-
La conferència de Berlín
Els acords de Munich van ser aprovats i firmats la nit del 30 de setembre de 1838 pel Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya, amb l'objectiu de solucionar la crisi dels Sudets.
L'acord es considera actualment pels governs d'Alemanya i la República Txeca com "nichtig ex tunc", és a dir, no vàlid des d'un principi, ja que els Estats que van firmar els documents van actuar i prendre decisions sense tots els Estats, ja que Txecoslovàquia no hi era present. -
Ocupació de Manxúria i Corea per part del Japó
Abans de la 1a Guerra Mundial, el Japó ja es trobava al procés d'ocupació de Corea del nord, el qual s'allargaria fins al 1945
El 1931, el Japó planificaria a l'ocupació de Manxúria per tal d'establir l'estat titella de Manxukuo. -
Period: to
Stalin al poder
El 3 d'abril de 1922, Stalin va ser nomenat Secretari General de Partit Comunista Panruso, un càrrec que ell posteriorment va transformar en el més poderós de país.
Va estar entre els bolxevics revolucionaris que van impulsar la Revolució d'Octubre a Rússia el 1917 i més tard va ocupar la posició de secretari general de el Comitè Central de Partit Comunista de la Unió Soviètica des de 1922 fins que el càrrec va ser formalment suprimit el 1952, poc abans de la seva mort. -
Ocupació d’Etiòpia per part d’Itàlia
La invasió italiana d'Etiòpia, va ser un conflicte armat de 7 mesos de durada, que es va lliurar entre l'octubre de 1935 i el maig de 1936. És vista com una mostra de la política expansionista que va caracteritzar a les potències de l'Eix i de la ineficiència de la Societat de Nacions abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. -
Ocupació de Renània per part d’Alemanya
Després de la caiguda de la Primera Imperi francès, a principis de segle XIX, les regions germano-parlants del Rin mitjà i baix van ser annexionades al Regne de Prússia. L'administració prussiana va reorganitzar els territoris annexats com la Província del Rin, i aquest terme continua present en els noms dels estats alemanys de Renània-Palatinat i Renània de Nord-Westfàlia. -
La formació de l’Eix Roma-Berlín
Aquestes nacions van signar el Pacte Tripartit. Aquest nou bloc va aconseguir el seu establiment a causa de les coincidències que existien entre els sistemes de govern, econòmic i ideològic dels tres països. De la mateixa manera, compartien tres coincidències de connotació negativa: van ser els països més perjudicats pel Tractat de Versalles. -
Period: to
La Guerra Civil espanyola (posant l’accent en la participació d’Itàlia i Alemanya)
Durant la Guerra Civil espanyola, tant Alemanya com Itàlia van donar el seu suport a les forces militars revoltades que tenien com a objectiu reprimir a l’exèrcit republicà. Un exemple seria la legió Còndor hitleriana, una unitat aèria que donava suport als revoltats. -
El pacte Antikomomintern
Tractat firmat per Alemanya i el Japó el qual es declarava l'hostilitat de tots dos països al comunisme i a la internacional Comunista. A ell es va unir un any més tard la Itàlia de Mussolini. 1939 ho va fer l'Espanya amb Franco. -
El pacte de no agressió amb l’URSS
El pacte firmat a Moscou el 1938 per Ribbentrop i Molotov en presència de Stalin, acordava no atacar-se, no donar suport a un tercer país que pogués atacar a l'altra part del pacte, continuar les consultes sobre els temes d'interès comú, no unir-se a cap grup de potències que directament o indirectament pogués amenaçar a qualsevol de les parts que firmaven i per últim, resoldre els seus problemes a través de la negociació. El pacte va tenir una duració de 10 anys. -
L’Anchsluss
Paraula alemanya que significa "annexió". Va ser utilitzada per referir-se a la fusió d'Àustria i l'Alemanya nazi en una sola nació, com una província de la III Reich. -
L’annexió dels Sudets
Va començar l'1d' Octubre de 1938 (conferència de Munich) per apaivagar a Hitler i que no hi haguès una segona guerra mundial.
Anchluss- aliança amb Àustria. -
La declaració de guerra a Alemanya per part de França i la Gran Bretanya
Abans de declarar la segona guerra mundial; Mussolini volia convocar una conferència per a la solució pacífica de la crisi polonesa, però Hitler la va rebutjar.
El 3 de setembre del 1939, Alemanya va envair a Polònia i a causa de l'acord que aquesta tenia amb Gran Bretanya i França, és quan van declarar la guerra a Alemanya.
I el 4 de setembre 24 avions britànics van ser derrotats en un atac aeri al port de Wilhelmshaven. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
Conflicte militar global al qual s'hi van veure implicades la major part de les nacions del món, incloses totes les grans potències, agrupades en dues aliances militars enfrontades: els aliats de la Segona Guerra Mundial i les potències de l'eix. Va ser la contesa més gran bèl·lica de la història. -
Period: to
Formació de blocs
Els blocs de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) van ser: l'Eix Berlín-Roma-Tòquio (Alemanya, Itàlia i Japó, al costat d'altres països europeus, molts d'ells ocupats); els Aliats (Regne Unit, França, URSS i des de 1941 Estats Units, al costat de molts altres països de la resta de món). -
L’annexió d’Albània per part d’Itàlia
El conflicte va ser el resultat de la política imperialista de Mussolini. Quan Mussolini va arribar al poder ja tenia la idea d'envair Albània. L'atac va ser molt ràpid i sincronitzat van atacar tots els albanesos a la vegada obligant a la Major part d'exèrcit retirar-se per lluitar a les muntanyes però van ser traïts per excomandants italians que van fer que la gran força albanesa perdes. Tot l'exèrcit Itàlia van haver de rendir-se i el Rei Zog I exiliar-se. -
La invasió de Polònia
Es va iniciar l'1 de setembre del 1939, Alemanya va envair Polònia per diversos punts de l'Oest i el 17 de setembre van entrar tropes per l'Est, va ser un atac sorpresa.
Va ser envaïda amb l'excusa de recuperar el corredor de Danzig, territori Alemany.
Polònia va ser derrotada ràpidament però a causa dels acords que van crear amb Regne Unit i França, van declarar la guerra a Alemanya. -
La invasió de Finlàndia per part de l’URSS
El 30 de novembre de 1939 tres mesos després d'iniciar-se la segona guerra mundial l'URSS va atacar Finlàndia amb la idea de protegir Leningrad a 32 km de la frontera. Stalin volia envair sencera però Durant dos mesos els finlandesos van aconseguir parar als soviètics, al final van aconseguir un 11% de territori finlandès i un 30% de la seva economia, la guerra va acabar 13 de març de 1940 aquesta guerra es va anomenar també la guerra d'hivern. -
Les invasions dels Països Baixos i de França
L'any 1940, França i els Països Baixos van ser envaïts i obligats a capitular davant de l'exèrcit alemany. Les tropes britàniques, arraconades, van aconseguir ser reembarcades a Dunkerque. -
El desembarcament de Dunkerque
Operació militar a França durant la segona guerra mundial, que va enfrontar als Aliats i a l'Alemanya Nazi. Va consistir en la defensa de la població i l'evacuació de les forces britàniques i aliades d'Europa -
La batalla d’Anglaterra
1940 - (juliol- setembre)
Va haver-hi bombardejos massius dels Alemanys sobre Londres i les ciutats principals del país. -
Les conquestes alemanyes dels Balcans (Hongria, Romania, Eslovàquia, Iugoslàvia i Grècia)
El fracàs de l'ocupació de Grècia l'octubre de 1940 per part de Mussolini va obligar Hitler a desplaçar-se cap a l'est i als Balcans. Hongria, Romania, Eslovàquia i Bulgària es van convertir en estats satèl·lits. Iugoslàvia va ser envaïda i va desaparèixer com a Estat i va passar el mateix amb Grècia en 1941. -
Period: to
L’expansió d’Alemanya, Itàlia i el Japó (abans de la 2a GM)
El Japó va establir una aliança tripartit amb Alemanya i Itàlia, el denominat, eix Roma-Berlín-Tokio, que assegurava un total durant un període de deu anys. -
Period: to
Les ofensives i les victòries de l’Eix
Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial. Els tres principals Poders de l'Eix eren: -
- Alemanya
- Itàlia
- l'Imperi Japonès.
La seva derrota es situa al 1945 a Berlin. -
Les conquestes de Noruega i de Finlàndia
Durant la guerra del llampec els alemanys van donar a terme l'operació Weserübung. Van enviar tropes perquè desembarquessin a Oslo i Trondheim i Dinamarca. Gràcies a la poca preparació de les tropes noruegues la falta d'armament pesant i l'efecte sorpresa ni amb ajuda dels britànics i francesos només van endarrerir l'inevitable. El 9 de Juny les últimes tropes noruegues i britàniques van escapar de Noruega que quedava fent així la conquesta de Noruega. -
L'operació Barba-roja
Hitler ja havia decidit la invasió, que, al principi, es va planejar iniciar el 15 de maig de 1941.
Stalin va rebre informació dels plans alemanys per diverses fonts. Stalin va pensar que el líder britànic tractava d'enfrontar-lo amb Hitler i no li va fer cas. La victoriosa defensa de Moscou va donar moral a les tropes soviètiques i a tots els que lluitaven contra Hitler. -
L'atac japonès a Pearl Harbor
Va ser enfrontament entre la Marina Imperial Japonesa i la base naval nord-americana de Pearl Harbor durant el 7 de desembre de 1941, el qual provocà l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra. Van atacar amb dues onades d’atacs aeris. Els americans van ser agafats per sorpresa. Tot i que es va acabar amb victòria per al Japó, no aconseguí assolir la victòria decisiva que necessitava. -
Declaració de guerra dels EUA
El 8 de desembre de 1941, al Congrés dels Estats Units va declarar la guerra a l'Imperi del Japó en resposta a l'atac sorpresa d'aquest país en Pearl Harbor el dia anterior. Va ser formulat una hora després de l'discurs de la infàmia de el president F. D. Roosevelt. -
La “solució final”
La Solució Final (Endlösung der Judenfrage). La seva posada en pràctica, coneguda posteriorment com l'Holocaust o "Shoah" va suposar la deportació sistemàtica i el posterior extermini de tota persona classificada ètnicament jueva, amb independència de la seva religió. Les deportacions de jueus van ser freqüents fins al 1939 i el 1941 començaren les deportacions en massa. Després de la "nit dels vidres trencats", els nazis preferiren l'ús dels camps de concentració. -
La batalla de El’-Alamein
Aquesta va ser una batalla de la Campanya del Desert Occidental. Va començar l'1 de juliol de 1942 i va acabar el 17 de juliol d'aquell mateix any. Hi van lluitar les forces de l'Eix i les forces aliades. El resultat final va ser el de l'última aturada de l'avanç de l'Eix al territori d'El-Alamein a Egipte. -
La batalla de Stalingrad
Va ser un enfrontament dut a terme entre l'Exèrcit Roig (URSS) i la Wehrmacht (Alemanya). Es va produir entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943, a la ciutat de Stalingrad, durant la invasió nazi a la Unió Soviètica. Es coneix com la guerra més sagnant de la història, amb un total de 2 milions de baixes. Aquesta batalla va suposar un punt d'inflexió per a la derrota alemanya. -
La derrota japonesa de Guadalcanal
Atacs combinats per mar i aire que va durar més de quatre dies, la major part d'ells en els voltants de l'illa de Guadalcanal molt a prop de l'illa de Savo, a les Illes Salomó, i van ser duts a terme per contrarestar l'esforç japonès per reforçar les seves forces terrestres a l'illa. Així, la batalla va provocar una victòria significativament estratègica per EE. UU. i els seus aliats -
Period: to
Les contraofensives aliades i el final de la guerra
LES PRIMERES DERROTES DE L'EIX
- La batalla de Stalingrad, les tropes d'alemanya van capitular el febrer del 1943.
- Rússia van iniciar ofensiva cap a l'oest, recuperant romania i
Bulgària per la darreria del 1944.
- L'ofensiva alemanya a Egipte va ser frenada pels britànics.
- Les tropes britàniques i expulsar l'eix.
- Les tropes angleses i estatunidenques, van aconseguir alliberar París i Holanda.
- Derrota Alemanya a les Ardenes Derrota Japone -
Desembarcament dels aliats a Sicília
La invasió aliada de Sicília va començar a la nit del 9 al 10 de juliol de 1943 i va acabar el 17 d'agost amb una victòria per part dels aliats. La invasió de l'illa va ser denominada Operació Husky i va començar amb una gran operació amfíbia i aèria, seguida d'una campanya terrestre de sis setmanes i va donar inici a la campanya italiana. -
El “Dia D” (desembarcament de Normandia”)
Dia D és un terme utilitzat genèricament pels militars aliats en la segona guerra mundial, per a indicar el dia en què es va efectuar un atac o una operació de combat. Històricament, s'utilitza el terme dia D per referir-se al 6 de juny de 1944 a la Segona Guerra Mundial, dia en què va començar a executar-se l'anomenada Operació Overlord. -
La batalla de Leyte (23 al 26 de octubre de 1944
Es considera la batalla naval més gran de la Segona Guerra Mundial i, segons alguns criteris, és un contendent pel títol de "batalla naval més gran de la història", amb més de 200,000 personal naval involucrat. Es va lliurar en aigües prop de les illes filipines de Leyte, Samar i Luzón, entre les forces combinades nord-americanes i australianes i l'Armada Imperial Japonesa. -
La derrota alemanya a les Ardenes
"Unternehmen Wacht am Rhein («Operació vigilància del Rin») s'inicià el 16 de desembre de 1944. L'objectiu alemany d'aquestes operacions era trencar la línia anglo-americana pel mig, capturant Anvers (Bèlgica), i procedint a l'encerclament i destrucció de quatre exèrcits aliats, forçant als Aliats occidentals per negociar un tractat de pau amb les Potències de l'Eix. Moltes unitats alemanyes experimentades van quedar severament mancades d'homes i equipament. -
Period: to
Retorn a la tensió
El seu origen de data se situa entre els anys 1945 i 1947, durant les tensions de la postguerra, i es va perllongar fins a la dissolució de la Unió Soviètica (inici de la Perestroika el 1985, accident nuclear de Txernòbil el 1986, caiguda del mur de Berlín el 1989 i intent de cop d'Estat a la Unió Soviètica de 1991). Cap dels dos blocs va prendre accions directes contra l'altre, raó per la qual es va denominar "guerra freda». -
Period: to
Guerra freda
Enfrontament polític, econòmic, social, militar i informatiu que va ser iniciat després de finalitzar la Segona Guerra Mundial entre el bloc occidental (occidental-capitalista) liderat pels Estats Units, i el bloc de l'Est (oriental-comunista) liderat per la Unió Soviètica.1945 y 1947.
Les raons d'aquest enfrontament van ser essencialment ideològiques i polítiques. -
Period: to
Truman al poder
El trentè tercer president dels Estats Units des de 1945 fins 1953.
Durant la Primera Guerra Mundial, Truman va ser oficial d'artilleria; com a president, Truman es va enfrontar a complicats assumptes interns. La reconversió desordenada de postguerra de l'economia dels Estats Units va estar marcada per una greu escassetat, nombroses vagues, i l'aprovació de la Llei de Treball i Manteniment contra els sindicats pel Congrés i per sobre del veto presidencial -
La conferència de Jalta
Va ser una reunió dels principals líders dels Aliats de la Segona Guerra Mundial que tingué lloc entre el 4 de febrer i l'11 de febrer de 1945 a Ialta (Ucraïna), concretament al palau de Livàdia. Junt amb la Conferència de Teheran, va ser l'única vegada que es van reunir Roosevelt, Stalin i Churchill, els tres grans líders aliats dels Estats Units, la Unió Soviètica i l'imperi Britànic respectivament. -
La mort de Roosevelt
Franklin D. Roosevelt es trobava molt malalt i va morir el 12 d’abril de 1945 durant el seu quart mandat d’una hemorràgia cerebral i va ser substituït per Harry S. Truman que era el seu vicepresident. -
L’arribada dels soviètics a Berlín
Va començar el 16 d'abril de 1945 després de l'inici d'una gran ofensiva de la Unió Soviètica sobre la ciutat cabdal del Tercer Reich, i va finalitzar el 2 de maig de 1945, quan els defensors alemanys van rendir la ciutat a l'Exèrcit Roig. -
La Conferència de San Francisco i la creació de l’ONU
Després de les conferències de Dumbarton Oaks i Yalta, es va convocar una conferència a San Francisco el 25 d'abril de 1945 per establir una nova organització de les Nacions Unides (ONU) per reemplaçar la societat de Nacions. Delegacions de 50 països, representades pels seus ministres d'Afers exteriors i en alguns casos pels seus caps de govern, es van reunir en un ambient de confiança i esperança, malgrat la recent mort de Roosevelt, inspirador de l'ONU. -
L’execució de Mussolini
Una multitud observa complaguda els cossos de Benito Mussolini i la seva amant, Claretta Petacci, que s'exposen penjats cap per avall a la marquesina d'una gasolinera de la milanesa plaça Loreto. Al costat d'ells, pengen també els cadàvers d'altres quinze jerarques feixistes. -
El suïcidi de Hitler
El dia de la seva mort va acomiadar-se r dels metges i després de dinar, dels Goebbels.
El 30 d'abril de 1945 a les 15.30 h, a la sala de mapes, es van suïcidar. Va ser una mort instantània. Hitler va disparar-se al cap i la seva dona va morir per l'efecte del cianur, abans de poder disparar-se. -
La capitulació d’Alemanya
El dia 8 de maig de 1945, a les afores de Berlín, va tenir lloc una cerimònia en la qual es va firmar un acord en el qual les actes de capitulació alemanyes van donar fi a la Segona Guerra Mundial.
En conseqüència d'aquest acord, el govern alemany va ser dissolt i les tropes germanes van deposar totalment les armes. -
La conferència de Potsdam
La conferència de Potsdam va ser la reunió celebrada entre els dirigents dels Estats Units, Gran Bretanya i la Unió Soviètica per discutir els continguts i procediments que se seguiria en els acords de pau a Europa, després del final de la Segona Guerra Mundial, aquesta reunió va tenir lloc al barri berlinès de Potsdam, Alemanya, entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945, els participants d'aquesta reunió van ser Harry S. Truman, el primer ministre britànic Winston Churchill i Josef Stalin. -
El llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
Malgrat el final de la Segona Guerra Mundial a Europa, els japonesos continuaven mantenint-se ferms en el seu propòsit de resistir fins al final. Aquesta pot ser una de les causes, juntament amb el fet que les bombes atòmiques estalviaven temps i homes respecte a una campanya de terra que es pressuposava que seria llarga, que expliquen el llançament de les bombes nuclears sobre Hiroshima i Nagasaki del 6 i el 9 d’agost del 1945, que van matar immediatament 70.000 i 40.000 persones. -
La capitulació japonesa
La rendició del Japó en la Segona Guerra Mundial es va produir el 15 d'agost de 1945 i es va signar el 2 de setembre de 1945. L'Imperi del Japó va acceptar la Declaració de Potsdam signada pels Estats Units, Regne Unit, República de la Xina i la Unió Soviètica. -
El Kominform
Va ser creat el 1947, l’impulsor de la creació va ser el representant soviètic Andréi Zhdánov. El Kominform va servir com instrument a les ordres del govern de Moscú ante el repte occidental concretat en la doctrina Truman i el plan Marshall. -
L'organització Europea de cooperació econòmica
Va ser un organisme internacional fundat el 16 d’abril de 1948 per Portugal, Regne Unit, França, Italia, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Austria, Dinamarca, Noruega, Grecia, Suecia, Suiza, Turquia, Irlanda i Islàndia, amb l’objectiu d’administrar les ajudes del Plan Marshall. Alemania es va unir al 1949. L’objectiu va consistir en facilitar el comerç, concedir crèdits i fomentar la liberació del capital. Després es va unir España, EE.UU. I Canadà. -
Creació de la RDA
L’URSS va impulsar la creació de la Republica Democràtica d’ Alemanya, que tenia com a capital el Berlin oriental . -
Comecon
Va ser una organització de cooperació econòmica formada al voltant de la URSS per diversos països Comunistes. L'equivalent militar de l'COMECON era el Pacte de Varsòvia, encara que la varietat dels membres de l'COMECON era significativament més àmplia, ja que abastava no només a l'Est d'Europa, sinó també a altres països com Finlàndia a Europa Septentrional, Mèxic, Cuba i Nicaragua a Amèrica Llatina, Angola, Moçambic i Etiòpia a l'Àfrica. -
La creació de la RFA
En els inicis de la Guerra Freda, Alemanya va mantenir una política d'una sola Alemanya a través de la Doctrina Hallstein, per la qual no reconeixia l'existència de la República Democràtica Alemanya com a Estat independent, ni tampoc a aquells estats que reconeguessin a la RDA. L’Estat germànic oriental va desaparèixer i els seus antics territoris van passar a formar part de l'antiga Alemanya Occidental, que va mantenir la seva organització juridicopolítica. -
Period: to
Guerra de Corea
Conflicte bèl·lic on es van enfrontar la República de Corea (o Corea de Sud), recolzades per les forces armades de diversos països comandats per Estats Units; i la República Popular Democràtica de Corea (o Corea del Nord), recolzada per la República Popular de la Xina i la Unió Soviètica.
Un dels primerencs episodis de la Guerra Freda. Acabant amb més de 3 milions de civils i gairebé el 15% de la població de nord morta, constitueix una de les guerres més sanguinàries de la història. -
Period: to
Khruixov al poder
Després de la mort de Stalin Nikita Khruixov va iniciar un procés de reformes internes que va ser anomenat desestalinització, i va proposar que les relacions internacionals es basessin en la convivència pacífica entre els Estats Units i la Unió Soviètica. -
Period: to
Eisenhower al poder
Els principals objectius d'Eisenhower durant la seva presidència van ser mantenir la pressió sobre la Unió Soviètica a través de l'anomenada doctrina Eisenhower i reduir el dèficit federal -
Armistici de panmunjom (Corea)
L'Acord d'Armistici de Corea és un tractat de no agressió actualment vigent, signat per Corea del Nord i Estats Units el 27 de juliol de 1953 que va posar fi a les hostilitats realitzades per ambdues nacions i pels seus aliats. -
Derrota de Dein Bien Phu (Vietnam)
La Batalla de Dien Bien Phu fou una batalla decisiva durant la Guerra d'Indoxina que tingué lloc entre el 13 de març i el 7 de maig de 1954. Va enfrontar el Cos Expedicionari Francès a l'Extrem Orient i les forces revolucionàries comunistes del Viet Minh. -
El tractat de l'Atlàntic Nord i l'OTAN
Els països signants van ser els del Tractat de Brussel·les , Estats Units i Canadà, així com altres cinc països d'Europa Occidental convidats a participar . El Pacte de Varsòvia es va crear més tard, en el 1955, per a contrarestar a l'OTAN després de l'admissió i el possible rearmament d'Alemanya. Les forces de l'OTAN van actuar només com força dissuasiva. L'OTAN ha participat en les invasions de l'Afganistan i l'Iraq. -
Period: to
Coexistència pacífica
La mort d’Stalin va donar lloc a l’entrada de Nikita Khruixov, el qual va iniciar un període de desestalinització que va enfortir les relacions internacionals incluint la relació amb els EUA. A més, gràcies al president Dwight i el president Kennedy, les relacions entre EUA i URSS van millorar molt.
Conseqüentment, van traslladar la seva competència als àmbits científic i tecnològic donant lloc a la coneguda cursa espacial. -
Period: to
Guerra de Vietnam
Conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, els EUA, el règim dictatorial de Vietnam del Sud, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers. Al final de la guerra, els comunistes van pujar les escales del palau amb les seves banderes. -
Pacte de Varsòvia
El Pacte de Varsòvia, també conegut com el Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència MÚtua, va ser signat a Varsòvia el 14 de maig de 1955. Va ser un acord de cooperació militar signat pels països del Bloc de l'Est. L'objectiu d'aquest pacte creat per l'URSS era aminorar l'amenaça de la OTAN i el rearmament d'Alemanya. Passats uns anys, al 1991, es va disoldre a causa de les revolucions que van portar a la caiguda del mur de Berlín. -
Nacionalització de canal de Suez (El 26 de juliol de 1956)
El 26 de juliol de 1956 el president egipci Gamal Abdel Nasser va decidir nacionalitzar el canal amb l'objectiu de facilitar el finançament de la construcció de la presa d'Assuan i, com a resposta a la negativa dels Estats Units i el Regne Unit a finançar aquesta obra. -
Invasió a Vietnam del Sud
La Guerra de Vietnam va enfrontar a: Vietnam del nord (capitalista) i a Vietnam del sud (comunista), això va fer que participessin mes de 40 països i el conflicte va passar a ser internacional.
La invasió va ser causada per que no es van ajuntar, tot i la retirada de França, el nord i el sud de Vietnam. La frontera va quedar marcada pel paral·lel 17; això va marcar una llarga confrontació que es resoldrà a mitjans dels anys 70. -
Invasió de Vietnam del Sud
La Guerra de Vietnam va enfrontar a: Vietnam del nord (capitalista) i a Vietnam del sud (comunista), això va fer que participessin mes de 40 països i el conflicte va passar a ser internacional.
La invasió va ser causada per que no es van aj un untar, tot i la retirada de França, el nord i el sud de Vietnam. La frontera va quedar marcada pel paral·lel 17; això va marcar una llarga confrontació que es resoldrà a mitjans dels anys 70. -
El blocatge a Berlín
La unió de les zones de ocupació dels EUA,França i el Regne Unit, la nova moneda i la decisió de crear un Estat federal alemany van tindre coma represàlia l’inici del blocatge a les zones de Berlín.
1949, govern soviètic posa fi al blocatge .
Següentment la divisió d’Alemanya en dues Repúbliques creant una frontera política , ideològica i física al 1961. -
Period: to
Kennedy al poder
Va destacar pel seu lideratge com a comandant de la llanxa torpedera PT-109 en l'àrea de el Pacífic Sud. En un reconeixement, la PT-109 va ser impactada per un destructor japonès, que va partir la llanxa en dues i va ocasionar una explosió. La tripulació al seu càrrec va nedar fins a una illa i va sobreviure fins a ser rescatada. Aquesta gesta li va donar popularitat i amb ella va començar la seva carrera política. -
Crisi dels míssils a Cuba
La crisi dels míssils cubans, també coneguda com la crisi d'octubre de 1962, la crisi del Carib o l'ensurt dels míssils, va ser un enfrontament de 13 dies entre els Estats Units i la Unió Soviètica iniciat pel descobriment nord-americà del desplegament de míssils balístics soviètics a Cuba i els Estats units va fer una quarantena naval de l’illa. -
Acords de Paris (Vietnam)
Els Acords de pau de París, titulats oficialment l'Acord sobre la fi de la guerra i la restauració de la pau a Vietnam, va ser un tractat de pau signat el 27 de gener de 1973 per establir la pau a Vietnam i acabar amb la guerra del Vietnam. -
Inici del Govern de Fidel Castro (A Cuba)
Després d'una derrotar militar, el dictador Fulgencio Batista, que tenia el suport de EUA, va establir a Cuba un govern revolucionari amb Fidel Castro com a figura més representativa. L'enfrontament entre Cuba i els EUA es va radicalitzar quan l'any 1961 el govern cubà és va declarar anticomunista.
