-
Al segle XIX Gran Bretanya i França eren les dos majors potències mundials.
-
Al segle XIX Itàlia i Alemanya varen ser dos grans exemples de nacionalisme.
-
Les nacions europees van adoptar mesures en política interior i exterior entre 1871 i 1914 i van augmentar el perill d'un conflicte, creant grans despeses d'armament i militars.
La Carrera Armamentista es dividia al Regne Unit que va incrementar les seves despeses militars i Alemanya que principalment volia competir amb el Regne Unit.
Aquest període de tensions internacionals ha rebut el nom de "Pau Armada": "pau" perquè encara no ha esclatat el conflicte i "armada" perquè es prepara per a ell. -
Les relacions entre les potències es van anar fent cada vegada més rígides i van sorgir tensions, formant aliances.
Per una part estava la Triple Aliança formada en 1882 per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia (més tard s’uniren Turquia i Bulgària). -
Al segle XX Alemanya tenia més poder econòmic que aquestes dos juntes però no disposava de la mateixa expansió territorial.
Volia conquerir noves colònies per a fer-se una gran potencia, però Gran Bretanya i França lo volien impedir, provocant tensions entre aquests països.
Aquests països començaren a intensificar el seu esperit nacionalista. És un gran sentiment d’entitat pròpia a un territori i a la seva gent. -
El cop d'efecte provocat per les declaracions de Guillem II a Tànger, durant el seu viatge al Marroc en 1905, causa de la "primera crisi marroquina”.
L'objectiu era paralitzar la progressió dels francesos en darrer terme, a un acostament a la pròpia Alemanya i Rússia per aïllar el Regne Unit. -
A l’any següent, davant la gravetat de la situació es va convocar la Conferència d'Algesires.
Gran Bretanya va defensar els interessos francesos i espanyols a la zona però, també Itàlia.
Alemanya va quedar aïllada i va acabar per acceptar els plantejaments britànics de mantenir Marroc independent. -
Per altra part es va crear en 1907 la Triple Entesa formada per França, Gran Bretanya i Rússia (més tard es va unir Sèrbia).
El principal objectiu d’aquesta era frenar l’ambició d’expansió D’Alemanya. -
La segona crisis va ser l'annexió austríaca de Bòsnia i Hercegovina en 1908. Alemanya va donar suport al seu aliat i Rússia es va cedir davant l'agressió austríaca.
-
La segona crisi marroquí es va originar després de l'acusació feta per Alemanya, quan França va transgredir l'Acta d'Algesires, els alemanys enviaren un vaixell de guerra al port d’Agadir.
La segona crisi marroquina va exacerbar els ànims nacionalistes de Francesos i Alemanys i va dirigir El Camí Cap a la Guerra. -
L’última crisi va ser les guerres balcàniques. Dos successives guerres dels estats balcànics, la primera contra Turquia i la segona interna entre ells.
-
El detonant que va desembocar en l’esclat de la guerra va ser l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran el 28 de juny de 1914 a Sarajevo.
Rússia es posaria al costat de Sèrbia si fora atacada per Àustria-Hongria, però Alemanya defensaria a aquesta si intervenia Rússia. -
La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte que va començar en 1914.
Es va iniciar amb guerres circumscrites entre potències, però es va acabar estenent per la resta del món.
Va crear conflictes polítics, econòmics i militars creant així dues aliances. -
Al començar la guerra hagueren diferents tàctiques per a combatre-la.
En 1914 els alemanys van fer operacions centrades per derrotar França i aniquilar els exèrcits de Rússia, rebent el nom de guerra de moviments.
Els alemanys van elaborar una estratègia de ràpids moviments per a sorprendre als seus enemics.
Es va desenvolupar en 2 fronts: en l’occidental que es van enfrontar els alemanys contra els britànics i oriental que els russos lluitaren contra els alemanys i austro-hongaresos. -
Va ser un conflicte que va començar en 1914 i acabà en 1918.
La Primera Guerra Mundial va ser una guerra molt cruel.
Van morir moltes persones i es va fer més mal que mai abans en un conflicte internacional. -
L'1 d'agost Alemanya va declarar la guerra a Rússia.
-
En l’occidental Alemanya va realitzar el pla de Schlieffen en el que atacaren contra França a través de Bèlgica.
-
Durant el 3 i el 4 d'agost els alemanys van envair Bèlgica.
-
El 3 d'agost Alemanya va declarar la guerra a França.
-
El 6 d'agost Sèrbia va declarar la guerra a Alemanya.
-
Entre el 11 i el 12 d'agost França i Gran Bretanya van declarar la guerra a Àustria-Hongria.
-
Japó va entrar en guerra el 20 d’Agost declarant la guerra a Alemanya i Turquia s’alia amb Alemanya en Novembre.
-
En l’oriental, els alemanys s'imposen a la batalla de Tannenberg l’Agost de 1914.
-
L'exèrcit francès, al comandament de Joffre, va aconseguir frenar l'atac alemany a la batalla del Marne en 1914.
-
El fracàs de Schlieffen va conduir a una estabilització dels fronts, iniciant la guerra de trinxeres (guerra de posicions).
Es va produir als anys 1915 i 1916, va suposar un canvi d'estratègia immobilitzant als exèrcits en trinxeres.
Els alemanys adoptaren una estratègia defensiva i s’atrinxeraren en el front occidental per protegir l’oriental.
Va donar lloc a una guerra de desgast que va produir un gran nombre de baixes. Havien d’estar molt de temps en les trinxeres en condicions pèssimes. -
A l'abril de 1915, els alemanys fan servir gasos tòxics a Ypres (guerra química).
-
En el front occidental Itàlia va entrar en guerra contra els Aliats, després de signar el secret Tractat de Londres en 1915.
-
L'enfonsament del creuer Lusitania va fer que els Estats Units es plantejaren entrar en guerra.
-
Bulgària va entrar en guerra al costat dels Imperis Centrals l'octubre de 1915.
-
Romania es va unir en 1916 a l'Entesa sent ràpidament derrotada.
-
El gran cost de vides en els fronts, penúries de la població civil i consciència que la guerra no anava a concloure va desanimar a tots els països: vagues a Gran Bretanya en 1916
-
Falkenhayn va assajar la guerra de desgast a Verdun en 1916 creant més de 600.00 baixes.
-
La batalla naval de Jutlàndia va reafirmar el bloqueig naval d'Alemanya.
-
Els russos avançaren cap Àustria-Hongria derrotant-los en Lemberg i les tropes austro-hongareses fracassaren en el seu atac a Sèrbia.
-
En l’ occidental el Gener de 1917 Alemanya reprèn la guerra submarina.
-
Els germans llancen a l'any següent la guerra submarina total.
-
En l’oriental es produeix a Rússia la Revolució soviètica el febrer de 1917 i acaba l’octubre del mateix any.
Va abandonar el conflicte i va signar la pau en desembre, donant territoris als Imperis Centrals. -
Els Estats Units van entrar en guerra amb els Aliats l'abril de 1917, suposant una autèntica injecció de recursos materials i humans.
L'arribada de les tropes nord-americanes va desequilibrar la balança a favor de la Triple Entesa. -
El gran cost de vides en els fronts, penúries de la població civil i consciència que la guerra no anava a concloure va desanimar a tots els països: motins en l'exèrcit francès en 1917
-
En l’occidental el Gener de 1918 el president Wilson va fer el discurs dels 14 punts proposant les condicions per a la pau.
En 1918, Wilson va crear uns nous objectius bèl•lics per a que serviren de base per a negociacions de pau: Els Catorze Punts de Wilson.
Va ser d’aquest fet, d’on va sortir la iniciativa per a formar la Societat de Nacions. -
En l’oriental l'esclat de la guerra civil a Rússia va fer signar el Tractat de Brest-Litovsk el 3 de Març de 1918.
-
Àustria-Hongria va signar l'armistici el 3 de Novembre.
-
El Kaiser Guillem II va abdicar deixant pas a la República el 9 de Novembre.
-
Alemanya va signar l'armistici l’11 de Novembre de 1918 posant fi a la guerra.
Hagueren més de quatre milions de morts entre les potències centrals i cinc milions entre les aliades. La major part de morts foren joves, per tant la natalitat va baixar.
Nou mapa d'Europa Polític .
L’economia dels països va sofrir una gran caiguda per la destrossa dels materials que va tardar molts anys i diners en recuperar-se.
Estats Units es va veure menys afectat, convertint-se en la primera potència mundial. -
Es van signar diversos tractats de pau per separat entre cadascun dels vençuts i tots els vencedors: La Pau de París (1919-1920).
La conferència de Pau de París va tindre lloc al 1919 després de l’armistici per acordar les condicions de pau.
Els països que van intervenir van ser: Alemanya, l'Imperi otomà, Bulgària, Àustria i Hongria.
Regne Unit volia guanyar colònies en Àfrica i Àsia. França volia debilitar definitivament a Alemanya. -
Estats Units va crear la Societat de Nacions per a garantir la pau futura en tot el món.
La Delegació del Japó plantejà el reconeixement de la igualtat racial en els estatuts de la Societat de Nacions. -
Els tractats que van ser firmats amb els perdedors de la guerra, van ser el de Versalles que va ser signat el 28 juny 1919 entre els aliats i Alemanya.
L'Imperi alemany va ser condemnat, desmilitaritzat i va ser tractat com a responsable del conflicte.
Alemanya el país que va ser tractat com a màxim responsable de la guerra, va ser desmilitaritzat, confiscades les seues colònies i va ser condemnat a pagar compensacions. Alemanya es sentia atacada de manera injusta per part dels aliats. -
Sant-Germain-en-Laye que va ser signat el 10 setembre 1919 entre els aliats i Àustria-Hongria, on s'establia el desmembrament de l'antiga monarquia dels Habsburg, l'Imperi austrohongarès.
-
Neuilly que va ser signat el 27 de novembre de 1919 a Neuilly-sur-Seine (França) entre Bulgària i les potències vencedores. Bulgària va pagar indemnització i va reduir el seu exèrcit.
-
Trianon que va ser un acord imposat a Hongria el 4 de juny de 1920 pels aliats, que es va dictaminar el lliurament de territoris a Txecoslovàquia, Romania i Iugoslàvia.
-
Sèvres que va ser Signat el 10 agost 1920 entre l'Imperi Otomà i els aliats, sent part de la partició de l'Imperi Otomà.
