Foto 1

CRONOLOGIA D'ESDEVENIMENTS DURANT LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA

  • Revolució francesa. Tancament de fronteres.

    Revolució francesa. Tancament de fronteres.
    La Revolució Francesa (1789-1799) va significar l'enderrocament de l'Antic Règim dominat per la monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia a França. A conseqüència Espanya va tancar les fronteres per protegir-se d'una invasió per part dels Francesos.
  • Period: to

    CONTEXT HISTÒRIC

  • Period: to

    Guerra del Roselló

    Va ser un conflicte que va enfrontar a la monarquia de Carles IV d'Espanya i de la Primera República Francesa, durant l'existència de la Convenció Nacional francesa, dins el conflicte general que va enfrontar a França amb la Primera Coalició. Aquest succés va tindre lloc als Pirineus de Catalunya Aragó i País basc.
  • Godoy adquireix el càrrec de primer secretari d'Estat.

    Godoy adquireix el càrrec de primer secretari d'Estat.
    Vuit anys després del seu ingrés en la Guàrdia de Corps, Manuel Godoy va ser elevat al càrrec de primer secretari d'Estat, és a dir, li feia d'assessor a Carles IV, ja que aquest tenia un elevat grau de d'eficiència i no es podia fer càrrec de la responsabilitat que suposa ser rei.
  • Paz de Basilea

    Paz de Basilea
    Va tindre lloc a la localitat suïssa de Basilea, va posar fi a la Guerra de la Convenció entre els dos països i que havia resultat un desastre per a la monarquia espanyola, ja que les províncies de País Basc, Aragó i Catalunya van acabar ocupades per les tropes franceses. Aquest tractat es va signar després de la pau entre França i Prússia acordada a l'abril d'aquest mateix any.
  • Tractat de Sant Ildefonso

    Tractat de Sant Ildefonso
    Aliança militar signada entre Espanya i França, a causa de les guerres napoleòniques. Segons els termes de l'acord, tots dos estats convenien a mantenir una política militar conjunta davant la Gran Bretanya, que en aquells moments amenaçava a la flota espanyola en els seus viatges a Amèrica.
  • Guerra de les Taronges

    Guerra de les Taronges
    Va ser un breu conflicte militar que va enfrontar a Portugal contra França i Espanya en 1801. Va rebre aquest nom a causa de el ram de taronges que Godoy va fer arribar a la reina Maria Lluïsa quan assetjava la ciutat de Elvas.
  • Napoleó, Emperador dels francesos

    Napoleó, Emperador dels francesos
  • Batalla de Trafalgar

    Batalla de Trafalgar
    Va ser una batalla naval que va tenir lloc prop del cap Trafalgar (província de Cadis). La Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia volien intenta enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. Finalment Anglaterra va sortir guanyant, però no va aconseguir dissoldre a Napoleó d'Europa.
  • TRACTAT DE FONTAINEBLEAU

    TRACTAT DE FONTAINEBLEAU
    Aquest tractat el du a terme el senyor Godoy i permet l'entrada de tropes franceses a la península Ibèrica, ja que Napoleó pretenia conquerir Portugal, perquè aquest era d'Anglaterra i so pondria tindre un gran domini del mar mediterrani.
  • Arribada de Napoleó a el front de la Gran Armée.

    Arribada de Napoleó a el front de la Gran Armée.
    Una sèrie de successos, encapçalats per la Batalla de Bailén, van obligar Napoleó a intervenir personalment cap a finals d'any (novembre). Amb una força de 125.000 homes la Grande Armée va anar decisivament en direcció a Madrid, capturant la fortalesa de Burgos, i netejant el camí a la Batalla de Somosierra, forçant l'exèrcit espanyol a retirar-se.
  • Period: to

    GUERRA DEL FRANCÈS

  • Period: to

    1808

  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    La península cada cop més, es veu envoltada i ocupada per les tropes franceses. El poble d'Espanya es veu a vindre una nova conquesta per part de Napoleó i això els incomoda molt. Ja quan les tropes comencen arribar a la capital, Madrid, el poble es comença a posar molt tens, a conseqüència, el març de 1808 el poble va anar a protestar i més tard assetjar el palau a on Godoy. Finalment es destitueix Godoy i abdica Carles IV en favor del seu fill Fernando.
  • Afusellament del 3 de maig

    Afusellament del 3 de maig
    El 2 de maig de 1808 finalment els ciutadans de Madrid es va revoltar contra les tropes de Napoleó a la Plaça del Sol. L'endemà, el 3 de maig, els guerrillers francesos que provenien en realitat d'Egipte (anomenat l'exercit Mameluc), van afusellar ciutadans de la revolta del dia abans a un parc als afores de Madrid.
  • Abdicació de Baiona

    Abdicació de Baiona
    En el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual Napoleó va pressionar a què el seu germà gran, Josep I Bonaparte fos el proper rei d'Espanya, cedint-li la corona i prometen a Carles una vida luxosa a França protegit.
  • Napoleó proclama rei d'Espanya al seu germà Josep (I).

    Napoleó proclama rei d'Espanya al seu germà Josep (I).
  • Batalla de Bailén

    Batalla de Bailén
    Va suposar la primera derrota a camp obert de la història de l'exèrcit napoleònic. Va tenir lloc al costat de la ciutat de Jaén de Bailén. Va enfrontar a un exèrcit francès d'uns 21 000 soldats amb un altre espanyol més nombrós (uns 27 000) a les ordres de l'general Teodoro Reding.
  • Creació de la Junta Central Suprema

    Creació de la Junta Central Suprema
    Ja quan Josep I era rei d'Espanya, va fer crear la Junta Central Suprema que va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya (Amb seus successives a Aranjuez, Sevilla i Cadis).
  • Napoleó recupera Madrid i reposa a Josep I al tron

  • Napoleó abandona Espanya.

    Napoleó quan va veure que el poble espanyol ja estava més tranquil·litzat i no hi havien tantes revoltes, va decidir deixar la responsabilitat al seu fill Josep I, i ell va abandonar espanya per poder conquerir altres zones d'Europa.
  • Period: to

    1809

  • Derrota espanyola a Ocaña.

    Derrota espanyola a Ocaña.
    Va tenir lloc al costat del municipi toledà d'Ocaña, i va enfrontar els dos bàndols: els espanyols i la militància de Josep I. En aquesta batalla s'observa l'evidència de falta de sincronia entre els diferents dirigents espanyols. Es produeix la derrota de les tropes espanyoles i l'obertura d'Andalusia pels francesos, que seguidament acoparien Andújar, Jaén, Còrdova i Granada.
  • El territori peninsular està pràcticament ocupat pels francesos (excepte Cadis).

    El territori peninsular està pràcticament ocupat pels  francesos (excepte Cadis).
    Josep I, rei d'Espanya, gràcies al seu exèrcit ven entrenat i organitzat ja controla bona part o tota d'Espanya, menys algunes excepcions com Cadis. Aquest es va convertir en seu del govern espanyol, sent atacades ambdues localitats per seixanta mil soldats francesos, sent un dels més importants llocs de la guerra. La defensa de la ciutat va estar a càrrec de dos mil soldats espanyols, reforçats posteriorment per altres deu mil, així com per tropes britàniques i portugueses.
  • "La guerra de Guerrillas"

    És una estratègia militar a la qual petits grups de combatents, sovint paramilitars, utilitzen atacs mòbils a petita escala contra un enemic més gran i menys versàtil amb l'objectiu de debilitar o vèncer-mitjançant una guerra de desgast, en la qual s'evita confrontar directament a l'enemic, (emboscades, sabotatges, saquejos, incursions, guerra llampec, tall de les línies de subministrament, etc.)
  • Dissolució de la Junta Suprema, establiment de la Regència i convocatòria de les Corts a Cadis. (24 de setembre, inauguració).

    Dissolució de la Junta Suprema, establiment de la Regència i convocatòria de les Corts a Cadis. (24 de setembre, inauguració).
    Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès. A qui és a on es reunien tots els dirigents polítics que volien la independència d'Espanya.
    Simultàniament, va aparèixer les guerres d'independència hispanoamericanes que van ser un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica.
  • Period: to

    1810

  • Period: to

    Intent francès fallit d'expulsar els anglesos de Portugal. Continua l'ocupació a Espanya.

  • La campanya de Rússia obliga Napoleó a detreure tropes de la península.

    La campanya de Rússia obliga Napoleó a detreure tropes de la península.
    Apuleu amb l'objectiu al cap de conquistar part de Rússia es va veure obligat a retirar tropes de la Grand Armee i dirigir-les cap al seu pròxim destí a Rússia, això debilitava clarament la defensa contra el poble espanyol.
  • Comença la gran ofensiva hispano-anglesa.

    Els espanyols en veure la debilitació del exèrcit francès a la península, van buscar aliats com Anglaterra i més tard Portugal.
  • Aprovació de la Constitució de Cadis.

    Aprovació de la Constitució de Cadis.
    Va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep.
  • Derrota francesa en la Batalla d'Arapiles

    Derrota francesa en la Batalla d'Arapiles
    Va ser un enfrontament armat que es va produir a Arapiles (Salamanca), que va suposar el triomf de les tropes aliades espanyoles, britàniques i portugueses davant les forces napoleòniques, i va frustrar les pretensions franceses de dominar la península Ibèrica.
  • Wellington inicia des de Portugal l'última gran ofensiva.

    Wellington inicia des de Portugal l'última gran ofensiva.
  • Period: to

    1813

  • Victòria de la batalla Vitória

    Victòria de la batalla Vitória
    La Batalla de Vitòria es va lliurar el 21 de juny de 1813 entre les tropes franceses que escortaven a Josep Bonaparte en la seva fugida i un conglomerat de tropes britàniques, espanyoles i portugueses. La victòria aliada va sancionar la retirada definitiva de les tropes franceses d'Espanya (amb l'excepció de Catalunya) i va forçar Napoleó a tornar la corona del país a Ferran VII, finalitzant així la Guerra del Francès.
  • Victòria de la Batalla de Sant Marcial

    Victòria de la Batalla de Sant Marcial
    La Batalla de Sant Marcial va tindre lloc el 31 d'agost de 1813, en la qual el Quart Exèrcit espanyol (Galícia), sota el comandament del general Manuel Freire, va fer retrocedir a les tropes del Mariscal Soult, el qual havia emprès l'ofensiva contra l'exèrcit aliat que dirigia el duc de Wellington.
  • Tractat de Valençay

    Tractat de Valençay
    Va ser l'acord signat a la localitat francesa de Valençay (França), que posà fi a la Guerra del Francès i va donar la independència d'Espanya. En aquest tractat l'emperador Napoleó I va oferí la pau i va reconèixer Ferran VII com a rei d'Espanya, a conseqüència de les derrotes patides en la guerra i, especialment, el declivi progressiu de l'exèrcit francès i de la moral dels soldats per l'assetjament que patien per part de la guerrilla.