-
El llatí medieval era una llengua apresa nomes parlada en cercles religiosos, de aquest llatí medieval, es va originar el llatí vulgar on provenen la majoria de llengües romàniques.
-
Van aparèixer frases que van permetre parlar d’una prosa romànica.
-
Es van redactar un dels texts més antics del català: una traducció del Forum ludicum.
-
També de final dels segle XII o de principi del XIII són les Homilies d’Organyà, un sermonari escrit en català.
-
L’expansió per la península, cap als territoris valencians, va començar durant el regnat de Jaume I, fins al segle XIV amb la col·laboració dels cavallers del Regne d’Aragó, originant la restitució del cristianisme als territoris islamitzats.
-
Mallorca va rebre el català de colons procedents de la zona oriental de Catalunya, sobretot de l’Empordà, donant una fesomia pròpia semblant al rossellonès.
-
Es va iniciar l’expansió insular amb la conquesta de Mallorca (1229) i Eivissa (1235), on fixaran les primeres bases comercials, sota el regnat de Jaume I.
-
Al Regne de València va ser repoblada per habitants Catalunya.
-
Durant 300 anys convisqueren al Regne de València la llengua dels àrabs i el català,.
-
Durant el regnat de Pere El Gran van aparèixer documentaciò oficial en català.
-
En 1282, Pere el Gram s’apodera de Sicília i el 1287 Alfons el Franc de Menorca.
-
La literatura catalana comença a la segona meitat del XII, amb Ramon Llull.
-
Es va desenvolupar per la Mediterrania, una xarxa de bases i consolats que es regeixen pel dret mercantil marítim compilat al Llibre del Consolat del Mar, al segle 14.
-
en conseqüencia d´això, encara avui es conserva el dialecte alguerés.
-
Ja manifestà certs trets dialectals del català occidental, però pocs seran els textos que evidencien la seua procedencia geogràfica fins al segle XV
-
Dins el textos juridíco-administratius, podem trobar-hi usos en els Llibres de Cort de Montuïri (o en les Ordinacions de Mostassaf).
-
La prosa literària vindrà marcada per el prestigi de la Cancelleria, l'obra de Bernat Metge va demostrar la superació de la llatinització intensa.
-
Annexionà com a regne independent.
-
-
-
-
On mes abundaben els dialectismes en la llengua popular.
(1412-1418) -
Poetes con Francesc Moner o Guillem de Torroella escrivien, a més, en castellà, com altres en italià.
-
s' utilitzà al costat de l'italià, del castellà i del grec.
-
S'hi intensifica la difusió de la llengua i dels costums castellans.
-
-
-
-
-
-
-
La segona etapa comença amb l’expulsió dels moriscos valencians,posant fi a la convivència àrab-català i es prolongarà fins al segle XVIII.
-
Publicació de l´oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, per assenyalar el començament del període anomenat Reinaxença. En aquest poema, hi trobem la identificació romàntica del binomi llengua-nació.
-
Represa del català que ve marcada per l´obra de Joaquim Rubió i Ors, Lo Gayter del Llobregat.
-
La institució dels Jocs Florals actuà de catalizador dels escriptors d'aquella època.
Màxims representants de la poesía jocfloralesca: Jacint Verdaguer , Marià Aguiló i Teodoro Llorente. -
La publicació de L´Atlàntida de Jacint Verdaguer, la cual esdevé un model per a la formació del català literari modern.
-
Comença un període de polèmiques lingüístiques que conduirà a la normativa fabriana de 1913. Els conservadors intentaven recuperar com a llengua literària el model lingüístic medieval,anterior a la castellanització decadentista,mentre que els populistes preconitzaven una llengua acostada al carrera<<català que ara es parla>>.
-
Pel que fa a València i Mallorca,malgrat malentesos i reticències,els intel.lectuals varen anar acceptant la preceptiva ortogràfica i gramatical de la llengua comuna amb lleugeríssimes modificacions.A València començaren a generalitzar-se les Normes de Fabra a partir de 1915.
-
Com a principal de les Normes de Castelló,l'any 1930 Lluís Revest publicava La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu,llibre que va ajudar a la creació d'un ambient favorable a la unificació ortogràfica.
-
El 12 de novembre de 1932 ,a la Societat Castellonenca de Cultura eren asignades les anomenades Normes de Castelló ,les quals ,sense especificar que es tractava de les mateixes Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans ni esmentar el nom de la llengua que aspiraven a codificar,consagraren el triomf del fabrisme a València.
-
En el segle XX, es va crear l'Institut d'Estudis Catalans que publicarà les Normes Ortogràfiques.
-
La difusió d'aquesta normativa al País Valencià ha estat protagonitzada ,fonamentalment,per l'eminent filòleg Manuel Sanchis Guarner ,autor de la Gramàtica Valenciana (1950) ,entre els valencians que més han lluitat per la unitat ortogràfica i,ahora,pel respecte a les peculiaritats gramaticals i lèxiques pròpies,cal destacar:Carles Salvador(1893-1955) poeta i autor de la Gramàtica Valenciana(1952) ha estat l'eficaç instrument d'ensenyança als cursos de llengua de Lo Rat Penat fins 1977.
