-
150,000 BCE
Primer Foc
1.500.000 a.c Les evidències més antigues d'ús de foc daten de fa un milió i mig d'anys en els jaciments africans de Chesowanja i Koobi Fora (tots dos a Kenya). En el primer es van trobar més de 40 fragments d'argila rubefactada associada a la indústria i fauna del Homo ergaster. -
150,000 BCE
Fusta
1.500.000 a.c Els arbres van ser els primers elements manipulats per l'ésser humà per sobreviure. La fusta ha estat un material clau en l'evolució de l'ésser humà. La paraula fusta ve derivada del vocable llatí "mare i el sufix -IA" (IA indica la qualitat que té la mare). La fusta es troba en la naturalesa en forma de arbres amb una estructura polimèrica de fibra de cel·lulosa en forma de tub, acompanyada d'altres substàncies també aprofitables, com les resines, els tanins o diversos sucres. -
40,000 BCE
Arc de fusta
El primer fragment d'arc de fusta que va ser trobat és el de Mannheim-*Vogelstang (Alemanya). Té una antiguitat de 17.600 anys, 110 cm i en un dels seus extrems posseeix una osca per a encaixar la corda tibada. Les restes més antigues de fletxa que s'han trobat són les fletxes de Stellmoor, de 12.000 anys d'antiguitat, localitzades en una zona pròxima a Hamburg. -
10,000 BCE
Pedra
1.000.000 Les pedres o materials petris venen de les roques. Són sòlids homogenis compostos per un o més minerals. Les primeres roques que van conformar l'escorça terrestre tenen més de quatre mil milions d'anys, hem recorregut a aquest material natural present en el planeta per al a millora de la nostres societats. De fet, la pedra ha motivat que la primera etapa de la nostra evolució la coneguem amb el nom de Paleolític (del grec palaiós: antic i lithos: pedra). -
8000 BCE
Llança de pedra
800.000 Va ser usada a la Prehistòria per a caçar és una de les armes que van perdurar durant mil·lennis en les batalles i batudes de totes les cultures. S'ha estudiat la possibilitat que fragments de pedra tallada trobats a Àfrica, amb una antiguitat de 500000 anys, haguessin estat usats com a puntes de llança.
Els exemplars de llança més antics d'Europa són de fa uns 400000 anys és un conjunt de vuit llances de fusta trobades en una torbera a Alemanya, usades per Homo heidelbergensis. -
8000 BCE
Cotó
Les primeres evidències d'utilització de cotó daten del 8000 a. C., quan pobles precolombins van començar a desenvolupar les tècniques per al seu filat a SudAmèrica. Posteriorment, al voltant del 5000 a. C., va començar el tractament de cotó a l'Índia, Orient Mitjà i Egipte amb la creació d'eines pròpies per al seu filat, com les pintes, fusos i telers. Els fusos s'utilitzaven per a convertir la matèria primera en fil i els telers per a teixir draps. -
8000 BCE
Llana i cànem
En època neolítica, entre el 6000 i el 3000 aC, la sedentarització de l'ésser humà va comportar l'agricultura, la ramaderia i l'artesania. La domesticació d'animals va fer possible l'obtenció de llana, una de les fibres naturals més comunes. L'agricultura va permetre cultivar, a més de fruits i cereals, plantes amb finalitat tèxtil, com el lli o el cànem. -
7000 BCE
Llana
En època neolítica, entre el 6000 i el 3000 a. C., la sedentarización de l'ésser humà va portar amb si l'agricultura, la ramaderia i l'artesania. La domesticació d'animals va fer possible l'obtenció de llana, una de les fibres naturals més comunes. L'agricultura va permetre conrear, a més de fruits i cereals, plantes amb finalitat tèxtil, com el lli o el cànem. -
7000 BCE
Metal·lúrgia
La fosa del primer metall, associat als primers forns ceràmics, data de fa 6.500 anys. L'element utilitzat va ser sobretot el coure, fos per introduir-lo en forma líquida en gresols i motlles. Van sorgir a la zona de Tal-i-Blis, als Montes Zagros iranians, on es van establir centres especialitzats de reducció d'aquest tipus de metall. -
6670 BCE
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu. És un metall mal·leable i dúctil de molt alta conductivitat tèrmica i elèctrica. El coure és de color taronja. Es fa servir com a conductor de la calor i l'electricitat. El cuproníquel, emprat per fabricar equipament marí i encunyar monedes, i el constantà, utilitzat en les galgues extensomètriques i els parells elèctrics. -
5500 BCE
Roda de fusta
La roda massissa de fusta va aparèixer en el 5.500 a. C. a Mesopotàmia. Malgrat que no existeixen encara evidències arqueològiques, es creu que les primeres rodes van aparèixer 2.500 anys abans en Sumèria, com una lenta evolució de la combinació del corró i el trineu. Van ser els egipcis els qui van incorporar posteriorment els radis, afavorint el seu alleugeriment. -
4500 BCE
Bronze
El bronze és un aliatge compost, sobretot per coure. Ni els bronzes moderns ni els antics contenen només aquests dos metalls. El bronze és més resistent i dur que qualsevol altre aliatge comú, excepte l'acer. Per aquest motiu, va suposar un important avenç tecnològic que donà nom a l'edat d el bronze. -
4000 BCE
Agulla
Durant el Paleolític, fa uns 60.000 anys, els éssers humans comencem a trenar fils de matèries vegetals per a fer cordes. També s'utilitzaven pells animals, que es cosien amb tendons i agulles d'os de les mateixes preses. Les primeres agulles van ser trobades en les coves de Potok, a Eslovènia, amb una antiguitat de 41.000 anys. -
3500 BCE
Paviment
L'evolució de la tècnica constructiva va portar els primers humans a experimentar amb els derivats de la pedra, com el morter: barreja de pols de roca, ciment, i sorra humitejades per crear blocs de material petri. La primera evidència de la seva utilització es troba a terra d'una cabana a Lepenski Vir (Sèrbia) de més de 5.600 anys d'antiguitat. -
3000 BCE
Arada
L'arada amb reixa de fusta es va descobrir en l'Antic Egipte fa 6.000 anys, encara que l'origen d'aquesta tecnologia està a Orient Mitjà, obra de les primeres civilitzacions que van ocupar els territoris entre el Tigris i l'Eufrates. Al principi la força d'arrossegament era exercida per éssers humans. -
2000 BCE
Vidre
El vidre és un dels materials més singulars que ha utilitzat l'ésser humà al llarg dels temps. Transparent però hermètic, aïllant però translúcid, inalterable i inert, reciclable, indeformable, resistent, econòmic, higiènic... té unes propietats excepcionals que han estat molt versàtils per a resoldre multitud de necessitats de l'ésser humà. -
2000 BCE
Las Tintes
La tinta és un líquid que conté diversos pigments o colorants utilitzats per a acolorir una superfície amb la finalitat de crear imatges o textos. La tinta va sorgir a Egipte fa uns 4.000 anys.
Al voltant del quart mil·lenni abans de la nostra era, es va desenvolupar a la Xina un tipus de tinta creada a partir de la mescla de dos compostos de la fusta: el pigment negre de sutge i la goma de resina. Els romans van aplicar també aquestes tècniques i les van desenvolupar de manera similar. -
2000 BCE
Vendes
A l'Antic Egipte, van sorgir al voltant del 3500 a. tècniques de conservació i embalsamament de cadàvers amb llenços i benes fines de lli empastifades en resines, creant les mòmies que avui dia caracteritzen els enterraments dels grans faraons. A la tomba de Tutankamon es van trobar intactes diverses cortines de lli, més de cent taparrabos del mateix material i una vintena de parells de guants. Van ser els mateixos egipcis els qui van crear les primeres agulles de ferro l'any 2000 aC. -
1900 BCE
Tir i Sidó
Cap al 1800 a.C. van destacar els centres productius de Tir i Sidó, a l'actual Líban. La seva indústria del vidre era molt potent, de manera que la demanda de materials per a la seva fabricació era molt elevada. Segons les restes arqueològiques trobades a les zones dels tallers als anys 70 del segle XX, tenien separades diverses tones de vidres trencats, classificats per colors per a la seva reutilització. -
1500 BCE
Muralla de pedra
Des dels temps antics als moderns s'han usat per a tancar assentaments. Generalment les muralles es construïen per a protegir una ciutat o un poble, encara que també existeixen muralles que protegien regions senceres com la Gran Muralla Xinesa o el Muro d'Adriano, que delimitaven fronteres entre pobles. Depenent de la topografia de l'àrea a protegir, es podien incorporar altres elements naturals, com a rius o costes a la línia de defensa, la qual cosa les feien més efectives. -
1025 BCE
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe. És el quart element més abundant en l'escorça terrestre en termes de massa, just per davant de l'oxigen (32,1% contra 30,1%), i constitueix una part substancial del nucli extern i el nucli intern de la Terra. Entre els metalls, només l'alumini és més abundant. També és un dels elements més importants de l'Univers, i el nucli de la Terra està format principalment per ferro i níquel, que en moure's pel moviment del planeta genera un camp magnètic. -
1 CE
Material Tèxtil
El material tèxtil és capaç de reduir-se a fils i ser teixit. El tèxtil no sols ha influït en l'ésser humà per les seves característiques com a material, sinó també per la singularitat i rellevància de les tècniques vinculades a aquest. Els tèxtils són els materials que obtenim de teixir o entrellaçar fils, creant productes que han servit per a vestir-nos, decorar habitatges o fer recipients. -
100
Paper
El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat. Gràcies al paper, hem aconseguit transmetre els nostres coneixements científics, literaris, històrics, artístics, geogràfics, etc. -
300
Papiroflexia i Origami
L'origami (折り紙?) o papiroflexia (del llatí papȳrus, 'paper' i flexus, 'doblegar') és un art que consisteix en el plegat de paper per a obtenir figures de formes , moltes de les quals podrien considerar-se com a escultures de paper. Existeixen corrents moderns, com l'origami "pur" i l'origami que no permeten l'ús de corts , molts dissenys tradicionals japonesos que sí que utilitzen aquestes eines,1 pel que el seu ús és controvertit i altament debatut entre aquells que practiquen origami. -
400
Paper Àrab
En el segle VIII, va arribar a Pèrsia, Síria i Egipte a través de Samarcanda. En el 793 els àrabs van començar a portar artesans de la Xina i a fabricar paper a Bagdad, arribant al Caire dos segles després . El procés d'elaboració de paper dels àrabs consistia en desplaçar i macerar draps en aigua fins a obtenir una massa homogènia, per a després filtrar-la, premsar-la i assecar-la, cobrint-la de midó per a fer-la més reactiva a la tinta. -
1000
Esmaltat Àrab
Gran part de la ceràmica de l'Edat mitjana Aquesta tècnica d'esmaltat d'origen àrab es va desenvolupar per la prohibició de l'ús de metalls preciosos per a l'elaboració d'obres d'art en el món musulmà. Aquesta tècnica consistia en la mescla de sals de plata i coure amb òxids i vinagre que s'aplicaven en la superfície de la ceràmica, prèviament vidriada. En coure's en el forn en una atmosfera reductora, la mescla deixava un acabat metàl·lic per la presència de nanopartícules d'aquests metalls. -
1110
Magnesi (Aleació de ferro)
El manganès és un element químic de nombre atòmic 25 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mn.12 Es troba com a element lliure en la naturalesa, sovint en combinació amb el ferro i en molts minerals. Com a element lliure, el manganès és un metall amb aliatge de metalls industrials amb importants usos, sobretot en els acers inoxidables. -
1300
Cromo (Aleació de ferro)
l cromo és un element químic de nombre atòmic 24 que es troba en el grup 6 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Cr. És un metall que s'empra especialment en metal·lúrgia. El seu nom crom (derivat del grec chroma, ‘color’) es deu als diferents colors que presenten els seus compostos. -
Polímers
Els termes ‘polímer’ i ‘polimèric’ van ser encunyats pel químic suec Jöns Jacob Berzelius, pare de la química moderna, en 1832. Berzelius va idear al costat d'altres científics el sistema de notació química actual, va ser el primer a distingir els compostos orgànics dels inorgànics i va inventar el concepte de ‘proteïna’. En 1838, Anselme Payen va aconseguir extreure i aïllar per primera vegada un polímer natural: la cel·lulosa. -
Cautxú artificial
El 1839, Charles Goodyear descobreix el cautxú natural, procés pel qual es convertia en una barreja impermeable, en afegir-hi sofre. En la seva experimentació, i de manera accidental, va descobrir aquest procés que va nomenar vulcanització, en honor a Vulcà -déu llatí dels metalls i el foc. Va patir el seu descobriment als Estats Units el 1844, un any després que Hancock hagués fet una patent al Regne Unit. Fins al 1907 no es crea el primer cautxú 100% sintètic, obra de l'alemany Hoffmann. -
Polímer Natural
El primer polímer natural modificat va ser la nitrocel·lulosa, obtinguda per Christian F. Schönbein en 1846 en esterificar la cel·lulosa amb una mescla sulfonítrica. D'aquesta mescla sorgiria la matèria primera emprada en la fabricació del cel·luloide, pintures, laques d'instruments musicals, vernissos o explosius. -
Cable elèctric i plastic no conductor
Un cable elèctric és un element conductor format per un conjunt variable de fils metàl·lics, generalment recoberts per un material aïllant. Els conductors elèctrics són els cables que tenen com a finalitat el transport d'electricitat. Aquest tipus de cables es poden classificar en dos tipus: cables unifilars, formats per un sol conductor, i cables multifilars, si estan formats per un conjunt de conductors paral·lels o entrellaçats. -
PVC
El descobriment del PVC, és obra del físic i químic gal Henri Victor Regnault. En 1835, havia descobert el clorur de vinil. Poc temps després, casualment va deixar exposada a la llum solar una mostra i així va descobrir el PVC. El procés de producció d'aquest material no es va dissenyar fins a 1912, per l'alemany Fritz Klatte. Alemanya va ser el primer país del món a instal·lar canonades d'aquest material per al subministrament domèstic d'aigua en 1936. -
Plàstic
Els plàstics són materials orgànics polimèrics d'alta massa molecular. Són molècules gegants formades per àtoms de carboni juntament amb altres d'hidrogen, oxigen, i en menor mesura, clor, fluor, nitrogen o silici. Els plàstics són sòlids amorfs, sintètics o semisintètics, que tenen una gran utilitat per a la indústria. -
Nanomaterials
L'ésser humà ha pogut transformar les primeres matèries obtingudes de la terra per cobrir les seves necessitats durant tota la història, aprofitant i utilitzant diferents
Materials. Tanmateix, des de finals del segle XX s'ha iniciat una nova fase en què hem aconseguit elaborar nanomaterials que no existien a la natura. La seva principal característica és que és són de materials completament artificials, encara que sí que és cert que algunes de les seves molècules poden tenir un origen natural. -
Portada invisible
En 1991, IBM va protagonitzar una portada de la revista Nature que no podria haver estat visible sense nanotecnologia. Dos científics de l'empresa, Do Eigler i Eric Schweizer, van escriure les lletres IBM posicionant a escala atòmica 35 àtoms de xenó en condicions de buit i temperatura controlades amb heli líquid. Per a poder dur a terme la seva labor, es van servir d'una versió millorada del STM, el microscopi d'efecte túnel que havia desenvolupat la multinacional uns anys abans. -
Vidre Templat
El vidre trempat és un tipus de vidre utilitzat principalment en la indústria del motor i la construcció. Hi ha dues maneres de trempar el vidre: trempat químic i trempat tèrmic.
Per fabricar vidre trempat tèrmicament, el vidre flotat s'escalfa gradualment fins a una temperatura d'entre 575 i 635 graus. -
Nanotubo de carbono
El físico japonés Sumio Iijima descubrió los nanotubos de carbono en 1991. Se trata de estructuras cilíndricas de átomos de carbono unidimensionales que pueden llegar a tener un diámetro incluso inferior a
1 nm. Este descubrimiento hizo que posteriormente fuese galardonado con el Premio Kavli y el Premio Príncipe de Asturias de Investigación. -
Vidre Borosilicat
Vidre de borosilicat és un tipus particular de vidre, més conegut amb els noms comercials de Pyrex, Kimax o Endural. Va ser desenvolupat per primera vegada pel vidrier alemany Otto Schott a final del segle xix i venut sota el nom de "Duran" el 1893. Després, quan Corning Glass Works desenvolupar Pyrex el 1915, aquest es va convertir en un sinònim de vidre borosilicat en el món de parla anglesa. -
Vidre Neoceram
El vidre vitroceràmic Neoceram és resistent a altes temperatures. La seva propietat principal és que no té cap dilatació fins a 800ºC. Aquest és un vidre ceràmic que li confereix aquesta resistència a la temperatura, els principals avantatges del NEOCERAM són: Inalterable a la calor.
Suporta el xoc tèrmic fins a 800 °C.
Transparència completa.
Neteja fàcil. Un drap humit n'hi ha prou per eliminar les restes de sutge o cendra, encara amb el vidre calent.
