-
El militar d'esquerres Castillo és assassinat per falangistes
El conegut militar José del Castillo Sáez de Tejada mor assassinat mentre passeja tranquilament pel carrer (probablement per falangistes). Castell era conegut pel seu activisme esquerrà i per negar-se a intervenir contra els rebels de la Revolució d'Astúries. -
El diputat cedista José Calvo Sotelo és assassinat
La Guàrdia d'Assalt, a la qual pertanyia Castillo, la matinada següent, un grup de guàrdies, en no trobar a casa a Gil-Robles, segresten i assassinen a José Calvo Sotelo, que era diputat a les Corts i líder de l'oposició al Front Popular. Aquest crim va convèncer de la necessitat de donar el cop d'Estat als militars que encara estav indecisos, entre ells Franco. -
Comença la sublevació al nord d'Àfrica
-
La sublevació arriba a la resta d'Espanya.
-
Period: to
Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat anteriorment. -
Batalla de Badajoz (Campanya d'Extremadura)
L'exèrcit sublevat va aconseguir unir les dues zones principals en les que havia triomfat l'aixecament del 18 de juliol, el centre nord peninsular i el Marroc espanyol, i reunir així l'Exèrcit d'Àfrica amb l'Exèrcit del Nord. -
Alliberament dels rebel·ls assetjats a Toledo des del 22 de juliol
Alliberament dels rebel·ls assetjats a Toledo des del 22 de juliol. Franco, en comptes d'anar-se'n cap a Madrid, tal i com li aconsellaven els seus consellers, va desviar-se cap a Toledo. -
Batalla de Madrid
El 8 de novembre comença la Batalla de Madrid però els rebels no aconsegueixen el seu objectiu (prendre la capital).
El Govern de la República passa successivament de les mans de Santiago Casares Quiroga, que dimiteix després de l'alçament, a les de Diego Martínez Barrio, que ni tan sols jura el càrrec. Després d'ell arriben José Giral, dirigent d'Izquiera Republicana, i el membre del PSOE Francisco Largo Caballero. -
Batalla del Jarama
Va durar des del 6 de febrer fins al 27 del mateix mes. Va ser una ofensiva dels sublevats per tallar la comunicació de Madrid. Forma part de la Batalla de Madrid.
La defensa republicana va retrassar els plans de la presa de Madrid dels sublevats, i alhora també va retrassar el final de la guerra. -
Batalla de Guadalajara
Va durar des del 8 de març fins al 23. Els sublevats van intentar prendre Madrid pel nord, però els republicans van aconseguir aturar l'ofensiva.
Va començar amb una ofensiva italiana del 8 al 11 de març quan les tropes republicanes van haver de retrocedir, perdent diverses localitats. Entre el 12 i el 14 de març, les forces republicanes van ser atacades. La posterior contraofensiva republicana (Brigades Internacionals) es va desenvolupar entre el 15 i el 18 de març fins al 23. -
Batalla del Brunete
Del 6 al 25 de juliol del 1937. Conjunt d'operacions desenvolupades en aquesta població i altres veïnes de l'oest de Madrid durant la Guerra Civil Espanyola. Aquesta ofensiva llançada per l'Exèrcit Popular de la República tenia com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces del bàndol nacional sobre Madrid i al mateix temps alleujar la situació en el front Nord. -
Batalla de Belchite
Conjunt d'operacions militars desenvolupades entre el 24 d'agost de 1937 i el 6 de setembre. Per conquerir la petita localitat van haver de mobilitzar un gran nombre d'homes i mitjans militars que haurien estat més necessaris a Saragossa, principal objectiu de l'operació. La Batalla per Saragossa va acabar convertint-se en la Batalla per conquerir Belchite. Aquesta va caure en mans republicanes, però va significar el fracàs de l'operació sobre Saragossa. -
Fi del Front del Nord
Els sublevats trenquen al nord l'anomenat Cinturó de Ferro (sistema de fortificació republicà format per túnels, búnquers i trinxeres) i ocupen Bilbao, Santander i finalment, el 20 d'octubre, Gijón, posant fi al front nord. Els presoners del Front Nord van ser reclosos en el camp de Miranda d'Ebre. -
Batalla de Teruel
Els republicans van acumular un gran nombre d'homes i equip al voltant de la capital turolense i la va aïllar de la resta del territori sublevat. Les últimes tropes franquistes es van rendir al començament de gener de 1938 i les tropes republicanes van passar a la defensiva davant la cada vegada més intensa contraofensiva dels exèrcits franquistes. El mes de febrer els franquistes van derrotar als republicans a la zona del Alfambra. Després d'això, el 22 de febrer Teruel tornava a ser de Franco. -
Ofensiva d'Aragó
L'Ofensiva d'Aragó de la Guerra Civil Espanyola va ser una campanya del bàndol nacional iniciada tot just tres setmanes després de la fi de la Batalla de Teruel. L'ofensiva va començar el 7 de març i va concloure el 19 d'abril de 1938. Aquesta campanya va colpejar de ple a les forces republicanes de l'Exèrcit de l'Est, partint en dos el territori sota administració republicana (aïllant Catalunya) i creant una greu crisi interna en el govern republicà. -
Batalla de l'Ebre
25-07-1938 fins el 16-11-1938. Va ser la més sagnant i llarga de totes les batalles de la guerra. Va tenir lloc a la vall del riu Ebre i es va desenvolupar durant els mesos de juliol a novembre de 1938. Va ser l'enfrontament decisiu de la guerra. Encara que l'exèrcit republicà va aconseguir obtenir una important victòria inicial, després de la sagnia en homes i material d'aquest va ser impossible evitar la derrota final i les tropes republicanes van tornar a creuar l'Ebre -
Ofensiva de Catalunya
L'Ofensiva de Catalunya va ser el conjunt d'operacions militars esdevingudes entre el 23 de desembre de 1938 i el 10 de febrer de 1939, que es saldaria amb la victòria de les tropes franquistes. L'objectiu era la presa de Barcelona i la reducció del reducte republicà de Catalunya, en tractar d'ocupar una importantíssima ciutat espanyola que juntament amb la resta de la regió catalana havia estat en el bàndol republicà des del començament de la guerra. -
Pèrdua republicana del centre sud d'Espanya
Els republicans perden Cuenca, Albacete, Ciudad Real, Jaén i Almeria. -
Pèrdua republicana de València i Alicante
-
Pèrdua republicana de Múrcia
Els sublevats guanyen els últims territoris republicans. -
FI DE LA GUERRA
l'1 abril Franco emet l'últim informe, que diu el següent: En el dia d'avui, captiu i desarmat l'exèrcit vermell, han arribat les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat. Burgos, 1r d'abril de 1939, any de la victòria.
El Generalísimo. St. Francisco Franco Bahamonde.