-
la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva dins el conflicte conegut com la Reconquesta, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas a l'hegemonia dels regnes cristians. Segons els autors musulmans, la batalla es va lliurar dimarts 15 de sàfar del 609, que correspon al 17 de juliol del 1212.
-
Les Capitulacions de Granada, de vegades conegudes com el Tractat de Granada, van ser signades i ratificades el 25 de novembre de 1491 davant el rei de l'Emirat de Gharnata Abu 'Abd Allah Muhammad Boabdil i els Reis Catòlics, en aquell temps monarques d'Aragó, de Castella, de Lleó, i de Sicília.[1] Pel tractat es renunciava a la sobirania musulmana del Regne de Granada (fundat diversos segles abans) a favor dels monarques catòlics.
-
invasió dels musulmans en la
Península va començar amb el desembarcament
de un ejército beréber en Gibraltar
al manament del norteafricano Tarik ibn Ziyad.
Las fuentes que seguimos y los trabajos
de nombrosos tractadistes apunten a que va ser
una maniobra ben planificada, després de
diversos intents previs -
Al segle v Barcino fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa i hi van instal·lar la cort per un breu període. El 531 Amalric hi fou assassinat. Posteriorment al segle viii, fou conquerida pel valí Al-Hurr ath-Thaqafí i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà amb el nom de Madínat Barxiluna.
-
Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà. Per aquest motiu, la Batalla de Cuadonga ha estat considerada, per molts historiadors
-
La població musulmana peninsular a principis del segle viii estava formada per àrabs instal·lats a les ciutats, berbers situats en les zones rurals i siris, que havien format les primeres forces invasores.
-
La conquista del reino visigodo pels exèrcits musulmans del Califato Omeya va ser un procés de quince anys de duració, entre 711 i 726, si bé el control sobre la península ibèrica ja havia estat lograt cap al 720, nou anys després del desembarcament de les primeres tropes .
-
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània
-
Aquesta batalla frenà la expansió musulmana cap al nord des de la península ibèrica i es considerarà per molts historiadors com un acolliment de gran importància històrica, a haver impedit la invasió d’Europa per part dels musulmans i preservar el cristianisme com la fe dominant durant un període en el que l’islam estava sometint gran part dels territoris de l’Imperi romà d’Orient
-
fue un emirato independiente con capital en Córdoba que existió en la península ibérica entre 756 y 929 y estuvo regido por los omeyas.
-
Al segle x semblava que l'Àndalus s'havia de desmembrar a causa de les contínues revoltes i l'avenç dels regnes cristians. Va ser aleshores que el jove príncep Abd-ar-Rahman va posar fi a les rebel·lions internes, va enfortir el poder polític i va vèncer diverses vegades els enemics del nord (els cristians).
-
L'expressió regnes de taifes també s'utilitza metafòricament quan hom al·ludeix a una situació no jeràrquica en què el poder està fragmentat entre diferents persones i hi ha conflictes constants entre ells (per exemple dins d'un partit polític o en una empresa ).
-
En el al-Ándalus del siglo XIII las dos ciudades principales eran Córdoba y Sevilla. Fernando III havia tomado Córdoba en 1236 y Jaén en 1246. En ambdues ciudades va procedir a l'expulsió dels musulmans, cosa que també va fer a Sevilla. Fernando es va reunir en un Consell als seus capitans i als mestres de les òrdenes militars i va decidir dirigir els seus esforços cap a la ciutat de Sevilla, que tenia més de set quilòmetres de muralles.
-
El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492. Quan els àrabs van arribar a la península, existia ja en aquest lloc un assentament amb dues petites poblacions: Iliberis (Elvira), que avui es coneix com a Albaicín i Alcazaba, i Gharnata al pujol del davant, que era més aviat un barri d'Iliberis
-
fue un reino independiente musulmán que surgió en al-Ándalus en 1013, a raíz de la desintegración que venía sufriendo el Califato de Córdoba desde 1009, y que desapareció al ser conquistado por los almorávides en 1090, perteneciendo cronológicamente a los primeros reinos de taifas.
