-
-
Bressol d'Occident és una expressió que es fa servir per descriure Grècia com el bressol de la civilització occidental. Aquesta designació es basa en la influència que Grècia va tenir en el desenvolupament de la filosofia, la democràcia, l'art i la ciència.
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Les guerres mèdiques són una sèrie de conflictes bèl·lics que van tenir lloc entre les ciutats-estat gregues i l’Imperi Persa, a començaments del segle V aC. Els grecs es van revoltar contra l’expansió territorial persa, que havia sotmès les polis gregues. Aquestes guerres es van lluitar en dues fases (490 aC i 480-479 aC) i són conegudes pels esdeveniments com les batalles de Marató, les Termòpiles i Platea.
-
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. -
-
Els sofistes a l'Antiga Grècia eren mestres de retòrica centrats en l'educació ciutadana a Atenes al segle V aC. Prioritzaven l'ensenyament de l'oratòria i la persuasió per a l'èxit en la vida pública, incloent-hi la política.
-
-
-
-
-
-
-
Centre d’estudi i de formació intel·lectual i política de primer ordre on es formaven els joves en matemàtiques i filosofia.
-
-
Millorarà la seva capacitat per a argumentar. -
Obra més important de Plató -
Es muda per esbrinar els misteris de l'antic Egipte. -
La filosofia durant l'Imperi Romà va experimentar una sèrie de canvis i desenvolupaments significatius.
La filosofia a l'Imperi Romà va abastar una àmplia gamma d'escoles i creences filosòfiques, i va ser influenciada pel context històric i social de l'època. Va jugar un paper important en la formació de la cultura i el pensament romans. -
-
-
-
-
-
-
Aquesta invenció va ser un pas important en la història de la navegació i va permetre als navegants orientar-se amb precisió mitjançant l'ús d'una agulla magnètica que assenyala el nord magnètic. Amb aquest invent, es va poder "descobrir" que la terra no era plana. -
-
-
-
Durant el període de l'edat mitjana hi ha una gran de totes les ciències inclosa la filosòfia, no és fins al segle XIII-XIV que l'humanisme que comença la recuperació i reivindicació de la cultura. Finalment, al segle XVI en què naixeran la ciència i la filosofia modernes.
-
-
-
Va ser un període de renovació cultural i científica a Europa, que va donar lloc a canvis significatius en àmbits com l'art, la literatura, la ciència i la filosofia. Va marcar la transició de la mentalitat medieval a la moderna i va tenir un impacte profund en la història i la cultura occidentals.
-
-
-
-
-
-
-
-
El crèdit de la invenció sol atribuir-se a diversos científics, però un dels primers telescopis funcionals va ser desenvolupat pel científic i matemàtic italià Galileo Galilei. -
-
-
Descartes descobreix els fonaments d'una ciència meravellosa.
-
-
-
-
A causa de la condemna de Galileo Galilei, va interrompre els seus estudis sobre la física.
-
-
-
-
-
L'acusa el pastor Voet. -
-
-
-
-
-
-
-
-
-
El període compres entre el 1650 i 1840 va ser un temps de gran ferment filosòfic amb múltiples corrents que van abordar qüestions fonamentals sobre la raó, l'experiència, la moralitat, la política i la naturalesa humana. Cada una d'aquestes corrents va deixar una empremta única en la història de la filosofia i va contribuir a la comprensió del món i la condició humana.
-
-
A partir de l'any 1656, el filòsof Locke es va començar a interessar per la ciència i la medicina, ja que va conèixer gent important. Va ser durant aquesta dècada que va entrar a la Royal Society, que fomentava el coneixement sobre la naturalesa.
-
-
-
Obra póstuma de Descartes. -
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Nietzsche va començar els seus estudis de Teologia i Filologia Clàssica a Bonn. Un any més tard, el 1865, va abandonar la Teologia per centrar-se en la Filologia. -
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
El filòsof Friedrich Nietzsche va patir un col·lapse a Torí i va ser ingressat en una clínica a Jena.
-
-
-
-
-
-
-
A partir de Gadamer apareixen una sèrie de pensadors que atorguen a l'espectador un paper actiu en la seva relació amb l'obra d'art.