-
Bill of rights (Parlamentalisme anglès)
El 1689, les polítiques autoritàries del nou rei Jaume II i la seva fe catòlica van desencadenar la segona revolució. El Parlament va proporcionar la corona al príncep Guillem d'Orange dels Països Baixos, que creia en el protestantisme i estava disposat a prestar jurament a la carta de drets, que restringia el poder de la família reial i presentava algunes de les seves decisions al Parlament. -
LA GUERRA DELS SET ANYS A EUROPA
La Guerra dels Set Anys a Europa (1756-1763) va desencadenar una crisi financera i el rei va intentar alleugerir la crisi adoptant un nou impost. -
REVOLUCIÓ AMERICANA
La Revolució Americana va ser un conflicte entre les tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit). -
L'ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
A partir de 1780, els ministres d'Hisenda de Lluís XVI van intentar tallar la crisi econòmica. Per a ells era necessari que els privilegiats paguessin impostos. Davant l'agreujament de la situació i la declaració de fallida, a el rei només li quedava convocar els Estats Generals, les Corts on es reunien els tres estaments . Als Estats Generals, la noblesa i el clergat pretenien que es votés per estament, el que donava la majoria als privilegiats. -
REVOLUCIÓ FRANCESA
La Revolució Francesa es va considerar un model de la revolució política en aquella època, que va provocar la presa del poder per la burgesia i el desplaçament de nobles i clergues. -
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
El règim polític era la monarquia parlamentària. Es reconeixia la sobirania nacional i els drets fonamentals dels ciutadans. La Constitució de 1791 suposava el triomf dels plantejaments de la burgesia, però va deixar insatisfeta a les masses populars, els sans-cullottes, que buscaven canvis més profunds en la societat i en la propietat. -
CONVENCIÓ REPUBLICANA
L'Assemblea Legislativa va ser reemplaçada per un govern republicà.
La Convenció va comptar amb diverses tendències ideològiques
Els Girondinos: representants de l'alta burgesia, dirigits per Brissot. Eren els més moderats. Acceptaven la monarquia com a forma de govern. Constituïen la dreta revolucionària.
Els Jacobins: representants de la burgesia mitjana, dirigits per Robespierre. Eren els més radicals. Estaven recolzats pels sans-culottes i la comuna de París. -
DIRECTORI
Després de l'execució de Robespierre i d'altres elements jacobins, la Revolució es va endinsar en una fase moderada. En 1795 es va redactar la Constitució de l'any III, en la qual es reconeixia la sobirania nacional i la separació de poders. A més es va assajar la fórmula del Directori, així denominat perquè el poder executiu quedava en mans de 5 membres . -
Napoleó Bonaparte
Va ser general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, com a primer cònsol de la Primera República Francesa, líder principal de França, l'emperador de França, i es deia Napoleó I del Primer Imperi Francès, i després breument a partir del 20 Març de 1815. Fins al 22 de juny. -
CONSOLAT
El 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, va acabar amb el cònsol i va establir el consolat (1799-1804). La característica d’aquesta nova etapa és que l’individualisme i el govern autoritari es reflecteixen a la Constitució del 1800. Napoleó es va proposar estabilitzar França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i que passés del poder al sector més radical. El 1802, a causa del seu poder, fou nomenat cònsol vitalici. -
L'IMPERI
Napoleó Bonaparte va adquirir cada vegada més poder i en 1804 es va proclamar emperador. Per França el període napoleònic va suposar la consolidació definitiva de l'obra de la Revolució Va concentrar més poder en la seva persona i es va recolzar en l'alta burgesia i l'Exèrcit.
Va promulgar un nou Codi Civil que garantia la llibertat individual, la igualtat davant la llei i la propietat privada. -
CONGRÉS DE VIENA
La Conferència de Viena és una reunió entre els ambaixadors de les potències europees, presidida pel polític austríac Klemens Wenzel von Metternich. -
REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES
Les revolucions liberals burgeses, són un conjunt de revolucions que es produeixen a Europa entre 1789 i 1848, en que la burgesia, juntament amb els altres membres del Tercer Estat que volen posar fi a l'Antic Règim i implantar un nou sistema polític i un nou sistema social. -
REVOLUCIÓ DE 1820
L'onada revolucionària que va recórrer Europa en 1820 va afectar fonamentalment a Espanya, Nàpols i Grècia.
El moviment va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança, que va envair Espanya en 1823 i va restaurar l'absolutisme.
Després d'una llarga guerra que va concloure en 1829, Turquia va reconèixer la independència de el nou Estat. -
REVOLUCIÓ DEL 1820 (intervenció de la Santa Aliança a España)
El moviment va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança, que va envair Espanya en 1823 i va restaurar l'absolutisme. -
REVOLUCIÓ DE 1830
En elles es van mesclar reivindicacions de caràcter nacionalista amb interessos de grups minoritaris burgesos i obrers.
L'epicentre d'aquestes revolucions va ser França. Carlos X de Borbó hi havia restablert l'absolutisme monàrquic. -
REVOLUCIÓ DE 1848, LA PRIMAVERA DELS POBLES
El moviment revolucionari de 1848 es va caracteritzar per la seva extensió en molts països, i perquè a més de el liberalisme i de nacionalisme, va tenir també un component de revolució social i obrera.
Tot va començar a França.