòria decisiva dels normands. -
1070
Ramon Berenguer I finalitza la revolució feudal
El creixement econòmic i el clima de violències inherents a la feudalització van produir el debilitament de el model familiar. També van haver-hi molts canvis en el poder polític i Ramon Berenguer II va decidir finalitzar la revolució feudal. -
1095
Es convoca la Primera Croada
La primera croada va suposar políticament la constitució dels Estats Llatins d'Orient i la recuperació per a l'Imperi Bizantí d'alguns territoris, alhora que va significar un punt d'inflexió en la història de les relacions entre les societats de l'àrea mediterrània. La primera croada va iniciar el complex fenomen històric de campanyes militars, peregrinacions armades i expansió colonial a Orient Pròxim. -
1112
Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
Ramon Berenguer III, es va convertir en conde de Provença, i es va casar amb la condessa de Provença, anomenada Dolça de Provença. Van tenir un fill, Berenguer Ramon I de Provença. -
1137
Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó
La data del casament entre Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires va ser a l'any 1151. A l'agost del 1150 la reina Peronella havia complert ja els 14 anys, la majoria d'edat establerta pel dret canònic per a poder contraure matrimoni. Al seu torn, Ramon Berenguer IV tenia 36 anys. -
1213
Batalla de Muret
La batalla de Muret va ser la batalla decisiva de l'anomenada croada albigesa. Va tenir lloc el 12 de setembre de 1213 en una plana de la localitat fortificada occitana de Muret, uns dotze quilòmetres a sud de Toulouse. La contesa va enfrontar a Pere II d'Aragó, els seus vassalls i aliats, entre els quals es trobaven Raimundo VI de Tolosa, Bernat IV de Comenge i Ramon Roger de Foix, contra les tropes creuades i les de Felip II de França liderades per Simó IV de Montfort. -
1229
Conquesta de Mallorca i València
La conquesta pels regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. La ciutat de Madîna Mayûrqa (actual Palma de Mallorca) va caure al desembre del primer any, però la resistència musulmana a les muntanyes va durar dos anys més. -
1302
Campanyes dels almogàvers
Els almogàvers van ser unes tropes de xoc, espionatge i guerrilla presents en tots els regnes cristians de la península ibèrica al llarg de la Reconquesta, amb origen en el regne d'Aragó, formades principalment per infanteria lleugera i especialment coneguts per l'actiu paper que van tenir en la conquesta de la Mediterrània per la Corona d'Aragó entre els segles xIII i xIV. -
1337
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és una sèrie de conflictes entre Anglaterra i França. Es considera que aquest període va durar del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys). -
1350
Arribada Pesta Negra a Europa
És difícil conèixer el nombre de morts, però al segle xxi les estimacions de 25 milions de persones només a Europa, aproximadament un terç de la població -
1442
Conquesta de Nàpols
La Conquesta del Regne de Nàpols van ser les Campanyes dutes a Terme entre 1435 i 1442 que significaren la Incorporació de l'Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou. -
1453
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans, ocorreguda el 29 de maig de 1453, va ser un fet històric que, a la periodització clàssica, i segons alguns historiadors, va marcar la fi de l'Edat Mitjana a Europa i la fi de l'últim vestigi de l'Imperi romà d'Orient.
