-
đŹConstrucciĂł dels primers microscopis
El primer microscopi va ser un utensili senzill i fĂ cil dâemprar. El microscopi ha fet possible el descobriment d'algunes coses que a ull nu no es poden veure. Per exemple, les cèl¡lules mortes, altres ĂŠssers o elements microscòpics. Qui va crear el microscopi fou Zacharias Janssen l'any 1590. -
Period: to
Es perfeccionen els microscopis i tècniques de tinció
Els microscopis van anar millorant-se fins a arribar als microscopis electrònics dâavui en dia.
Les tècniques de tinciĂł van permetre obtenir imatges mĂŠs nĂtides de les cèl¡lules, com la tècnica de Gram, inventada per Hans Christian Gram el 1884. -
đŹMicroscopi de 200 augments i observaciĂł de les primeres cèl¡lules vivesđŚ
Antoine Van Leeuwenhoek va ser el primer que va observar Êssers microscòpics vius, va descobrir el que ell anomenaria "animà lculs", i que en realitat avui sabem que són protozous i bacteris. Leeuwenhoek era comerciant de teles i per saber si l'enganyaven va inventar el microscopi de 200 augments, que era una lupa de molta qualitat. -
Publicació de dibuixos de cèl¡lules mortes
Les cèl¡lules van ser descobertes per Robert Hooke el 1665, que els hi va posar aquest nom perquè li recordaven a habitacions o cel¡les d'un monestir.
Aquest va fer un dibuix representant el que havia vist a travĂŠs del microscopi. -
Nucli de la cèl¡lula
Robert Brown va descobrir el nucli de la cèl¡lula l'any 1831. Les seves aportacions cientĂfiques mĂŠs destacades, a part del descobriment del nucli de la cèl¡lula, van ser el moviment de les partĂcules microscòpiques i la distinciĂł entre gimnospermes (plantes amb llavor) i angiospermes (plantes amb flors i fruits). -
Els vegetals estan formats per cèl¡lules
M.J. Schleiden va estudiar les plantes al microscopi i va concebre la idea que estaven compostes per cèl¡lules. El 1838, va afirmar que el creixement de les plantes es produeix per la generació de noves cèl¡lules a partir dels nuclis cel¡lulars de les velles. -
Medi intern de la cèl¡lula
Johannes E. Purkinje l'any 1838 va estudiar la divisió cel¡lular i va introduir el terme protoplasma (interior de la cèl¡lula). Va investigar tambÊ l'estructura òssia, la formació de les dents, de l'úter, etc. -
Els animals estan formats per cèl¡lules
Theodor Schwann va ser un naturalista, fisiòleg i anatomista prussià , considerat un dels fundadors de la teoria cel¡lular. Va estendre la teoria cel¡lular elaborada per M. J. Schleiden als organismes animals, va estudiar el procÊs de la fermentació i va demostrar que era el resultat dels processos vitals de les cèl¡lules del llevat. -
Plantejament de la teoria cel¡lular
M.J. Schleiden i Theodor Schwann van ser els autors de la teoria cel¡lular.
La teoria cel¡lular proposa:
1) Tots els Êssers vius estan formats per una o mÊs cèl¡lules.
2) Una cèl¡lula es pot formar a partir d'una altra o mÊs cèl¡lules ja existents.
3) La cèl¡lula Ês la forma de vida mÊs petita.
4) Cada cèl¡lula contÊ informació genètica completa. -
Es considera la cèl¡lula com a unitat bà sica estructural i morfològica
Ăs unitat estructural, perquè tot ĂŠsser viu posseeix com a estructura viva mĂŠs petita la cèl¡lula. De la mateixa manera que un maĂł ĂŠs la unitat bĂ sica d'una paret, les cèl¡lules ho sĂłn de tots els ĂŠssers vius. -
Demostració de que les cèl¡lules s'originen únicament a partir d'altres preexistents
Rudolf Virchow l'any 1855 va demostrar que les cèl¡lules sorgeixen dâuna altra cèl¡lula anterior, ĂŠs a dir, una planta nomĂŠs pot sorgir dâuna altra planta i un animal dâun altre animal. -
Consideració de la cèl¡lula com a unitat bà sica fisiològica i funcional
Brucke al 1861, va dir que la cèl¡lula Ês la unitat mÊs elemental de vida. La cèl¡lula, per tant, es nodreix, es relaciona i es reprodueix. -
La cèl¡lula es considera la unitat genètica
La cèl¡lula ĂŠs la unitat genètica de tots els ĂŠssers vius. La cèl¡lula contĂŠ el material hereditari, a travĂŠs del qual les caracterĂstiques d'una cèl¡lula mare passen a les cèl¡lules filles. La informaciĂł genètica es transmet d'una generaciĂł a la segĂźent.
Theodor Boveri i Walter Sutton el 1902 van desenvolupar la denominada teoria cromosòmica de l'herència o teoria cromosòmica de Sutton i Bover. -
El primer microscopi electrònic
Ernst Ruska i Max Knoll de la Universitat de BerlĂn, van crear el primer microscopi electrònic el 1931. Aquest prototip va ser capaç de produir un augment de quatre-centes potències.