-
-
Comença una romanització lingüística i cultural del territori.
-
El fet que els bàrbars saquegin Romà, i per tant, debilita i dona fi a l'Imperi, permet el desenvolupament del llatí vulgar en llengües romàniques.
-
Transició del llatí vulgar al català introduint nous mots a partir dels regnes germànics i visigòtics
-
Aquesta invasió va significar el naixement de l'algaravia, l'àrab vulgar de la península Ibèrica.
-
L'emperador franc Carlemany impulsa un moviment cultural on pretén retornar l'esplendor al llatí clàssic. -
-
Apareixen els primers textos en un català primitiu a mitjans o finals del segle XII. Aquests són les Homilies d'Organyà i el Llibre jutge. -
El català adopta un ús cultural, després de dures competències amb l'occità en l'àmbit poètic i amb el llatí en l'àmbit religiós.
A més a més, el català comença a ser utilitzat en altres aspectes i activitats del poble com el comerç. -
Aquí, podem observar un mapa de la Corona d'Aragó durant l'expansió territorial realitzada per Jaume I. -
Durant el segle XIII, Jaume I comença una expansió peninsular i mediterrània del català. Així doncs, incorpora al domini lingüístic les Illes Balears (1229) i el País Valencià (1238). Més tard, incorporem al mapa de la Corona d'Aragó Sicília, Sardenya, Atenes i el sud italià.
-
El mallorquí Ramón Llul és la primera gran figura de la literatura catalana. Llull és el autor de les primeres obres científiques i filosòfiques en una llengua romànica. Entre les seves obres, trobem "La Blanquerna" escrita el 1283. -
La creació de la Cancelleria Reial suposarà pel català el seu ús en l'àmbit legislatiu i, per tant, de forma seria i formal. Això significa que es començaria a utilitzar per redactar lleis i documentació legal.
-
A causa de la mort sense descendència del rei Martí l'Humà, Ferran d'Antequera (Ferran d'Aragó) contrau matrimoni amb Isabel de Castella. Això causa una hegemonia política i econòmica, fent que culturalment, el castellà sigui una competència amb el català. -
Es vetllava perquè se seguissin els preceptes de la religió catòlica estrictament. Aquest fet fomenta el castellà com a llengua religiosa.
-
Apareix un conflicte entre nobles i pagesos per injustícies: els nobles feien pagar als pagesos impostos que impedien la subsistència dels pagesos.
Els nobles van demanar ajuda al regne de Castella per tal de paralitzar les revoltes dels pagesos, aconseguint aturar-los.
Com agraïment, els nobles adopten el castellà com a llengua quotidiana. Això va fer que el català es converteixi en una llengua de pagesos i de classe baixa. -
Es prohibeix l'ús de la llengua catalana i s'imposa el francès com a llengua administrativa i de l’escola. Tot i això, el català continua sent la llengua oral i d’ús habitual de la població.
-
El conflicte presenta dues opcions partidàries a heretar el tron: Felip de Borbó o Carles d'Àustria, qui posteriorment abandona la guerra.
Desgraciadament, els territoris dels Països Catalans van ser derrotats militarment per les tropes francoespanyoles de Felip de Borbó. -
En aquest decret, s'aboleixen totes les lleis i institucions pròpies de Catalunya, el País Valencià i les Illes. De tal manera que la Generalitat de Catalunya és abolida fins el 1931.
-
En aquest període recuperem el sentiment d’identitat catalana i el conreu literari de la llengua.
Aquest fet comporta que es recuperi la literatura catalana a través de les obres dels següents grans autors: Jacint Verdaguer, Narcís Oller, Àngel Guimerà, etc. Un altre gran fet és el naixement de la filologia catalana. L'ús del català en literatura, s'adopta l'ús també en el teatre i els mitjans de comunicació, com el Diari Català. -
El Modernisme és una de les grans etapes literàries i culturals que mouen el català. Cal destacar a l'autor poètic Joan Maragall.
-
Els primers Jocs Florals a Catalunya. -
Aquest període es caracteritza pel seu esperit clàssic, intel·lectualitat i vocació d'incidir des de la cultura, al món polític.
-
Els polítics, entre ells Enric Prat de la Riba, juntament amb els noucentistes, comencen a donar més valor a la llengua i creen una normativització de la llengua catalana.
-
Per Pompeu Fabra. -
Per Pompeu Fabra. -
Proclamem la República i la Generalitat de Catalunya: el català torna a la seva normalitat.
-
Per Pompeu Fabra. -
-
La dictadura de Franco va significar una greu i lamentable situació per tota la cultura i llengua catalana. Al llarg d'aquesta època, es va abolir la Generalitat de Catalunya i es va tornar a prohibir el català oficial i escolarment.
-
-
Tot i estar enmig de la dictadura, van aparèixer petits moviments i autors que volien reivindicar el seu sentiment d'amor per la llengua i la cultura catalana.
Es van publicar algunes revistes del Cavall Fort i va haver-hi obres per part de rememorables escriptors i escriptores com Mercè Rodoreda o Salvador Espriu. -
A causa dels milers d'immigrants castellanoparlants, el castellà i el català conviuen conjuntament.
-
La fi del franquisme va significar la reorganització de l'Estat. Per tant, vam donar pas a un règim democràtic i autonòmic que reconeixia el català com a llengua oficial a la major part dels Països Catalans.
-
El conjunt de lleis que regulen la cooficialitat del català a Catalunya, estableixen que el català és la llengua pròpia de Catalunya, que els ciutadans catalans tenen el dret d'usar i el deure de conèixer, que és la llengua d'ús preferent (acadèmicament i administrativament) del territori i que és la llengua d'acollida dels immigrants.
-
Després de 40 anys d'ús oficial, públic i escolar del català, podem veure un progrés força significant de la llengua històricament.
Ara, el català està arrelat globalment en tots els àmbits i contextos del territori català.