-
En el paleolitic eren caçadors,rcolectors i tambe eren sosietats nomades
-
La prehistòria es la primera cosa agon va sortir els preimers ser humans i es la cosa mes llarga que es divides en etapes.
-
la pintura servia per pintar els animals que casaben en el dia a dia -
la ramaderia es va crear per poder plantar coses amb la merda del animal
-
el mineral silex se utilizaba per talla la car del animal i per pode fer foc -
en el neolitic va apareixe la gricultura
-
el foc es feia servir per a cuinar la carn animal -
les armes de caça servien per a caçar animals i puder menjar -
la agricultura es fa servir per planta molta verdura -
El zigurat era un temple que utilizaven els sacerdots per pregar i per sacrificar gent del poble de msopotàmia. -
en la edat dels metalls avia la ramaderia,la elaboracions de coca i pa
-
la roda es va crear per tranpostar coses am el carro que el portaba els visonts -
-
El calendari egipci servia per medir les diferents fases del riu nil amb el calendari egipci es podia saver cuan planta i cuan fer la caollita.
-
El nitòmetre es feia servi per mesurar l'aigua de la inundació del Riu Nil. Això servia per quant puxes molt l'aigua els impostos dels agricultors puixes mes. Els litres que puixaven es mesuraven en colzes.
-
El arc i volta era una forma de arquitectura que es va desenvolupar a Mesopotamia.
-
El càlcul a Mesopotàmia servia per calcular la longitud d'una construcció de piràmide o casa.
-
El papir era un tipus de material que s'utilitzaven per fer paper, barques, sabates i cistelles. El papir es recol·lectava a la voré del riu Nil això feia que els recol·lectors de papir hagués d'anar amb molt d'alerta perquè i avien cocodrils.
-
Aquesta lloba va ser la mare de Ròmul i Rem (els fundadors de roma). Aquesta lloba un dia va trobar un cistell amb dos bebès o sigui Ròmul i rem, ja que van ser abandonats per al seu pare perquè es va enfadar amb la seva dona. -
Els patricis i els plebeus es van ajudar per fer fora els ultimis reis etruscs i proclamar la república. -
En la primera guerra medica van guanyar els grecs contra els perses a la batalla de marató. Aquesta guerra es va iniciar perquè gracia volia més territori. -
En la 2a guerra mèdica els perses van accedir per al nord de la península dels Balcans i van saquejar Atenes. Els perses vans ser derrtotats a la batalla de Salamina. -
Aquesta guerra es va iniciar per l'abús de poder de la polis d'Atenes sobre la Lliga de Delos. Es van enfrontar Esparta i Atenes i va guanyar Esparta. -
Va ser causada per una administració poc preparades per governar un gran territori, les desigualtats socials que van causar revoltes i enfrontaments entre caps militants. -
L'any 409 dc, amb les invasions dels pobles bàrbars, una sèrie de pobles germànics: sueus, vàndals i alans van instal·lar-se a la peninsula ibèrica, pero, ràpidament, foren arraconats pels vigots que van comptar amb el suport de l'imperi romà d'occident per a fer-los fora., -
-
La batalla de Guadalete, a finals de juliol del 711 i el consegüent debilitamment de l'exèrcit visigot, incapaç. de frenar l'expansio de l'ecèrcit del califat. -
Carles martell va guanyar als musulmans i el seu fill Pipí el Breu va destronar el darrer monarca franc i es va coronar com a rei -
En el any 755, una revolta de dinastia abàssida va fer caure la dinastia omeia i va encarregar l'assassinat de tots els seus membres entre els quals hi havia el príncep Abd-ar-Rahman l -
Amb la mort de Carlemany el va succeir LLuis el Piadós. Va dividir l'imperi en tres: Carles el Calb la part occidental, Lotari la part central i el títol de emperador i Lluis el Germànic la part oriental. -
En l'any 951 el castell de Balsareny trobem la segona citació arran de la donació del rei franc Lluís l'Ultramarí a favor de l'abat de Santa Cecília
-
Quan Borrell va decidir no renovar el jurament de fidealitat al rei franc i es va considerar independent -
Ensorgeix a inicis del segle XI te el seu maxim moment de planitud el segle XIII -
Les diferències entre el cristianisme romà i el grec va comportar la ruptura entre la església romana i la esglesia bizantina. -
Ramon Berenguer IV i Peronella D'arago es casen i uneixen els dos regnes -
En el segle xlll es caracteritza per un creixement economic, un augment de la poblacio i una major concentracio de poblacio a les ciutats -
Va ser causada per males collites, guerres continues i la Pesta Negra
-
L'imperi bizantí patia una crisi econòmica, política i militar que va provar lluites dinàstiques i l'agressió de pobles estrangers. Constantinoble, la seva capital, va caura en mans dels Turcs, sultà Mehmett II. -
a limitar i tancar el comerç dels europeus cap a l’Orient Llunyà. Davant d’aquest fet, van haver de cercar noves rutes -
L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat moderna es pot fixar entre la caiguda de Constantinoble.
-
Cristòfor Colom pretenia arriba a l’Àsia navegant cap a l’oest. Va presentar el projecte al rei de Portugal que, després de l’èxit de Bartolomeu Dias en doblar el cap de Bona Esperança, ho va rebutjar -
Fill de Joana I de Castella i Felip I, nét per via paterna de Maximilià I d'Habsburg i Maria de Borgonya (dels quals va heretar el patrimoni borgonyó, els territoris austríacs i el dret al tron imperial) -
Davant d’aquest fet, Martí Luter va criticar l’Església, ja que havia perdut el seu paper rector en el camí de la salvació dels fidels i hi va respondre publicant les seves 95 tesis -
Va ser dirigida per Hernán Cortés el qual va desembarcar en el territori mexica i va fundar Veracruz -
en el 1519 va sortir des de Sevilla una expedició capitanejada per Fernando Magallanes per trobar un pas entre l’Atlàntic i el Pacífic per arribar a les illes Moluques -
La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I -
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el segle xvi, durant el regnat de Carles I -
va ser dirigida per Francisco de Pizarro. Aquesta va dirigir la conquesta a la zona de l’imperi inca. -
Nicolau Copernicus va desenvolupar la teoria heliocèntrica. Tot i això, l’Església va continuar defensant la teoria geocèntrica -
Andreas Vesal va publicar un llibre especialitzat en l’anatomia humana -
Miquel Servet va exposar el funcionament correcte de la circulació pulmonar de la sang -
va ser un important tractat que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic -
Va ser un important tractat de pau que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys. -
va dividir les seves possessions:
Va cedir el títol d’emperador i els territoris austríacs al seu germà Ferran.
Va lliurar la resta de possessions al seu fill Felip -
La batalla de Sant Quintí està dins les Guerres Italianes que enfrontà a les Espanyes amb el Regne de França al segle XVI -
va formular les primeres lleis sobre el moviment. Al camp de l'astronomia, cal destacar la confirmació empírica del model heliocèntric de l'univers, que va aconseguir gràcies a les seves observacions telescòpiques -
Les set províncies del nord liderades per Guillem d’Orange, es van declarar independents amb el nom de Províncies Unides -
Abraham Ortelius va publicar el primer atles de la història -
S'hi van enfrontar els turcs otomans contra una coalició cristiana, anomenada Lliga Santa Els cristians van resultar guanyadors i només 30 galeres turques es van salvar així aturaren l'expansionisme turc pel Mediterrani Occidental -
La Pau de Lübeck va ser el tractat de pau signat a Lübeck entre el Sacre Imperi Romà Germànic i Dinamarca el 22 de maig de 1629 en el transcurs de la Guerra dels Trenta Anys -
liderades per Guillem d’Orange, es van declarar independents amb el nom de Províncies Unides -
Va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó. -
Va ser un aixecament de les classes altes angleses que s'alçaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jaume II -