-
Valiato d'al-Àndalus, de Còrdova o Emirat dependent de Còrdova, són denominacions del període de la història d'al-Àndalus entre 711 i 756, així com de la institució política que la governava. La capital del valiat o emirat es va establir inicialment a Sevilla i finalment a Còrdova.
-
Abd al-Aziz ibn Musa ibn Nusair (en àrab, عبد العزيز بن موسى) va ser el segon valí d'Al-Ándalus, governant entre els anys 714 al 716. Va residir a Ishbiliya (Sevilla). Es va casar amb Egilona, la vídua del darrer rei visigot Rodrigo. -
La batalla de Covadonga va tenir lloc l'any 718 o el 722 a Covadonga, un paratge proper a Cangas d'Onís, entre les astures que poblaven les zones muntanyoses d'Astúries; i les tropes d'al-Àndalus, que van resultar derrotades. -
La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder francès Carlos Martel i un exèrcit musulmà a les ordres del valí d'Al-Àndalus Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi, a prop de la ciutat de Tours, a l'actual França. -
L'any 750, a la península aràbiga, els Abasís, una altra facció islàmica, enderroquen la família Omeya, es fan amb el control del califat i estableixen una nova capital, creant-se el nou Califat d'abasida de Bagdad, actual Iraq.
-
Després de la victòria, Abderraman, es va proclamar emir independent d'al-Àndalus a Archidona el 16 de març i els abàsides de Bagdad van perdre aquest territori. Poc després, va entrar triomfant a Còrdova amb el seu esplèndid cavall blanc, el dia de l'Aid al-Kabir (commemoració del sacrifici d'Abraham). -
Alhakén II, al-Hakam II o Alhaquèn II (en àrab, الحكم بن عبد الرحمن, al-Ḥakam ibn ʿAbd ar-Raḥmān (Al-Hákam fill d'Abderramán); Còrdova, 13 de gener, 13 de gener. de 976) segon califa omeia de Còrdova, des del 16 d'octubre de 961 fins a la seva mort. -
La mezquita de Còrdova, convertida des del segle XIII a la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí. Fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984. -
Abu al-Walid Hisham al-Rida, també conegut com a Hixem I a la transcripció espanyola antiga; (Còrdova, Emirat de Còrdova, 26 d'abril de 757 – íbidem, 12 de juny de 796) va ser el segon emir independent de Còrdova. -
Abū l-Mutarraf 'Abd ar-Rahmān ibn al-Hakam (en àrab: أبو المطرف عبد الرحمن بن الحكم), més conegut com Abderramán II (Toledo, octubre-novembre de 2921 i successor d'Alhakén I, va ser el quart emir omeia de Còrdova des del 25 de maig de 822 fins a la seva mort. -
La conquesta de Mallorca per les tropes musulmanes es va produir l'any 290 de l'Hègira (902/903 de l'era cristiana) -
El Califat Omeia de Còrdova o Califat d'Occident, i oficialment com el Segon Califat Omeya, va ser un estat musulmà andalusí governat per la dinastia omeia, després de l'autoproclamació de l'emir Abderramán III com a califa el 929. El seu territori abastava Iberia i d´Àfrica, amb capital a Còrdova.
-
Proclamat per Abderraman III el 929, suposa la creació a la península Ibèrica d'un estat musulmà andalusí independent, amb el seu propi líder polític i espiritual i amb capital a Còrdova -
La ciutat va ser construïda en tres nivells. Aprofitant el desnivell dels terrenys, la ciutat es va projectar en tres altures. A la part superior es va aixecar l'Alcàsser reial, la residència íntima del califa Abderraman III, dotada de columnes majestuoses, capitells finament llaurats i profusa decoració. -
Abû l-Walîd Hishâm ibn al-Hakam, més conegut com Hisham II o Hixem II, va ser el tercer califa omeia de Còrdova entre 976 i 1009 i novament entre 1010 i 1013, amb el sobrenom d'al-Mu'ayyad bi-llah, és a dir, qui rep l'assistència victoriosa de Déu. -
Al-Ḥakam era el fill primogènit d''Abd al-Raḥmān III, fundador del califat omeia de Còrdova, i com a tal va ser proclamat el seu successor a la mort del seu pare, el 16 d'octubre de 961, quan ja comptava amb quaranta-sis anys d'edat, adoptant el títol d'al-Mustanṣir bi-llāh ('el que busca l'ajuda victoriosa de Déu'). -
El 10 d'agost de 997, Almanzor va destruir la ciutat de Santiago de Compostel·la -
Les taifes van ser un conjunt de petits estats que van anar apareixent entre la desintegració del califat de Còrdova
Els règims polítics autònoms dels regnes de taifes van sucumbir davant la instauració de governs almoràvits a al-Àndalus des del 1085. -
Les taifes van ser un conjunt de petits estats que van anar apareixent entre la desintegració del califat de Còrdova a partir de la fitna o guerra civil que va esclatar el 1009 després de la mort del darrer
-
Entre els anys 1090-1046 es produeix l'arribada dels Almoràvits i els Almohades a la Península Ibèrica. Aquests són grups nòmades berbers del nord dÀfrica. Els musulmans espanyols els conviden a instal·lar-se a la península per augmentar el nombre de soldats als seus exèrcits i revitalitzar la pràctica de l'Islam. -
El 1145 va creuar l'estret de Gibraltar amb el seu exèrcit i es va fer amb el control de Tarifa i Algesires. Dos anys més tard, va prendre Sevilla i Marràqueix, posant fi a l'època almoràvit i iniciant el domini almohade, que aviat estendria a la resta de l'imperi. -
Va ser l'any 1172. El 1184 es van iniciar les obres del seu minaret, el que acabaria sent la Giralda de Sevilla. Aquesta construcció va ser iniciada pel Califa Abu Yabub Yusuf. -
A La batalla de las Navas de Tolosa, els cristians vencen els musulmans. -
El regne va ser fundat el 1238 pel noble nassarita Mohammad-Ben-Natzar. -
L’'inici de les obres es va realitzar durant el regnat d'Ismail I que va governar entre 1314 i 1325, va continuar l'obra Iussuf I de Granada (1333-1354) que va morir assassinat abans de veure-la conclosa i finalment Muhammad V va poder acabar-la el 1370. -
La dinastia nassarita o nasrí va ser la darrera dinastia musulmana que va dominar el Regne de Granada des de 1238 fins al 2 de gener de 1492. La seva caiguda va suposar el final d'al-Àndalus. Aquesta dinastia va tenir un total de 20 sultans granadins.
-
Les Capitulacions per al lliurament de Granada, conegudes com el Tractat de Granada, van ser els acords signats i ratificats el 2 de gener de 1492 que van posar fi a la guerra de Granada lliurada entre els Reis Catòlics Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó i el sultà de Granada, Boabdil, pels quals va renunciar a la sobirania nassarita del Regne nassarita de Granada a favor dels monarques cristians.