Baixa

Eix cronologic

  • Motí del te

    Motí del te
    El Motí del te (en anglès: Boston Tea Party) va tenir lloc el 16 de desembre de 1773 a Boston, Massachusetts, en el qual es va llançar a la mar 3 carregaments de te. Un grup de colons disfressats d'amerindis va llançar a la mar la càrrega de te de tres vaixells britànics.
  • Period: to

    Revolució Americana

    La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit). D'aquest procés sorgiria una nova nació, segons el que va establir la Constitució dels Estats Units d'Amèrica.
  • Declaració de independència

    Declaració de independència
    La Declaració d'Independència dels Estats Units de Américab​ (el títol oficial dels quals és The unanimous declaration of the thirteen United States of America)a​ és un document redactat pel segon Congrés Continental —en la Cambra Estatal de Pennsilvània (ara Saló de la Independència) a Filadèlfia el 4 de juliol de 1776— que va proclamar que les Tretze Colònies norteamericanasc​ —llavors en guerra amb el Regne de Gran Bretanya—
  • Derrota de Yorktown

    Derrota de Yorktown
    Fet de guerra que va tenir lloc en 1781, durant el qual tropes dels Estats Units i França van derrotar a forces britàniques assetjades a la ciutat de Yorktown. 26 de setembre al 19 d'octubre de 1781. Yorktown, Virgínia, els Estats Units. Victòria dels Estats Units i França.
  • Pau de versalles

    Pau de versalles
    El Tractat de Versalles de 1919, va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919. Va ser el tractat de pau més important, en què els aliats van acordar la pèrdua de les colònies alemanyes, la pèrdua de territoris de l'Imperi Otomà, cessions territorials que van suposar la reorganització política d'Europa;
  • Convocatoria dels Estats Generals

    Convocatoria dels Estats Generals
    Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat).
  • Period: to

    Revolució Francesa

    La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra.
  • Assamblea degislativa i Constitució

    Assamblea degislativa i Constitució
    L'Assemblea Legislativa Francesa (1 d'octubre de 1791 - 21 de setembre de 1792) va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Nacional Constituent. En decidir aquesta que cap dels seus membres podria ser triat, va quedar formada per homes nous i representava majoritàriament a la burgesia rica, en ser el sufragi censatari.
  • Execució de Lluís

    Execució de Lluís
    L'execució de Lluís XVI per guillotina, un esdeveniment important de la Revolució Francesa, va tenir lloc públicament el 21 de gener de 1793 a la Place de la Révolution ("Plaça de la Revolució", anteriorment Place Pee XV, i rebatejada Place de la Concorde el 1795) a París. En un judici el 17 de gener de 1793, la Convenció Nacional havia condemnat el rei d'alta traïció en una votació gairebé unànime; mentre que ningú va votar "no culpable", diversos diputats es van abstenir.
  • Directori

    Directori
    El directori va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa, durant la Revolució francesa. Establert per la Constitució de l'Any III que va aprovar la Convenció termidoriana, es va iniciar el 26 d'octubre de 1795, i va acabar amb el cop d'estat del 18 de brumario de l'Any VIII (9 de novembre de 1799) que va instaurar el Consolat.
  • Consolat

    Consolat
    El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França.
  • Period: to

    Periode napoleònic

    El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
  • Napoleo emperador

    Napoleo emperador
    Napoleó I Bonaparte (Ajaccio, 15 d'agost de 1769-Longwood, 5 de maig de 1821) va ser un militar i estadista francès, general republicà durant la Revolució francesa i el Directori, i artífex del cop d'estat del 18 de brumario que el va convertir en primer cònsol (Premier Consul) de la República l'11 de novembre de 1799. Va ser a més cònsol vitalici des del 2 d'agost de 1802 fins a la seva proclamació com a emperador dels francesos el 18 de maig de 1804.
  • Màxima extenció de l'imperi napoleònic

    Màxima extenció de l'imperi napoleònic
    A França l'antic règim havia estat enderrocat per les revolucionàries idees republicanes que amenaçaven d'expandir-se arreu d'Europa, això va provocar una immediata reacció dels altres estats formant la primera coalició integrada per l'imperi Austríac, Prússia, l'Imperi Britànic, l'imperi Espanyol i el Piemont (Itàlia). La coalició va ser derrotada gràcies al fet que els francesos van fer purgues massives de tots els que estaven en contra de la República (Robespierre).
  • Congrés de Viena

    Congrés de Viena
    El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena (Àustria), de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815.
  • Caiguda de Napoleó

    Caiguda de Napoleó
    L'aliança de Bonaparte amb el tsar Alexandre I va quedar anul·lada el 1812 i Napoleó va emprendre una campanya contra Rússia que va acabar amb la tràgica retirada de Moscou. Després d'aquest fracàs, tota Europa es va unir per combatre'l i, encara que va lluitar amb mestria, la superioritat dels seus enemics va impossibilitar la seva victòria i, el 31 de març de 1814, les tropes antinapoleòniques de la Sisena Coalició ocupen París.
  • Period: to

    Restauració

    La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
  • Revoltes liberals a Cadis

    Revoltes liberals a Cadis
    Durant la Guerra del Francès (1808-1814) les revoltes populars desemboquen en la creació de Juntes Locals i Regionals de Defensa. Aquestes juntes tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder (ja que no reconeixien la figura de Josep I). Eren compostes per militars, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors, tots ells conservadors. Al setembre atorgaren la suprema direcció a la Junta Suprema Central.
  • Primera onada revolucionaria

    Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820. Va ser la primera de les anomenades onades o cicles revolucionaris que van sacsejar Europa amb posterioritat a les Guerres Napoleòniques i que es van repetir successivament en les de 1830 i les de 1848.
  • Period: to

    Revolució liberals i nacionalistes

    La Revolució de 1830 va ser un procés revolucionari que va començar a París, França, amb la denominada Revolució de Juliol o les Tres Glorioses (Trois Glorieuses) jornades revolucionàries de París que van portar al tron a Luis Felip I de França i van obrir el període conegut com a Monarquia de Juliol. Es va estendre per bona part del continent europeu, especialment a Bèlgica, que va obtenir la independència enfront de Països Baixos;
  • Bullanga anticlerical de Barcelona

    Els motins anticlericals de 1835 van ser unes revoltes contra els ordes religiosos a Espanya, fonamentalment pel seu suport als carlistes en la guerra civil iniciada després de la mort del rei Ferran VII a la fi de 1833, i que es van produir durant l'estiu de 1835 a Aragó i, sobretot, a Catalunya, dins del context de les revoltes de la Revolució liberal espanyola que pretenien posar fi al règim de l'Estatut Real, implantat en 1834 per la regent María Cristina de Borbó-Dues Sicilias.
  • Revolució del 1845 a frança

    La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
  • Tercera onada revolucionaria

    Revolució o revolucions de 1848, Primavera dels Pobles o Any de les Revolucions són denominacions historiogràfiques de l'onada revolucionària que va acabar amb l'Europa de la Restauració (el predomini de l'absolutisme en el continent europeu des del Congrés de Viena de 1814-1815).
  • Victor Manuel II és proclama rei d'Italia

    Víctor Manuel II (Víctor Manuel María Alberto Eugenio Fernando Tomàs de Savoia; Torí, 14 de juliol de 1820-Roma, 9 de gener de 1878) va ser l'últim rei del Regne de Sardenya i el primer rei d'Itàlia. Fill primogènit de Carlos Alberto I, Rei de Sardenya i de María Teresa d'Àustria, Princesa de Toscana. Va ser rei de Sardenya de 1849 a 1861 i rei d'Itàlia de 1861 a 1878. De 1849 a 1861 també va ser duc de Savoia, príncep de Piemont i duc de Gènova.
  • Garibaldi

    Giuseppe Garibaldi (Niça, llavors part del Regne de Sardenya, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882) fou un militar i polític italià. La seva notorietat es deu al seu paper de protagonista en les activitats militars vinculades al procés que finalment va produir la unificació política d'Itàlia, durant el segon i tercer quart del segle xix.
  • Es completa la unificació d'itàlia

    La unificació italiana fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya, esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes".
  • Bismark

    Otto Eduard Leopold de Bismarck-Schönhausen, príncipe de Bismarck y duque de Lauenburgo, nacido Junker Otto Eduard Leopold von Bismarck, más conocido como Otto von Bismarck (Schönhausen, 1 de abril de 1815 - Friedrichsruh, 30 de julio de 1898) fue un estadista y político alemán, artífice de la unificación alemana y una de las figuras clave de las relaciones internacionales durante la segunda mitad del siglo xix.