-
Carbó de coc
La siderúrgia tradicional (la tècnica del tractament del ferro per obtenir diferents tipus d'aquest) utilitzava el carbó vegetal per a la seva producció, però era un procés molt costos. Aviat va augmentar la fabricació d'eines agrícoles, màquines, ferrocarrils, vaixells, també va augmentar la demanda del ferro per això, Abraham Darby va utilitzar el carbó de coc (que podia generar temperatures molt altes quan cremava) per fondre el ferro. -
Llançadora volant
El procés de mecanització es va iniciar amb la llançadora volant de Kay. Aquesta innovadora tecnologia va marcar un punt d'inflexió al món de la fabricació tèxtil en millorar la velocitat del procés de teixidura. La llançadora volant de Kay va permetre la producció d'àmplies peces de manera més eficient i ràpida. -
Inici de la Primera Revolució Industrial
La Revolució Industrial va generar un gran canvi radical en diferents àmbits com per exemple la forma d'organitzar el treball, la tecnologia i altres.
Les noves indústries basades en la mecanització i la innovació van permetre la producció de béns.
Amb la industrialització hi va haver un èxode rural i un creixement de les ciutats on es van desenvolupar noves activitats.
Aquests successos es van iniciar a la Gran Bretanya i a poc a poc es va estendre per Europa, Japó, Amèrica del Nord… -
Spinning Jenny
Aquesta màquina anomenada Spinning Jenny va ser inventada per l'anglès James Hargreaves el 1764. La Spinning Jenny va ser una de les diverses invencions que van revolucionar la indústria tèxtil durant la Revolució Industrial. Era una màquina de filar dissenyada per augmentar l'eficiència de la producció tèxtil, específicament el filat del cotó. Abans de la Spinning Jenny, filar era un procés que requeria temps i es feia principalment a mà. Ara és un procés molt més ràpid. -
La màquina de vapor
Des del final del segle XVII ja s'utilitzaven les màquines de vapor per extreure aigua de les mines, però, no va ser fins al 1769 que James Watt, un inventor escocès va introduir diverses innovacions tècniques i va patentar un model de màquina de vapor molt més eficaç que les anteriors.
Aquesta aprofitava molt millor la força del vapor i produïa un moviment giratori que podia transmetre's a les màquines. -
El sistema fabril
El sistema fabril va ser un mètode productiu i d'organització del treball. Amb aquest sistema a diferència del sistema domèstic, cada operari s'encarregava d'una part separada del total de la producció, cosa que permetia incrementar l'eficiència. Possiblement, Richard Arkwright va ser el promotor d'aquest sistema fabril després de patentar el seu water frame (màquina de filatura) l'any 1769,va establir una fàbrica a Cromford que es considera la primera a constituir-se sota aquests principis. -
Adam Smith: La riquesa de les nacions
La riquesa de les nacions és una de les obres més importants d'Adam Smith publicada l'any 1776. Una de les idees principals que volia transmetre l'autor amb aquesta obra va ser que la nostra necessitat individual de satisfer l'interès propi genera un benefici social.
També va establir els principis del liberalisme econòmic. Segons Smith, l'activitat econòmica havia de desenvolupar-se sense la intervenció de l'estat sota el principi de llibertat econòmica. -
Mule Jenny
Samuel Crompton va inventar la Mule Jenny el 1779, una combinació millorada de la Jenny d'Hargreaves i la filadora hidràulica d'Arkwright que produïa un fil més fi i uniforme. La màquina podia mesurar fins a 46 metres de longitud i augmentava enormement el nombre de fusos disponibles. Una sola màquina podia tenir 1320 fusos, però era complexa i calien tres treballadors per fer-la servir.
L'invent va ser un gran èxit i la dècada de 1790 ja funcionaven a vapor. -
Teler mecànic
El teler mecànic va ser inventat el 1785 per Edmund Cartwright. Es va desenvolupar aquest teler mecànic principalment per substituir els telers manuals i accelerar el procés de teixir. Aquest teler mecànic era alimentat per energia mecànica, inicialment a través de l'ús d'un motor de vapor i, més endavant, d'altres fonts d'energia com ara la hidràulica o l'elèctrica. -
Nous canvis socials
La industrialització va propiciar el sorgiment d'una societat nova, liderada per dues classes socials molt diferents: la burgesia i la classe treballadora.
L'explotació dels treballadors els va portar a actuar en forma de protesta i provar d'avançar junts. El moviment obrer va néixer, inicialment de forma espontània, després organitzar (sindicats, partits polítics).
La ideologia que va impulsar el moviment obrer va ser el socialisme, vist com una alternativa justa i unificadora al capitalisme. -
Primers vaixells de vapor
El primer vaixell de vapor amb èxit va ser el "Clermont," construït pel mecànic i inventor estatunidenc Robert Fulton. El "Clermont" va fer el seu viatge inaugural el 1807. Aquesta embarcació va ser la primera a demostrar la viabilitat dels vaixells impulsats per vapor.
Fulton ja havia treballat amb altres vaixells de vapor abans del Clermont. La seva construcció va ser inspirada en part pel treball prèviament realitzat pel mecànic escocès James Watt, que havia millorat la màquina de vapor. -
Rellotge de polsera
En resposta a un encàrrec que la reina de Nàpols va realitzar el 8 de juny de 1810, Abraham-Louis Breguet va idear i va elaborar el primer rellotge de polsera de la història: el rellotge Breguet Núm. 2639. -
Primera locomotora de vapor
La primera locomotora de vapor exitosa va ser construïda per l'enginyer britànic George Stephenson. Aquesta locomotora es va anomenar "Rocket" (Cohet) i va ser posada en servei el 1830. Va contribuir a la creació de la primera línia ferroviària per al transport de passatger, entre Manchester i Liverpool. -
El Telègraf
L’any 1832 Samuel F. B. Morse ja havia dissenyat i creat el primer telègraf.
L'aparell de Morse, que va emetre el primer telegrama públic el 1844, tenia forma de commutador elèctric. Mitjançant la pressió dels dits, permetia el
pas del corrent durant un lapse determinat i tot seguit l'anul·lava. Aquests polsos poden ser transmesos a un aparell receptor distant amb ajuda d'un sol cable.
Morse va acabar de perfeccionar-lo el 1838, i es va conèixer mundialment com a "Clau Morse". -
Els primers sindicats
Els primers sindicats van sorgir el 1834 i després es van organitzar per sectors industrials per defensar el dret de sindicació, millorar els salaris, escurçar la jornada laboral i regular el treball infantil. Entre 1838 i 1848, el moviment obrer britànic va donar suport al cartisme. Els cartistes buscaven reformes polítiques i socials per millorar les condicions de vida dels treballadors i garantir drets democràtics més amplis. -
Final de la Primera Revolució Industrial
La Primera Revollució Industrial no va tenir un final com a tal, ja que va ser un procés evolutiu que va marcar el canvi de la producció artesanal a la industrialitzada, juntament amb transformacions significatives a la societat, l'economia i la tecnologia. -
Fabricació de l'acer
L'any 1855 Benjamin Huntsman va desenvolupar un procediment per fondre ferro forjat amb carboni, amb el qual va obtenir el primer acer conegut. El 1856 Sir Henry Bessemer, va fer possible la fabricació d'acer en grans quantitats, però el seu procediment ja no es fa servir perquè només podia utilitzar ferro que contingués fòsfor i sofre en petites proporcions. L'acer és conegut com un dels metalls més utilitzat a la indústria -
Descobriment del petroli
Edwin Laurentine Drake l’any 1859 va ser el primer nord Amèrica en trobar patroli perforant a tan sols 21 metres de profunditat. Però el pou de petroli no va ser una idea de Drake, sinó del seu ocupador, George Bissell .
Bissell va enviar Drak prop de Titusville , comtat de Crawford, Pennsilvània l'any 1858 on finalment Drake va poder trobar el petroli. -
Primera Internacional
A partir del 1850, alguns treballadors, organitzacions obreres i pensadors socialistes van coincidir en la necessitat de crear una organització que coordinés la lluita de tots els obrers. Amb aquest objectiu es va crear a Londres (1864) l'Associació Internacional de Talladors (AIT), que comptava amb delegats d'associacions obreres de diferents països europeus que s'organitzava en seccions nacionals i tenia un Consell General dirigit per Marx que va redactar els estatuts i el manifest inaugural. -
Invenció de la dinamita
La dinamita, inventada per Alfred Nobel el 1866, va suposar una revolució en el camp dels explosius. Va ser utilitzada en la mineria, les infraestructures ferroviàries i, tristament, també en la guerra i el terrorisme.
En un primer moment va patentar el seu invent com a “pólvora explosiva Nobel”, però posteriorment li va canviar el nom pel de dinamita, tret de la paraula grega dynamis , que significa “poder”. La patent de 1866 originalment estava registrada a Anglaterra. -
Inici de la Segona Revolució Industrial
Entre els anys 1870 i 1880 es van començar a produir una sèrie de canvis en la producció industrial que s'anomena Segona Revolució Industrial. Aquesta es caracteritzà per la millora de la producció gràcies a la incorporació de noves fonts d’energia com l’electricitat i el petroli, l’obtenció de nous materials com l’acer i l’aplicació de noves formes de treball com l’automatització i el treball en cadena. A més, va sorgir un nou tipus de capitalisme: el capitalisme financer. -
La màquina d'escriure
La primera màquina d'escriure amb èxit comercial real va ser inventada el 1872 per Christopher Sholes, Carlos Glidden i Samuel W. Soulé.
Els historiadors, però, estimen que diverses màquines d'escriure van ser inventades almenys 52 vegades per mecànics que intentaven aconseguir un disseny útil. -
El telèfon
Alexander Graham Bell va patentar el telèfon el 1876, referit com un aparell que transmetia sons per un cable a través de senyals elèctrics. Però l'investigador escocès no va ser l'inventor d'aquest aparell, sinó només el primer a patentar-lo. El 1854 Antonio Meucci va ser el primer a dissenyar el telèfon, però l'any 1874 només va poder, per dificultats econòmiques, presentar una breu descripció del seu invent. -
El fonògraf
El fonògraf va ser l'eina més comuna per a enregistrar i reproduir so mecànic des de l'època dels 1870 fins a la dècada dels 80. Va ser inventat per Thomas Alva Edison l'any 1877. Altres inventors tenien dispositius produïts que podien gravar sons, però el fonògraf d'Edison va ser el primer capaç de reproduir el so gravat. -
La primera bombeta incandescent
El 21 d'octubre del 1879, Thomas Alva Edison va mostrar per primera vegada el llum elèctric amb una bombeta.
Però va arribar Joseph Wilson Swan, físic i químic britànic, que ja el 1850, va treballar amb filaments de volframi i paper carbonitzat a l'interior d'un bulb de vidre. El mateix Swan va unir forces amb Edison el 1881 i van fundar l'Edison & Swan United Electric Light Company Limited .
Aquesta companyia va millorar finalment la bombeta permetre'n la durabilitat i la fabricació massiva. -
La primera planxa elèctrica
El 6 de juny de 1882, l'inventor novaiorquès Henry W. Weely va obtenir la primera patent del seu país per a una planxa elèctrica. Però era poc pràctica, ja que només s'escalfava lentament endollada al suport, i es refredava ràpidament.
Les planxes elèctriques presentaven el mateix problema que els altres aparells elèctrics de l'època, amb l'única excepció de la bombeta. Moltes centrals elèctriques no posaven en marxa els seus generadors fins a la posta de sol, i els paraven en despuntar el dia. -
La primera central elèctrica
Les primeres centrals elèctriques són les de Holborn Viaduct, a Londres, i Pearl Street, a Nova York, construïdes per Edison el 1882. Funcionen amb uns generadors Edison, arrossegats per potents màquines de vapor. Cada generador alimenta de corrent unes 1000-1200 bombetes. El subministrament als usuaris ia la ciutat es fa per via subterrània, i el consum particular es mesura amb mesuradors electrolítics. -
El primer automòbil
L'automòbil de vapor creat per Nicolas-Joseph Cugnot el 1769 és considerat el primer vehicle autopropulsat. Funcionava mitjançant un motor de vapor, que impulsava les rodes del darrere mitjançant un mecanisme de biela i manovella que anava a 4km/h.
Però finalment, Karl Benz, un enginyer alemany, va ser l'encarregat d'inventar el primer automòbil el 1885. El seu vehicle, conegut com el “Motorwagen”, va ser el primer a tenir un motor de gasolina de quatre temps i 3 rodes amb pneumàtics de cautxú. -
Segona Internacional
Per coordinar l'acció dels partits socialistes, l'any 1889 es va crear la Segona Internacional, que es va organitzar com una confederació de partits socialistes autònoms. Les resolucions dels diferents congressos marcaven les directrius que havien de seguir els partits socialistes, que reclamaven diferents lleis. També posaven èmfasi en l'extensió de la democràcia, l'evolució pacífica cap a la presa del poder polític i la fi de la discriminació sexual i de les altres desigualtats. -
Invenció del cinema
Louis Aimé Augustin Le Prince va ser un artista i inventor francès, considerat per molts historiadors com el veritable inventor del cinema, realitzant les seves primeres imatges en moviment al maig de l'any 1888, a l'obra titulada L'escena del jardí de Roundhay de tot just dos segons de durada, amb l'ajuda d'una lent única i una pel·lícula de paper, pot haver estat lleugerament anterior als invents dels pioners de les pel·lícules com William Friese-Greene i Wordsworth Donisthorpe i altres. -
Primer vol amb avió
El 17 d'octubre de 1903, després de diversos intents fallits, el menor dels germans, Orville, va pujar al Wright Flyer i va fer el primer vol. El vol només va durar 12 segons i va recórrer 36 metres.
Aquell mateix dia, va fer diversos vols més amb una mica més d'èxit.
No va ser fins 2 anys després, el 5 d'octubre del 1905, quan va aconseguir que el seu invent aguantés a l'aire gairebé 40 minuts i recorregués més de 35 quilòmetres. -
La televisió
Diversos científics com ara John Logie Baird, Kenjiro Takayanagi, Charles Francis Jenkins i Philo Taylor Farnsworth van començar a investigar sobre la transmissió d'imatges a través d'ones electromagnètiques. El 1927 Philo Farnsworth va ser el primer en crear una televisió totalment electrònica. John Logie va ser el primer en aconseguir imatges televisives en moviment