-
Expansió demogràfica
Al segle XVIII es produeix a Catalunya una expansió demogràfica, la població augmenta més del doble entre 1718 i 1787. -
Predomini de la poesia
Durant aquest període hi ha un
predomini gairebé exclusiu de la poesia sobre els altres gèneres. -
Primera història econòmica publicada a Europa.
Pel que fa a les personalitats, cal destacar Antoni de Capmany (1743-1813), autor de la Memorias históriques sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (Madrid, 1779-1792), obra que constitueix un precedent del posterior moviment de la Renaixença. -
La Revolució Industrial
La revolució industrial (1750-1840) va ser un període de transformació econòmica, social i tecnològica que es va desenvolupar principalment entre els segles XVIII i XIX, començant a la Gran Bretanya i estenent-se a altres parts del món. Aquest procés va marcar el pas d’una economia agrícola i artesanal a una altra dominada per la indústria i la producció mecanitzada. -
Period: to
Precedents
-
S’han començat a interessar per la història i la llengua de Catalunya
Així podríem parlar de la “Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” (instituïda el 1752) que es proposa d'investigar el passat històric de Catalunya i de confeccionar un diccionari d'autoritats de la llengua catalana; de la “Junta de Comerç” -
Primera història econòmica publicada a Europa
-
J. Rubió i Ors
Va ser un destacat escriptor, poeta i figura cultural del segle XIX, i un dels principals impulsors de la Renaixença Catalana. Naixement 31 de Juliol 1818
Mort 7 de Abril de 1899 (80 anys) -
Period: to
Inicis
-
La Pàtria
La pàtria o Oda a la pàtria és un poema escrit per Bonaventura Carles Aribau el 1833. La seva publicació marca l’inici del moviment de la Renaixença. -
Period: to
Consolidació
-
Els Jocs Florals
Els Jocs Florals va ser un certamen literari que va començar a Tolosa l’any 1323 i va acabar el 1484. Van passar uns quants d’anys fins que es va tornar a instaurar el 1859. El seu lema va ser “pàtria, fides, amor”, fent referència als tres premis que es donaven: una englantina d’or per la millor poesia patriòtica, una viola d’or per la millor poesia religiosa i una flor natural per la millor poesia amorosa. -
Intents de normalització
Amb la reinstauració dels Jocs Florals, la llengua catalana va començar a ser normalitzada de nou, gràcies a la gran popularitat que va adquirir aquest concurs. A la dècada del 1870, hi va haver un gran augment en el nombre d’escriptors i en la qualitat de les seves obres. -
Diversificació de gèneres literaris
Gràcies a l’augment d’escriptors i obres, també es van diversificar molt el nombre de gèneres literaris. En aquest moment és quan comencen a publicar les seves obres autors molt importants com Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà -
Period: to
Plenitud
-
Augment escriptura catalana
Malgrat les dificultats de publicació, cada vegada són més abundants les edicions en català. -
La premsa periòdica lluita
Importància de la premsa periòdica en la divulgació de la literatura, sobretot de l'anomenat costumisme. És representada en textos breus, que retrata ambients de la societat que estan a punt de desaparèixer a causa de la gran revolució industrial. -
Jacint, Àngel i Nercís comencen a escriure
Comencen la seva producció literària els escriptors més importants del moviment: Jacint Verdaguer (Canigó), Àngel Guimerà (Mar i cel) i Narcís Oller (la papallona). -
Realisme i naturalisme
En aquest període apareixen dos corrents artístics com el realisme que és un moviment estètic que predominà a Europa i que reflectia els interessos de la burgesia. Va substituir les formes idealistes del Romanticisme. En el naturalisme l’autor fa un enfocament científic, els personatges es mouen determinisme social i biològic i l’idea no és la bellesa, sinó l’adequació de la realitat. -
Period: to
Plenitud i crisi
-
Inicis del Modernisme
Al final d’aquesta dècada a
apareix un nou corrent literari, el modernisme.
Els modernistes són plenament conscients de la necessitat d'una gramàtica, una única gramàtica unànimement acceptada, element imprescindible per a fer del català una llengua de cultura.