-
-
-
República Romana vs Samnites (pobles itàlics). Victòria romana.
https://es.wikipedia.org/wiki/Guerras_samnitas -
República Romana vs Magna Grècia. Victòria Romana -
República Romana vs Imperi cartaginés. Victòria Romana i conquesta de Sicília.
https://es.wikipedia.org/wiki/Primera_guerra_p%C3%BAnica -
Hanníbal saqueja Sagunt, ciutat aliada de Roma. Detonant de la 2na Guerra Púnica. -
República Romana vs Imperi cartaginés i el general Hanníbal. Victòria Romana. Conquesta d'Hispània pels Romans.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Guerra_P%C3%BAnica -
General i comandant dels carataginesos durant la Segona Guerra Púnica. -
República Romana vs Imperi cartaginés comandat per Hanníbal. Victòria d'Hanníbal amb una de les millors estratègies militars de la història.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Cannes -
República Romana (Escipió) vs Imperi cartaginés (Hanníbal). Victòria romana i fi de la 2na Guerra Púnica
https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Zama -
República Romana vs Imperi cartaginés. Victòria Romana. Destrucció de Cartago.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tercera_Guerra_P%C3%BAnica -
El germà Grac gran elegit Tribú de la plebs va presentar una llei agrària la qual prenia una part de les terres dels que ocupaven els nobles i les distribuia entre els pobres. Va ser assassinat pels nobles el mateix any. -
Tiberi Semproni Grac i Gai Semproni Grac, dos germans que davant les desigualtats entre classes que hi havia en la societat romana van lesgislar a favor del poble. Van ser Tribuns de la plebs.
-
El 123 a.c i el 122 a.c el germà petit Grac va ser elegit Tribú de la Plebs i va tirar endavant la lex agrària dels seu germà i la lex frumentaria, la qual repartia el blat entre els més pobres. El Senat se li va posar en contra i no va poder tirar endavant les lleis. Perseguit pel Senat, el 121 a.c es va suïcidar -
Gai Mari va ser set vegades cònsol de Roma. Durant el primer consolat va fer reformes a l'exèrcit. Va donar-hi accés als plebeus i va fer que els soldats cobressin un salari. El va professionalitzar. -
Gai Mari ja havia mostrat ser un bon general a la Guerra de Jugurta. Entre 105 a.c i 102 a.c va comandar una campanya contra les tribus germànqiues dels Cimbres i els Teutons, les quals amenaçaven perillosament Roma. Mari va vèncer.
-
L'any 92 a.c el tribú de la plebs Livi Drus va plantejar concedir la ciutadania romana al tots els habitants d'Itàlia. els partits romans van anar contra ell i el van assassinar. Això va desencadenar una revolta per part dels pobles itàlics aliats a Roma (socii) que volien rebre els drets i la ciutadania Romana. Van vèncer els romans.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_social -
Enfrontaments entre la República romana vs El rei Mitrídates VI del Pont. Victòria romana.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerres_Mitrid%C3%A0tiques -
Va enfrontar les dues faccions de Roma, els optimates, encapçalats per Sul·la, i els populares, encapçalats per Gai Mari. Van vèncer els optimates, Mari va morir i Sul·la va arribar al poder absolut.
https://es.wikipedia.org/wiki/Primera_guerra_civil_de_la_Rep%C3%BAblica_romana -
Gràcies als seus èxits militars, Sul·la va acumular molt poder i es va nomenar dictador, quelcom poc habitual a la República. Va prendre una sèrie de mesures per beneficiar als omptimates, va suprimir els privilegis del l'ordre eqüestre i va reprimir la facció popular i el poble.
-
L'esclau i gladiador Espàrtac es va escapar de l'escola de Gladiadors de Càpua i va reunir milers d'esclaus que es van enfrontar contra Roma. Els Romans van haver de reunir totes les seves forces per aturar la rebel·lió, però finalment van vèncer. El cos d'Espàrtac no es va trobar mai.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tercera_Guerra_Servil -
El senador Catilina va perdre les eleccions consulars del 63 a.c i va intentar fer un cop d'estat contra Roma. No va aconseguir el poder. Va fugir de Roma el mateix any i poc després va morir. -
Ciceró, polític i filòsof romà, va ser cònsol durant la conjuració de Catilina. Com a cònsol electe, va pronunicar uns discursos contra Catilina, els quals són coneguts com les Catilinàries. Amb aquests discursos Ciceró va forçar la fugida de Catilina i va aturar el cop d'estat.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catilin%C3%A0ries -
Aliança política entre els magistrats Gneu Pompeu, Juli Cèsar i Marc Licini Cras. Durant aquest temps van controlar el poder de Roma.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Primer_Triumvirat -
Juli Cèsar va ser eligit cònsol l'any 59 a.c i va tirar endavant la llei que tants populares havien intentat aprovar, la lex agrària. -
Gai Juli Cèsar va comandar una campanya a la Gàl·lia, la qual els romans encara no havien aconseguit conquerir. Juli Cèsar va vèncer.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_les_G%C3%A0l%C2%B7lies -
La mort de Marc Licini Cras en combat va desencadenar la caiguda del 1r Triumvirat i la 2na Guerra Civil Romana. -
Després de la mort de Cras, Pompeu es vol fer amb tot el poder i Juli Cèsar marxa contra ell. El pas del riu Rubicó simbolitzava la declaració d'un cop d'estat per als romans. -
Bàndol de Cèsar vs bàndol de Pompeu. Lluiten a l'actual Lleida. Victòria del bàndol de Cèsar. -
Juli Cèsar vs Pompeu. Victòria de Cèsar.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Guerra_Civil_romana -
Batalla entre Juli Cèsar i Gneu Pompeu a Farsàlia, Grècia. És uan de les més decisives de la 2na Guerra Civil romana. Victòria de Cèsar.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Fars%C3%A0lia -
Cèsar venç Pompeu i es fa amb tot el poder. Es nomena dicador vitalici i legisla a favor del poble. -
El Senat, espantats davant de l'acumulació de poder per part de Cèsar, el maten a punyalades quan ell arriba al Senat. -
Aliança política entre Gai Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Segon_Triumvirat -
Enfrontament decisiu entre Marc Antoni i Cleòpatra i Gai Octavi. Victòria d'Octavi.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_d%27%C3%80ccium -
Última reina d'Egipte. El seu suïcidi suposa la fi de l'època hel·lenística d'Egipte i del conflicte entre Marc Antoni i Octavi -
Gràcies a les seves victòries militar i el seu moderat ascens al poder absolut, Octavi August esdevé 1r emperador de Roma i posa fi a la República i inicia l'Imperi romà. -