Conquesta al andalus

Conquesta d'Al-Àndal·lus

By thePons
  • Batallla de Guadaletes
    711

    Batallla de Guadaletes

    Exèrcit berber va creuar l’estret de Gibraltar i va guanyar al rei Visigot, Rodrigo.
  • Period: 711 to 756

    EMIRAT DEPENENT DE DAMASC

    Província governada per un emir, que depenia políticament i religiosament d'un califat (l'imperi islàmic). L'emir de Còrdova depenia del califat de Damasc, actual Síria, dirigit per un califa de la família dels Omeies.
  • Primer Emir ABD AL AZIZ IBN MUSA
    714

    Primer Emir ABD AL AZIZ IBN MUSA

    Segon emir d'al-Àndalus (714-716). Abd al-Aziz era fill de Musa ibn Nusair, governador musulmà del Magrib que, amb l'ajuda del seu general Tariq ibn Ziyad, va conquerir en només tres anys (711-714) la major part del regne visigot d'Hispània.
  • Batalla de Covadonga
    722

    Batalla de Covadonga

    La Batalla de Covadonga, any 722 dC, va tenir lloc a la zona muntanyosa d'Astúries, on un grup d'uns 300 homes es van enfrontar a uns 20.000 sarraïns, reduint-se la batalla a una cova anomenada Covadonga on es van refugiar els guerrers comandats per Don Pelayo.
  • Batalla de Poitiers
    732

    Batalla de Poitiers

    Batalla lliurada l'any 732 al costat d'aquesta ciutat francesa del Poitou, departament modern de Vienne, entre les tropes musulmanes del general Abd Al-Rahman i el cabdill franc Carlos Martel.
  • Abd al Rahman I es proclama emir independent
    756

    Abd al Rahman I es proclama emir independent

    Va ser un príncep de la dinastia omeia que, l'any 756, després de diverses vicissituds, es va convertir en el primer emir independent de Còrdova, fundant allí la dinastia Umawi. Va regnar durant trenta-dos anys, dedicat fonamentalment a esclafar les revoltes de l'anterior senyor del territori, dels partidaris dels abàsies i d'alguns grups berbers.
  • Period: 756 to 903

    EMIRAT INDEPENDENT DE BAGDAD

    L'any 750, a la península aràbiga, els Abasís, una altra facció islàmica, enderroquen la família Omeia, es fan amb el control del califat i estableixen una nova capital, creant-se el nou Califat d'abasida de Bagdad, actual Iraq.
  • Comença la construcció de la Mesquita de Còrdova
    785

    Comença la construcció de la Mesquita de Còrdova

    La mesquita va ser construïda entre el 785 i el 788, sota el regnat d'Abd-al-Rahman I, a partir d'una església cristiana del segle v, la basílica de Sant Vicenç Màrtir, a la ciutat andalusa de Còrdova.
  • Govern d'Hisham I
    788

    Govern d'Hisham I

    Va ser el segon emir independent de Còrdova, regnant des del 7 d'octubre del 788 fins a l'abril del 796. Va ser fill i successor d'Abderraman I i de la seva esposa, una antiga esclava visigoda conversa a l'Islam.
  • Govern d’Alhakan
    796

    Govern d’Alhakan

    Va ser el tercer emir independent de Còrdova, des del 12 de juny de 796 fins a la seva mort.
  • Govern d’Abd al Rahman II
    822

    Govern d’Abd al Rahman II

    Fill i successor d'Alhakén I, va ser el quart emir omeia de Còrdova des del 25 de maig de 822 fins a la seva mort.
  • Conquesta de les Illes Balears per Isam al-Khawlani
    903

    Conquesta de les Illes Balears per Isam al-Khawlani

    L'efectiva conquesta de Mallorca per part de les tropes musulmanes es produí al llarg dels anys 902 i 903 de l'era cristiana.
  • Abd al Rahman III es proclama califa
    929

    Abd al Rahman III es proclama califa

    L'any 929 Abderraman III es va proclamar califa d'al-Àndalus, cap polític i religiós de l'estat més poderós de la península Ibèrica.
  • Period: 929 to 997

    CALIFAT DE CÒRDOVA

    Va ser un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-al-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
  • Comença la construcció de la ciutat de Medina al-Zahra.
    936

    Comença la construcció de la ciutat de Medina al-Zahra.

    Va ser una ciutat palatina o àulica que va fer edificar al segle x el primer califa de Còrdova, Abderraman III, a uns 8 km als afores de Còrdova.
  • Califat d’al-Hakam II.
    961

    Califat d’al-Hakam II.

    Nomenat de jove com a hereu, no va pujar al tron succeint al seu pare fins al 15 o 16 d'octubre de 961, quan tenia 46 anys. El seu regnat fou pacífic i amb ell el califat va assolir la màxima esplendor com a bressol de cultura i progrés dins al-Àndalus.
  • Califat d'Hisham II.
    976

    Califat d'Hisham II.

    Hisham II, fill del segon califa omeia de l' Andalus Al-Hakam II, el nom complet del qual va ser Abu l-Walid Hisham ibn al-Hakam, va ser l'hereu del poderós califat i en concret el tercer d'aquesta dinastia a ser nomenat amb aquest títol.
  • Campanya contra Santiago de Compostel·là a càrrec d’al-Mansur (Almansor).
    997

    Campanya contra Santiago de Compostel·là a càrrec d’al-Mansur (Almansor).

    El 10 d'agost de 997, Almansor va destruir la ciutat de Santiago de Compostel·la i es va emportar les campanes a la Mesquita de Còrdova.
  • Desmembrament del Califat i aparició dels Regnes de Taifes
    1031

    Desmembrament del Califat i aparició dels Regnes de Taifes

    L'any 1031, després de la revolució cordovesa, van sorgir les Taifes. Les Taifes eren petits i bufons pobles, en els quals es va dividir el Califat de Còrdova.
  • Period: 1031 to 1212

    REGNES DE TAIFES

    Petits regnes en què es va dividir el califat de Còrdova a partir de la revolució Cordovesa per part d'Hisham II.
  • Entrada dels almoràvits.
    1090

    Entrada dels almoràvits.

    Els almoràvits aspiraven a unificar novament els territoris de al-Àndalus mitjançant una interpretació més rigorosa de l'Islam. La dinastia almoràvit va exercir el control dels fragmentats regnes musulmans de la Península entre els anys 1090 i 1146.
  • Invasió dels almohades.
    1121

    Invasió dels almohades.

    Els Almohades van ser una dinastia berber del nord d’Àfrica i el sud de la península Ibèrica.
  • Comença a construir-se la Giralda de Sevilla
    1184

    Comença a construir-se la Giralda de Sevilla

    La Giralda està constituïda per dos cossos diferents encara que perfectament units, sent una barreja perfecta de les cultures existents a la Sevilla.
    La part musulmana és la més antiga, va ser iniciada el 1184 pel Califa Abu Yabub Yusuf, per ser l'alminar de la Mesquita almohade de Sevilla.
  • Batalla de les Navas de Tolosa
    1212

    Batalla de les Navas de Tolosa

    Va enfrontar el 16 de juliol de 1212 a un exèrcit aliat cristià format en gran part per tropes castellanes d' Alfons VIII de Castella, aragoneses de Pere II d'Aragó, navarreses de Sanç VII de Navarra i voluntaris del Regne de Lleó i del Regne de Portugal contra l'exèrcit numèricament superior del califa almohade Muhammad al-Nasir als voltants de la localitat jienense de Santa Elena.
  • Comença la construcció de l’Alhambra de Granada
    1238

    Comença la construcció de l’Alhambra de Granada

    L'Alhambra és un complex monumental sobre una ciutat palatina andalusina situat a Granada, Espanya. Consisteix en un conjunt d'antics palaus, jardins i fortaleses alcazaba, inicialment concebut per allotjar a l'emir i la cort del Regne Nazari, més tard com a residència dels reis de Castella i dels seus representants.
  • Period: 1238 to 1492

    REGNE NASSARITA DE GRANADA

    Va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
  • Es crea el Regne nassarita de Granada
    1304

    Es crea el Regne nassarita de Granada

    El regne de Granada va ser l'únic regne musulmà de la península Ibèrica que va existir com a entitat política independent en dos períodes diferents de la història d'al-Àndalus.
    Després de la desaparició del califat de Còrdova (1031) va sorgir com a regne taifa sota la sobirania barbera dels Ziríes, fins que l'any 1090 va ser conquerit pels almoràvits.
  • El rei Boabdil firma les Capitulacions de Granada i entrega la ciutat als Reis Catòlics.
    1492

    El rei Boabdil firma les Capitulacions de Granada i entrega la ciutat als Reis Catòlics.

    Les Capitulacions per al lliurament de Granada, conegudes com el Tractat de Granada, van ser els acords signats i ratificats el 2 de gener de 1492 que van posar fi a la guerra de Granada lliurada entre els Reis Catòlics Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó i el sultà de Granada, Boabdil.