-
12 BCE
Batalla de Las Navas de Tolosa
la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva dins el conflicte conegut com la Reconquesta, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas a l'hegemonia dels regnes cristians. Segons els autors musulmans, la batalla es va lliurar dimarts 15 de sàfar del 609, que correspon al 17 de juliol del 1212. -
10
Rendició de Granada
Les Capitulacions de Granada, de vegades conegudes com el Tractat de Granada, van ser signades i ratificades el 25 de novembre de 1491 davant el rei de l'Emirat de Gharnata Abu 'Abd Allah Muhammad Boabdil i els Reis Catòlics, en aquell temps monarques d'Aragó, de Castella, de Lleó, i de Sicília.[1] Pel tractat es renunciava a la sobirania musulmana del Regne de Granada (fundat diversos segles abans) a favor dels monarques catòlics. -
117
Desembarcament a Gibraltar
invasió dels musulmans en la
Península va començar amb el desembarcament
de un ejército beréber en Gibraltar
al manament del norteafricano Tarik ibn Ziyad.
Las fuentes que seguimos y los trabajos
de nombrosos tractadistes apunten a que va ser
una maniobra ben planificada, després de
diversos intents previs -
531
Reconquesta de Barcelona
Al segle v Barcino fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa i hi van instal·lar la cort per un breu període. El 531 Amalric hi fou assassinat. Posteriorment al segle viii, fou conquerida pel valí Al-Hurr ath-Thaqafí i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà amb el nom de Madínat Barxiluna. -
718
Batalla de Covadonga
Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà. Per aquest motiu, la Batalla de Cuadonga ha estat considerada, per molts historiadors -
718
Conquesta musulmana de Barcelona
La població musulmana peninsular a principis del segle viii estava formada per àrabs instal·lats a les ciutats, berbers situats en les zones rurals i siris, que havien format les primeres forces invasores. -
726
La Conquesta musulmana de la Península Ibèrica
La conquista del reino visigodo pels exèrcits musulmans del Califato Omeya va ser un procés de quince anys de duració, entre 711 i 726, si bé el control sobre la península ibèrica ja havia estat lograt cap al 720, nou anys després del desembarcament de les primeres tropes . -
750
Batalla de Guadalete
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània -
754
Batalla de Poitiers
Aquesta batalla frenà la expansió musulmana cap al nord des de la península ibèrica i es considerarà per molts historiadors com un acolliment de gran importància històrica, a haver impedit la invasió d’Europa per part dels musulmans i preservar el cristianisme com la fe dominant durant un període en el que l’islam estava sometint gran part dels territoris de l’Imperi romà d’Orient -
929
Emirat Dependent de Còrdova
fue un emirato independiente con capital en Córdoba que existió en la península ibérica entre 756 y 929 y estuvo regido por los omeyas. -
961
Abderraman III és proclamat Califa
Al segle x semblava que l'Àndalus s'havia de desmembrar a causa de les contínues revoltes i l'avenç dels regnes cristians. Va ser aleshores que el jove príncep Abd-ar-Rahman va posar fi a les rebel·lions internes, va enfortir el poder polític i va vèncer diverses vegades els enemics del nord (els cristians). -
1170
Regnes Taifa
L'expressió regnes de taifes també s'utilitza metafòricament quan hom al·ludeix a una situació no jeràrquica en què el poder està fragmentat entre diferents persones i hi ha conflictes constants entre ells (per exemple dins d'un partit polític o en una empresa ). -
1248
Reconquesta de Sevilla
En el al-Ándalus del siglo XIII las dos ciudades principales eran Córdoba y Sevilla. Fernando III havia tomado Córdoba en 1236 y Jaén en 1246. En ambdues ciudades va procedir a l'expulsió dels musulmans, cosa que també va fer a Sevilla. Fernando es va reunir en un Consell als seus capitans i als mestres de les òrdenes militars i va decidir dirigir els seus esforços cap a la ciutat de Sevilla, que tenia més de set quilòmetres de muralles. -
1273
Regne Nassarita de Granada
El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492. Quan els àrabs van arribar a la península, existia ja en aquest lloc un assentament amb dues petites poblacions: Iliberis (Elvira), que avui es coneix com a Albaicín i Alcazaba, i Gharnata al pujol del davant, que era més aviat un barri d'Iliberis -
1492
Califat de Granada
fue un reino independiente musulmán que surgió en al-Ándalus en 1013, a raíz de la desintegración que venía sufriendo el Califato de Córdoba desde 1009, y que desapareció al ser conquistado por los almorávides en 1090, perteneciendo cronológicamente a los primeros reinos de taifas.
