-
La Prehistòria va ser la primera etapa de la història, va començar desde l'aparició dels primers hominis fins al descobriment de l'escritura. La Prehistòria es divideix en dues grans etapes: l'Edat de Pedra i l'Edat dels Metalls. Van haver de començar a fer musica amb elements que estiguessin a fàcil abast de les persones de l'època, per exemple la veu humana o la percussió, utilitzant el cos o elements de l'entorn. Un exemple d'instrument, és un os amb forats, paregut a una flauta.
-
Un grup d'investigadors van trobar al riu Ach, al sud d'Alemanya una flauta feta d'ossos d'ocell i marfil de mamut. Ha estat datada oficialment pels mateixos investigadors i se suposa que tindria entre 42000-43000 anys, fet que la converteix en l'instrument més antic de la història. Exemple de música:
Música a la Prehistòria -
Mesopotàmia va ser una gran regió historica siutada (com indica el seu nom, en grec antic ) entre dos rius, el Tigris i l'Eufrates, a l'actual Iraq. A Mesopotàmia van haver tres grans civilitzacions, el Sumeris, Acadis i Babilonis. Aquestes civilitzacions feien música monódica (una melodia), tot i que també van arribar a fer servir la polifonia (més d'una melodia). Van inventar instruments com: La lira, l'arpa o el llaut.
-
Les primeres restes daten del 3.400 a. C. a Mesopotàmia, on trobem arpes i lires representades en segells o enterrades com a part de l'aixovar funerari. Tot i que eren molt més grans i diferents a les nostres, més paregudes a una arpa, es deien Lires d'Ur. A la mitologia grega la lira és l'instrument d'Orfeu i d'Apol·lo, inventada pel deu Hermes amb una closca de tortuga i unes cordes i era més pareguda a com la coneixem ara. Lira d'Ur -
El territori que ara coneixem com a Egipte va albergar una de les civilitzacions més grans en la nostra història. La regió es trobava a una zona molt fèrtil ja que l'Antic Egipte es va formar a la vora del riu Nil. Els egipcis, van aprofitar part del treball que havien fet els Mesopotamis en quant a música, ja que els estils s'assemblen bastant i utilitzaven instruments pareguts com el llaüt. Tot i això, els egipcis també van crear instruments propis, com el Riqq, una pandereta tradicional.
-
L'antiga Grècia es localitzava a la zona oriental de la Mediterrània i va ser el resultat de la fusió de diferents pobles que van viure al sud de la península balcànica. La música grega es caracteritza per ser monofònica. Diversos instruments com la lira, o l'aulós (una mena de flauta doble tocada al mateix temps) podien ornamentar la melodia, generant heterofonia (música en la qual es toca la mateixa melodia de diferents maneres a l'hora). Van prendre la música de Mesopotàmia i Egipte.
-
La primera forma d'escriptura musical recuperada fins ara va ser una tauleta cuneïforme creada a Babilònia aproximadament l'any 2000 aC. Concretament, va ser trobada a Sumeria, Nippur. -
El Riqq és un instrument membranòfon d'origen àrab i mig orient el qual consisteix en un pandereta petita i rodona formada per un bastidor de fusta coberta per pell en un dels costats i sonalls en el seu marc. Riqq -
Una saloma és un tipus de cant de mariners usat per augmentar la productivitat en els treballs realitzats a la mar. Molts salomes s'han conservat per mitjà de la tradició oral i continuen interpretant-se actualment encara que freqüentment fora del seu context original. Principalment ho van inventar els grecs així que es pot suposar que es va inventar per la seva epoca, tot i que no es sap l'any exacte en que es va comenzar a utilitzar. Cançons de Saloma -
L'aulós o oboè doble va ser un instrument musical de vent utilitzat pels antics grecs. L'instrument estava fet de canya de la planta lotus líbia. El músic que el tocava rebia el nom d'auleta. Es va crear cap al voltant de l'any 400 a.C. Composició amb un Aulós -
L'Imperi romà va ser el tercer període de civilització romana a l'Antiguitat. El naixement de l'Imperi ajuda a l'expansió de la seva capital, Roma, que va estendre el control al voltant del mar Mediterrani i part del nord d'Àfrica. Roma projecta la música cap a finalitats èpiques, guerreres i rituals. Pel que fa la instrumentació, s'aprecia un gran desenvolupament dels instruments heretats dels grecs i dels d'origen oriental. Utilitzaven instruments com el Lituus, l'Àulos o la lira.
-
L'Edat Mitjana és el període històric de la civilització occidental comprès entre el segle V i el XV. La música de l'Edat Mitjana està representada principalment per composicions vocals o religioses, marcades als primers segles per la monodia, en particular representada pel cant gregorià i en l'àmbit no religiós (profà) per la lírica dels trobadors i els joglars. Principalment, utilitzaven molt la veu, però tambè instruments prou avançats com la Cítara, Mandora, flauta travesera i molts altres.
-
La seva fama com a pedagog va ser llegendària a l'Edat Mitjana i avui se'l recorda pel desenvolupament d'un sistema de notació que necessita l'alçada del so mitjançant línies i espais (basicament, el primer tetragrama de la història, ja que només tenia 4 línies. A més per la difusió d'un mètode de cant a primera vista basat en les síl·labes ut (do), re, mi, fa, sol, la, si. Origen de les notes-Guido d'Arezzo -
El Dies Irae era un poema que es cantava a les mises de requiems i als funerals. Estava cantat pel Cant Gregorià, i era un poema que parlava del Judici Final i la fi del món. És una melodia molt coneguda, que per molt que es va començar a utilitzar al segle XIII, s'ha reutilitzat durant tota la història a simfonies, musicals, pelicules... Dies Irae -
Les Cantigues de Santa Maria, compostes sota la direcció d'Alfons X de Castella, constitueixen una recopilació de poemes que relaten diferents miracles atribuïts a la Verge. Hi ha un total de 417 cantigues, més una introducció en homenatge a Don Alfonso i dos pròlegs. Els textos, la música i les il·lustracions han estat conservats en quatre manuscrits. Cantigues de Santa Maria nº100 (Santa Maria Strela do dia)