-
Fundació de Roma:
Al turó Palatí per Ròmul al voltant de la Mar Mediterrània, es un lloc fèrtil i lloc de pas del riu Tíber, aquesta convertia l’enclavament en un lloc de pas per als comerciants que travessaven la Península Itàlica.
En aquest territori es van mesclar pobles molt diferents, però tots van ser sotmesos a l'autoritat romana.
S.VIII aC diversos pobles a la Península Itàlica: Llatins: al Laci (centre), Etruscs: centre i nord, Grecs: al sud i Sicília
Cartaginesos: Sardenya i Sicília -
La monarquia de Roma era electíva y no era hereditària.
El rei tenia poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot El rei governava amb un Senat format per ancians de famílies molt importants.
Roma va tenir 7 reis, 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc: Ròmul 753 - 717 a.C
Numa Pompili 717- 672 a.C
Tul·li Hostili 672 - 640 a.C
Ancus Marci 640 - 616 a.C
Tarquini I 616 - 578 a.C
Servi Tul·li 578 - 534 a.C
Tarquini II el Superb 534 - 509 a.C -
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans dels etruscs. L’època etrusca destaca pel:
- Creixement urbanístic
- Desenvolupament de l’economia
- Importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
Famílies riques i poderoses que tenien el monopoli del poder polític i religiós, es consideraven descendents dels fundadors de Roma i s’agrupaven en gens. -
Són Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, comerç i finances.Pel poder econòmic aconseguiran drets polítics. -
Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats i sense drets polítics. -
Esclaus que aconseguien la llibertat o els alliberava el seu amo i no tenien dret a la participació política -
No es consideraven persones, sinó objectes de la propietat dels seus amos i no tenien llibertat ni drets. -
No es consideraven ciutadanes i mancaven de la major part dels drets -
Divisió del poder en 3 institucions: Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Magistrats: Ciutadans que exercien càrrecs de govern i eres escollits anualment. Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava lleis, resolia els afers de la política exterior i de finances, també donava normes d’actuació als magistrats. -
Es un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Els romans es varen topar amb els cartaginesos i va haver un conflicte inevitable.
-
Es una compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Tres guerres en el que els romans varen guanyar als cartaginesos, aixó va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident
Va haver una divisió de territoris conquerits en províncies, per facilitar el govern i l’explotació dels recursos. Les fronteres fortificades s'anomenan Limes
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua, les seves lleis i la seva forma de vida. -
Revoltes Populars: Els cavallers es beneficien per que negociaven amb botins de guerra, cobrament d’impostos als vençuts i el lloguer de propietats públiques. Els patricis van posar a treballar als esclaus presoners de guerra a les seves finques. Els plebeus, no es beneficien perquè van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit i no van poder competir amb els preus. -
Va ser un moment de màxima extensió, prosperitat de Roma i la romanització s’intensifica (assimilació de la cultura per part d’altres pobles com la llengua, les lleis, els déus, l’art… -
Revoltes d'esclaus: Conseqüències:
- Es dóna poder als general per sufocar revoltes: L’enfrontament entres els generals va provocar guerres civils. Per posar fi al desordre es formen triumvirats (aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps) Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi -
Revoltes Populars: Els cavallers es beneficien per que negociaven amb botins de guerra, cobrament d’impostos als vençuts i el lloguer de propietats públiques. Els patricis van posar a treballar als esclaus presoners de guerra a les seves finques. Els plebeus, no es beneficien perquè van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit i no van poder competir amb els preus.
-
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos
El Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic.
Varen crea un Consell Imperial per aplicar i transmetre ordres de l’emperador.
L’Imperi es va dividir en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
Va ser el fill adoptiu de Juli Cèsar, a l'any 27 dC rep el títol d’August i concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim)
En la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors havien de ser adorats com una fidelitat a Roma). -
El fill adoptiu del primer triunvirat Juli Cèsar, que va derrotar als seus rivals en la guerra civil:
Al 27 a.C rep el títol d’August, aquest concentra tots els poders civils, militars i religiosos.
La seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors havien de ser adorats com una fidelitat). -
En aquesta es toba la seva organització, l'emperador, Pax romana, crisi de l'imperi i la seva causa.
-
Palestina: Jesús de Natzaret tenien una religió monoteista:- Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls i els éssers humans s’han d’estimar i perdonar. Si el compleixen tindran una vida eterna després de la mort.
Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils: -Les bones accions son recompensades després de la mort i les normes estaven basades en igualtat, solidaritat i caritat. -
- Al S.III dC s’aturen les conquestes de les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics i perses Va augmentar el poder dels caps militars i de l’exèrcit, seguit d'una crisi econòmica, augment dels impostos per afrontar les despeses militars.
-
-
Les primeres comunitats cristianes s'agrupaven en esglésies i enterraven els morts a les catacumbes.
313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. 380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial.
El Papa era el bisbe de Roma i va obtenir un paper preponderant com guia dels cristians. Els concilis eren reunions de bisbes per definir aspectes fonamentals de la doctrina cristiana. -
- Al S.IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa.
-
Al S.V dC la pressió dels pobles germànics provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i la seva desaparició
A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se: Imperi Bizantí.
