-
Condicions a França.
La gent reclamava més poder. Les condicions de treball eren dolentes per a molts dels membres de la població comuna que havien de pagar grans impostos als nobles i a l'Església. També hi havia escassetat d'aliments a causa de les males collites. A més, França estava profundament endeutada a causa del costós estil de vida del rei i a causa de la seva implicació en la Revolució Americana. -
Abans de la Revolució.
França era una monarquia sota el regnat del rei Lluís XVI. La societat d'aquella època estava organitzada en tres grups socials:
- Membres de l'Església Catòlica, com ara preveres, bisbes, arquebisbes, monjos i monges.
- Nobles, un grup privilegiat que heretava principalment la seva riquesa.
- Població comuna, composta per pagesos, artesans i comerciants. -
Period: to
L'ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT.
L'Assemblea Nacional Constituent, després de la Convocatòria dels Estats Generals, va liderar la Revolució Francesa amb esdeveniments com la presa de la Bastilla i l'adopció de la Declaració dels Drets de l'Home. També es van realitzar canvis importants com la redistribució de la terra de la noblesa i reformes al clergat, tot marcat per la creació d'una nova constitució i la promoció de valors revolucionaris. -
Period: to
LA CRISI FINANCERS I CONVOCATÒRIA DELS ESTATS GENERALS.
A la dècada de 1780, França va experimentar una greu crisi financera causada principalment per les despeses excessives del règim absolutista del rei Lluís XVI i les conseqüents deutes acumulats. Això va portar a una convocatòria excepcional dels Estats Generals, que es va reunir el 1789 per buscar solucions als problemes financers i polítics. No obstant això, aquesta convocatòria va desencadenar una sèrie d'esdeveniments que van culminar amb la Revolució Francesa. -
Period: to
L'ASSEMBLEA LEGISLATIVA O MONARQUÍA CONSTITUCIONAL.
L'Assemblea Legislativa (1789-1792) representa l'etapa de la Revolució Francesa on es va intentar establir una monarquia constitucional. Durant aquest període, la monarquia tenia poders limitats, i les decisions principals estaven en mans de l'Assemblea. No obstant, les tensions i conflictes van conduir finalment al final de la monarquia i a l'inici de la República. -
Els Estats Generals.
El 1789, la crisi financera i social a França va provocar una convocatòria dels Estats Generals pel rei Lluís XVI. El poble, anomenat Tercer Estat, va sentir-se infrarepresentat a l'assemblea i es va autoproclamar Assemblea Nacional amb l'objectiu de redactar una nova constitució. Això va marcar l'inici de la Revolució Francesa, que va culminar amb la caiguda de la monarquia i l'establiment de la República. -
Assemblea Nacional.
Enmig d'una crisi financera i de representació a França, el Tercer Estat dels Estats Generals, descontent pel sistema de votació injust, es va proclamar com a "Assemblea Nacional" per desafiar l'estructura tradicional del poder i redactar una nova constitució que protegís els drets de tots els francesos. Aquest pas va ser crucial en els esdeveniments de la Revolució Francesa, com la presa de la Bastilla i l'adopció de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. -
Jurament del Jeu de Paume.
Després de trobar tancat el saló on es reunien, els representants del Tercer Estat es van traslladar a una pista de joc anomenada "Jeu de Paume" a Versalles. Allà, van jurar no separar-se fins a haver redactat una nova constitució per a França. Aquest esdeveniment és conegut com el Jurament del Jeu de Paume, un moment clau en els inicis de la Revolució Francesa. -
L'Assemblea Nacional Constituent.
El Tercer Estat, que anteriorment s'havia proclamat Assemblea Nacional a França, es va transformar i va adoptar el nom de "Assemblea Nacional Constituent", amb l'objectiu principal de redactar una nova constitució per al país. Aquest acte va consolidar el seu desafiament a l'estructura tradicional de poder a l'inici de la Revolució Francesa. -
Assalt a la Presó de la Bastilla.
Una multitud de ciutadans enfurismats va assaltar la Bastilla, alliberant presos i prenent armes. Això va marcar un gir a la Revolució Francesa i és ara el Dia Nacional de França. Després de l'incident,Lluís XVI reconeix l'ordre de les coses en visitar l'Ajuntament escoltat pel marquès de Lafayette, home fort de la situació com a comandant de la Guardia Nacional. -
Abolició dels drets feudals.
L'Assemblea Nacional de França va prendre la decisiva mesura d'abolir els drets feudals, marcant el final dels privilegis de la noblesa i del clergat. Aquest acte va ser un pas significatiu cap a la transformació de l'estructura social i política de França, cercant una major igualtat entre els seus ciutadans. -
Llibertat de religió i d'expressió.
L'Assemblea Nacional va concedir més drets i llibertats, inclosa la llibertat d'expressió i el dret a qualsevol religió. -
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
Aquest document va permetre una distribució equitativa del poder entre el Rei i l'Assemblea Nacional, en particular els plebeus. Significa que les persones, com els pagesos, no haurien de treballar per als nobles sense remuneració, les terres de l'església catòlica romana havien de ser repartides i tots els ciutadans homes tenien dret a votar. -
Marxa sobre Versalles.
Davant la resistència del rei a sancionar la Declaració de Drets i mobilitzades per la carestia de la vida, les dones del mercat de Les Halles encapçalen una marxa sobre Versalles que desemboca en l'assalt al palau reial. Lluís XVI i Maria Antonieta accedeixen a acompanyar de tornada a París a la turba per instal·lar-se a les Tulleries. -
Abolició de la noblesa.
Enmig de la Revolució Francesa, l'Assemblea Nacional va prendre una mesura revolucionària abolint la noblesa a França. Això va implicar l'eliminació de tots els títols nobiliaris i els privilegis associats a ells. Aquesta acció va representar un esforç significatiu per desmantellar l'antic règim i establir una societat més igualitària basada en els mèrits i els drets de tots els ciutadans, en lloc de l'estatus heretat. -
Els clergues perden el seu estatus.
Durant la Revolució Francesa, l'Assemblea Nacional va adoptar la "Constitució Civil del Clergat", reduint significativament el poder de l'Església Catòlica Romana a França. Aquesta mesura va convertir el clergat en empleats de l'Estat i els va exigir jurar lleialtat a la nova constitució. Aquesta decisió va generar tensions, dividint el clergat entre aquells que ho van acceptar i els que es van oposar al canvi, i va provocar conflictes amb el Vaticà i molts catòlics a França. -
Festa de la Federació celebrant l'aniversari de la Presa de la Bastilla
França va celebrar el primer aniversari de l'assalt de la Bastilla amb la Festa de la Federació al Camp de Mart, simbolitzant la unitat de la nació durant la Revolució. Amb una gran desfilada militar i Lluís XVI jurant lleialtat a la nova constitució, aquesta festa va marcar l'origen del Dia de la Bastilla, que es va consolidar com la Festa Nacional de França. -
El rei fuig de París
Sentint-se presoners a les Tulleries, el rei Lluís XVI i la seva família emprendre la fugida disfressats, segons un pla elaborat pel diplomàtic suec Fersen, enamorat de Maria Antonieta. Després d'un dia de viatge cap al nord, on les tropes lleials han d'escortar-los fins a l'altre costat de la frontera, són descoberts i detinguts a la localitat de Varennes i, d'allà, retornats a París, on reben una acollida gèlida. -
Massacre del Champ de Mars.
Després de l'intent de fugida de Lluís XVI, la desconfiança cap a la monarquia va augmentar. El 17 de juliol, al Champ de Mars, la multitud va demanar l'abdicació del rei. Amb tensions creixents, la Guàrdia Nacional va disparar contra la gent, accentuant les divisions entre els revolucionaris francesos. -
Fi de la monarquia constitucional amb l'aprovació de la Constitució de 1791
El 3 de setembre de 1791, França va adoptar la Constitució de 1791, passant d'una monarquia absoluta a una constitucional amb poder restringit del rei i més autoritat per l'Assemblea Legislativa. Malgrat l'acceptació de Lluís XVI, les tensions persistiren i, el 1792, França es va convertir en una república. -
El rei jura la Constitució.
El text manté la Monarquia i concedeix el dret de veto a un rei amb poders limitats. L'Assemblea Constituent es dissol i, després d'unes eleccions de caràcter censatari a les quals no poden presentar-se els diputats sortints, es reuneix el 1 d'octubre l'Assemblea Legislativa. -
Period: to
LA CONVENCIÓ NACIONAL.
L'Assemblea Nacional Constituent va ser substituïda per la Convenció Nacional després de la caiguda de la monarquia al setembre de 1792. Aquesta etapa es va caracteritzar per la radicalització de la Revolució Francesa, amb l'execució de Lluís XVI al gener de 1793 i l'aplicació del "Terror" amb moltes execucions. -
França declara la guerra a Àustria.
Durant la Revolució Francesa, sota Lluís XVI, França va declarar guerra a Àustria el 20 d'abril. Lluís XVI, buscant recuperar poder, va encaminar la declaració contra "el rei de Hongria i Bohèmia". Malgrat el suport majoritari, figures com Robespierre es van oposar, temint reforçar la monarquia i provocar intervencions. Aquesta guerra va precedir altres conflictes fins a l'època napoleònica. -
Assalt al Palau de les Tuleries.
La sublevació coordinada per les seccions parisenques amb l'ajuda dels federats arribats de Marsella va culminar en la presa per les armes i amb un fort vessament de sang del palau de les Tuleries. El rei i la seva família es van refugiar a l'Assemblea Legislativa, i una Comuna Insurreccional va prendre el control de l'Ajuntament de París. L'Assemblea va suspendre provisionalment el rei i va convocar una Convenció Nacional. -
Massacres a les presons
Amb l'avanç dels aliats cap a París, es van organitzar piquets que, amb suport de Marat i tolerància de Danton, van assaltar presons i van matar entre mil i mil quatre-cents presos, incloent figures destacades com la princesa de Lamballe, la seva cap va ser mostrada en una pica davant la reina Maria Antonieta. -
França es converteix en República.
L'Estat de dret de França passa de ser un Regne a una República, reemplaçant segles de monarquia i consolidant els ideals revolucionaris de llibertat, igualtat i fraternitat, tot i introduir un període de nous reptes i conflictes per a la nació. -
Revolta a la Vendea contra la República.
La Vendea es va rebel·lar al 1793 contra la República per desacords amb polítiques anticlericals i reclutament militar, i per la seva lleialtat monàrquica. Malgrat guanyar terreny inicialment, els vendeans, o "Blancs", van ser superats per les forces republicanes. La repressió va causar moltes morts i devastació a la regió. -
Execució del Rei Lluís XVI
Després de ser condemnat per la Convenció, el rei va ser guillotinat a la plaça de la Revolució. El redoble de tambors va ofegar la seva veu i el botxí va mostrar el seu cap davant la multitud. Aquell mateix dia, el diputat Le Peletier de Saint-Fargeau va ser assassinat. Les monarquies anglesa i espanyola es van unir posteriorment en guerra contra la República francesa. -
Creació del Tribunal Revolucionari.
Els revesos militars a Bèlgica van provocar inquietud a París, portant a accions per estimular el reclutament i la proposta d'un tribunal per delictes polítics sense apel·lació. La llista de condemnat a mort es va ampliar. Hi va haver un intent de revolta a París pels enragés amb suport del Club dels Jacobins i la Comuna. A més, la Vendée, regió catòlica i monàrquica, es va rebel·lar contra la República. -
Creació del Comitè de Salvació Pública.
Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional va crear el Comitè de Salvació Pública per supervisar la guerra, els assumptes exteriors i la seguretat interna. Aquest òrgan, encapçalat per líders com Robespierre, va guanyar ràpidament poder i va ser clau durant el període de la Terror, on va provocar milers d'execuciónss. A pesar de la seva gran influència, les seves tàctiques van ser controvertides. -
Cop d'estat jacobí.
L'aliança entre jacobins i els enragés amb suport de la Comuna mobilitza les seccions de París contra els líders moderats de la Convenció. Al cap de tres dies de tensió, durant els quals és assetjada per la Guàrdia Nacional, la Convenció cedeix i posa sota arrest domiciliari vint-i-nou dels seus membres i dos ministres. Als pocs dies s'aprova la nova Constitució republicana, que mai entrarà en vigor. -
Llei de 22 Prairial, que va accelerar el ritme de les execucions.
Durant el període de la Terror, es va aprovar la Llei de 22 Prairial, que va simplificar el procés judicial, permetent condemnes sense proves completes i restringint la defensa dels acusats. Això va portar a un augment massiu de les execucions, amb molts condemnats per connexions tènues o inexistents amb activitats contrarrevolucionàries. Tot i que va reforçar la Terror, també va provocar descontentament, contribuint eventualment a la caiguda de líders com Robespierre el 1794. -
Aprovació de la Constitució de l'Any I.
La Convenció Nacional va aprovar la Constitució de l'Any I, un document radical que reflectia els ideals revolucionaris de democràcia i republicanisme. Establia la sobirania del poble, reafirmava drets fonamentals, promovia una economia igualitària i assegurava el benestar dels ciutadans. Malgrat la seva aprovació, mai es va implementar a causa de la situació política volàtil, però va deixar un llegat com a reflex de les aspiracions més radicals de la Revolució. -
Robespierre entra en el comitè de salut pública.
La seqüela del cop d'Estat és la renovació gairebé total del Comitè a començaments de juliol. Danton i els seus són reemplaçats per un govern jacobí liderat per Couthon i Saint-Just. La incorporació de Robespierre, substituint un diputat de menor rang, culmina l'arribada al poder dels jacobins i suposa l'inici de la Terror. -
Rebel·lió federalista a París.
El 1793, França va veure aixecaments en diverses regions contra la centralització de la Convenció Nacional i el Comitè de Salvació Pública, coneguts com la rebel·lió federalista. Els rebel·lis volien més autonomia i temien la radicalització revolucionària. Aquesta tensió es va aguditzar el 28 de juliol a París. Malgrat que la revolta va ser sofocada i els federalistes castigats, va evidenciar les divisions en la Revolució i les discrepàncies entre París i les províncies. -
Rebel·lió federalista a París.
Resum: El 1793, França va veure aixecaments en diverses regions contra la centralització de la Convenció Nacional i el Comitè de Salvació Pública, coneguts com la rebel·lió federalista. Els rebel·lis volien més autonomia i temien la radicalització revolucionària. Aquesta tensió es va aguditzar el 28 de juliol a París. Malgrat que la revolta va ser sofocada i els federalistes castigats, va evidenciar les divisions en la Revolució i les discrepàncies entre París i les províncies. -
Execució de Maria Antonieta.
Durant la Revolució Francesa, Maria Antonieta, la impopular reina consorte de França, va ser portada davant del Tribunal Revolucionari. Acusada, entre altres càrrecs, de relacions incestuoses amb el seu fill, va ser condemnada en un judici considerat per molts com un simulacre. El 16 d'octubre, va ser guillotinada a la Plaça de la Revolució a París, convertint-se en un símbol de la intensitat de la Revolució i de la caiguda de l'Antic Règim. -
Execució dels hebertistes.
Els hebertistes, seguidors del radical Jacques Hébert, durant la Revolució Francesa, volien una revolució més extrema, recolzant l'ateisme i els sans-culottes. El Comitè de Salut Pública, amb Robespierre al capdavant, els va veure com a amenaça. En març de 1794, Hébert i altres líders hebertistes van ser executats, consolidant el poder del Comitè, però augmentant el descontentament cap a Robespierre, que va influir en la seva caiguda posterior. -
Execució dels dantonistes.
El Comitè compensa el seu cop contra l'ala esquerra amb un altre similar contra els anomenats "indulgents", que amb Danton al capdavant i Camille Desmoulins com a portaveu periodístic, venien reclamant la fi de la Terror. Juntament amb ells seran guillotinats personatges variopints, com l'espanyol Andrés María de Guzmán. -
Festa de l'Èsser Suprem
Durant la Revolució Francesa, Robespierre va celebrar una cerimònia al Camp de Mart per l'"Èsser Suprem", buscant una alternativa a l'ateisme i al catolicisme. Malgrat ser la figura central, va rebre crítiques. Aquest acte va destacar la seva autoritat creixent, augmentant la desconfiança que conduiria a la seva execució al juliol de 1794. -
Cop d'estat de Termidor.
A la Convenció es fragua una aliança entre el sector jacobí que se sent amenaçat per Robespierre i els diputats de la Planície, habitualment muds. La veu de Robespierre és silenciada quan intenta pronunciar un discurs, i ell i els seus col·laboradors principals són detinguts. Després d'un intent fallit de resistència a l'Ajuntament —prendre per assalt pel les tropes fidels a la Comuna— l'Incorruptible és guillotinat, juntament amb el seu germà, Saint-Just, Couthon i altres membres del seu entorn -
Regnat del Terror (Setembre de 1794 a juliol de 1795)
La Convenció Nacional, sota el control dels radicals jacobins liderats per Robespierre, va implementar una intensa repressió estatal. Milers van ser arrestats i executats sota sospites d'oposició a la Revolució, utilitzant la guillotina com a principal mètode d'execució. Tanmateix, la brutalitat d'aquestes accions va generar descontentament. Al juliol de 1794, Robespierre i els seus aliats van ser derrocats i executats, posant fi al Regnat delTerror i donant pas al Directori. -
Period: to
EL DIRECTORI.
El Directori va ser establert després de la caiguda del "Terror" (juliol de 1794) i va ser un govern de cinc membres que va dirigir França. Aquesta època va ser caracteritzada per inestabilitat, corrupció i conflictes internacionals. Finalment, Napoleó Bonaparte va realitzar un cop d'estat el 18 de Brumari (novembre de 1799), posant fi al Directori i establint el Consolat, que va marcar l'inici del seu ascens al poder i el final de la Revolució Francesa com a moviment radical. -
Un nou govern pren el poder
L'agost de 1795, després del Regnat de la Terror, la Convenció Nacional va crear el Directori per estabilitzar França. Aquest govern bicameral, amb un executiu de cinc directors i dos cossos legislatius, intentava preservar els ideals revolucionaris sense excessos. No obstant això, desafiaments interns i externs van provocar la seva caiguda, donant pas a Napoleó Bonaparte. -
Insurrecció realista a París.
A l'octubre de 1795, els realistes van intentar una insurrecció a París per restaurar la monarquia i oposar-se a la nova Constitució del Directori. El jove general Napoleó Bonaparte, sota el comandament de Paul Barras, va defensar eficaçment el govern utilitzant canons, esclafant la revolta i consolidant el poder del Directori. Aquesta acció va elevar l'estatura política de Napoleó a França. -
Aprovació de la Constitució de l'any III, establiment del Directori.
A l'octubre de 1795, la Constitució de l'Any III va ser aprovada a França per instaurar un govern moderat post-revolucionari. Va establir una estructura bicameral amb el Consell dels Cinc-Cents i el Consell d'Ancians, i un poder executiu, el Directori, de cinc membres. Aquesta constitució defensava drets civils i rebutjava governs autoritaris. -
Napoleó Bonaparte assumeix el comandament de l'Exèrcit d'Itàlia.
Napoleó Bonaparte fou nomenat comandant de l'Exèrcit d'Itàlia pel Directori francès. Aquest nomenament va marcar un moment crucial en la carrera militar de Napoleó i l'inici d'una de les campanyes militars més destacades de la Revolució Francesa. Assumir el comandament de l'Exèrcit d'Itàlia li va atorgar a Napoleó la responsabilitat de liderar les forces franceses a la regió italiana i dur a terme operacions militars en nom de la República Francesa. -
Es signa el Tractat de Sant Ildefons amb Espanya.
Es va signar el Tractat de Sant Ildefons amb Espanya. Aquest tractat va establir una aliança entre França i Espanya durant les Guerres Napoleòniques. Va ser un pas important en l'estratègia de Napoleó per reforçar les aliances amb altres potències europees en la seva recerca d'expandir la influència francesa al continent. -
Napoleó aconsegueix una victòria crucial a la Batalla de Montenotte..
Napoleó aconsegueix una victòria crucial a la Batalla de Montenotte. En aquesta batalla, Napoleó va derrotar les forces austriaces i piamonteses al nord d'Itàlia, consolidant encara més el seu control sobre la regió i demostrant la seva capacitat per guanyar batalles decisives al camp de batalla. -
Napoleó signa el Tractat de Tolentino amb el Regne de Nàpols.
Napoleó va signar el Tractat de Tolentino amb el Regne de Nàpols. Aquest tractat va garantir la influència de França al sud d'Itàlia i va establir termes favorables per a la República Francesa. A més, va confirmar la posició de Napoleó com una figura destacada en la política europea i va marcar un pas més en el seu ascens al poder i la fama en l'escenari internacional. Aquests esdeveniments van marcar l'inici de l'ascensió meteòrica de Napoleó en l'escena militar i política europea. -
Cop d'Estat del Directori.
El setembre de 1797, directors com Sieyès, Barras i Ducos, amb suport de Napoleó, van liderar un cop d'estat a França per consolidar poder i abordar inestabilitats. Això va portar a una reorganització del Directori i a la purga d'oposants. L'esdeveniment va impulsar l'ascens de Napoleó, preparant-lo per ser Primer Cònsol i més tard Emperador. -
Napoleó pren el poder.
Napoleó Bonaparte va donar un cop d'estat conegut com el 18 de Brumari, posant fi al Directori i assumint el càrrec de Primer Cònsol. Això va marcar l'inici del seu ascens al poder a França. Napoleó, recolzat per l'exèrcit i aliats polítics, va dissoldre el govern existent i va establir un nou òrgan provisional anomenat el Consolat, consolidant la seva autoritat. El seu lideratge transformaria França i sentaria les bases per a l'Imperi Napoleònic i el seu paper durador en la història europea. -
Napoleó es converteix en emperador.
Després de ser Primer Cònsol, Napoleó Bonaparte es va coronar a si mateix com a Emperador Napoleó I el desembre de 1804 a la Catedral de Notre-Dame. Aquesta acció va simbolitzar el seu control absolut, la continuïtat històrica i l'ambició d'una França prestigiosa. La seva coronació va donar inici al Primer Imperi Francès, marcant una era de reformes i conflictes europeus sota el seu comandament.