-
Guerra del desert
La Conquesta del Desert va ser la campanya militar realitzada per la República Argentina entre 1878 i 1885. Es van conquistar grans extensions de territori. Va incorporar al control efectiu de la República Argentina una àmplia zona de la regió pampeana i de la Patagònia pels que fins a aquest moment estava dominada pels pobles indígenes. Aquests, sotmesos, van sofrir l'aculturació, la pèrdua de les seves terres i la seva identitat en ser deportats per la força a reserves. -
Period: to
Vicente Pizarro
El meu avi patern. -
Period: to
Leandra Peña
La meva àvia paterna. -
Period: to
Pujada al poder de Hitler
Es va unir al partit polític conegut com Deutsche Arbeiterpartei, DAP, el Partit Obrer Alemany. En 1920 va canviar el seu nom a Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei (NSD.Aquest partit polític es va formar i va desenvolupar durant la postguerra de la Primera Guerra Mundial, com a partit antimarxista i oposat al Tractat de Versalles i al govern democràtic de postguerra de la República de Weimar. Defensava el nacionalisme extrem i el pangermanismo, així com l'antisemitisme. -
Constitució de 1931
Fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, presidida per Luis Jiménez de Asúa, que van iniciar el treball el 14 de juliol de 1931 i el van presentar el 18 d'agost, i el debat va durar des del 27 d'agost fins a la promulgació el 9 de desembre. -
Reforma religiosa i escolar
La qüestió religiosa en la Segona República Espanyola és el conflicte que va sorgir entre la jerarquia de l'Església catòlica a Espanya i els sectors socials que la secundaven, d'una banda, partidaris de mantenir la posició que ostentava durant la Monarquia; i els governs i partits que defensaven la radical separació de l'Església i l'Estat tal com va quedar plasmada la constitució de 1931, entre altres coses prohibia els col·legis dels ordes religiosos. -
Period: to
República d'esquerres
Reforma religiosa. Limitar la influència de l'Església. Secularitzar la societat espanyola. Amb la Constitució: Estat no-confessional, llibertat de cultes i supressió del pressupost de culte i clero, autorització del divorci, el matrimoni civil i es secularitzen el cementiris. Prohibició de l'Església a l'educació. Llei de congregacions. Enfrontament greu amb els jesuïtes. -
Eleccions municipals 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
La proclamació de la Segona República
La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931). -
Period: to
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes. -
Reforma agrària
Conjunt de mesures polítiques i econòmiques destinades a estimular el desenvolupament agrari, generalment per mitjà de canvis, en el repartiment de la propietat de la terra.
Des del segle XVIII, alguns estats europeus tractaren de revitalitzar la producció agrària sense tocar l’estructura d’unes societats basades en la supervivència del règim senyorial. Aquest fou el cas del reformisme il·lustrat espanyol, obsessionat per la recerca de la “llei agrària” que havia de solucionar-ho tot. -
Estatut de Núria
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès). -
Period: to
República de dretes
Al llarg de 1933 la República va entrar en crisi. El proletariat, tant l’anarquista (CNT) com el socialista (UGT), va desentendre’s dels objectius republicans i va practicar una estratègia revolucionària; els tradicionalistes i les elits econòmiques, socials i ideològiques (Església, grans propietaris, organitzacions patronals, etc.) s’aglutinaven en la idea d’enderrocar les reformes dels primers governs republicans; i els mateixos republicans dubtaven del camí a seguir. -
Period: to
La derrota del Tercer Reich
En les últimes hores de la batalla de Berlín, en la tarda del 30 d'abril de 1945, el canceller alemany Adolf Hitler es va suïcidar en el seu búnquer de la Cancelleria del Reich a Berlín al costat d'Eva Braun, entenent que la guerra ja estava perduda per al Tercer Reich i desitjant no ser capturat per les tropes soviètiques que avançaven sobre la capital alemanya. -
Eleccions del 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana. -
Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya
Moviment revolucionari que tingué lloc durant la Segona República, per l’octubre del 1934.
Desencadenat per l’entrada de membres de la CEDA al govern (4 d’octubre), gairebé un any després del triomf electoral dels partits de centre i dreta (novembre del 1933), comportà la repressió i control de les organitzacions d’esquerra. Convocada la vaga general per l'Aliança Obrera, aquest moviment fou especialment important a Catalunya durant el Sis d'Octubre i a Astúries. -
Fets d'octubre de 1934 a Astúries
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934. -
Period: to
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
El Govern català fou detingut en ple per tropes dirigides pel comandant en cap de la quarta divisió orgànica, el general Batet. Lluís Companys va ser empresonat amb tot el seu govern. Al vaixell Uruguay, fondejat al port de Barcelona, i després traslladat a Madrid.Posteriorment se'l traslladà al penal d'El Puerto de Santa María. Aquests fets coincidiren amb la vaga general revolucionària convocada a tot Espanya i amb la insurrecció asturiana propulsada per la UGT i la CNT a Astúries. -
Pacte de no-intervenció (dels països europeus a la guerra civil)
Es buscava evitar la intervenció estrangera en la Guerra Civil Espanyola i la internacionalització del conflicte en un moment de màxima tensió entre democràcies i dictadures a Europa. Per al compliment de l'acord es va crear a Londres el 9 de setembre un Comitè de No Intervenció sota la presidència del conservador Ivor Windsor - Clive, 2o Earl de Plymouth, en el qual estaven representats tots les principals potències europees, incloses Alemanya, Itàlia i la Unió Soviètica. -
Espanya es divideix en dos bàndols
Qualsevol esperança d'un final ràpid de la guerra es va perdre el 21 de juliol, quan el bàndol nacional va capturar la principal base naval espanyola a Ferrol, que facilitava l'ajut dels estats feixistes europeus al general Franco. La superioritat inicial de les forces rebels en el terreny militar va ser manifesta: després de passar l'estret de Gibraltar, gràcies a la superioritat aèria aconseguida amb l'ajuda italiana i nazi. -
Period: to
Front Popular
Va ser un pacte de coalició electoral signat per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.Va guanyar-les per un estret marge i va dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya, una reforma agrària que acabaria amb les condicions feudals que encara hi havia a molts latifundis, amnistia de presoners polítics, etc. -
Revolta militar a Melilla i les Canàries
La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment del cop d'estat a Espanya de juliol de 1936, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
Com ja havia previst el general Mola en el seu plans colpistes, a Melilla començaria la rebel·lió militar contra la II República Espanyola però començaria el dia 18, no el 17 com va ocórrer. Un registre policial en el centre de la conspiració va provocar que els colpistes avancessin el cop. -
Period: to
Guerra civil espanyola
Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional—fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola. El general Manuel Goded es va posar al capdavant de les forces revoltades que van intentar prendre el control de diversos punts de la ciutat. L'intent colpista va fracassar gràcies a l'oposició de les forces lleialistes i les diverses milícies antifeixistes. -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país. -
Eix Roma-Berlin
Formaven el bàndol bel·ligerant que es va enfrontar als Aliats en la Segona Guerra Mundial. Estava format per Alemanya, l'Imperi del Japó i el Regne d'Itàlia, i va comptar amb l'adhesió d'altres països. Aquestes nacions van signar el Pacte Tripartit. Aquest nou bloc va aconseguir el seu establiment degut a les coincidències que existien entre els sistemes de govern, econòmic i ideològic dels tres països. -
Pacte Antikomintern
El Pacte Antikomintern o Tractat Antikomintern va ser signat el 25 de novembre de 1936 entre l'Imperi del Japó i l'Alemanya nazi. Ambdues nacions es comprometien a prendre mesures per salvaguardar-se de l'amenaça de la III Internacional o Komintern, liderada per la Unió Soviètica.
Un mes després que es formalitzés l'Eix Roma-Berlín, l'Imperi del Japó signa amb l'Alemanya nazi el 'Pacte Antikomintern ', on els dos països s'alien contra la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. -
Els Fets de maig del 1937
Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic. -
Bombardeig de Gernika i la Legió Cóndor
El bombardeig de Guernica (Operació Rügen) va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta població basca el 26 d'abril de 1937, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien en favor de el bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola. Amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total. El dictador Franco ho va negar fins a la mort, al·legant que els republicans havien cremat la ciutat en retirada. -
Period: to
Jesús Pizarro Peña
El meu pare va néixer el dia 14 de novembre de l’any 1937 a Garrovillas de Alconétar (Cáceres, Extremadura). Va néixer en plena Guerra Civil Espanyola, temps molt difícils para tots els espanyols. Però amb molt de treball va sortir endavant amb la ajuda dels seus pares, que eren agricultors. -
Anschluss
És el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi el 12 de març de 1938.
La reunificació dels pobles alemanys en un sol estat fou una constant des de la creació del Sacre Imperi Romanogermànic, que havia perviscut en diverses fórmules fins al 1806. Fins a la Guerra Austroprussiana de 1866 es creia que la recomposició només la podria liderar Àustria, però la victòria prussiana a la guerra va posar en dubte aquesta teoria. -
Bombardejos a Reus
El 26 de març de 1938, a un quart i mig de nou del matí, sis bombarders S-79 amb quaranta-vuit bombes de cent quilos, explosives, i vint-i-quatre més, de vint, incendiàries van tornar a assolar la ciutat de punta a punta. Sembla que foren dos atacs seguits, amb pocs minuts de diferència.
Les bombes van creuar la ciutat, des del camí de Salou, afectant nombrosos edificis. A la cantonada del carrer de Jesús, una bomba destruí cal Pedrol i deixà molt malmesa la casa Navàs. -
Conferència de Munich
Els acords de Munic van ser aprovats i signats durant la nit del 30 de setembre de 1938 pels caps de govern de Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya, a fi de solucionar la Crisi dels Sudetes.
Per mediació del dictador italià Benito Mussolini i a iniciativa d'Hermann Göring, el primer ministre britànic, Arthur Neville Chamberlain, i el seu homòleg francès, Édouard Daladier, van aprovar la incorporació dels Sudetes a Alemanya. -
Guerra llampec
La Blitzkrieg (en català, guerra llampec) és una tàctica bèl·lica ofensiva que pretén obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l'enemic. La va usar principalment la Wehrmacht en les campanyes dels primers anys de la Segona Guerra Mundial, especialment en les invasions de Polònia i França. -
Entrada dels nacionals a Reus
El diumenge 15 els soldats franquistes, procedents de la Selva del Camp, van entrar al nucli urbà de Reus sense disparar ni un tret perquè no hi va haver cap resistència. Durant la nit del 15 al 16 de gener, el soldat requeté madrileny José Cuello, de la "3ª Compañía de Radios del Cuerpo de Ejército Marroquí", va enfilar-se al monument al general Prim, va penjar-hi la bandera rojigualda i va posar una gorra carlina al cap de l'escultura. -
Caiguda de Catalunya i exili de molts republicans a França
El gener de 1939, amb l’enfonsament del Front del Segre, les ciutats catalanes comencen a caure en mans de Franco. Borges Blanques, Artesa de Segre, Ponts, Agramunt… El 14 de gener cau Tarragona i poc després ho farà Barcelona. La derrota final és qüestió de dies i les autoritats polítiques s’afanyen a preparar la retirada. Comença l’èxode de milers de catalans i de persones d’arreu de l’Estat que havien arribat a Catalunya buscant refugi. La guerra ha acabat i França espera. -
Final de la guerra
La veu de Fernández de Còrdova, va llegir el comunicat corregit pel mateix general Franco: "En el dia d'avui, captiu i desarmat l'exèrcit Roig, han assolit les tropes nacionals els últims objectius militars. La guerra ha acabat. El generalíssim Franco. Burgos 1 abril 1939 ". Conflicte que va durar mil dies, amb un saldo de mig milió de morts, segons estadístiques, tot i que encara es parla d'un milió, més de mig milió d'exiliats i gairebé un altre milió de presoners. -
Period: to
Dictadura del general Franco
La dictadura de Francisco Franco o règim franquista va ser el període de la història contemporània d'Espanya corresponent amb l'exercici pel general Francisco Franco de la Prefectura de l'Estat i amb el desenvolupament del franquisme; això és, des de la fi de la guerra civil en 1939 fins a la seva mort i successió en 1975.
Acabada la guerra el general va instaurar una dictadura fascistizada, o règim semifascista. -
Pacte d'acer
Fou un acord politico-militar signat el 22 de maig de 1939 a Berlín, entre els Ministres d'Afers Exteriors Galeazzo Ciano pel Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya, en el qual assentaven les bases d'una futura ajuda mútua en cas de guerra.
Per aquesta data el Canceller d'Alemanya Adolf Hitler desitjava envair Polònia, però volia comptar amb aliats a Europa, amb l'objectiu de desanimar el Regne Unit i França de declarar-li la guerra. -
Invasió de Polònia
La invasió alemanya de Polònia va ser una acció militar de l'Alemanya nazi encaminada a annexar-se el territori polonès. Es va iniciar l'1 de setembre de 1939 i les últimes unitats de l'exèrcit polonès es van rendir el 6 d'octubre d'aquest mateix any. Va ser el detonant de la Segona Guerra Mundial a Europa i va acabar amb la Segona República Polonesa.
La invasió de Polònia va ser la primera de les agressions bèl·liques que l'Alemanya d'Hitler emprendria. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
La guerra va començar la matinada de l'1 de setembre de 1939, quan Alemanya va envair Polònia utilitzant un incident fronterer fictici planejat, per a l'obtenció del control sobre la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre aquesta ciutat i Alemanya. El dia 3, Gran Bretanya i França van declarar la guerra a Alemanya però, excepte algunes escaramusses en la frontera franco-alemanya, cap dels dos estats va emprendre cap acció militar. -
Ocupació de París
L'Ocupació alemanya de França en la Segona Guerra Mundial va ocórrer entre el 22 de juny de 1940 i desembre de 1944.Com a resultat de la derrota dels exèrcits Aliats en la batalla de França, el Gabinet francès va buscar un cessament de les hostilitats amb el Tercer Reich. L'armistici es va signar el 22 de juny de 1940 en Compiègne. Sota les seves condicions, el nord i oest de França van ser ocupades per la Wehrmacht, el terç restant del país estava governat per un govern francès amb seu a Vichy. -
La Batalla d'Anglaterra
La Batalla d'Anglaterra és el nom atorgat a l'esforç estratègic que la Força Aèria Alemanya (Luftwaffe) van llançar durant l'estiu i la tardor de 1940 per obtenir la superioritat aèria sobre la Royal Air Force (RAF) britànica, especialment sobre el Comandament de Caces. El nom prové d'un discurs pronunciat a la Cambra dels Comuns del Regne Unit pel Primer Ministre Winston Churchill, durant el qual digué "La Batalla de França s'ha acabat. -
Operació Barba - roja
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja, la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial.
L'atac va ser per sorpresa.
L'ofensiva estava organitzada en tres grans fronts: un, al nord en direcció a Leningrad; el segon, al centre en direcció a Moscou; i el tercer, més al sud en direcció a la regió industrial del Donbass i els camps petrolífers del Caucas. L'objectiu de Hitler era encerclar i derrotar ràpidament a l'exèrcit soviètic. -
Atac a Pearl Harbor
Va ser un atac per sorpresa portat a terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii, durant el matí del 7 de desembre de 1941 (data hawaiana), el qual provocà de manera inmiment l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'abandonament de la seva política d'aïllament. -
Period: to
Batalla de Guadalcanal
La Batalla de Guadalcanal, també coneguda com a Campanya de Guadalcanal, varen ser sèrie de batalles i enfrontaments d'especial duresa durant la Segona Guerra Mundial. Durant la primera ofensiva americana a la Guerra del Pacífic,la marina aliada i 16.000 soldats dels Estats Units van assaltar, el 7 d'agost de 1942, l'illa de Guadalcanal, aleshores ocupada pel Japó. El nom en clau de l'operació fou Watchtower (Talaia). -
Period: to
La Batalla de Stalingrad
La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad.Va estar marcada pel combat cos a cos i per l'absolut menyspreu per la quantitat de víctimes civils i militars. Està entre les batalles més sagnants en la història de la guerra,sumant gairebé dos milions. -
Period: to
Desembarcament de Normandia
Anomenada en clau Operació Overlord, va ser l'operació militar efectuada pels Aliats durant la Segona Guerra Mundial que va culminar amb l'alliberament dels territoris d'Europa occidental ocupats per l'Alemanya nazi. Un assalt aerotransportat dut a terme per mil dues-centes aeronaus va precedir al desembarcament amfibi, que va involucrar a cinc mil vaixells. El 6 de juny, cent seixanta mil soldats van creuar el canal de la Manxa d'Anglaterra a França. -
Period: to
La conferència de Potsdam
La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial. Els caps de govern d'aquestes tres nacions eren el secretari general del Partit Comunista, Stalin, el primer ministre Clement Attlee i el president Harry S. Truman. -
Bombes atòmiques
Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren el 6 (Hiroshima) i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki) per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara. El bombardeig atòmic va durar sis mesos d'intens sobre 67 ciutats japoneses. La fi de les hostilitats va ser efectiva sis dies després. -
Organització de les Nacions Unides (ONU)
És una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment formen part de l'organisme un total de 193 estats del món, és a dir, gairebé tots els que són àmpliament reconeguts. -
Period: to
Judicis de Nuremberg
El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional.
Es van invocar quatre càrrecs d'acusació: conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat. -
Period: to
Del col·legi al treball
El meu pare, a causa de la post guerra es va a veure obligat a deixar el col·legi amb deu anys. Aleshores es va ficar a treballar amb el seu pare al camp perquè era el més gran dels sis germans, fins els disset anys. -
Period: to
José Marín
El meu avi matern. -
Period: to
Francisca Fuentes
La meva àvia materna. -
Period: to
La Mina
El meu pare amb els disset anys va vindre a Catalunya per ajudar una mica més econòmicament als seus pares i es va ficar a treballar a la mina de coure a Alforja, fins als divuit anys.A principis de desembre, va vindre els seus pares junt amb els seus germans, a Reus. No va deixar la finals del mateix any. Va començar amb la construcció al barri Fortuny de Reus. -
La Mili
El meu pare als 20 anys va anar de voluntari al camp d’aviació, per fer el servei militar (la mili) a Reus, un any i mig, després, va seguir amb la construcció. -
Period: to
La Construcció
El meu pare amb molt d'esforç, l'any 1964 va aconseguir crear una empresa de construcció i promoció pròpia fins l’any 1977. -
Period: to
Catalunya, Comunitat Autònoma
Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats que formaven la Marca Hispànica, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany. Avui en dia, el mot Catalunya s'empra sobretot per referir-se a la Comunitat Autònoma de Catalunya, a Espanya, i la Catalunya del Nord, que forma el Departament dels Pirineus Orientals a França. -
Period: to
Transició democràtica espanyola
És el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya.Els darrers anys de la dictadura no van portar cap estovament a l'hora de reprimir els sindicats o associacions polítiques, o bé de signar sentències de mort en els casos de terrorisme, excepció feta del Procés de Burgos. -
Period: to
Regnat de Joan Carles I
El 20 de novembre de 1975 va morir el general i dictador Francisco Franco, cap de l’Estat espanyol. El 22 de novembre, el príncep Joan Carles va ser proclamat rei d’Espanya davant les Corts Espanyoles amb el nom de Joan Carles I i va jurar per Déu i sobre els evangelis, complir i fer complir les Lleis Fonamentals del Regne i guardar lleialtat als principis que informaven el Moviment Nacional. -
Period: to
Societats
El meu pare a partit de l'any 1977 y fins al 2015, quan es va jubilar, va crear varies societats. -
Grand prix internacional a la construcció
L'any 1992 el meu pare va guanyar un premi: Grand prix internacional a la construcció – 92 -
Period: to
Regnat de Felip VI
El 19 de juny de 2014 va ser proclamat rei davant de les Corts Generals, amb el nom de Felipe VI, en una cerimònia laica celebrada al Congrés dels Diputats de Madrid, on va jurar la Constitució amb presència de les màximes autoritats polítiques i institucionals del país. Després va anar en comitiva pels carrers de la capital espanyola fins al Palau Reial de Madrid, on va celebrar una recepció oficial.
