-
Period: to
Monarquia constitucional
-
Presa de la Bastilla
La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. -
Decret d'abolició del feudalisme
Els diputats de les Corts de Cadis van procedir a desmantellar el règim feudal mitjançant la supressió de les senyories jurisdiccionals, fent-ne distinció de les territorials, que van passar a ser propietat privada dels senyors. -
Declaració de Drets de l'Home i del Ciutada
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
Fugida del Rey
Lluís XVI va decidir traslladar-se amb la seva família a un altre palau al mateix centre de París, el de les Tulleries. Acostumats al luxe ia la llibertat de moviments de què gaudien a Versalles, Lluís i la seva esposa, la reina Maria Antonieta, es van veure de sobte reclosos en uns apartaments relativament petits, envoltats pel tumult de la ciutat i havent de suportar la presència constant de la Guàrdia Nacional, que més que protegir-los de vegades semblava vigilar-los. -
Constitució Liberalisme polític
distingeix al liberalisme polític en cada període de la història és la fe en l'existència dels drets fonamentals i inviolables de les persones i la igualtat dels ciutadans davant la llei (igualtat formal). -
Period: to
República social
-
Assalt al palau reial
Les classes populars van provocar una revolta a causa de la traïció del rei i la invasió militar; van assaltar el palau on es trobava el rei i el van empresonar. -
Execució de Lluís XVI
Lluís XVI, antic rei de França des de l'abolició de la monarquia, va ser executat públicament el 21 de gener de 1793 durant la Revolució Francesa a la Place de la Révolution de París. -
Comite de salvacio publica
L'expressió comitè de salvació pública fa referència a un grup de persones que actuen en temps de greu crisi per obligar el govern a adoptar les disposicions legals necessàries per restablir la situació. En molts casos, en primer lloc a la Revolució Francesa, quan era un òrgan de govern. -
Constitucio
La Constitució francesa de 1793, també coneguda com la Constitució de l'Any I, o la Constitució dels montagnards, va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. Aprovada per aclamació el 24 de juny de 1793. Mai va arribar a entrar en vigor i fou definitivament descartada el 10 de maig de 1795 -
Llei sospitosos
La llei demanava la detenció de tots els enemics de la Revolució (nobles, funcionaris sospitosos de traïció, etc). El contingut es va endurir el 1794. Les detencions es van confiar a comitès de vigilància.Es consideren sospitosos, segons la Llei, tots els nobles i tots els que “per la seva conducta, les seves relacions, les seves observacions, els seus escrits es mostren partidaris del federalisme i enemics de la llibertat”. -
Period: to
República conservadora
-
Caiguda de Robespierre
La caiguda de Maximilien Robespierre arribar al juliol 1794, el mes de Thermidor l'any II al calendari revolucionari. El 28 de juliol, la vida de Robespierre va acabar a la guillotina, l'instrument de mort al qual havia condemnat tants altres. La seva desaparició efectivament va portar la Reign of Terror fins a la fi. -
Directori
Abans de clausurar successions, la Convenció Nacional va promulgar la constitució de l'any III. Aquesta constitució instauro un nou govern republicà, de tendència moderada. El Directori va quedar organitzat pels següents poders:
Poder Executiu, a càrrec d'un directori compost de cinc membres anomenats directors.
Poder Legislatiu, format per dos consells el consell dels cinc cent (espècie de diputats) i el consell dels ancians (espècie de senadors). -
Inici del retorn dels exiliats
Va anul·lar les lleis jacobines i va promoure el retorn dels exiliats a causa del Terror. -
Cop d'estat de Napoleon
Sieyès va aconseguir que Napoleó fos nomenat comandant de les tropes de París. Però el Consell dels Cinc-cents va rebre Napoleó amb el crit de “bandit”. Quan tot semblava perdut per als autors del cop, Lucien, germà de Napoleó, va ordenar la detenció dels diputats que s’havien oposat al cop d’Estat. Napoleó va prometre als francesos que tornaria la calma i va forçar el nomenament de tres cònsols provisionals (Sieyès, Ducos i ell mateix). -
El consolat
Després del cop d’Estat de 18 de Brumari de l’any VII (novembre de 1799), Napoleó Bonaparte va fer-se amb el poder a França. D’aquesta manera, després de deposar el govern del Directori, Napoleó va emprendre una sèrie de reformes institucionals que van instaurar el Consolat, un règim personalista basat en l’enorme capacitat política de la seva figura i que tenia per objectiu refermar les conquestes de la Revolució.