-
1000 BCE
Pobles Preromans.
Celtes: Situats en el centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Ibers: Situats a l’est i el sud de la Peninsula Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures. -
753 BCE
Ròmul. 753-717 a.C.
Ròmul va ser el fundador de Roma i també va ser el seu primer emperador. -
753 BCE
Fundació de Roma.
Ròmul va fundar de Roma al turó Palatí → lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la península Itàlica. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquía.
Monarquia era electiva, no hereditària.
El rei tenia els poders màxims: Administrava justícia
Manava l’exèrcit
Era summe sacerdot
El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
717 BCE
Numa Pompil. 717-672 a.C.
Va ser el segon Emperador Romà, successor de Ròmul en el període monàrquic. -
672 BCE
Tul·li Hostili. 672-640 a.C.
Va ser el tercer emperador de Roma en el període monàrquic. -
640 BCE
Ancus Marci. 640-616 a.C.
Va ser el quart emperador de Roma en el període monàrquic. -
616 BCE
Tarquini I. 616-578 a.C.
Va ser en quint emperador de Roma en el període monàrquic. -
599 BCE
Els Etruscs.
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...) i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
578 BCE
Servi Tul·li. 578-534 a.C.
Va ser el sisè emperador de Roma en el període monàrquic. -
534 BCE
Tarquini II el Superb. 534-509 a.C.
Va ser el setè emperador de Roma en el període monàrquic. -
509 BCE
Senat
Estava format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia, ja que eren els que la controlaven). -
Period: 509 BCE to 29 BCE
República.
Assemblees:
El poder estaba dividit en 3:
Comicis: reunió per elegir els magistrats, proposar lleis, decidir sobre la pau i la guerra.
Comicis Curiats:
Comicis Tribunats:
Comicis Centuriats:
Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment
Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política Societat:
Patricis: Famílies riques i poderoses
Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos
Esclaus: Es consideraben objectes -
Period: 500 BCE to 250 BCE
Expansió a la Península Itàlica.
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Period: 500 BCE to 397 BCE
Lluita per la igualtat.
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
480 BCE
Magistrat.
Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien el govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens). -
Period: 264 BCE to 146
Guerres púniques.
Els Romans i cartaginesos varen lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria dels romans va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
146 BCE
La religió romana.
Després de conquerir Grècia. Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms → Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Period: 146 BCE to 14 BCE
Creació de l’Imperi Romà.
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident. -
123 BCE
Les Illes Balears en temps del romans.
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates. Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 aC. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Lamona i Magon 4.2 El domini romà de les Balears. Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia... Economia basada en agricultura i ramaderia. -
70 BCE
Invasions indoeuropees.
Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre. Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
20 BCE
L'organitzacio del imperi Roma.
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos → el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
27
Octavi August, Emperador.
És el fill adoptiu de Juli Cèsar → derrota als seus rivals en una guerra civil - al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) → concentra tots els poders civils, militars i religiosos → a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
Period: 27 to 476
Imperi.
Els emperadors concentrant tots els poders → el Senat, els magistrats i els comicis continuen existint, però tenen un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
30
La fi de l'Imperi d'Occident
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. -
100
L’aparició del cristianisme
I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista).
Poc èxit entre els jueus de Palestina 🡪 mort de Jesús.
Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils (no-jueus) amb més èxit primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes, que eren galeries subterrànies. -
Period: 100 to 299
Pax Romana.
Es el moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art. -
131
Els pobles germànics.
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca. -
Period: 300 to 476
Crisi de l’Imperi.
Causes de la crisi: Al s. III dC s’aturen les conquestes🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels germànics i dels perses🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit🡪 crisi econòmica, augment dels impostos. Al s. IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa Al s. V dC la pressió dels bàrbars provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i la seva desaparició. A Orient es va mantenir mil anys més i va passar a anomenar-se Imperi Bizantí. -
395
Divisió del impèri Romà.
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
509
Revolta Romana.
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República.