-
Period: 476 to 1453
Edat Mitjana
-
Period: 1101 to 1300
Poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca és la primera lírica culta europea en llengua vulgar. Estava composta sempre de lletra i música; era feta per a ser cantada. Es dóna el nom de trobador a l’autor de composicions versificades en vulgar. Els poemes i la música eren difosos pels joglars. La poesia trobadoresca té els seus orígens a Occitània;degut al seu prestigi es va estendre més enllà de les seues fronteres lingüístiques. L'especial tractament del amor -amor cortés- és el que la singularitza històricament. -
1130
Guillem de Berguedà
Guillem de Berguedà fou un senyor feudal i trobador català. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà, que es troba en els cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions. http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/berguedavida.htm#obra
Poemes de Guillem de Berguedà -
1175
comtessa de Dia
Beatriu de Dia, coneguda com a comtessa de Dia fou una trobairitz occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc. Les trobairitz eren dones cultes que pertanyien a les classes altes (noblesa) i que escrivien composicions amoroses. Cantaven l’amor cortès, encara que aquestes parlaven més explícitament de l’amor carnal i dels seus desitjos. Es presenten com a dones que prenien la iniciativa amorosa i sexual.
https://youtu.be/poq0otTzmCM -
1200
Estat ai en greu cossirier
El poema “Estic en greu desfici” és un poema que pertany al gènere trobadoresc anomenat cançó de la Comtessa de Dia (1175-1225), una trobairitz occitana. -
Period: 1201 to 1400
Literatura religiosa i moralitzant
La crisi política i social que afectà tot Europa durant el segle XIV suposà també una profunda crisi religiosa. Els conflictes interns de l’Església es varen agreujar amb el Cisma d’Occident, que va suposar la divisió del món cristià, el desprestigi del papat i l’aparició de nombroses heretgies.
L’obra dels autors religiosos d’aquesta época es va fer ressò d’aquesta crisi. Els seus llibres són un intent de donar-hi, d’una o altra manera, resposta. -
Period: 1201 to 1400
La narrativa històrica: Les cròniques
Les quatre grans Cròniques és el nom amb el qual es coneixen quatre obres escrites en català a finals del segle XIII i durant el XIV. Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic. -
1229
Crònica de Jaume I
El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de “les quatre grans cròniques”. Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n’impulsà la redacció perquè Jaume I la considerà un fet extraordinari. Es tracta d’unes memòries del propi rei que va dictar als seus col·laboradors en primera persona. Jaume I hi parla de la conquesta de Mallorca i de la conquesta de València de manera detallada i dels seus avantpassats. -
1232
Ramon Llull
Llull va néixer a Mallorca. Va viure la seva jovenesa a la cort mallorquina, ja que era de família noble, lliurat dels plaers i a la vida pròpia d’un cavaller que escrivia poemes trobadorescos fins devers els trenta anys, on, arran d’una sèrie de aparicions sobrenaturals de Jesús crucificat, les quals es van repetir al llarg de quatre dies, Llull va decidir canviar radicalment el rumb de la seva existència i va abandonar la seva vida pecaminosa. -
1259
Cerverí de Girona
És el trobador amb més obra conservada. Cerverí va dominar una gran varietat de recursos formals i, al mateix temps, va saber imprimir a les seues composicions una nota personal, transformant uns continguts que s’havien mantingut invariables durant més de dos-cents anys. Els seus versos es fan ressò del canvi de mentalitat que començava a produir-se en el seu temps, degut a l’esgotament dels ideals de l’època feudal. D’aquí que bona part de la seua obra tinga un caràcter moralitzador. -
1283
Crònica de Bernat Desclot
El Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot i narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran (1114-1285), tot i que el nucli principal d’aquesta crònica se centra en aquest darrer. Bernat Desclot procura desaparèixer darrere la narració i només una vegada s’esmenta com a testimoni directe dels fets que narra. Sembla que Desclot devia ser algú proper al rei i a l’escenari dels fets. -
1283
Blanquerna
Novel·la de Ramon Llull que va tenir una enorme influència en la narrativa de l'edat mitjana i en els escriptors posteriors.Descriu amb molta vivacitat i de manera realista la vida medieval,en contrast amb les novel·les de cavalleries de l'època,que tenen una presència molt més marcada de l'element fantàstic. El protagonista inicia una recerca de Déu mitjançant un viatge vital que el durà a ser monjo, abat,bisbe i Papa.Finalment esdevindrà ermità,per Llull l'estat de màxima perfecció espiritual. -
1287
Llibre de les bèsties
El Llibre de les bèsties és una breu i deliciosa novel·leta moral de
Ramon Llull on l'univers dels animals projecta el món dels homes. Els protagonistes són els animals, els quals reprodueixen simbòlicament el comportament humà. És una sàtira de les ambicions humanes. -
1300
Cant de Ramon
El Cant de Ramon és una obra autobiogràfica escrita per Ramon Llull a Mallorca amb gairebé setanta anys d'edat, al (1300). Es tracta d'una autobiografia escrita en vers que sol·licita al lector que s'uneixi a la causa de Llull envers Déu. -
Period: 1300 to
Renaixement
Període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana. Les primeres manifestacions dels corrents renaixentistes als Països Catalans vingueren d’Itàlia i es feren ja palesos en el regnat de Joan I. -
Period: 1301 to 1500
La narrativa humanista
-
Period: 1301 to
Humanisme
Moviment ideològic i cultural que aspira al progrés de la humanitat a partir dels valors intrínsecs de la persona, com la intel·ligència, la raó i el coneixement. Per als humanistes, la modernització s’havia d’aconseguir recuperant la ciència dels clàssics, les aportacions d’altres religions i la d’autors moderns, com Dante i Petrarca. -
1325
Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella (València) entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les quatre grans cròniques i narra els fets des de l’engendrament de Jaume I el Conqueridor (1207) fins a la coronació d’Alfons el Benigne (1328). L’objectiu fonamental de l’obra és glorificar els reis de la Casa d’Aragó. La sang, un destí comú i la llengua (el “bell catalanesc”) són els elements que integren la base de la comunitat catalanoaragonesa. -
1327
Francesc Eiximenis
Fou un escriptor franciscà català del segle XIV a la Corona d'Aragó.
Tant en l'àmbit literari com en l'àmbit polític, tingué molta influència. Entre els seus lectors podem trobar a importants personalitats de la seua època, com per exemple els reis de la Corona d'Aragó Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l'Humà, la reina Maria de Luna (dona de Martí l'Humà), i el Papa Benet XIII d'Avinyó. -
1340
Bernat Metge
Del grup de secretaris de la Cancelleria Reial, Metge n’és el representant més característic i, sobretot, de mentalitat més moderna. Professionalment dugué una activitat de primer ordre dins l’organisme de la Cancelleria, però, a part i paral·lelament, manifestà uns interessos per la lectura i l’estudi dels autors clàssics que només s’expliquen per una curiositat plenament humanística. -
1350
Vicent Ferrer
Va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes -
1355
Anselm Turmeda
Fou un escriptor mallorquí. De primer, es féu frare franciscà i, posteriorment, desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es convertí a l'islam i visqué com a musulmà a Tunis (moltes obres seves són crítiques a la societat cristiana de l'època). -
1379
Lo cristià
Fou una enciclopèdia en català impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis. -
1382
Crònica de Pere III el Cerimoniós
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta, i la més tardana, de les grans cròniques. Encara que es diferencia en moltes coses de les seves predecessores, s’hi assembla en la mesura que reflecteix fidelment el món del seu temps. La crònica fou escrita per ordre del rei Pere el Cerimoniós. Abraça tot el seu regnat i el del seu
pare, Alfons el Benigne. La motivació principal que va moure el rei Pere a escriure la Crònica fou el desig de justificar la seva política. -
1400
Lo somni
Lo somni, de Bernat Metge, és una obra amb una clara finalitat propagandística: proclamar la seva innocència i recuperar el seu càrrec i privilegis a la Cancelleria. Es divideix en quatre llibres i és la seva obra mestra, citat per Joanot Martorell al Tirant lo Blanc.
Es tracta d’un producte literari únic en el seu context i que fa de Bernat Metge un escriptor innovador en la línia de la prosa artística del quatre-cents. -
1400
Ausiàs March
Va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seua poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals. -
1400
Jaume Roig
Jaume Roig fou un metge de prestigi social i professional a la València del seu temps. És l'autor d'una de les obres emblemàtiques del segle d'or de la literatura valenciana medieval, que titulà Espill. -
Period: 1400 to
Literatura renaixentista
La literatura renaixentista comprèn totes les obres escrites després de l'edat mitjana fins al segle XVII sota l'estela del Renaixement. Es va iniciar a Itàlia, amb autors com Petrarca i es va expandir per tot Europa, sent els segles XV i XVI els de major esplendor. -
Period: 1401 to 1500
La novel·la cavalleresca
És un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Va ser l'evolució dels llibres de cavalleries i van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Reflecteix la manera de viure dels cavallers errants, que existien i que sostenien batalles i bregues amb altres cavallers ben reals. No apareixen elements maravellosos i tant el temps com els personatges són pròxims i coneguts i els llocs, localitzables. -
Period: 1401 to 1500
La poesia medieval
-
Period: 1401 to 1500
Segle d'or
El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta gairebé tot el segle xv i que aporta les millors obres literàries en valencià de l'època. La immensa majoria dels grans escriptors d'aquest temps són valencians. -
1410
Joanot Martorell
Va néixer entre els anys 1410 i 1415,probablement a la ciutat de València.Era fill d'una familia de la noblesa que,havent gaudit d'una posició privilegiada, havia anat a menys degut a la pèrdua de prestigi i posicionament econòmic i social de la noblesa de l’època.La seva vida és plena d' afers cavallerescos i bon coneixedor dels usos de les armes i dels costums de la cavalleria. La seva vida transcorre durant el regnat d' Alfons el Magnànim, però abans amb el regnat del rei Ferran d'Antequera. -
1417
Disputa de l'ase
És una novel·la dialogada d'Anselm Turmeda, de la qual no es conserva l’original. És un apòleg d’inspiració àrab amb sentències
anticlericals. Fra Anselm troba reunits un grup d’animals que estan
elegint el successor al tron. El nou rei l’identifica com el frare mallorquí que defensa l’absurda idea que els homes són superiors als animals, de manera que s’inicia la disputa entre el frare i l’ase, el qual refuta les 19 idees exposades pel primer llevat de l’última,la qual li dona la raó al frare. -
1430
Sor Isabel de Villena
Isabel de Villena fou una religiosa i escriptora valenciana protofeminista del segle XV. -
1435
Curial e Güelfa
Novel·la cavalleresca d’autor anònim, escrita probablement entre 1435 i 1456, i conservada en un únic manuscrit del segle XV. L’any 1901 se li va donar aquest títol. És una història d’amor i armes. El procés de gestació d’un heroi des d’uns orígens humils fins
que aconsegueix el reconeixement, la fama i l’honor que pertoquen a un cavaller. -
1435
Joan Roís de Coroella
Joan Roís de Corella fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida com la seva obra estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle xv amb el pas de l'època medieval al Renaixement. -
Period: 1453 to
Edat Moderna
-
1460
Tirant lo Blanc
Tirant lo Blanc és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià, Martí Joan de Galba.És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià. -
1460
L'espill
L' Espill és una novel·la en versos, del metge valencià Jaume Roig, escrita segons la tradició d'estudis al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc. També és coneguda amb els títols Llibre de consells i Llibre de les dones. L'obra destaca per la seua misogínia contundent. -
1497
Vita Christi
Es tracta d'una narració de Sor Isabel de Villena en valencià sobre la vida de Jesucrist; no obstant això, no és una biografia en sentit estricte, ja que mostra fonamentalment la relació de Jesús amb les dones des d'una perspectiva quasi feminista i molt avançada per a la seua època. S'ha considerat el Vita Christi com una reacció a la publicació, uns anys abans, de l'obra, suposadament misògina, L'Espill per part de Jaume Roig. -
Period: 1501 to
Poesia renaixentista
La recuperació dels models clàssics en la Itàlia renaixentista suposava, pel que fa a la poesia, l’adopció de nous models mètrics basats, sobretot, en l’endecasillabo italià, i una nova formulació del discurs amorós. -
Period: 1501 to
Prosa renaixentista
Parlarem de prosa literària renaixentista a partir de gèneres com el diàleg, la narrativa històrica i religiosa, les facècies, les nouvelle i l’epístola. Per exemple, cal destacar en narrativa religiosa L’espill de la vida religiosa (1515) d’autor anònim que apareixia a Barcelona i fonia les influències lul·lianes amb les estrictament reformistes. -
1510
Pere Serafí
Poeta i pintor català del Renaixement. Els seus contemporanis l'anomenaren «lo Grec»; hom creu que això és perquè de petit s'hauria establert a Barcelona provinent de Xipre. En les seves obres, utilitza formes poètiques pròpies del Renaixement. És autor de sonets, madrigals, octaves rimades, epístoles, emblemes (comentaris de dibuixos), cançons i poemes. Serafí és un poeta sobre el patiment amorós en la línia petrarquista. -
1510
Cristòfor Despuig
Cristòfol Despuig reflecteix allò que entenem per «un home del Renaixement»: fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombroses querelles vers els seus actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del segle XVI, car se'l considera un personatge crític i a la vegada activista. -
1557
Los col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa
Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) és una interessant obra de Cristòfor Despuig en prosa catalana del segle XVI. Escrita en forma dialogada (gènere típic del Renaixement), pretén fer història de Tortosa, i de passada escriure sobre les coses de Catalunya. Aquestes històries de caràcter pretesament localista que amaguen una ambició molt més general, són habituals en l'època. -
1579
Francesc Vicent Garcia
Vicent Garcia fou un poeta i eclesiàstic català.És el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca.La seva obra,que abraça tots els gèneres–poesia,teatre, prosa–,va inaugurar una escola literària que,en general,va conservar la seva vigència fins ben entrat el segle XIX.La immensa fama que va adquirir es va mantenir inalterada fins al triomf de la Renaixença.Llavors,la crítica el va presentar com el culpable de la castellanització literària i de la decadència de la literatura catalana. -
Period: to
Barroc
El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle XVII i els inicis del segle XVIII. Com a corrent artístic va influir la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques. Un dels trets distintius de la literatura barroca era l'ús molt abundant de la metàfora i l'al·legoria. -
Period: to
Vallfogonisme
Nom amb què hom coneix el fenomen d’imitació de les obres humorístiques i sobretot escatològiques de Francesc Vicent Garcia i Torres, Rector de Vallfogona, que es produí fins al començament del segle XIX i que es caracteritza en general per la seva quasi total manca de qualitat. -
Racionalisme
El racionalisme és un corrent de pensament del segle XVII, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos. El màxim exponent d'aquest corrent va ser Descartes. -
Period: to
Poesia barroca
En la temàtica de la poesia barroca destaca l’actitud de desengany i frustració a causa de la crisi social; la mort, el plaer i la voluntat ascètica, la caricatura tragicoburlesca i el pessimisme polític. S’utilitzen els recursos de l’artificiositat, el contrast entre dos conceptes oposats, la deformació de la realitat, abundància de cultismes i castellanismes i l’ús de moltes figures retòriques. Busquen l’evasió a través de l’obra. -
Period: to
Decadència
La Decadència és el període l'època de la literatura catalana que comença amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del segle XIX. La decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors. La Decadència de la literatura catalana s'ha contrastat amb l'esplendor del Segle d'Or de la literatura en castellà. -
Period: to
Literatura barroca
És un estil literari europeu que es va desenvolupar durant el segle XVII. Es caracteritza pel triomf de l'ornamentació, els jocs de paraules, la recerca de l'emoció i el plaer estètic i un auge en la creativitat dels països europeus. A diferència del Renaixement, el Barroc es caracteritza per la idea del desengany i pel pessimisme. Les temàtiques freqüents en aquesta literatura són la vida com a lluita, somni o mentida i la fugacitat dels fets humans, plasmades en un estil suntuós i recarregat. -
Francesc Fontanella
Francesc Fontanella i Garraver fou l'escriptor més ambiciós del Barroc català, destacat en la poesia i el teatre. -
Period: to
Il·lustració
La Il·lustració, més que aportar idees noves, consisteix en la divulgació i l’aplicació a la ciència, la política, l’economia, la legislació i la moral dels principis teòrics formulats per la filosofia del s. XVII, basats en la raó i l’experiència (Descartes, Locke, Leibnitz,..). Montesquieu, Voltaire i Rousseau van ser figures cabdals dins la Il·lustració. La literatura es decanta cap al didactisme i la divulgació cultural i no cap a la creativitat artística. -
Period: to
Neoclassicisme
Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l’esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII.
Als Països Catalans, durant la segona meitat del s. XVIII es produí una activitat literària en català que respon a la concepció i als cànons del neoclassicisme europeu. -
Joan Ramis
Joan Ramis i Ramis fou un dramaturg i poeta nascut a Maó a una família influent de l’illa. La seva formació en les lletres i humanitats fou molt àmplia i el seu pas per universitats i centres de formació brillant. A França, durant els seus estudis, va entrar en contacte amb el corrent neoclàssic francès, que adoptà més endavant. A Maó, l’any 1778, va fundar la societat maonesa de cultura amb la voluntat de crear un espai d’intercanvi de coneixements. -
Lucrècia
Lucrècia és una obra de teatre del neoclassicisme català, de caràcter tràgic, escrita l'any 1769 per l'autor menorquí Joan Ramis i Ramis. En la tragèdia, més que en altres subgèneres dramàtics, el tema era d’inspiració històrica o mitològica. L’obra de teatre narra en cinc actes i en versos alexandrins la vida de la dama Lucrècia.Al final, el destí és tràgic i el suïcidi de Lucrècia adquireix un valor simbòlic: la immolació que purifica fent possible la felicitat de les generacions futures. -
Period: to
Teatre neoclàssic
El teatre neoclàssic pren d’exemple i beu de les influències provinents de França. Les regles formals i temàtiques d’aquest teatre són la regla de les tres unitats: lloc, temps i espai, la predilecció per temes històrics, bíblics i religiosos i la finalitat didàctica.Pel que fa a la forma s’empra el vers i s’adopta la tragèdia com el gènere més comú. A Catalunya, trobem dos contextos on es desenvolupa el teatre neoclàssic:el Rosselló i Menorca.El teatre és el gènere neoclàssic per excel·lència. -
Arminda
Arminda és una obra de teatre del neoclassicisme català, de caràcter tràgic, ambientada a la Catalunya medieval, i escrita l'any 1775 per l'autor menorquí Joan Ramis i Ramis. -
Period: to
Edat Contemporània
-
Bonaventura Carles Aribau
Bonaventura Carles Aribau i Farriols va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català. Escrigué textos en castellà, català, llatí i italià. La seva obra poètica en català, tot i la seva escassetat, fou renovadora. El 1833 va aparèixer el poema La pàtria. El poema és un cant d'enyor a la terra de naixement escrita per al seu patró, el banquer Gaspar de Remisa, que com ell també residia a Madrid. -
Idealisme
Doctrina segons la qual l’home ha d’obrar per un ideal i no per una utilitat, que afirma la llibertat, contra la necessitat moral, i que comporta l’acceptació d’uns principis morals, segons una escala de valors en què l’universal es destaca sobre el particular. El màxim exponent d'aquest corrent va ser Kant -
Period: to
Poesia romàntica
La poesia romàntica catalana és la poesia que es feia a Catalunya dins del moviment del Romanticisme, en el segle XIX.Els poetes romàntics catalans tendeixen a mostrar la nostàlgia i el desarrelament personal, a recrear un passat més sòlid i a rescatar figures heroiques de l'Edat Mitjana que sovint eleven a categoria de mites patriòtics. Aquest món perdut i enyorat es converteix en tema literari. Són freqüents, també, els temes dels amors exultants i les preocupacions religioses. -
Period: to
Romanticisme
Moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari,però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable.La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants. -
Victor Balaguer
Víctor Balaguer i Cirera, autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català. Fou un dels principals personatges romàntics catalans per antonomàsia i un dels impulsors del moviment de la renaixença catalana. -
Marià Aguiló
Marià Aguiló i Fuster fou un poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí. Deixa gran quantitat obres que foren publicades en vida seva. -
Oda a la pàtria
La Renaixença s'inicia amb la publicació de l’Oda a la Pàtria de l’escriptor romàntic Bonaventura Carles Aribau, l’agost de 1833. És un cant d’enyorança de Catalunya i d’exaltació de la llengua catalana. Tot i el seu valor simbòlic com a punt de partida del romanticisme català i de la Renaixença com a moviment cultural, no hem d’oblidar que el poema és en realitat una peça de circumstàncies emprada per a felicitar el seu patró, el banquer català Gaspar de Remisa, en el dia del seu sant. -
Period: to
Renaixença
Moviment de recuperació política, cultural i literària que, al llarg del segle XIX i sobretot en el seu darrer quart, es va desenvolupar
Catalunya amb dos objectius principals: dignificar la llengua catalana i restablir als territoris de parla catalana una literatura nacional al mateix nivell que la de qualsevol país europeu. -
Teodor Llorente Olivares
Teodor Llorente Olivares fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana. És el poeta més reconegut de la Renaixença valenciana, un dels personatges més decisius de les lletres valencianes contemporànies i l'autor del segle XIX que realitzà major i millor producció en valencià. -
Emili Vilanova
Emili Vilanova i March va ser un escriptor costumista català.
La narrativa d'Emili Vilanova es caracteritza per una actitud nostàlgica i sentimental amb un caràcter documental i tipificador de situacions i personatges, -
Positivisme
El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals. En virtut d'això, el positivisme considera la metafísica i la teologia com a sistemes de coneixement imperfectes i inadequats. Els màxim exponent d'aquest corrent va ser Hume. -
Jacint Verdaguer
Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença i del moviment romàntic (que s'estén al llarg del segle XIX), que busca en el passat medieval, en la natura i en la parla popular els temes i l'expressió dels seus ideals estètics; Renaixença que persegueix la modernització i recuperació de la cultura catalana, també de la seva llengua. Verdaguer torna a situar el català com a llengua literària culta, espai fins aleshores reservat a altres llengües. -
Àngel Guimerà
Àngel Guimerà fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva trajectòria literària es relaciona directament amb la consolidació del moviment polític i cultural de la Renaixença. Ell en va ser un dels protagonistes més remarcables, tant per la faceta creativa en el camp, sobretot, del teatre, com per l’activisme en la reivindicació de la llengua i de la literatura catalanes. -
Narcís Oller
Narcís Oller i Moragas va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabant sent un dels escriptors més reconeguts del segle XIX. -
Martí Genís i Aguilar
Martí Genís i Aguilar fou un escriptor i farmacèutic. La seva obra poètica, emmarcada tota dins un romanticisme moderat, fou recollida només en part en diversos volums. Les seves novel·les, de caràcter costumista romàntic i d'intenció moralitzadora, tingueren una gran popularitat a la fi del segle XIX. -
Marxisme
Conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels. La multitud d'aspectes que aquesta comprèn fa que pràcticament no existeixi branca de les ciències humanes sense la seva escola de pensament marxista. L'anàlisi marxista es caracteritza per un enfocament materialista i dialèctic del món. -
Period: to
Narrativa romàntica
La narrativa ressorgeix a partir de la segona meitat del segle XIX gràcies a l’impuls del moviment renaixentista, d’una banda, i del corrent literari del romanticisme, de l’altra. A partir d’aquest moment, dos corrents es desenvolupen amb una força especial dins la prosa: la narració breu costumista i la novel·la històrica. -
Period: to
Regeneracionisme
Fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar científicament i objectiva sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació. Convé diferenciar-lo de la Generació del 98, amb la qual se li sol confondre, ja que, si bé ambdós moviments expressen el mateix judici pessimista sobre Espanya, els regeneracionistes ho fan d'una forma objectiva, documentada i científica, mentre que la Generació de 1898 ho fa en forma més literària, subjectiva i artística. -
Period: to
Realisme
La literatura realista és un corrent literari de la literatura de la segona meitat del segle XIX. El Realisme és una concepció que intenta plasmar en l'art com és la vida, la realitat. Les característiques principals són el detallisme en les descripcions, l'ús de frases llargues i una adjectivació rica, la intromissió del narrador en la ficció, la recerca de la versemblançai i l'atenció als temes d'interès de la burgesia. -
Miquel Costa i Llobera
Miquel Costa i Llobera fou un poeta mallorquí. Viatjà a París i conreà, en aquesta primera etapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum Poesies (1885) i en el seu poema més conegut, Lo pi de Formentor (1875). Paral·lelament es formà en la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili i publicà el 1885 Oda a Horaci. -
Jocs Florals
La festa dels Jocs Florals és la festa de la poesia, un certamen que premia composicions poètiques, les fa escoltar i les divulga.
Van néixer a Tolosa de Llenguadoc, al segle XIV, quan la llengua d'oc era, per excel·lència, la llengua de la poesia. En el segle XIX, durant la Renaixença, els Jocs foren reinstaurats després de tres segles de Decadència, durant els quals no hi havia hagut cap mena de manifestació literària. Des d'aleshores, a Catalunya o a l'exili, no han deixat de celebrar-se. -
Joan Maragall
Joan Maragall (1860-1911) poeta de la «paraula viva» i periodista d’opinió, que escriu entre la tradició romàntica de la Renaixença i els noucentistes de la Mancomunitat. És el primer que fa poesia en el català de Barcelona, amb naturalitat. -
Period: to
Teatre romàntic
El teatre romàntic constitueix una ruptura radical amb la preceptiva dramàtica neoclàssica. A la construcció disciplinada que aquesta exigia, el Romanticisme oposa la llibertat. Els romàntics rebutjaven les tres unitats clàssiques, sobretot les de temps i espai, i propugnaven la barreja del tràgic i el còmic. -
Period: to
Costumisme
Corrent literari sorgit arran del procés de canvi que experimenta la societat al llarg del Segle XIX.El costumisme consisteix en la descripció d'ambients i de personatges de forma tipificada.Es tractava de traslladar a l'obra literària aquells models que presentava l'exterior de la realitat popular sense entrar en els mecanismes interns que mouen la persona.Els escriptors d'aquesta època solen mostrar una actitud de nostàlgia d'un temps que estava desapareixent a causa del progrés. -
Lo pi de Formentor
Lo pi de Formentor és un dels poemes més característics i coneguts de Miquel Costa i Llobera i un dels poemes més representatius de l'Escola Mallorquina. Fou escrit l'any 1875 durant la primera etapa de producció de l'autor i és considerat tècnicament com la culminació de la poesia romàntica en català. -
L'atlàntida
L'Atlàntida (1877) és un poema de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Heracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i el final descobriment de les Amèriques. -
Period: to
Naturalisme
Moviment literàri encapçalat per Émile Zola.Als naturalistes, a més de la realitat física de l’entorn, els interessava tenir en compte tant la genètica de l’individu com la realitat personal.Així, l’art es va sotmetre als principis científics i a la distinció entre l’observador que només descriu el que veu (realisme) i l’experimentador que burxa, i analitza el que veu per trobar-ne les causes i explicar-se-les (naturalisme). -
L'Escanyapobres
L'Escanyapobres és un novel·la escrita el 1884 per Narcís Oller. Aquesta novel·la, d'extensió més aviat breu, desenvolupa el tema universal de l'avarícia, com ja van fer grans mestres de la literatura universal (Plaute, Shakespeare, Molière, Goldoni...) -
Mar i cel
Mar i cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888.
Es tracta d'una tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor, que arriba fins a l'any 1890. Està escrita en vers i és de tipus historico-romàntic. Ja s'hi aprecien els trets principals del seu teatre, com per exemple els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana. -
La febre d'or
És una novel·la costumista de Narcís Oller. És l'obra més ambiciosa de l'autor. Quan Narcís Oller escriu aquesta novel·la es troba en el moment més àlgid de la seva popularitat i en ella descriu la societat barcelonina de finals del segle XIX, en el període conegut com a Febre d'Or, d'on pren el seu nom. L' autor presenta la societat burgesa i refinada i la Barcelona treballadora de la part baixa de la ciutat. La febre d'or es pot encabir dins la novel·la de costums. -
Period: to
Simbolisme
El Simbolisme a Catalunya va ser l'adaptació catalana del moviment artístic de les darreries del segle XIX conegut com a simbolisme, d'origen francès i belga, en la poesia i altres arts. Els simbolistes de final del segle XIX i principi del XX consideraven l'art com una religió que havia de salvar l'home del materialisme burgès. Alguns dels artistes més destacats del moviment van ser Santiago Rusiñol o Alexandre de Riquer.
