-
Batalla entre els musulmans i els visigots, amb la victòria dels seguidors d’Al·là. Com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i van conduir la invasió musulmana d'Hispània. -
-
Va ser el segon emir d’Hispània, governant entre el 714-716. Vivia a Sevilla. -
Aquesta batalla, va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Hispània des de la conquesta musulmana del 711. Va donar lloc a la reconquesta cristiana, va ser una important cita respecte a la fundació del regne d’Astúries. -
Les tropes dels francs, liderats per Carlos Martel, van derrotar a Tours, a prop de Poitiers, l'exèrcit musulmà que havia entrat a Europa per la península Ibèrica 20 anys abans. -
Aquest va ser un príncep de la dinastia omeia que, després de diverses vicissituds, es va convertir en el primer emir independent de Còrdova, fundant allà la dinastia Umawi. Va regnar durant trenta-dos anys, dedicat-se fonamentalment a esclafar les revoltes de l'anterior senyor del territori, d'alguns grups berbers, etc. -
-
La construcció de la Mesquita va ser sobre la basílica, aordres del primer emir omeia de Còrdova. Aquesta, consta d'onze naus longitudinals. Construïda amb fusts de columnes i capitells procedents de construccions romanes i visigodes. És un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Còrdova i de tota la província. Va ser la segona mesquita més gran del món després de la Meca fins que l'any 1588 la Mesquita Blava d'Istanbul la va superar. -
Hisham, va ser el segon emir omeia de Còrdova. Va néixer a Còrdova. Era el primer fill d'Abd ar-Rahman I. Va construir moltes mesquites i va completar la Mesquita. Era un home temorós de Déu i era conegut per la seva justícia imparcial i una bona administració. -
El seu regnat va ser un dels més agitats de la dinastia omeia, ja que va haver de fer front a les aspiracions dels seus oncles Sulaiman i Abd Allah. -
Abd era fill i successor d'Alhakén I, va ser el quart emir omeia de Còrdova. Tenia trenta anys quan va accedir al tron i, com el seu pare i el seu avi, va haver de reprimir les pretensions al tron del seu oncle Abd Al·lah. Es va lliurar a la tasca de reorganitzar administrativament al-Àndalus. Va intentar presentar una imatge de moderació davant dels mossàrabs i els musulmans sotmesos a la fèrula de l'aristocràcia àrab. -
Isam al-Jawlaní, a la tornada del pelegrinatge informa a l'emir cordovès Abd Allāh, el convenç de la viabilitat de la seva conquesta. Abd Allāh li va proporcionar una flota i un exèrcit per portar la gihad a aquestes illes. Isam al-Jawlaní va dirigir la invasió que va dur a terme amb èxit sobre l'arxipèlag a finals del 903. D'aquesta manera, les illes Balears van deixar ser un territori nominalment bizantí per ser part de l'emirat omeia de Còrdova. Tot i que, la conquesta no va ser fàcil. -
Que Abd al Raham III es proclamés califa era una manera en que se suposa la creació a la Península Ibèrica d’un estat musulmà andalusí independent, amb el seu propi líder polític i espiritual i amb capital a Còrdova. -
-
La història de Medina al-Zahra comença amb Abderraman III, i la seva decisió de construir una ciutat als afores de Còrdova. La seva construcció va ser sobretot, per mostrar la seva superioritat sobre els seus grans enemics.
La ciutat aglutina les tasques tant administratives com residencials del califat. Es va dissenyar una ciutat de zero, a partir de les altures existents. -
Va Va succeir a Abderraman III als 47 anys. Continuant la política del seu pare i mantenint la pau i la prosperitat a al-Àndalus. No només va sostenir l'apogeu a què va arribar el califat amb el seu pare, sinó que amb ell va aconseguir la seva màxima esplendor. Als 8 anys va ser nomenat el succesor, i la seva educació va ser exquisita, participant intensament en les activitats del regnat, així com en les campanyes militars, acompanyant el califa diverses vegades. -
Hisham II va succeir el seu pare al-Hakam II com a Califa de Còrdova el 976 amb tan sols 10 anys (tot i que segons els musulmans, no es podia ser califa sent menor d’edat. Per açò els seus germans es van intentar aprofitar.) Hisham II figurava com a governant, però sense cap influència política, i el 997 va ser forçat a cedir oficialment el control absolut del govern a Almansor. -
Almansor va dirigir 56 campanyes campanyes contra els cristians, que prenien aquests exèrcits com a enviats del dimoni. No en va, la seva herència es va mostrar provocant la guerra civil que va acabar per sempre amb el califat.
Entre les campanyes, s'inclou un atac contra la ciutat de Santiago, que va ser arrasada i els presoners cristians obligats a carregar amb les campanes del temple per emprar-les com a llums en una nova ampliació de la Mesquita de Còrdova. -
Va arribar un punt on el Califat de Córdova es va descomposar. La pujada al poder d'Almanzor i els amiris va provocar nombrosos conflictes interns que va afavorir els moviments dissidents a Al-Andalus, fins al punt de fragmentar el territori. Naixien, així, els primers Regnes de Taifes, un període de la Història musulmana a la Península que va comptar amb importants esdeveniments. L'últim califa Omeia que regnaria de forma unitària tota Al-Andalus va ser Hisham III. -
-
Amb l’arribada dels almoràvits a la península Ibèrica, va començar un llarg període de la història andalusina caracteritzat per la intervenció de tres dinasties magribines, entre les hegemonies successives del qual hi va haver períodes de reacció peninsular (els regnes de taifes). -
Al 1147, van creuar l'estret de Gibraltar amb el seu exèrcit i es van fer amb el control de Tarifa i Algesires. Dos anys més tard, va prendre Sevilla i Marràqueix, posant fi a l'època almoràvit i iniciant el domini almohade, que prest s’estendria a la resta de l'imperi.
-
La seva construcció es va començar en pedra, tal com es pot apreciar a la base, emprant les restes d'alguns edificis i construccions romanes. La mort d'Abu Yacub Yusuf (el que va manar construir la torre), va portar un canvi a l'obra, en encarregar-se'n Alí de Gomara, que va continuar la construcció en maó.
Se la considera germana de la gran Torre Hassan de Rabat. -
Aquesta batalla va ser crucial per la Reconquesta cristiana. Va suposar un abans i un després, ja que, a partir de llavors, es va iniciar la decadència de l'ocupació musulmana de la Península Ibèrica.
Va ser iniciativa d'Alfons VIII entaular una batalla contra els almohades. Va sol·licitar suport al Papa Innocenci III per afavorir la participació de la resta dels regnes cristians de la península ibèrica. -
El regne va ser fundat pel noble nassarita Mohammad-Ben-Natzar. Tot i que originalment tenia el seu centre de poder situat a Jaén, uns anys després el monarca nassarita va traslladar la seva cort a Granada, al voltant de la qual va organitzar el seu nou Estat. El regne va sobreviure en aquesta precària situació gràcies a la seva favorable ubicació geogràfica, es pot dir que tenia una economia diversificada.
-
-
L'origen d'aquest monument Natzarí, es remonta a una senzilla fortalesa erigida al segle IX, anomenada 'Alhamra', "la Roja", pel color de la terra que s'havia emprat en la construcció. I va ser Muhammad I o Ibn al-Ahmar, qui va traslladar la seva cort al 1237, iniciant les obres de l'Alhambra amb construccions com la Torre de la Vela, la Torre de l'Homenatge…
-
Aquests van ser els acords que posaren fi a la guerra de Granada lliurada entre els Reis Catòlics i el sultà de Granada, Boabdil. En els quals Boabdil renuncià a la sobirania nassarita del Regne nassarita de Granada, que van garantir una sèrie de drets als musulmans, inclosa la tolerància religiosa i el seu just tractament en compensació per una rendició incondicional i capitulació.