-
Period: 800 BCE to
Filosofia
-
Period: 800 BCE to Jan 1, 600
Filosofia Antiga
-
624 BCE
Tales de Mileto
Tales de Milet fou un filòsof grec. Nascut a la ciutat jònica de Milet, a la vora del mar Egeu, fill d'Examio i de Cleobulina de Milet. Els seus principals interessos eren les matemàtiques, l'astronomia i la política, i se'l considera el fundador de la filosofia occidental. Va crear l'anomenada escola de Milet. -
586 BCE
Pitàgores
Filòsof grec presocràtic. Va néixer a l'illa de Samos, fill de Mnesarc, un gravador i tallador de pedres precioses. En aquella època Samos estava dominada per la tirania de Polícrates que va aconseguir un gran desenvolupament econòmic i cultural de la polis. -
535 BCE
Heràclit
Fou un filòsof considerat de l'escola jònica, encara que diferia dels seus principis en alguns punts. Fou deixeble d'Hipàs de Metapont i de Xenòfanes de Colofó. Heràclit fou mestre de Cràtil, el qual fou un dels mestres de Plató. -
530 BCE
Parmènides
Parmènides fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia. Provenia d'una família benestant; era fill de Pires, i havia nascut a la colònia grega d'Èlea, a la Magna Grècia, que havia estat fundada poc temps abans. -
490 BCE
Protàgores
Protàgores d'Abdera fou un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia, nadiu d'Abdera, segons diversos testimonis. Era fill d'Artemó o de Meandre. -
483 BCE
Gòrgies
Gòrgies de Leontins fou un orador i filòsof grec. Nasqué a Leontins (Sicília) cap a l'any 485 aC .Se li atribueix una vida de més de cent anys i hauria mort una mica després de Sòcrates. Fou germà del metge Heròdic, que també va gaudir de certa fama. Va tenir, suposadament, alguns enfrontaments personals amb Plató. -
469 BCE
Sòcrates
Sòcrates fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit. -
427 BCE
Plató
Desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. En comparació amb altres socràtics, és anomenat el socràtic major. -
384 BCE
Aristòtil
Aristòtil va ser un filòsof de l'antiga Grècia. És un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle xvi. -
342 BCE
Epicur
Epicur, també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística, fundador de l'escola que porta el seu nom. Els aspectes més destacats de la seva doctrina són l'hedonisme racional i l'atomisme. -
1 BCE
Sèneca
Lucio Anneo Séneca a, llamado Séneca el Joven para distinguirlo de su padre, fue un filósofo, político, orador y escritor romano conocido por sus obras de carácter moral. Hijo del orador Marco Anneo Séneca, fue cuestor, pretor, senador y cónsul sufecto durante los gobiernos de Tiberio, Calígula, Claudio y Nerón, además de tutor y consejero del emperador Nerón. Su papel de tutor durante la infancia de Nerón es representado en la famosa obra de teatro Britannicus de Racine. -
354
Agustí d’Hipona
Aureli Agustí, més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església. La seva influència posterior és enorme, i ultrapassa l'àmbit de la teologia. És considerat un dels pensadors fonamentals de la història occidental. -
Period: 500 to Jan 1, 1500
Filosofia Medieval
-
Jan 25, 1225
Tomàs d’Aquino
Tomàs d'Aquino fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana. Va proporcionar bases importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristotèliques. -
1285
Guillem d’Occam
Guillem d'Occam fou un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès, que es creu que va néixer a Ockham, un petit poble de Surrey. Es considera una de les figures més importants del pensament medieval i va estar al centre de les principals controvèrsies intel·lectuals i polítiques del segle XIV. És conegut comunament per la navalla d'Occam, el principi metodològic que porta el seu nom, i també va fer treballs significatius sobre lògica, física i teologia. -
Period: Jan 1, 1500 to
Filosofia Moderna
-
Descartes
Descartes va ser un dels majors filòsofs de l'era moderna, on aquesta va participar en pràcticament tots els camps del saber del seu temps. Va crear la geometria analítica, va fer aportacions fonamentals a la mecànica, l'òptica, la geologia hi ha més de les seves contribucions a l'antropologia hi ha la medicina, a més és considerat el fundador de la psicologia. -
John Locke
John Locke va ser un filòsof anglès, el qual es va destacar en molts camps intel·lectuals, especialment en l'epistemologia o en la teoria del coneixement, la política, l'educació i la medicina. Les seves contribucions principals el van portar a ser considerat el fundador de l'empirisme modern i el primer gran teòric del liberalisme. -
David Hume
És conegut pel seu sistema filosòfic altament influent en l'empirisme, l'escepticisme i el naturalisme. Les seves obres principals són: el Tractat de la naturalesa humana i la Investigació sobre l'entesa humana. -
Immanuel Kant
Immanuel Kant va buscar, per sobre de tot, ensenyar a l'ésser humà a pensar per si mateix hi ha rebutjar els dogmes de tota mena, tant religiosos com polítics, els quals deia que destruïen la raó i sotmetien el pensament lliure a un pensament amb unes idees fixes. No per això negava la importància del coneixement previ, al contrari, ho considerava imprescindible com a punt de partida. -
Period: to
Filsofia Contemporània
-
Karl Marx
Karl Marx va ser un pensador d'origen alemany considerat com el pare del socialisme científic, on les seves teories econòmiques i socials van formar un corrent de pensament conegut com a "marxisme", el qual era un sistema social sense classes, amb una forma de propietat pública dels mitjans de producció i amb la plena igualtat social de tots els membres de la societat. -
Friedrich Nietzsche
Friedrich Nietzsche va ser un notable i polèmic filòsof alemany, autor de les obres: "Així va parlar Zaratustra", "La voluntat de poder", "L'origen de la tragèdia", "Gaya Ciència", "Veritat i mentida en sentit extramoral", entre d'altres. També filòsof que va estar en contra de la moral, la religió i la filosofia occidental, per esclavitzar l'home a través de valors que van contra la seva naturalesa. Per al pensador alemany, calia destruir tot allò establert fins ara i construir nous valors. -
Sigmund Freud
Sigmund Freud va ser un metge austríac considerat com el creador del psicoanàlisi, el qual era un nou enfocament sobre la psique humana que és tant una teoria de la personalitat com un mètode de tractament per a pacients amb trastorns. Aquest mètode va causar gran enrenou en el seu moment i es basa a intentar explicar el comportament humà per donar solució als problemes mentals. -
José Ortega y Gasset
La filosofia de José Ortega i Gasset s'assenta a la vida humana i la seva realització, on funda el coneixement de la vida humana com la realitat radical, un dels components essencials del qual és la pròpia raó, on segons ell mateix la filosofia és un moviment de “descens” o “baixada” cap a la realitat originària, font de sentit de tot allò existent, és a dir, la vida. -
Martin Heidegger
Martin Heidegger va ser un afamat i polèmic pensador del segle XX, nascut el 1889 a l'antic imperi alemany, on aquest va estudiar la teologia catòlica, ciències naturals i filosofia. Les seves idees són considerades de les més poderoses i influents en la filosofia contemporània, on apuntava que el pensament filosòfic havia oblidat la importància del no-res, que és la base sobre la qual es construeix l'ésser. -
Hans-Georg Gadamer
Hans-Georg Gadamer va ser un dels pensadors alemanys que van protagonitzar l'escena filosòfica de la segona meitat del segle XX. La publicació de la seva cimera Veritat i mètode el 1960 pot ser considerada com el moment d'inici de l'hermenèutica filosòfica, on la seva filosofia estètica mostrava fins a quin punt l'experiència estètica i les ciències naturals, amb el seu mètode particular topant amb una barrera infranquejable. -
María Zambrano
María Zambrano va desenvolupar el nucli central del pensament, la raó poètica, que és mètode de reflexió filosòfica perquè suposa una nova forma d'enteniment més viva, més concreta i més reveladora, on aquest era un pensament interessat en la transformació que no nega, sinó que pressuposa la pertinença i que, per tant, agafa la llibertat com una pràctica, un exercici de transcendència a realitzar a la vida diària, i en la convivència amb altres éssers humans als quals uneix l'Univers -
Jean-Paul Sartre
Sartre va ser un filòsof, novel·lista, dramaturg i assagista, que a més d'això va ser el pare de l'existencialisme: un corrent que va deixar una empremta profunda en el pensament modern occidental. Va ser també un gran estilista de la prosa, el talent del qual va fer que guanyés el Premi Nobel de Literatura, però el va rebutjar. -
Hannah Arendt
Hannah Arendt va ser coneguda principalment com a assagista política, on també va ser una crítica literària subtil i atenta. Entre 1924 i 1929 va cursar estudis de filosofia i teologia, encara que aquesta rebutjava ser classificada com a «filòsofa» i també es volia distanciar del terme «filosofia política», on preferia que les seves publicacions fossin classificades dins de la «teoria política». -
Jürgen Habermas
Jürgen Habermas és un filòsof i sociòleg, nascut a Dusseldorf, Alemanya. Se'l considera el membre més destacat de la segona generació de filòsofs de l'escola de Frankfurt, i l'última figura del marxisme crític. Habermas també va estudiar el coneixement i l'interès, proposant la teoria dels interessos directors del coneixement, entenent per interessos les orientacions essencials que són intrínseques a la reproducció i l'autoconstitució de l'espècie humana.