-
Isabel I va ser reina de Castella durant els anys 1474 i 1504. Es va casar amb Ferran d'Aragó i amb ell va regnar des de l'any 1479. Isabel i Ferran van aconseguir el tron després d'una llarga lluita, primer contra el rei Enric IV. (Conflicte per la successió d'Enric IV de Castella) i de 1475 a 1479 a la guerra de Successió castellana contra els partidaris de l'altra pretendent al tron, Joana. -
El 1474 el rei Enric IV de Castella va morir, deixant un regne immers en una guerra civil entre Isabel i Joana la Beltraneja que, finalment, va guanyar la primera. El 1479 Joan II d'Aragó va morir, passant el tron a Ferran, aleshores rei de Castella per matrimoni amb la reina Isabel.
-
Va ser reina de Castella del 1504 al 1555, i d'Aragó i Navarra, des del 1516 fins al 1555, si bé des del 1506 no va exercir cap poder efectiu i a partir del 1509 va viure tancada a Tordesillas, primer per ordre del seu pare, Ferran el Catòlic, i després per ordre del seu fill, el rei Carles I. -
Va ser duc titular de Borgonya, com Felip IV, Brabant, Limburg i Luxemburg, comte de Flandes, Habsburg, Henao, Holanda i Zelanda, Tirol i Artois, i senyor d'Anvers i Malines, entre altres ciutats, entre 1482 i 1506, i rei iure uxoris de Castella (1504-1506) pel seu matrimoni amb Joana, filla i hereva dels Reis Catòlics després de la mort dels seus germans els infants Joan i Isabel. -
Va regnar juntament amb la seva mare, Joana I de Castella, aquesta última de forma només nominal i fins a 1555, a tots els regnes i territoris hispànics amb el nom de Carles I des de 1516 fins a 1556, reunint així per primera vegada en una mateixa persona les Corones de Castella, el Regne de Navarra inclòs i Aragó. Va ser emperador del Sacre Imperi Romà Germànic com a Carles V de 1520 a 1558. -
Va començar amb Carles I (V del Sacre Imperi Romà Germànic). Va deixar darrere seu una monarquia espanyola que va ser també, per algun temps, sobirana dels Països Baixos, de bona part d'Itàlia i de grans territoris a ultramar; no obstant això, el títol d'emperador no va passar als monarques següents d'Espanya, sinó al germà de Carles, Ferran I del Sacre Imperi Romà Germànic.
-
Va ser rei d'Espanya des del 15 de gener de 1556 fins a la seva mort; de Nàpols i Sicília des de 1554; i de Portugal i els Algarvès, com Felip I, des de 1580, aconseguint una unió dinàstica que va durar seixanta anys. -
Era fill de Felip II i Anna d'Àustria (1549-1580). El 18 d'abril de 1599 va contreure matrimoni a la catedral de Santa Maria de València amb l'arxiduquessa Margarida d'Àustria-Estíria, filla de l'arxiduc Carles II d'Estíria i Maria Anna de Baviera, i, per tant, neta de l'oncle-avi patern de Felip, l'emperador Ferran I. -
Va ser rei d'Espanya des del 31 de març de 1621 fins a la seva mort, i de Portugal des de la mateixa data fins a desembre de 1640. El seu regnat de quaranta-quatre anys i cent setanta dies va ser el més llarg de la casa d'Àustria i el tercer de la història espanyola, sent superat només per Felip V i Alfons XIII, encara que els primers setze anys del regnat d'aquest últim van ser sota regència. -
Va ser rei d'Espanya entre 1665 i 1700. Fill i hereu de Felip IV i de Mariana d'Àustria, va romandre sota la regència de la seva mare fins que va aconseguir la majoria d'edat el 1675. Encara que el seu sobrenom li venia de l'atribució del seu lamentable estat físic a la bruixeria i influències diabòliques, és probable que els successius matrimonis consanguinis de la família reial ocasionessin els seus greus problemes de salut, amb símptomes com a musculatura feble i infertilitat. -
Va ser rei d'Espanya des del 16 de novembre de 1700 fins a la seva mort el 1746, amb una breu interrupció (compresa entre el 16 de gener i el 5 de setembre de 1724) a causa de l'abdicació a favor del seu fill Lluís I, mort prematurament el 31 d'agost del 1724. -
Després de la mort de Carles II sense descendència, la titularitat de la Corona d'Espanya passa al seu nebot-net, i net al seu torn de Lluís XIV de França, Philips d'Anjou, sent el primer membre de la Casa de Borbó a Espanya. En ser nomenat rei d'Espanya, Philips canvia el seu número a Felip, mentre que l'agafat francès Bourbon es va castellanitzar com a Borbó.
-
Va ser rei d'Espanya des del 15 de gener de 1724 fins a la seva mort 229 dies després, fet que converteix el seu regnat en el més efímer de la història d'Espanya. Nota 1 Era el fill gran de Felip V i Maria Lluïsa de Savoia. -
Va ser rei d'Espanya des del 16 de novembre de 1700 fins a la seva mort el 1746, amb una breu interrupció (compresa entre el 16 de gener i el 5 de setembre de 1724) a causa de l'abdicació a favor del seu fill Lluís I, mort prematurament el 31 d'agost del 1724. Com a besnet de Felip IV, va ser el successor de l'últim monarca de la Casa d'Àustria, el seu oncle Carles II, per la qual cosa es va convertir en el primer rei de la Casa de Borbó a Espanya. -
Va ser rei d'Espanya des del 1746 fins a la seva mort. Va ser el tercer fill de Felip V i de la seva primera esposa María Luisa Gabriela de Savoia. Es va casar a la Catedral de Sant Joan Baptista de Badajoz amb Bàrbara de Bragança el 1729, que va ser reina d'Espanya fins a la seva mort el 1758. -
Va ser duc de Parma i Plasència, com Carles I, entre 1731 i 1735, rei de Nàpols, com Carles VII, i rei de Sicília, com Carles V, de 1734 a 1759 i d'Espanya des de 1759 fins a la seva mort el 1788. Carles era el tercer fill, home de Felip V que va arribar a la vida adulta i el primer que va tenir amb la seva segona dona, Isabel Ferméssiu, per la qual cosa van ser els seus mig germans Lluís I i Ferran VI els que van succeir el seu pare en un primer moment. -
Fou rei d'Espanya des del 14 de desembre de 1788 fins al 19 de març de 1808. Fill i successor de Carles III i de Maria Amàlia de Saxònia. Va accedir al tron poc abans de l'esclat de la Revolució Francesa, i la seva falta de caràcter solia fer que delegués el govern en mans del seu vàlid, Manuel Godoy, de qui es deia que era amant de la seva esposa María Luisa de Parma, acceptat com a cert per historiadors com Balansó o Zavala. -
Va ocupar personalment el tron espanyol entre març i maig de 1808 i, després de la sortida d'Espanya del rei intrús José I Bonaparte i la seva tornada al país, novament des de maig de 1814 fins a la seva mort, exceptuant un brevíssim interval d'uns pocs dies de 1823 en què les seves funcions va ser assumida per un Consell de Regència d'acord amb el que estableix la Constitució de 1812. -
Va ser un polític, diplomàtic i advocat francès, germà gran de Napoleó Bonaparte, diputat per Còrsega al Consell dels Cinc-cents (1797-1799) i secretari d'aquest, i novament al Cos Legislatiu (1799-1800), ministre plenipotenciari i membre del Consell d'Estat (1800-1804), príncep i gran elector del Primer Imperi Francès (1804-1806), rei de Nàpols entre el 30 de març de 1806 i el 5 de juny de 1808 amb el nom de José I i rei d'Espanya. -
L'únic monarca d'aquesta casa va ser Josep I, imposat pel seu germà Napoleó I de França després d'ocupar Espanya i fer renunciar a Carles IV el 1808. De l'Amèrica espanyola, amb el títol de Rei de les Espanyes i de les Índies, per la gràcia de Déu i per la Constitució de l'Estat.
-
A partir de la Constitució de 1837, Isabel II passa a denominar-se Reina de l'Espanya.
-
Va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868, gràcies a la derogació del Reglament de successió de 1713 (comunament denominat «Llei Sàlica» encara que, tècnicament, no ho fos) per mitjà de la Pragmàtica Sanció de 1830. Això va provocar la insurgència de l'infant Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII i oncle d'Isabel II, que, recolzat pels grups els anomenats carlins, ja havia intentat proclamar-se rei durant l'agonia de Ferran. -
Va ser rei d'Espanya des del 2 de gener de 1871 fins a l'11 de febrer de 1873. Va ser, a més, el primer duc d'Aosta i cap de la branca Savoia-Aosta. Va ser elegit rei d'Espanya per les Corts Generals el 1870 després de la deposició d'Isabel II el 1868. El seu regnat a Espanya, de poc més de dos anys de durada, va estar marcat per la inestabilitat política. -
L'únic monarca d'aquesta dinastia és Amadeu I, elegit per les Corts reunides després de la revolució que, el 1868, va destronar Isabel II. El nou títol va ser el Rei d'Espanya, per la gràcia de Déu i la voluntat nacional.
-
Va ser rei d'Espanya entre 1874 i 1885. Fill de la reina Isabel II i, presumptament, del rei consort Francesc d'Assís de Borbó, amb l'inici del seu regnat va acabar la Primera República i va començar el període conegut com a Restauració. -
Rei d'Espanya per la gràcia de Déu i la Constitució.
-
Va ser rei d'Espanya des del seu naixement fins a la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril del 1931. Va assumir personalment la Corona en complir els setze anys, el 17 de maig del 1902. La inesperada mort del rei Alfons XII el 25 de novembre del 1885. -
Ha estat rei d'Espanya des del 22 de novembre del 1975 fins al 18 de juny del 2014, quan va abdicar la Corona en el seu fill Felip VI. Després de la seva renúncia, continua usant el títol de rei amb caràcter honorífic, mantenint el tractament de «majestat», i va passar a ser capità general de les Forces Armades a la reserva,7 encara que sense exercir funcions constitucionals. -
El seu títol és simplement rei d'Espanya, i les seves funcions estan delimitades al Títol II de la Constitució espanyola.
-
És l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta la prefectura de l'Estat i el comandament suprem de les Forces Armades. El 21 de gener de 1977, li va ser concedit oficialment el títol de príncep d'Astúries. Aquesta concessió va tenir lloc sense que el legítim hereu al tron d'Espanya, Joan de Borbó, hagués renunciat als seus drets dinàstics, cosa que es va produir el 14 de maig de 1977.