-
La batalla de Guadalete és el nom amb què es coneix una batalla que, segons la historiografia tradicionalment admesa, basada en cròniques àrabs dels segles X i XI.
-
L'any 711, els musulmans, procedents del nord d'Àfrica, van derrotar els visigots a la batalla de Guadalete
-
Al-Àndalus, al principi, va ser un emirat, és a dir, una província governada per un emir, que depenia políticament i religiosament d'un califat (l'imperi islàmic). L'emir de Còrdova depenia del califat de Damasc
-
La batalla de Covadonga, va tenir lloc l'any 718 o el 722 a Covadonga un paratge proper a Cangas d'Onís, entre els astures que poblaven les zones muntanyoses d'Astúries; i les tropes d'al-Àndalus, que van resultar derrotades
-
La batalla de Poitiers, antigament anomenada batalla de Tours, va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder franc Carlos Martel i un exèrcit musulmà a les ordres del valí d'Al-Àndalus Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi, a prop de la ciutat de Tours, a l'actual França.
-
El 16 d'octubre de 912, a Còrdova, Abderramán III és proclamat emir, el vuitè i últim. Anys més tard, es va convertir en el primer califa d'Al-Àndalus, el governant amb més poder militar i religiós de la península ibèrica, que va fer de la ciutat andalusa un centre cultural i polític.
-
L'emirat de Còrdova va ser un emirat independent amb capital a Còrdova que va existir a la península ibèrica entre 756 i 929 el qual va estar regit pels omeies.
-
L'any 929 Abderraman III es va proclamar califa d'al-Andalus, cap polític i religiós de l'estat més poderós de la península Ibèrica
-
El Califat Omeia de Còrdova o Califat d'Occident, i oficialment com el Segon Califat Omeya, va ser un estat musulmà andalusí governat per la dinastia omeia, després de l'autoproclamació de l'emir Abderraman III com a califa el 929
-
Tot i els esforços dels comtes, els territoris catalans pateixen els atacs del cabdill musulmà Almanzor. El 985, assalta i saqueja Barcelona després de derrotar Borrell II a la batalla de Rovirans.
-
Les taifes van ser petits regnes en què es va dividir el califat de Còrdova a partir de la Revolució Cordobesa que va deposar al califa Hisham II el 1009; encara que el califat no va desaparèixer en aquell moment
-
Entre els anys 1090-1046 es produeix l'arribada dels Almoràvits i els Almohades a la Península Ibèrica. Aquests són grups nòmades berbers del nord dÀfrica. Els musulmans espanyols els conviden a instal·lar-se a la península per augmentar el nombre de soldats als seus exèrcits i revitalitzar la pràctica de l'Islam.
-
Entre els anys 1090-1046 es produeix l'arribada dels Almoràvits i els Almohades a la Península Ibèrica. Aquests són grups nòmades berbers del nord dÀfrica. Els musulmans espanyols els conviden a instal·lar-se a la península per augmentar el nombre de soldats als seus exèrcits i revitalitzar la pràctica de l'Islam.
-
La batalla de les Navas de Tolosa, anomenada a la historiografia àrab «batalla d'Al-Iqāb» o «batalla del càstig» ia la cristiana també «batalla d'Úbeda»
-
La dinastía nazarí o nasrí fue la última dinastía musulmana que dominó el Reino de Granada desde 1238 hasta el 2 de enero de 1492. Su caída supuso el final de al-Ándalus. Esta dinastía tuvo un total de 20 sultanes granadinos.
-
2 de gener de 1492: el Regne de Granada es rendeix davant els Reis Catòlics, que posen fi a la Reconquesta - L'Ordre Mundial - EOM.