-
-
l'ONU, va aprovar la Resolució 181, la qual recomanava un Pla de Partició amb Unió Econòmica per a resoldre el conflicte entre jueus i àrabs a la regió de Palestina, que es trobava en aqueixos moments sota administració britànica. El pla de l'ONU proposava dividir la part occidental del Mandat en dos Estats, un jueu i un altre àrab, amb una àrea, que incloïa Jerusalem i Betlem, sota control.https://es.wikipedia.org/wiki/Plan_de_las_Naciones_Unidas_para_la_partici%C3%B3n_de_Palestina -
La Declaració d'independència d'Israel va tenir lloc en el Museu d'Art de Tel Aviv, coincidint amb la finalització legal del Mandat Britànic de Palestina. La declaració es va dur a terme després d'haver-se aprovat, al novembre de l'any anterior en l'Assemblea General de les Nacions Unides, el Pla de partició de Palestina en dos Estats, un àrab i un altre jueu.
https://es.wikipedia.org/wiki/Declaraci%C3%B3n_de_independencia_de_Israel -
Va ser el primer d'una sèrie de conflictes armats que van enfrontar a l'Estat d'Israel i als seus veïns àrabs, en el que es coneix globalment com el conflicte àrab-israelià. Per al poble palestí aquesta guerra va marcar el començament del que denominen la Nakba (en àrab النكبة, ‘La catàstrofe’, o 'el desastre'). https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_%C3%A1rabe-israel%C3%AD_de_1948 -
La invasió conjunta d'Egipte per part d'Israel, que va ocupar la península del Sinaí, i França i Regne Unit, que van enviar paracaigudistes a Port Said i el Canal de Suez. Encara que militarment els aliats van aconseguir tots els seus objectius, la pressió diplomàtica conjunta de la Unió Soviètica i els EUA va forçar a aquests a retirar-se, en el que els països àrabs van considerar una victòria política. https://es.wikipedia.org/wiki/Conflicto_%C3%A1rabe-israel%C3%AD -
Aquesta guerra va tenir lloc entre el 5 i el 10 de juny de 1967 a causa de principalment dos factors: el moviment de tropes egípcies en la península del Sinaí (el que anticipava una nova agressió contra Israel) i el bloqueig egipci dels estrets de Tiran, entrada natural al port israelià d'Eilat. https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Sis_Dies -
Es coneixen com els acords de Camp David als quals van ser signats pel president egipci Anwar el-Sadat i el primer ministre israelià Menájem Beguín el 17 de setembre de 1978 després de dotze dies de negociacions secretes amb la mediació del president dels Estats Units, Jimmy Carter, i mitjançant els quals Egipte i Israel van signar la pau en els conflictes territorials entre tots dos països. https://es.wikipedia.org/wiki/Acuerdos_de_Camp_David -
Va ser un moviment popular en Palestina en contra de les forces israelianes amb l'objectiu de posar fi a les asfixiants condicions socials en què vivien els palestins. https://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Intifada -
Els Acords d'Oslo són el resultat d'un procés de negociacions secretes (en paral·lel amb altres de públiques que seguiren a la Conferència de Madrid de 1991) entre negociadors israelians i palestins a Oslo, Noruega, per posar els fonaments d'una resolució del conflicte israelià-palestí. https://ca.wikipedia.org/wiki/Acords_d%27Oslo -
L'Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza o simplement Autoritat Nacional Palestina és una organització administrativa interina que governa nominalment una secció de la Cisjordània i la Franja de Gaza. Va ser establerta el 1994 com a resultat dels acords d'Oslo entre l'Organització per l'Alliberament de Palestina i Israel. https://ca.wikipedia.org/wiki/Autoritat_Nacional_Palestina -
és el nom donat a la rebel·lió palestina que representà un període de violència intensificada entre palestins i israelians entre els anys 2000 i 2005. El nombre de morts es calcula en un miler d'israelians i 3000 palestins, molts dels quals civils. -
El líder d'Hamàs Ismail Haniya va demanar als palestins que participaren en una tercera Intifada a través del denominat "Divendres de Fúria", motivada per la decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, de reconèixer a Jerusalem com a capital de l'Estat d'Israel. https://es.wikipedia.org/wiki/Intifada -
Mentre els israelians festejaven la festa de Sucot, quan grups armats de milicians palestins, principalment d'Hamàs i el Gihad Islàmic Palestí, juntament amb altres agrupacions com el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina i El Cau dels Lleons, amb el presumpte suport de l'Iran, van llançar un gran atac contra Israel des de la Franja de Gaza amb una andanada de coets i vehicles transportats. https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_Israel-Gaza_de_2023