-
-
Olympe de Gouges: fou una escriptora occitana, activista política, feminista i abolicionista. Va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana. Mary Wollstonecraft: És considerada una de les precursores de la literatura i filosofia feminista amb la seva obra Vindicació dels drets de la dona (1792), on argumenta que les dones són éssers humans que mereixen els mateixos drets fonamentals que els homes, i en particular reclama el seu accés a l'educació -
-
Napoleó Bonaparte va ser nomenat Primer Cònsol de França després d'un cop d'Estat. -
"Les àguiles franceses es sabran fer respectar" va exclamar Bonaparte. Napoleó va ser proclamat emperador amb el propòsit de fundar una nova monarquia i consolidar el poder. -
Guerra de la Tercera Coalició: (Batalla de Trafalgar). Es va dur a terme a Trafalgar, Càdis y Espanya. Va guanyar Gran Bretanya. -
-
Aixecament popular: contra els francesos, començament de la Guerra de la Independència Espanyola contra Napoleó, que havia ocupat Espanya el 1808 i havia posat com a rei el seu germà, Josep I Bonaparte. -
Guerra de la Independència espanyola: (Batalla de Bailén). Es va dur a terme a Bailén al sud d’Espanya, varen lluitar el regne francès contra el regne espanyol amb el resultat la victòria del Regne d’Espanya. -
La constitució de 1812 és un dels grans textos liberals de la història, sent molt cèlebre en el seu temps.
Aquests són els trets principals de la Constitució:
-Sobirania nacional.
-Divisió de Poders.
-Poder legislatiu.
-Poder judicial.
-Poder executiu.
- La nació exerceix la seva sobirania mitjançant els seus representants a Corts.
-Igualtat dels ciutadans davant la llei.
-Reconeixement de drets individuals.
-El catolicisme és l‘única confessió religiosa permesa. -
Batalla de Leipzig (Alemanya): l’exèrcit francès contra la sexta Coalició (Gran Bretanya, Àustria, Prússia, Espanya). La Coalició va obtenir la victòria, va ser la primera gran derrota de Napoleó i va deixar veure que cada vegada tenia menys poder.
-
-
Manifest dels perses: Va ser un manifest firmat per 69 diputats de les corts espanyoles. En aquest es demanava al rei Ferran VII la supressió de la Constitució de Cadis ja que aquest contenia les idees liberals. La constitució només va durar dos anys ja que el 4 de maig de 1814 Ferran VII va firmar la supressió de la constitució. Els liberals varen ser perseguits i detinguts. -
Després de la derrota de Napoleó es varen reunir a Viena les potències que l’havien vençut per reorganitzar Europa i sentar les bases de la Restauració, amb l'objectiu de tornar a l’Absolutisme monàrquic i a l'Antic Règim.
Santa Aliança: Va ser un pacte que es va firmar després del Congrés de Viena que tenia com a objectiu reprimir qualsevol oposició al ordre establert. Va acabar al 1825 després de la mort del principal fundador. -
Batalla de Waterloo (Bèlgica): l’exèrcit francès contra la sèptima Coalició (Regne Unit, Prussia, Països Baixos…). La Coalició va obtenir la victòria i Napoleó va ser arrestat i desterrat a Santa Elena, on va morir al 1821. -
Després de la derrota de Napoleó i després de el Congrés de Viena, els governants de les principals nacions victorioses van decidir formar una coalició constituïda per Àustria, Gran Bretanya, Prússia i Rússia, coneguda com la Quàdruple Aliança, per tal de garantir el manteniment de l'ordre absolutista i reprimir qualsevol intent d'alterar la situació política de l'Europa de la Restauració. -
Pronunciament militar del Colonel Riego: El pronunciament de Riego va ser la revolució liberal que es va produir a Espanya, inici de les Revolucions de 1820. Després de la Guerra d'Independència Espanyola, els liberals van demanar el retorn de Ferran VII, anomenat “el Desitjat”. Li van demanar que aquest firmés la Constitució del 1812. -
Simón Bolívar, més conegut com el Libertador d'Amèrica, va ser un militar i polític veneçolà a qui se li atribueix ser fundador de les repúbliques de la Gran Colòmbia i Bolívia.
Per 20 anys va ser el líder de la lluita contra la corona espanyola per assolir la independència de Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela. -
-
Lloc: àrea mediterrània europea: Espanya, Nàpoles y Grècia.
Impulsors: Sectors de la societat civil i liberal.
Motius: El sorgiment d'aquestes noves demandes liberals va ser una reacció burgesa a la Restauració.
Primera onada revolucionària de l’Imperi Rus: (desembre 1825). Insurrecció desembrista o revolta decabrista, joves oficials de l’exèrcit rus, sostinguts per alguns aristòcrates liberals russos. Conspiració fracassada. Es proposava acabar amb l’autocràcia tsarista. -
Procés independentista de Mèxic: Aquest procés va durar 11 anys, ja que va començaramb el Crit de Dolors, i va finalitzar després que Vicente Guerrero i Agustín d'Iturbide firmessin el Pla d'Iguala i l'Exèrcit Trigarant entrés de manera triomfal a la Ciutat de Mèxic. -
Invasió dels 100.000 fills de Sant Lluís: Els anomenats Cent Mil Fills de Sant Lluís va ser una força militar francesa enviada a Espanya després del seu acord al Congrés de Verona. El gener de 1823 es va anunciar la formació de l'exèrcit en referència al sant rei de França Lluís IX. -
Com acaba aquesta etapa: Aquesta etapa acaba lquan un decret del rei anul·la la Constitució i la legislació del Trienni. Es torna a la Monarquia absoluta durant la Dècada Ominosa (1823-1833). -
Independència de Bolívia: va transcórrer al seu territori durant el període que va abastar des de l'any 1809 fins a l'any 1825. En aquest conflicte es van enfrontar els patriotes bolivians contra els realistes espanyols. Els patriotes van resultar vencedors, aconseguint la Independència de Bolívia. -
Lloc: França, Bèlgica.
Impulsors: Sectors de la societat civil i liberal.
Motius: Restauració de l'Absolutisme, Manca de treball, Influències Nacionalistes, petició de llibertats i drets democràtics.
Influències ideològiques dels impulsors: Difuses, canvi de règim, liberalisme, nacionalisme, independència, drets humans, garanties i llibertats.
Revolució a Polònia, novembre 1830. Es van revoltar contra Rússia. La qüestió polonesa es va convertir en un objectiu dels liberals. -
La Primera Guerra Carlista: Va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre els carlins, partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó, el govern del qual va ser originalment absolutista moderat i va acabar convertint-se en liberal per obtenir el suport popular. -
-
Francesa: La Revolució francesa de 1848 va ser una insurrecció popular que va tenir lloc a París. Va obligar el rei Lluís Felip I de França a abdicar i va donar pas a la Segona República Francesa. -
Austríaca: La revolució de 1848 als Estats dels Habsburg va ser un conjunt de moviments revolucionaris que es van succeir als Estats dels Habsburg de forma simultània al cicle revolucionari europeu, iniciat a França i conegut historiogràficament com la revolució de 1848. -
La Convenció de Seneca Falls fou la primera convenció per debatre els drets de la dona. Va ser promoguda com una convenció per discutir la condició i drets socials, civils i religiosos de la dona. -
El president Abraham Lincoln, en ple conflicte, va aprovar la Proclamació d'Emancipació. Va entrar en vigor per alliberar els esclaus dels Estats Confederats. En 1865 se aprobó la Decimotercera Enmienda a la Constitución de los Estados Unidos, en la que se abolía oficialmente la esclavitud. -
La Gloriosa: Al setembre de 1868, una insurrecció que passaria a la història com "la Revolució Gloriosa" va destronar la reina espanyola Isabel II. -
És l'etapa més democràtica del segle XIX, però també la més inestable. En poc més de sis anys l'Estat espanyol va conèixer una monarquia constitucional amb un rei estranger (Amadeu I) i una república (per primera vegada en la seva història).
-
La Revolució de Setembre del 1868: protagonitzada per les forces polítiques del Pacte d'Ostende, que donarà pas a les
juntes revolucionàries i a la formació d'un Govern presidit pel general Serrano. Aquest govern va preparar un nou règim per a Espanya, que va quedar regulat per la nova Constitució del 1869. Segons la Constitució, Espanya seria una monarquia constitucional democràtica. Calia trobar un rei, es va elegir com a candidat a Amadeu de Savoia, fill del rei d'Itàlia. -
La gloriosa (digne d’honor i lloança): tenia un objectiu clar: fer fora la reina Isabel II i apartar del govern dels moderats. L'èxit de la revolució va provocar, en efecte, l'exili de la reina i l'arribada al poder de les forces polítiques més o menys marginades durant el regnat d'Isabel II (progressistes i demòcrates, especialment). -
Unificació d’Itàlia: Al segle XIX es va dur a terme la unificació d'Itàlia a través del moviment polític i social il Risorgimento (El Ressorgiment), es creu que va començar la unitat d'aquest país l'any 1815, quan es va celebrar el Congrés de Viena i va finalitzar al voltant de l'any 1871 amb la Guerra Franco-prusiana. -
Unificació Alemanya: L'Imperi alemany va ser fundat el després de la victòria de Prússia a la guerra franc-prusiana i va suposar la unificació dels diferents Estats alemanys al voltant de Prússia, excloent a Àustria, sota el lideratge del canceller Otto von Bismarck. -
La Comuna de París: (La Commune de París) va ser la primera experiència de Govern socialista a Europa, instaurada amb la integració del proletariat com a líder en diversos sectors que apostaven per la proclamació de la III República a França, a més del rol protagònic del poble a la direcció d'aquest país. -
La Setmana Sagnant: París (Procés).- Fa 150 anys, la Comuna de París va ser aniquilada per ordre d'Adolphe Thiers, cap del Poder Executiu de la recent proclamada Tercera República, que governava França des de Versalles. La magnitud de la matança dels comuners va ser descomunal. -
La Tercera Guerra Carlista: Els partidaris de Carles VII van aconseguir fer-se amb les zones rurals i organitzar-les políticament. La Revolució de Setembre de 1868 va acabar amb el regnat d'Isabel II i en el nou règim, d'aspiracions democràtiques, el carlisme va intentar accedir a el poder per la via parlamentària. Però unes setmanes abans s'havien organitzat partides, entre elles la del capellà Santa Creu, procliu a accions violentes. -
El Cantó de Cartagena: fou un estat sobirà que va mantenir una independència real i bel·ligerant respecte de l'estat espanyol durant sis mesos de l'any 1873, al regnat d’Isabel II. -
El pronunciament de Sagunt: dirigit pel general Martínez Campos, va accelerar la proclamació d'Alfons Xll com a nou rei. -
L'1 de desembre de 1874, Alfons Xll va fer públic des de l'exili a Gran Bretanya el Manfest de Sandhust: es posava a disposició dels espanyols; volia arreglar la situació sent rei. -
Nacionalisme català: Almirall va publicar la seva obra (Lo catalanisme), en què defensava el particularisme català i la necessitat de reconèixer les personalitats de les diferents regions en què la història, la geografia i el caràcter dels habitants catalans. Aquest llibre va constituir la primera formulació coherent i àmplia del regionalisme català i va tenir un impacte notable. -
El 1889, Emmeline Pankhurst i el seu marit, Richard Pankhurst, van crear la Lliga per al Sufragi Femení, per intentar que les dones participessin en els comicis locals. Les sufragistes varen ser un grup feminista del s.XIX per aconseguir, entre altres coses, el dret femení. -
Nacionalisme basc-Partit Nacionalista Basc: El PNB és un partit nacionalista basc. Va ser fundat el 1895 per a defensar la raça basca, la recuperació dels furs i la defensa de la independència de la "confederació basca", encara que més tard Ramón de la Sota el va dirigir més al conservadorisme regionalista.
