-
Aliança entre Alemanya, Àustria i Rússia.
-
Triple aliança.
Les potències es van llançar a un complex sistema d'aliances militars per preparar-se a un possible enfrontament. El 1882 Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la triple aliança. -
Aliança entre Rússia i França.
-
Aliança entre Rússia, França i Itàlia.
-
Anglaterra s'alia amb França.
Aliança entre França i Anglaterra (UK). -
Poble Berber.
Alemanya dóna suport al poble berber (del Marroc). -
Conferència d'Algesires.
La Conferència Internacional d'Algesires va tenir lloc en la ciutat andalusa d'Algesires. L'objectiu de la conferència va ser solucionar la primera crisi marroquina que enfrontava França amb Alemanya. Aquesta crisi havia sorgit el 1904 amb motiu de l'acord que havien subscrit França i Espanya, amb el vistiplau de Gran Bretanya, per a delimitar les zones del Marroc sobre les quals ambdues potències colonials exercirien el seu protectorat. Marroc passa a ser protectorat franco-espanyol. -
Triple entesa.
França, temorosa pel gran poder militar i de l'expansionisme alemanys, es va aliar amb Rússia i va millorar les relacions amb el Regne Unit, deteriorades per les disputes colonials. Aleshores al 1907 s'estableix la triple entesa, aliança entre Rússia, França, Itàlia i Anglaterra. -
Atemptat de Sarajevo.
L'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, nebot de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria i hereu de l'imperi austrohongarès, és assassinat juntament amb la seva dona a Sarajevo per un estudiant bosnià que està relacionat amb les organitzacions nacionalistes sèrbies. -
Ultimàtum d'Àustria a Sèrbia.
L'ultimàtum va ser un document que va presentar l'ambaixador austro-hongarès al govern Serbí a Belgrad. Redactat amb cura pels diplomàtics de l'imperi austro-hongarès, suposava la resposta d'aquest a l'assassinat de l'hereu l tron imperial, l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria. -
Àustria declara la guerra a Sèrbia.
Àustria, animada per Alemanya, va acusar Sèrbia d'haver instigat el magnicidi. Després d'un ultimàtum, l'imperi austro-hongarès, que tenia por de perdre la seva influència als Balcans, declara la guerra a Sèrbia. -
Suport de Rússia a Sèrbia.
Rússia, que es considera líder natural del món esclau, mobilitza el seu exercit per ajudar Sèrbia. Va intervenir de manera que, per protegir Sèrbia, va declarar la guerra a Àustria. -
Ultimàtum alemany a Rússia i França.
El govern alemany exigeix a Rússia que aturi la mobilització, mentre Rússia envia tropes a les fronteres amb Alemanya i Àustria-Hongria. L'ultimàtum lliurat per l'A ambaixador a París, adverteix a França que en cas la mobilització no s'aturi, Alemanya es veurà obligada a atacar tant a Rússia com a França. -
Reacció d'Alemanya.
Alemanya, aliada d'Àustria va declarar la guerra a Rússia i França. -
Invasió de Bèlgica.
El Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya i a Àustria (4 d'agost) quan els èxercits alemanys van envair Bèlgica, aliada de França. Itàlia es declara neutral, mentre que Turquia opta per la "neutralitat armada".
Disset dies després de la entrada alemanya a Bèlgica, els alemanys van ocupar la capital de país (20 d'agost). -
Gran Bretanya entra en guerra.
Després de la invasió belga, la Gran Bretanya declara la guerra a Alemanya. Els Estats Unís es declaren neutrals. -
Åustria-Hongria declara la guerra a Rússia.
Àustria-Hongria declara guerra a Rússia, i Sèrbia, a Alemanya. -
França declara la guerra a Àustria-Hongria.
França, que a inicis d'agost havia ordenat la mobilització total de l'exèrcit, declara la guerra a l'imperi austro-hongarès. La Gran Bretanya, segueix els passos de França, declara la guerra a Àustria-Hongria (12 d'agost). Les tropes austro-hongareses envaeixen Sèrbia i les russes entren a Prússia. -
Batalles de Tannenberg i Lemberg.
La batalla de Tannenberg es va donar lloc a Prússia i es va allargar fins al 31 d'agost. Va ser una batalla del front oriental. Es va enfrontar el exèrcit rus, sota comandament d'Aleksandr Samsónov contra el exèrcit alemany liderat per Paul bon Hindeburg. Els alemanys derroten els russos amb contundència.
A Galítsia, batalla de Lemberg s'allarga fins al 11 de setembre. Els russos derroten els austro-hongaresos. -
Batalla del Marne.
Al principi de setembre del 1914, els alemanys es trobaven a 40 km de París. Els exèrcits francesos, reorganitzat pel mariscal Joffre, van aconseguir aturar l'avanç dels alemanys.
A partir d'aleshores, els dos exèrcits s'estancarien en la sagnant lluita de trinxeres que caracteritzaria la resta de la guerra. -
Guerra a l'Aisne.
Primera batalla de l'Aisne entre alemanys, francesos i britànics, que s'allarga dues setmanes i acaba amb un empat. Comença la "carrera cap al mar". -
Batalla de l'Yser.
La Batalla de l'IYzer va ser una batalla durant la Primera Guerra Mundial entre el 18 i 31 d'octubre del 1914, a la vall del riu Yzer. Després de dues setmanes, francesos i belgues aconsegueixen assegurar la costa de Bèlgica. La victòria de l'aliança de triple entesa va parar l'exèrcit alemany, a un cost humà enorme. -
Primera batalla d'Ieper.
Comença la primera batalla per assegurar el control de la ciutat belga d'Ieper, que s'allarga fins al 22 de novembre. Francesos, belgues i britànics aconsegueixen aturar els alemanys i impedir-los arribar als ports del canal de la Mànega. -
Guerra al mar.
Comença el bloqueig naval de la Gran Bretanya sobre Alemanya. Primera ofensiva russa contra els turcs al Caucas, que dura dues setmanes. -
Guerra submarina.
Els submarins alemanys comencen els seus atacs contra els vaixells mercants aliats.
La guerra submarina a la Primera Guerra Mundial va ser una lluita principalment entre triple aliança contra triple entesa.
Els atacs submarins alemanys a vaixells mercants aliats, especialment l'enfonsament de l'RMS Lusitania, van portar l'opinió pública americana a posicionar-se contra els poders centrals -
Segona batalla d'Ieper.
La Segona Batalla d'Ieper va tenir lloc entre el 22 d'abril i el 25 de maig de 1915 i va enfrontar a les forces de França, Regne Unit, Austràlia i Canadà contra l'Imperi alemany. Els alemanys utilitzen gas verinós per primera vegada amb finalitat militar. Des d'aquesta batalla, en la Primera Guerra Mundial es combatrà amb màscares de gas. -
Itàlia canvia de bàndol.
Amb el tractat de Londres, Itàlia se suma en secret a la Triple Entesa dels aliats. -
Ofensiva de Gorlice-Tarnów.
S'allarga fins al 19 de setembre. Els alemanys i els austrohongaresos fan retrocedir els russos i recuperen Galítsia al juny. Finalitzen l'ofensiva amb la presa de Vílnius. -
La tragèdia del Lusitania.
Un submarí alemany enfonsa el transatlàntic britànic per error. Moren 1.198 persones i sobreviuen 761 persones. Va ser un dels més grans desastres navals ocorreguts a un vaixell de línia durant la Primera Guerra Mundial.
El Lusitania va ser identificat i torpedinat per un submarí U-boat U-20 i es va enfonsar en 18 minuts, prop del cap d'Old Head of Kinsale. -
Itàlia declara la guerra a l'imperi austrohongarès.
És el primer pas d'Itàlia per annexionar-se el litoral austríac, Dalmàcia del nord i els actuals territoris de Trentino i el Tirol del Sud, segons el pacte amb els aliats. -
Guerra contra Bulgària.
La Gran Bretanya declara la guerra a Bulgària; l'endemà ho fa França, i tres dies després, Itàlia i Rússia. -
Batalla de Verdun.
És una batalla que va durar deu mesos, fins al desembre, i esdevé la batalla més llarga de la història. També és una de les més sagnants, amb entre set-centes mil i nou-centes mil baixes. El 21 de febrer, els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun, ja que estava sobre uns turons des dels quals es dominava el riu Mosa, a l'extrem oriental de la línia de les trinxeres franceses, i representava per França un important símbol de la seva capacitat de resistència. -
Batalla de Jutlàndia.
Enfrontament naval de dos dies al mar del Nord entre britànics i alemanys, que no poden trencar el domini marítim dels aliats.
L'acció es va desenvolupar a uns 121 km de les costes daneses de Jutlàndia, a l'estret de Skagerrak, el 31 de maig i l'1 de juny de 1916. -
Batalla del Somme.
Va ser una batalla del front occidental de la Primera Guerra Mundial, iniciada l'1 de juliol de 1916 i l'ofensiva francobritànica es perllonga fins al 25 de novembre amb un èxit moderat però amb un cost humà altíssim.
Les forces aliades intentaren trencar les línies alemanyes al llarg d'un front de 40 km al nord i al sud del riu Somme i amb l'objectiu de desviar part de les forces alemanyes de la batalla de Verdun. -
Supor de Romania als aliats.
Romania entra en guerra al costat dels aliats i envaeix Transilvània, però és derrotada pels alemanys poc després. -
Acord Sykes-Picot.
La Gran Bretanya i França signen en secret l'acord Sykes-Picot per a la partició de l'imperi Otomà quan s'acabi la guerra. -
Assassinat de Rasputin.
El místic rus, conseller dels Romanov, és assassinat a Petrograd. -
Revolució russa.
Va ser un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica. Es forma un govern provisional i el soviet de Petrograd (actual Sant Petersburg). -
Grècia declara la guerra a les potències centrals.
Els partidaris de l'exprimer ministre Elefthèrios Venizelos aconsegueixen el seu objectiu d'entrar en guerra, anteriorment frustrat pel rei Constantí I, casat amb una germana del kàiser Guillem II. -
Tercera batalla d'Ieper.
Es perllonga fins al 10 de novembre i resulta un èxit estratègic i tàctic per als aliats, però amb grans pèrdues per als dos bàndols. Va enfrontar els britànics i els seus aliats contra l'Imperi alemany. La batalla va tenir lloc en el front occidental, entre juny i novembre de 1917, pel control de les carreteres al sud i l'est de la ciutat belga d'Ieper, a Flandes Occidental, com a part d'una estratègia decidida pels aliats en diverses conferències celebrades al novembre de 1916 i maig de 1917. -
Tractat de Brest-Litovsk.
Va ser un tractat de pau de Rússia amb Alemanya pel qual els bolxevics abandonen la guerra. -
Darrera ofensiva Alemanya.
Comença la darrera ofensiva alemanya prop de Reims. Segona batalla del Marne, els aliats aturen l'enemic i recuperen la iniciativa el dia 18. El contraatac s'allarga fins al 6 d'agost. -
Batalla d'Amiens.
Primera fase de l'ofensiva dels cent dies aliada. La lluita s'allarga fins a l'11 de novembre, fa retrocedir els alemanys fora de França i marca la fi de la guerra. -
Amistici del Tractat de Versalles.
Alemanya ratifica, el 8 de juliol, el tractat pel qual ha d'indemnitzar els aliats pels danys patits; lliurar-los les seves colònies; reduir les seves forces armades; cedir Prússia oriental per a la formació de Polònia, i tornar territoris com Alsàcia i Lorena.
