-
LA GRAN POR
L’estiu del 1789 va tenir lloc una revolta camperola violenta, anomenada la “Gran Por”. Després del 14 de juliol, els camperols van deixar de pagar els impostos senyorials. Es van estendre rumors que els nobles havien organitzat partides de bandolers per castigar-los. Va ser quan els camperols van assaltar castells senyorials, van cremar les escriptures de propietat i van exigir l’abolició dels drets senyorials. -
ELS ESTATS GENERALS
La primera fase comença amb l'oposició a la monarquia absoluta (de la noblesa i el clergat) que convoquen els Estats Generals. Hi havia malestar. Durant els mesos que passen fins a l'obertura dels Estats Generals, el poble creurà que no se solucionaran els seus problemes (influenciats pels líders revolucionaris). Es reuneixen els Estats Generals a Versalles, on queda demostrat el conflicte entre el rei i la burgesia (5 maig). Es constitueix una Assemblea Nacional Constituent i no es dissol. -
EL JURAMENT DEL JOC DE LA PILOTA
Davant del desacord entre el vot per estament o per individu, els membres del Tercer Estat decideixen abandonar la sala on es trobaven i reunir-se en “la sala del joc de la pilota”, deixant veure el conflicte entre el rei i la burgesia que decideix constituir-se en Assemblea Nacional Constituent i no dissoldre’s fins a aconseguir la redacció d’una Constitució. -
LA PRESA DE LA BASTILLA
Els poderosos del regne (+ el rei), no pensaven en el poble francès. Van haver d’apujar els impostos al Tercer Estat davant la negativa dels privilegiats a pagar-los. Era l’única manera que la cort de Versalles mantingués la seva forma de vida. La Bastilla va ser assaltada pel poble de París, defensant l'Assemblea General. La Bastilla va caure, els francesos havien guanyat al rei. La presa de la Bastilla és considerat avui com el símbol de la Revolució Francesa que marca el començament d'ella. -
LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME
Text votat per l’Assemblea Constituent francesa el 26 d’agost de 1789. Recollia la influència de la declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica (1776) i del pensament il·lustrat. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser el primer pas per redactar una Constitució. -
EL TRASLLAT DEL REI A LES TULLERIES DE PARÍS
El rei, que no ha reafirmat els decrets d’agost, envia tropes a Paris. Davant d’això i dels rumors d’un “complot aristocràtic” es farà una manifestació popular sobre Versalles. El Palau és pres pel poble i això provocarà que el rei i l’Assemblea es traslladin al Palau de les Tulleries (Paris). Quedarà clar que el poder popular ha crescut i que es va convertint en una força autònoma independent de l’Assemblea. -
LA FUGIDA DE VARENNES
Lluís XVI i la família reial intenten fugir disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble de Montmédy al nord-est de França, però en arribar a Varennes, van ser reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París, fet que portarà a la manifestació popular del Camp de Mart contra el rei. -
L'AIXECAMENT
La jornada del 10 d'agost del 1792 va posar fi a la monarquia de Lluís XVI. Es practica una política cada vegada més radical. Un clar exemple eren els comitès de vigilància i repressió que es feien contra els elements considerats contrarevolucionaris. Es va realitzar la proclamació de la República. -
INICI DE L'ÈPOCA DEL TERROR
Amb la Convenció jacobina va començar l'etapa més radical de la Revolució francesa. Es van crear els Tribunals Revolucionaris, que van condemnar a mort a totes les persones sospitoses de ser contrarevolucionàries. Van morir moltes persones entre el 1793 i el 1794.
Aquesta etapa va des del setembre de 1793 fins a la primavera de 1794. -
EXECUCIÓ DEL MONARCA LLUÍS XVI
El rei Lluís XVI va ser condemnat a mort per haver traït al seu propi país. Simbolitza la fi de la monarquia absoluta. -
INICI DE LA REVOLTA DE LA VENDÉE
Els francesos van perdent territoris. Recluten 300.000 homes i requisen aliments pels combatents. Aquestes mesures i la fam provocada per les males collites provoquen una insurrecció de la pagesia a la qual es van sumar alguns nobles. Es fa una insurrecció contra els girondins, amb la detenció dels líders. Això permet que La Convenció passi a estar controlada pels jacobins. La revolta durarà des del Març de 1793 fins al Març de 1796. -
COMITÈ DE SALUT PÚBLICA
El Comitè de Salut Pública va ser una institució de govern creada pels membres de la Convenció revolucionària francesa Maximilien Robespierre (diputat jacobí) i Georges-Jacques Danton.
Concentra tots els poders i pren mesures excepcionals: detencions, judicis expeditius i execució dels sospitosos a actituds contràries al procés revolucionari, d'entre d'altres. S'implanten unes reformes socials i es porten a terme unes mesures per a canviar la societat francesa. -
INICI DE LA CONVENCIÓ JACOBINA
Els jacobins van aconseguir el poder i van detenir els principals dirigents polítics girondins. Van crear una nova Constitució basada en la democràcia social. L'executiu va quedar en mans d'un Comitè de Salvació Pública (concentrava el poder de Robespierre). Per afrontar les amenaces, la república va organitzar un exèrcit. Va ser un impuls a la política del Terror.
La convenció jacobina va del 6 de juny del 1793 fins al 28 de juliol de 1794. -
NOVA CONSTITUCIÓ 1793
Estableix que França és una República democràtica (de sufragi universal masculí) i amplia els drets reconeguts pel decret de drets anterior. -
EL 10 DE TERMIDOR
Robespierre i els seus fidels es van aïllar i van dur a terme una repressió sagnant. Tots els seus enemics es van unir, van aconseguir detenir-los i els van executar. Aquí s'inicia un nou període de la Revolució Francesa anomenada Reacció de Termidor o Convenció Termidoriana. -
EXECUCIÓ DE ROBESPIERRE
Les tropes revolucionàries van començar a recuperar el control de França. Ara que la guerra s'estava calmant, a molts francesos els semblaven exagerades les mesures tan radicals dels jacobins, per això dins de la mateixa Convenció es van organitzar per acabar amb el domini d'aquests. El 29 de juliol el mateix Robespierre va ser executat.
