-
750 BCE
Homer
Homer va ser l’autor de les obres èpiques de La Ilíada i L’Odissea. Era considerat pels grecs com l'educador de Grècia, i les seves obres van tenir una immensa influència tant a tota l'antiguitat clàssica, com a la modernitat. -
Period: 624 BCE to 430
Filosofia Antiga
Va des de l'aparició de les primeres teories filosòfiques plantejades per Tales, fins a les obres produïdes al darrer període de l'Imperi Romà Occidental pel pensador cristià Agustí d’Hipona. El xoc de cultures porta a l'escepticisme i al rebuig del pes de la tradició. La inestabilitat política i humana afavoreix l’individualisme i sorgeixen : el Lógos, la raó, el tarannà racional, crític i reflexiu que, davant els mites que explicaven el món, cerca respostes pensades per un mateix. -
399 BCE
Sòcrates
Filòsof considerat mestre de Grècia ja que gràcies als seus ensenyaments, van sorgir un seguit de deixebles amb els que va practicar el diàleg. Tot i que no comptem amb escrits seus, ens han arribat alguns dels seus pensaments gràcies als escrits dels seus deixebles. Proclama la necessitat de conèixer-se un mateix i d'adquirir consciència de la pròpia ignorància. Va sostenir que els homes virtuosos són feliços i creia en la immortalitat de l'ànima i en una Divinitat Suprema. -
347 BCE
Plató
La història del pensament occidental s’inicia amb Plató ja que les seves obres formen el primer corpus filosòfic conservat de forma íntegra. En les seves obres queda patent l’esforç per impulsar la raó par damunt de la religió i les creences. Reflexiona sobre molts temes, però les seves teories més importants són : la teoria de les idees, la de la reminiscència i l’ètica i política. -
1 CE
Naixement de Crist
Any 0 -
430
Agustí d'Hipona
Pensador cristià l’obra del qual significa el primer esforç d’harmonitzar lla filosofia amb la religió. Exposa que la possibilitat d’assolir la veritat resideix en la possibilitat de descobrir en l’ànima veritats eternes i el procediment per assolir-les és més un procés d’il·luminació interior. Déu és la veritat subsistent i de les coses i el mal ha de ser entès com a privació o absència de bé i existeix com a realitat de l’acció humana. -
Period: 430 to
Filosofia Medieval
Comença amb l’aparició de la figura d’Agustí d’Hipona al segle V i acaba quan Descartes publica la seva obra Discurs del mètode, al 1637. Conviuen tres filosofies medievals: la musulmana, la jueva i la cristiana, que tenen en comú l’esperit religiós que domina tots els camps del saber. És molt difícil desllindar el que és propi de la raó i el que és propi de la fe. -
1440
Invenció de la impremta
-
Period: 1450 to
Humanisme
L'humanisme busca els models de l'antiguitat clàssica I retorna l'antic humanisme greco-romà. -
1511
Erasme Rotterdam
Creador i màxim representant de l'humanisme. Amb 'Elogi de la bogeria' (1511) crea un model de crítica social humanista i dona sentit a la reforma luterana i el seu moviment. -
1517
Reforma Protestant
La Reforma Protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, que va contribuir a l'alfabetització de la població. Va ser un moviment religiós en contra del poder de l'Església Catòlica i el papa que criticava la venta d’indulgències. -
1517
Luteranisme
Filosofia el·laborada per Martí Luter , un sacerdot catòlic que volia reformar els costums i filosofies que l’església catòlica va portar a terme. El seu començament es troba amb la publicació de les 95 tesis de Luter (1517) relacionades amb els dogmes i les pràctiques catòliques. Va afirmar que la gent podia llegir la Bíblia i mantenir un diàleg directe amb Déu sense la intervenció de l’església. -
1534
Anglicanisme
Comunió d'esglésies de tipus episcopal amb un origen comú amb l'Església d'Anglaterra que concedeixen a l'episcopat de Canterbury una primacia d'honor. Es considera una espècie de punt mitjà entre els protestants i els catòlics, acceptant els principis bàsics dels protestants però mantenint un sistema més semblant al dels catòlics. Al 1534 Enric VIII va sancionar l'Acta de Supremacia, autoproclamant-se màxima autoritat de l'Església d'Anglaterra i trencant amb l'Església catòlica. -
1536
Calvinisme
El calvinisme és la doctrina protestant encara més radical impulsada per Joan Calví, que partia dels mateixos principis que la de Luter. Es caracteritzava per negar l’intermediació de l'església entre Déu i homes, rebutjar l’admiració de sants i imatges, reconèixer el baptisme i l'eucaristia i afirmar sobre la predestinació. Podem considerar que l'inici de la doctrina es troba al 1536, amb la publicació de l'obra fonamental de Calví: "Institutio Religionis Christianae". -
Period: 1543 to
Revolució científica
Podem dir que comença al 1543 amb 'La Revolució dels Cossos Celestes' de Copèrnic i acaba al 1687 amb la publicació de la darrera gran obra d'aquesta revolució: 'Principis matemàtics de filosofia natural' de Newton. Va ser una revolució que va suposar un canvi de la forma de pensar, agafant com a base l'observació, l'experimentació i la racionalitat. -
1545
Contrareforma
Renovació de l'Església Catòlica en el segle XVI per frenar l'avanç de les doctrines protestants a Europa que comença al 1545 amb el Concili de Trento.. Va eliminar la venta d’indulgències, va buscar reformular l'església catòlica, unir els cristians sota el papat romà i evangelitzar els territoris de el Nou món, i per evitar l'avanç de les esglésies protestants, va renovar i fixar guies per frenar la corrupció del clergat amb paràmetres comuns per a l'Església Catòlica. -
El Quixot
És l'obra més rellevant de la literatura castellana i el recurs on podem veure reflectits els dos bàndols principals de filosofia espanyola: el quixotisme i el sanxopancisme. -
René Descartes
René Descartes va ser un important filòsof racionalista també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. Descartes part de la crítica a la filosofia del seu temps, on tot era dubtós i objecte de disputes. Per a ell, la filosofia és la ciència i l'estudi de tota la natura. En 1637 publica Discurs del mètode. -
Period: to
Filosofia Moderna
Troba els seus inicis a l'intent de superació de la cultura europea del segle XVI per Descartes i acaba amb la mort de Hegel, al 1831. Es caracteritza per la desconfiança en lo establert i l’establiment de l’antropocentrisme (l'home com a centre de l’univers) i l’heliocentrisme (Sol com a centre del Sistema Solar). Es caracteritza també per l’aparició de l’humanisme, el subjectivisme, la preocupació pel mètode, el racionalisme, l’empirisme i la matemàtica com a model de ciència. -
David Hume
Filòsof empirista que considera que el coneixement no sorgeix de manera innata, sinó que es construeix per mitjà de l'experiència sensible. Segons ell, la filosofia no sap res del cert perquè no s'ha ocupat adequadament de l'estudi de la "ciència de l'ésser humà". Per això, afirma que cal investigar la naturalesa de l'enteniment humà per determinar l'origen, les estructures, les lleis i els límits del coneixement. En 1734 escriu el Tractat de la naturalesa humana. -
Adam Smith
Economista que formula estudis sobre el creixement econòmic, la lliure competència, el liberalisme i l'economia política. La seva obra més important és "La riquesa de les nacions". -
Immanuel Kant
Filòsof exponent de l'empirisme i de el racionalisme que sosté que el coneixement es compon de raó, però també d'experiència. Tractava de trobar la relació entre la natura i l'esperit i descobrir els principis de l'acció i de l'lliure albir. Per a Kant, les formes primàries de la sensibilitat són l'espai i el temps. En 1781 publica Crítica de la raó pura. -
Hegel
Georg Wilhelm Friedrich Hegel va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme. Va dir que «l'absolut», que també anomena «idea», es manifesta evolutivament sota les formes de natura i d'esperit. La idea absoluta es desenvolupa a si mateixa pel triple procés dialèctic de : tesi, antítesi, síntesi. Fenomenologia de l'esperit, publicada al 1807, és la seva major obra. -
Period: to
Filosofia Contemporània
Comença amb la mort de Hegel al 1831 i continua fins als nostres dies. La filosofia es considera a si mateixa com una ciència inacabada, oberta sempre als problemes, que considera com a tasca pròpia el fer preguntes i obrir camins a través d’aquestes. Ademés, s'estén el pensament de que és impossible arribar a un coneixement absolut. -
Karl Marx
Filòsof reconegut per realitzar crítiques al capitalisme, proposar que les societats estiguessin estructurades per classes socials i que la lluita d'aquestes classes és el que fa que les societats es modifiquin. Per a ell, la societat ideal és la que es regeix per la classe proletària i un socialisme sense estat. Va desenvolupar el comunisme modern i el marxisme. Va elaborar la teoria de lluita de classes i la concepció materialista de la història. En 1848 publica el Manifest Comunista. -
Friedrich Engels
Engels va ser un dels màxims defensors de la democràcia revolucionària, la llibertat i d'una transformació social que ve de la mà del poble. Critica fortament la religió i el sistema econòmic basat en la propietat privada. La seva obra més important va ser el Menifest Comunista de 1848. -
Friedrich Nietzsche
Pensador del segle XIX que va trencar amb tota la filosofia occidental, qüestionant totes les creences que s’havien establert fins aquell moment. Precedentment, Déu representava una veritat absoluta de l’univers. Nietzsche va desmentir totes les veritats que s’havien donat per certes, i conseqüentment, segons ell : “Déu no existeix”. A més a més, amb el seu vitalisme, va donar valor a la vida en ella mateixa. En 1883 publica "Així parlà Zaratustra". -
Freud
Metge i neuròleg que va crear un nou esquema de psicologia: la psicoanàlisi. Al 1899 publica la seva obra més important, 'La interpretació dels somnis', on utilitza per primera vegada el terme "psicoanàlisi" i intenta interpretar els somnis de manera científica. -
Conductisme
El conductisme és una teoria d’estímul-resposta que fa de la conducta humana manifesta l'únic objecte adequat d'estudi de la psicologia. El supòsit fonamental del qual parteix és que no hi ha més conducta humana que la observable externament. John Broadus Watson va establir el conductisme com a escola psicològica a través de l'article Psychology as the Behaviorist Views it, publicat el 1913. -
José Ortega y Gasset
Filòsof que parla sobre la societat basant-se en "El Quixot". El seu corrent filosòfic es troba al vitalisme. Aquest corrent es caracteritza per considerar la vida com a centre de qualsevol investigació filosòfica. El seu pensament comença sent objectivista i acaba amb el raciovitalisme, passant pel perspectivisme. En 1914 publica "Meditaciones del Quijote". -
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà finalment amb l'establiment de la URSS. -
Creació de la URSS
-
Period: to
Estalinisme
Estalinisme és un terme emprat per a referir-se al sistema polític aplicat per Ióssif Stalin a la Unió Soviètica, caracteritzat pel totalitarisme, el centralisme burocràtic, etc. -
Martin Heidegger
Heidegger és un dels més grans representants de la filosofia existencialista ja que opina que l'ésser humà ha estat llançat a l'existència sense haver-ho demanat, de manera que la principal missió de la filosofia ha de ser aclarir el sentit de l'ésser o Dasein. En 1927 publica L'ésser i el temps. -
María Zambrano
María Zambrano va ser la filòsofa que va crear el concepte de raó poètica, un mètode que tracta de refundamentar la raó, acceptant des de mètodes de coneixement irracionals com la intuïció, a mètodes racionals. En Horizonte del liberalismo (1930) mostra tota la seva filosofia. -
Keynesianisme
Teoria econòmica que es basa en l'intervencionisme de l'Estat, defensant la política econòmica com la millor eina per sortir d'una crisi econòmica. La seva política econòmica consisteix a augmentar la despesa pública per estimular la demanda agregada i així augmentar la producció, la inversió i l'ocupació. El keynesianisme va ser el·laborat per John Maynard Keynes al seu llibre Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner, publicat el 1936, com a resposta a la Gran Depressió dels anys 30. -
Rollo May
Rollo May va ser un psicòleg estadounidenc a qui se'l considera el pare de la psicologia existencial. En 1939 publica "The Art of Counseling". -
Albert Camus
Albert Camus és el pare de la filosofia de l’absurd. Aquesta filosofia parteix de l’existencialisme ateu, que Camus va definir com a “absurdista” o altrament dit, ridícul. Per a ell, buscar-li un sentit a la vida és inútil ja que aquest no existeix. En 1942 publica "L'Étranger". -
Abraham Maslow
Maslow, en "Una teoria sobre la motivació humana", formula una jerarquia de necessitats humanes i defensa que així que hom satisfà les necessitats més bàsiques, els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevat. -
George Orwell
George Orwell fou un escriptor i periodista anglès el corpus del qual es caracteritza pel coneixement de la injustícia social, l'oposició al totalitarisme i el compromís amb el socialisme democràtic. En 1945 publica "La rebel·lió dels animals". -
Jean-Paul Sartre
Filòsof existencialista que afirma que l’home és un ésser lliure i la seva vida, un projecte que es realitza a partir de l'experiència. Descarta l’existència de : una naturalesa que determini de qualsevol manera a l’home, un Déu, un destí, etc. Per a ell, l'home estate condemnat a ser lliure. En 1945 fa el seu discurs "L'existencialisme és un humanisme". -
Simone Weil
Filòsofa existencialista que aporta claus per establir un nou ordre social basat en la justícia. En 1947 publica "La pesanteur et la grâce". -
Simone de Beauvoir
Filòsofa feminista coneguda per les seves obres i el pensament existencialista. Simone afegeix una perspectiva feminista a aquest i diu que els factors biològics no determinen la forma de ser “femenina” o “masculina”, sinó que hem d’interpretar aquests conceptes i veure’ls com una construcció social. En 1949 publica "El segon sexe". -
Carl Rogers
Psicòleg que va impulsar l'humanisme en la teràpia. Al 1951 va formular la teoria sobre la «teràpia centrada en el client». -
Hannah Arendt
Filòsofa alemanya que va formular una teoria sobre la vida activa i la contemplativa, i la vida pública i la privada. En 1958 publica "La condició humana". -
Guy Debord
El filòsof Guy Debord, al 1967, el·labora una teoria sobre la societat de l'espectacle, aquella que deixa de banda les seves necessitats per a contemplar com els altres les satisfan. -
Neoliberalisme
El neoliberalisme és una filosofia politicoeconòmica que propugna la mínima intervenció de l'Estat sobre l'economia. Va guanyar molta popularitat a la dècada de 1970 gràcies a un fenomen conegut com a estagflació que va generar una greu crisi especialment als països capitalistes dependents. -
Zygmunt Bauman
Bauman va ser un sociòleg que es va centrar en la modernitat i la postmodernitatocietat. Al 2007 parla de la societat líquida, aquella que es mou a través de la impulsivitat i la impaciència degut al desig provocat per la propaganda. És fruit del trànsit d’una societat caracteritzada pels valors sòlids i perennes, com el matrimoni o la religió, a una societat actual on predominen actituds més volubles i flexibles, com el poliamor o l’ateisme.
